LOCKE:

Idees: Representacions mentals de la realitat

● Idees Simples:
- No es poden dividir en parts més petites.
- La meva ment es passiva i no he de fer cap feina mental.
- Subtipus d'idees simples:
1. Sensació: aquelles que m'arriben per la via externa: olor…
-Qualitats primàries: t’arriben per + d’un sentit (el volum)
-Qualitats secundàries: només t’arriben per un sentit
2. Reflexió: operacions mentals que jo sé que soc capaç de fer (Soc capaç d’estimar, de sumar…)

● Idees Complexes:
La meva ment treballa, elabora…
Subtipus:
- Relació: idea relacionada amb una altra. (ex: abans-després, justícia-injustícia)
- Mode: per si soles no tenen sentit (gràcies (sempre és gràcies a alguna cosa))
- Substància: Conjunt de qualitats primàries i secundàries que s’ajunten sota un mateix nom
(Ex: maduixa. És una fruita, és vermella, és dolça…) Suport desconegut de les meves idees.
Ell com a empirista, ell pot explicar el tacte, el gust… Però tots els sentits junts que donen
sentit a una cosa no sap com explicar-los.

1. Tipus de coneixement:
1. Intuïtiu:
- El + segur.
- Arriba de manera directa i immediata, no dubta.
- Ex: allò que m’arriba pels sentits.
- No dubta de la seva existència. Inclou el “jo”
- Parla d’identitat i no des del punt de vista de l’ànima.
- Som qui som per totes les experiències que hem viscut.
- No pots percebre pels sentits sense adonar-te que estàs percebent.
- Percebo, per tant, existeixo
2. Demostratiu:
- S’ha de demostrar
- No és directe ni immediat, hi ha d’haver un procés que ho demostri
- Ex: les matemàtiques, hi ha una demostració darrera
- Element que requereix el coneixement demostratiu per entendre’l: Déu.
- Déu requereix aquest tipus de coneixement.
- Argument cosmològic:
- Tot el que m’envolta no pot haver sortit del no res per tant qui ho ha fet? Déu
3. Sensible:
- Prové de les substàncies
- La substància requereix un tipus de coneixement que és el sensible
- Requereix lo material, tot lo físic

HUME:

Empirista radical, se l'arriba a pintar com a escèptic

Segons Hume tot el que tenim al cap són percepcions.
 Classificació de les percepcions:

1- Segons intensitat o vivacitat:

- Impressions (les més importants, les que ell més confia): tot allò que m’arriba pels sentits i
no en dubto.
- Idees: còpia difusa, record de la impressió. Producte de la imaginació i memòria.

Criteri de veritat: el que marca si és veritat, només és una impressió. Només me'n fio d’allò que
prové d’una impressió.

2- Segons l’origen:
- Sensació: tot allò que percebo pels sentits
- Reflexió: estats mentals, operacions mentals (ex: l'avorriment que ens produeix esperar el
bus)

3- Segons la composició:
- Simples: no es poden dividir en parts més petites.
- Complexes: sí es poden dividir en parts més petites
criteri de classificació tipus explicació exemple

segons la intensitat impressions sensacions intenses i nítides sensació de fred

idees record de la impressió record del fred que vaig passar

segons l’origen de sensació sentits venen de fora olor

de reflexió estats mentals o operacions mentals por de la foscor

segons la composició simples no es poden dividir gust de la taronja

complexes es poden dividir percepció d’una taronja

D’on provenen les idees:

- Idees simples → corresponents impressions simples
- Idees complexes → impressions complexes o de la meva capacitat d’imaginar
* Altres tipus d’idees que no són còpies d’impressions complexes:
- Si pensem en un unicorn, de quina impressió deiem que prové? de cap.
- Aquestes idees complexes → imaginació + impressions simples.

