1.

Triar 4 de nicions entre 5 o 6 (4p) — teoria, aparença, realitat, dogmatisme,

relativisme…
Teoria: Es refereix a una crítica o Experiència (4 sentits):
argumentació lògica que poden eglobar Sentit arcaic:

diferents areas. Aquestes ofereixen conèixer per repetició, molts records de la

interpretacions i explicacions sobre la mateixa cosa

naturalesa d’ algun concepte en especí c.

Sentit de la lo moderna: percepció =
coneixament sensorial

Relativisme: Diu que no hi ha veritats - Sentit restringit: sensacions (textura d’ una

absolutes sinó que són condicionades. poma) / sentit ampli: percepció total (una
Com que no sóm Déus només podem poma sencera)

tenir una aproximació a la veritat absoluta.

- Experiència interior (sed, gana…) / exterior
Pitàgores — L’ home és la mesura de (els 5 sentits)

totes les coses (antropocentrisme).

Com experiment: controlat per mètodes per
veri car o descartar una hipòtesi

Aparença: És allò que es manifesta/allò Com a vivència (Erlebnis): subjectiva i

e m p í r i c . Tr a c t a d e s e n s a c i o n s , irrepetible — Síntesi de pensaments,
impressions i percepcions — tracta d’ un emocions… Ex: vivència d’ una guerra, del dol

fenòmen que és contràri a noümen (cosa

pensada).
Empirisme (de l’ experiència): Locke —
Substància: està a sota causant sensacions

Realitat: La cosa en si mateixa — Fidels a la realitat (primàries): Borrador

Independentment de mi i no de si és Depèn de nosaltres (secundàries): Color

percebuda per algú.

2.
DOGMATISME: Acceptar el món tal i com és sense questionar-se. Persona que rebutja
criticar les creençes i creu més del que pot.

PROS CONTRES

Dona sentit, signi cat (ex: a la vida) Creu en excés

Coherent amb l’ acció, sentiments o instints Exigeix certesa absoluta i creu que la té

Cal un lloc on agafar-se No fa autocrítica (és irracional)

No té dubtes sinó solucions, no veu el problema

ESCEPTRISME: Critica les creençes ns al punt de que no es pot creure en res. Creu
menys del que pot
PROS CONTRES

És losò c, racional si és moderat Creu massa poc

La crítica permet progrés Vol certesa absoluta i no l’ aconsegueix (calla)

Genera agnosticisme (ascepticisme religiós) i evita Es contradiu (autofàgia)

fanatisme violent “res es pot saber” — i com ho saps?

Incoherent amb el viure, exigeix que tot es demostri

fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
LOCKE: Tª empirista del coneixament (epistemologia)
Mèrit per separar fenòmen (percepció) i substànica (realitat en si mateixa)

Les substàncies causen impressions— TABULA RASA: No hi ha cap idea innata

BERKELEY:
No hi ha món/objectes físics (acosisme): IMMATERIALISME. Sinó que Déu envia les
sensacions a les ànimes de la gent. Tesi — Ésser és percebre i ser percebut

- Crítica a locke: Si només coneixem idees amb la ment, com saps que la causa un món
material? I tens contacte directe?
- Motiu religiós: ciència = escepticisme, que porta a l’ ateisme. Si amb ciència pots
explicar les coses de forma natural no et caldrà Déu per explicar-les de manera
sobrenaturalh

DAVID HUME (3 crítiques):

Contra Hume

Contra Berkeley: si només coneixem idees en la ment, com saps que les causa Déu? Que
hi tens contacte directe?

Contra l’ actitut solapsista: si només coneixem malament com saps que estàs a la teva
ment ? — ex: persona que pensa que està sol i tot són al.lucinacions seves

3. ARGUMENTACIÓ I ESTRATÈGIES

A fortiori: Amb més força. És ràpid i útil al nal d’ una discussió.

Si quan tenia 10 anys ja tocava bé el piano imagina’t si en sap ara que en té 25 i ha

acabat els estudis.

Doble jerarquia: Jerarquia acceptada que s’ utilitza per defensar una jerarquia d’ idees
en discussió.

Si als del batxi cientí c els agrada fer mates, a nosaltres de l’ artístic no ens pot agradar,
ens ha d’ agradar la interpretació.

CRÍTICA:

Establir igualtat: Posar jerarquia irònoca que ho destrossi

Els 2 batxis són estudis pstobligatòris
(cosa bona del grup dolent):
Dir que algo no és veritat: I si els del cientí c són molt llestos
No és veritat que els agradi fer mates sinó nosaltres hem de ser tontos?
que hi estan obligats

(o això o allò)

Disjunció exclusiva: Presentar la teva opiniósense terme mig sense altre opció:

Cal tenir en compte sempre les opinions dels altres o podem fer el que nosaltres
vulguem?

CRÍTICA

Canviar la força de costat:

Barrejar els termes i defensar un terme mig:
Cal fer sempre el que nosaltres vulguem Podem fer cas a les opinions dels altres
o podem fer cas a les opinions dels però no podem deixar que ens in uenciin
altres?
sempre.
fi
fi
fl
fi
Dilemes: S’ ha de buscar la info de l’ altre banda i posar-la al revés

El Pep serà despreciat El Pep no serà despreciat

Si no salta: covard— Si salta: temerari Si no salta: no és temerari— Si salta: no és covard

Dilema + argument fortiori

Veritat/Mentida:

Objectiu/Subjectiu:

Si confessa que l’ ha matat és terrible i si

Si tu dius que és impossible millor deixa fer-
diu que no ho ha fet és pitjor ja que si de
ho a gent més capacitada que tu. Si de
veritat l’ ha matat no dirà la veritat perquè
veritat no es pot fer amb més raó has d’
és capaç de mentir.

abandonar.

Norma general/cas concret:

Aparent/Real:

Si totes les dones són així llavors és

Si una cosa és aparent cal evitar que es torni
espantós i si no ho són el meu cas és
real i si és real amb més raó cal lluitar-hi.
encara més terrible.

Fer arguments compatibles:

TESI: Marxar de l’ empresa

DILEMA: Ningú és 100% competent ni 100% incompetent

ARGUMENT: En la mesura en què ets competent nosaltres no som prou bons per tu i
necessites un lloc millor i en la mesura en què ets incompetent no arribes al nivell mínim i
et cal un lloc adequat a les teves capacitats.

Principis del dret:

- Bona fe: No es pot presuposar si una persona té mala intenció o no si no hi ha una raó
sinó que s’ ha de poder demostrar.

- Igualtat: Tots sóm iguals davant la llei sense importar cap aspecte físic o personal

- Publicitat: és obligatòri que tothom conegui les normes i lleis sinó no són vàlides

Fet i dret/Doble defensa:

“ No se què ha passat i tampoc ho hauria de saber”

facto (fet que ha passat) iure (dret d’ un mateix)

1. Uns sense sostre han ocupat un cinema que estava buit des de feia 20 anys

Hem ocupat aquest cinema i hauriem de poder-ho fer sense problema perquè estava
desocupat desde feia més de 20 anys.

2. Has trobat un tresor de 300 monedes d’ or a les ruïnes d’ una masia que era dels teus
avantpassats llunyans. L’ Estat i l’ ajuntament te’n reclamen la meitat i l’ actual propietari
l’ altre meitat.

He trobat un tresor de 300 monedesd d’ or i tinc dret a quedar-me’n una part ja que
estava a la masia dels meus avantpassats.