FILOSOFIA 1er de Batxillerat Curs 2020-2021

I.- ELS SOFISTES (SEGLES V-IV aC)

1) TESI ONTOLÒGICA: EL RELATIVISME

Ø No hi ha ser, el ser és aparença. No existeix una realitat immutable a pesar dels

canvis. Per això, el mateix és ser que semblar ser.

Ø El sofista Gòrgies va ser un clar exemple d'aquesta actitud i va extraure de la tesi

ontològica les seues conseqüències epistemològiques que són l’escepticisme i el
relativisme: “No hi ha ser; si n'hi haguera no podria ser conegut; si fóra conegut
no podria ser comunicat el seu coneixement per mitjà del llenguatge”.

2) TESIS EPISTEMOLÒGIQUES: RELATIVISME EPISTEMOLÒGIC I

L'ESCEPTICISME

RELATIVISME EPISTEMOLÒGIC

Ø No existeixen veritats absolutes, objectives i universals, ja que la veritat és el que

a cadascú li sembla que és veritat (SER= SEMBLAR SER).

Ø No hi ha saber, tot són opinions. No hi ha diferència entre conéixer

veritablement alguna cosa i opinar sobre alguna cosa (SABER = OPINIÓ).

ESCEPTICISME

Ø La raó humana és incapaç d'oferir un coneixement objectiu i cert de la realitat.

Ø El llenguatge no pot ser un reflex objectiu i fidel de la realitat. El llenguatge no
transmet la veritat sinó que és un instrument de poder i vinculat a la
supervivència.
Ø El llenguatge sols serveix per persuadir, emocionar i convèncer a l’Assemblea (ús
retòric) o per expressar opinions subjectives (ús metafòric) però no per transmetre
veritats objectives i universals.

3) TESI ANTROPOLÒGICA

Ø El ser humà no és racional, sinó que es troba determinat per les seues passions i
apetits materials.

Ø El seu comportament es troba regit per dos principis bàsics:

• L'hedonisme: tot individu humà cerca el plaer i fuig del dolor.
• El domini del més fort.

 FILOSOFIA 1er de Batxillerat Curs 2020-2021
4) TESIS ÈTIQUES: RELATIVISME MORAL I CONVENCIONALISME

RELATIVISME MORAL:
Ø El que és bo o dolent, just o injust no és una cosa fixa ni absoluta ni tampoc
universalment vàlida, sinó que depén de cada poble i època, de la classe social a
la qual es pertany o, fins i tot, de cada individu.

Ø El relativisme moral va ser el fonament del seu convencionalisme polític.

CONVENCIONALISME:
Ø Aquest afirma que la moral, les lleis i les institucions polítiques (nomos) són
producte de decisions o d'acords presos en un determinat moment històric i
podrien haver sigut d'una altra manera. Són construccions socials, realitats
culturals i històriques i no naturals (physis).
Ø La validesa de les lleis depenen dels acords socials els quals poden ser diferents
en distints llocs i moments. Les lleis no es fonamenten en un ordre natural, etern
i universal, ni en uns valors morals objectius i universals que podem descobrir
mitjançant la raó i expressar amb el llenguatge, ni tampoc tenen un origen diví.

5) TESI POLÍTICA: EMPIRISME POLÍTIC

Ø L'empirisme polític està estretament relacionat amb la democràcia tal i com
l’entenien els Sofistes, una concepció democràtica que no compartia Sòcrates.

Ø Consisteix en considerar bo i just allò que “de fet” el poble o la majoria pren per
“just i bo”, sense parar-se a considerar si això és el veritablement bo i just.

Ø Són els acords concrets els que estableixen allò correcte o incorrecte
políticament. El bo i just és el “legal o vigent” en eixe moment històric, és a dir, el
que la majoria ha triat i deixarà de ser-ho si la majoria ho decideix així.

Ø Per tant, hem de comprovar “empíricament” en els acords presos si alguna cosa
és correcta o no, legal o il·legal.

II.- SÓCRATES (470/469-399 aC)

1) DEFENSA D'UNA CONCEPCIÓ ABSOLUTA DE LA VERITAT I LA CERCA
DE LES DEFINICIONS ESSENCIALS
Ø Existeixen unes certes veritats absolutes, objectives i universals sobre el just i el bo,
accessibles a la raó i a la reflexió filosòfica.
Ø Sòcrates pensava que hi havia una característica comuna a totes les coses que
anomenem justes, així com a totes les coses que anomenem bones, a totes les coses
belles i a tots els altres valors.

 FILOSOFIA 1er de Batxillerat Curs 2020-2021
Ø Aquesta característica comuna (la justícia, el bé, la bellesa, etc.) és el que ens serveix
de criteri de veritat per a distingir respectivament una cosa justa d'una injusta, una
bona d'una dolenta, una bella d'una altra lletja, etc.

Ø Per això es va dedicar a la cerca de les definicions de cadascun d'aquests valors, les
quals havien d'expressar l'essència permanent de la realitat investigada.

2) L'EDUCACIÓ I LA DIALÈCTICA SOCRÀTICA

Ø La finalitat de l'educació ha de ser aconseguir la veritat amb vista a aconseguir la
felicitat i la virtut.
Ø Per a Sòcrates tot ser humà posseeix dins de si la veritat i consegüentment la tasca de
l'educador consisteix en guiar-lo i orientar-lo convenientment perquè, per si mateix,
descobrisca eixa veritat i puga organitzar la seua vida justament, conforme a ella.
Ø El mètode educatiu de Sòcrates és la dialèctica (en grec, dia-logos, que significa busca
“a través del logos”, és a dir, a través de la raó i el llenguatge) la qual es basa en el
diàleg del mestre i el deixeble amb l'objectiu d'aconseguir la veritat.
Ø La dialèctica consta de dues fases:
a) La ironia, l'objectiu de la qual és aconseguir que el deixeble pose en qüestió tot
allò de què creia estar segur i convençut, i se n’adone que en realitat no sap allò que
creia saber. Això s'aconsegueix fent-li caure en contradiccions mitjançant preguntes
i arguments quan les seues respostes són irreflexives o inadequades. A partir del
reconeixement de la pròpia ignorància, és a dir, de l'abandó de l'actitud dogmàtica
d'aquell que considera que ho sap tot, el deixeble està ja en disposició de començar
el camí cap a la veritat.
b) La maièutica, que, a semblança de l'art de la comare, és l'art d'aconseguir que el
deixeble, convenientment dirigit per les preguntes del mestre, arribe a il·luminar o
“donar a llum” la veritat per si mateix i en si mateix, ja que ja habita en el seu interior.
Aquesta fase ha de culminar en el descobriment d'una veritat formulada mitjançant
una definició essencial la qual serà la prova d'aquesta troballa.

3) L'INTEL·LECTUALISME MORAL

Ø La virtut és coneixement. Una persona no pot ser justa si no coneix què és la

justícia. Sense coneixement no pot haver-hi virtut.

Ø El vici és ignorància. Segons Sòcrates, tot ser humà desitja el seu propi bé, però a
vegades ens equivoquem i prenem el mal per bé. Per això, l'error del vici i de l'obrar
malament resideix en la ignorància del bé.

Ø Ningú obra mal a posta (deliberadament). Si algú coneix realment què és la justícia,
necessàriament ha d'obrar justament, i no pot obrar injustament. Si algú diguera que sap
què és la justícia i, no obstant això, vérem que obra injustament, és perquè realment no
sap el que és la justícia.