Lleis d’associació d’idees:

Algunes idees porten de manera natural a unes altres. Ex de relació d’idees causa-efecte: fum ens fa
pensar en el foc
- Semblança: associem idees entre les que hi ha algun grau de semblança.
- Contigüitat em l’espai i en el temps: una idea ens recorda a una altre amb la que manté una
relació de proximitat. (veig un ratolí, em recorda a ordinador)
- Relació causa-efecte: davant fenòmens que acostumen a succeir, esperem que certs fets
segueixin d’altres com ho han fet en el passat. (Ex: veiem núvols i esperem que plogui)
Relacions d’idees i de fets:
Continguts mentals es redueixen a impressions o idees i amb aquests pensem o raonem, construïm
judicis i afirmacions.
Judicis:
- Conformen l’edifici del coneixement
- Es poden classificar en:
- Relacions d’idees: 100% segures, no pot haver contradicció. (triangle té 3 angles, no
m’està dient res que no sàpiga.)
- Qüestions de fet: es basen en la observació i no en el raonament. Són contingents.
Poden ser certes a vegades i a vegades no.

Problema de causalitat:
- Relació que prediu el futur, des de sempre ha passat això per tant jo pressuposo que en el
futur seguirà passant el mateix
- Imaginació: suposa que tornarà a passar.
- Recorre a l’experiència i no troba cap connexió necessària entre el fenòmen causa (A) i
l’efecte (B).
- Després d’observar moltes vegades com un fenòmen va derrere un altre considerar que
sempre succeirà així es converteix en un costum o hàbit. Però un costum només
proporciona creences i no coneixement universal.
- Aquesta relació causa-efecte és una creença.

Elements pels quals critica la relació causa-efecte:

- Posa l’exemple del billar:
- Tu tens una impressió del moviment d’aquesta bola, però no tens una impressió de
la
força que fa que una mogui l’altre.
- NO és relació d’idees:
- perquè es dona sempre i en aquest cas no.
- hi ha una possible contradicció, i en les relacions d’idees no n’hi ha

Probabilitat de la ciència:
Es basa en una relació de causa efecte (la qual critica), jo tinc una teoria que és aplicable en el futur,
però ell diu que és aplicable fins que falli. La ciència mai serà 100% segura. Potser en un milió de
casos sí, i en el següent no.

Crítica metafísica:
Critica les 3 substàncies de Descartes:
1a substància: (ànima)
- La crítica igual que una substància física
- Jo tinc impressió les 24 hores de mi mateix? No, hi ha estones que no tinc impressió com per
exemple quan vaig a dormir.
- No tinc impressió de mi mateix, només tinc la impressió dels tres estats mentals
- Jo sóc la persona que coneix però es suposa que les impressions són discontínues. Hi ha
moments del dia que no sóc conscient ni ho puc demostrar.
2a substància: (Déu)
 - Diu que no tenim cap impressió de Déu.
- Déu té una sèrie de característiques de les quals no tens cap impressió, com per exemple la
perfecció o la infinitud.
3a substància: (món físic)
- Conjunt d’idees simples unificades per la imaginació.
- A tot el físic se li pressuposa una continuïtat en el temps que no puc demostrar, perquè les
meves impressions no són contínues
- No tinc una impressió constant de tot.
- És una il·lusió, una invenció de la nostra imaginació
L'ÈTICA:
- L’ètica no està basada en la raó sinó ens els sentiments i els sentits
- Cada vegada que penses com has d’actuar el que tens en compte són els teus sentiments
- Tendència de l’ésser humà: apropar-se cap allò que et genera plaer, benestar i allunyar-te
d’allò que et genera malestar.
- No pots estar bé si el teu entorn no està bé
- Plaer: NO des d’un punt de vista egoïsta sinó des d’un punt de vista social.

