1.

EL PROBLEMA FILOSÒFIC DEL CONEIXEMENT

1.1. Què és el coneixement?

És aquella activitat intel·lectual o mental que permet captar, copsar, o
aprendre. El coneixement també és una explicació de la realitat que ens
permet entendre les causes i predir les conseqüències.

1.2. Graus de coneixement

Opinió = Creença assertiva Coneixement

Creença dubitativa

Apreciació subjectiva Apreciació subjectiva Apreciació objectiva

No estem segurs Estic segur pero no tinc Estem segurs

proves o no tinc suficients
proves (religió…)

No podem provar-ho Tinc raons, però no És un saber del que tenim

suficients proves; es pot demostrar
o comparar

Influeixen els nostres Influeixen els nostres Deixa de ser una

desitjos/allò que ens desitjos/allò que ens explicació subjectiva i es
agradaria que passara agradaria que passara converteix en una
objectiva

1.3. Eines del coneixement

La percepció → Ens permet tenir contacte amb la realitat fora de la nostra ment,
externa a nosaltres, a través dels sentits (vista, oïda, gust, tacte, olfacte). La
percepció doncs, és una representació de la realitat a través de la informació que
ens donen els sentits.

La memòria→ És aquella capacitat que ens permet recuperar percepcions

passades, experiències i en general, reproduir allò que hem experimentat. També és
una construcció de la realitat. La memòria és la responsable de la nostra identitat,
del nostre jo.

La imaginació → Aquella capacitat de reproduir o crear imatges i noves

percepcions. Hi ha dos tipus d’imaginacions. La imaginació creadora permet crear o
combinar imatges que mai hem vist. La imaginació reproductora és aquella capacitat
que ens permet reproduir imatges anteriors o percepcions.

La intel·ligència → És una facultat que ens permet pensar, entendre, comprendre i

analitzar situacions per poder resoldre problemes. La intel·ligència va lligada al
llenguatge, sense llenguatge, es imposible pensar.

L'abstracció → És, de manera intel·lectual, un procés de quedar-nos amb aquelles

característiques generals o universals o comuns dels objectes, sense considerar les
seves qualitats físiques i particulars.

L’innatisme
● Per a els racionalistes tots el éssers humans neixen amb unes
idees,coneixement.. imnates que serveixen de suport per
posteriorment més coneixements
● Els empiristes critiquen la idea de l’innatisme pel fet que diuen que
quan naixem estem en blanc i que a mesura que creixem anem
adquirint coneixements de la experiencia sensible
2. LA VERITAT

2.1. Criteris/tipus de la veritat

Aletheia = Veritat
Aletheia vol dir desocultament, desvetllament, aprofundir en allò ocult

· Aquesta samarreta no és verdadera, és una còpia.

[Veritats de fets (Realitat aparent)] → Es el que veiem a primera vista, sense
adonar-nos si allò és autèntic o de veritat
→ Falsedat = Realitat aparent

· La cadena de l’Amara és de plata

[Veritats de fets (Realitat autèntica)] → És el que hi ha realment
→ Veritats de fets = Realitat autèntica

Veritats de proposicions
Proposicions formals → 2 + 2 = 4: No ens diuen res sobre el món. Únicament
estableixen relacions entre símbols.
Veritats com a correspondència
Veritat com a correspondència → La ona està escrivint (És una veritat perquè hi
ha una correspondència entre allò que estic dient (“La ona està escrivint”) i allò que
està passant.
Una veritat com a correspondència es aquella en la que un enunciat és vertader si
correspon el que estic dient amb el que està passant, si coincideix el llenguatge amb
la realitat.

Veritats com a coherència

Un enunciat és vertader si és coherent, és a dir, que no es contradiu amb el conjunt

de proposicions del sistema.

Veritats pragmàtiques
Veritats com a éxit (per exemple el sol surt per l’estç, no es mou pero en s serveix per
orientar-nos)
Un enunciat pragmàtic és vertader si m’és útil, és a dir, si tinc éxit als resultats. Ens
hem de fixar en les conseqüències pràctiques. Si els resultats derivats d’acceptar
una proposició són profitosos hem d’acceptar aquesta afirmació.

3. LÍMITS DEL CONEIXEMENT

3.2. Possibilitats del coneixement

- Dogmatisme (Descartes)
La palabra dogma està relacionada amb l’àmbit de la religió, un dogma és una
veritat inqüestionable.
Ex → Per a un cristià, és una veritat inqüestionable que Déu, va ressuscitar.
Ex → Per a un musulmà, és una veritat que a Mahoma, se li va aparèixer Allah a
una cova i li va nombrar el seu profeta.
Ex → A l’àmbit polític, una persona d’esquerrees defensarà la recaptació dels
impostos de l’estat
Ex → Una persona liberal, no estará a favor que l’estat es fiqui en les gestions dels
individus.

El dogmatisme és aquella posició filosòfica que defensa que l’ésser humà pot arribar
a un coneixement cert, segur, objectiu i universal.
→ (una veritat universal és objectiva i eterna. Ho determina tot, qualsevol
àmbit de la realitat i per tant ha de ser admesa igualment per tots els éssers
humans)

- Escepticisme (Pirró)
És aquella posició filosòfica que defensa la impossibilitat de l’ésser humà d’arribar a
un coneixement cert, segur, objectiu i universal.

- Criticisme (Kant)
És aquella posició filosòfica que defensa que l’ésser humà pot arribar a un
coneixement cert, segur, objectiu i universal. Tanmateix, també defensa que aquest
coneixement és qüestionable i ha de ser criticat contínuament per detectar
falsificacions o errors.

- Relativisme (Sofistes)
És aquella posició filosòfica que defensa la impossibilitat de l’ésser humà d’arribar a
un coneixement cert, segur, objectiu i universal, però, també defensa la possibilitat
d’arribar a un coneixement subjectiu o relatiu a un individu, una comunitat o un
determinat context històric.

- Perspectivisme (Ortega i Gasset)

És aquella posició filosòfica que defensa que el coneixement és una qüestió
subjectiva o relativa a un individu o comunitat, i encara que, és una visió o
coneixement parcial de la realitat, totes les perspectives són vertaderes.