ROUSSEAU:
➢ Té un pensament similar al del romanticisme
➢ Parla de la importància de la educació
➢ La seva idea per excel·lència és: l’ésser humà és bo per naturalesa però la societat el
corromp
➢ És contractualista social: estat de natura, pacte i estat
Home de naturalesa: L’home no té roba, ni llenguatge ni industria… però som molt feliços perquè
tenim sentiments innats. Era la millor situació per l’home.
L’home històric: Diu que l’home és egoista però els que ho són ho intenten amagar

La pregunta és com em passat de ser feliços( home de naturalesa) a ser dolents. Ell diu que com que
comencen a faltar recursos per viure començem a lluitar entre nosaltres.(Metàfora que els arbres
cada cop es fan + alts i per tant és + difícil aconseguir el menjar.)
És en aquest moment que apareixen les armes, i uns comencen a dominar als altres. Com que no
podem tornar a l’home de naturalesa diu que hem d’intentar millorar la situació creant un pacte.

Pacte social:
Proposa l’estat civil:
❖ 1a característica: tots hem de ser súbdits i sobirans a l’hora
❖ 2a característica: és una democràcia directa. Quan s’escolta constantment al poble
❖ 3a característica:
➢ Voluntat general: Quan votes penses en els altres
➢ Voluntat majoritària: Quan votes penses en tu mateix
L’educació:
- Ésser humà bo per naturalesa, i s’ha de potenciar aquesta bondat.
- S’ha d'aprendre estan amb contacte amb la naturalesa i no tant amb el llibres
- Defensa que els homes i dones han d’estar educats de forma diferent.
- Home: per dedicar-se a la política i l’economia.
 - Dona: per dedicar-se a la família i a la vida domèstica. Ha de ser passiva i feble. Ha d’agradar
a l’home, però no ha d’estar sotmesa a l'home per la força sinó pel consentiment.
KANT (criticista)
Entén la il·lustració com al moment en què per fi l’ésser humà es fa gran.
2 parts:
- Epistemològica
- Ètica
3 grans preguntes que estructuren la filosofia de Kant:
- Què puc saber? Fins a on puc arribar jo coneixent? Quin és el límit del meu coneixement?
- Què he de fer? Com he d’actuar?
- Què passa si jo actuo correctament i faig el bé?
La raó té una basant teòrica i una pràctica:
- Teòrica: és la que ens serveix per conèixer
- Pràctica: és la que ens ajuda a actuar, actuar de manera pensada
Raó:
- Instrument del que ens servim per conèixer
- Guia i dirigeix la nostra acció
Estudia el coneixement:
- Criticista: fa un mix amb el racionalisme i l’empirisme.
- Coneixement comença per l’experiència sensible però no tot és experiència sensible.
- Segons Kant el plantejament de Copèrnic era tan important com el seu.
+ Fenomen: allò que coneixem des del nostre punt de vista subjectiu
+ Noümen: realitat objectiva, no la podem conèixer mai. Perquè sempre coneixem des del nostre
punt de vista.
- Si volguéssim conèixer el noümen hauriem de sortir de nosaltres mateixos i comparar-ho
amb la realitat subjectiva.
Possibilitat de la ciència:
- Intenta saber com hauria de ser una frase (judici=frase) per ser científica.
- Arriba a la conclusió: la frase ha de tenir 3 característiques:
- Extensiu: m’ha d’aportar més informació de la que tinc, nova
- Universal i necessari: ha de ser vàlida a tot arreu. Aquí i a l'altra punta del món.
- Fa una distinció, estructuració, divisió, segons la extenció:
- Analític: no extensiu, no em dóna informació nova (no interès→ no amplia el coneix)
- Sintètic: extensiu, sí em dona informació nova
- Segons la validesa:
- A priori: vàlids de manera universal (interès→validesa universal i necessària)
- A posteriori: la veritat depèn de l’experiència i s’han de comprovar, és subjectiu
- Kant també es basa en la diferenciació de Leibniz amb les veritats de fet o les de raó:
- Barreja les 2, fa uns judicis sintètics però a priori.

Procés de coneixement, 3 fases, 3 facultats cognitives:

Fases ESTÈTICA ANALÍTICA DIALÈCTICA

CAPACITATS Sensibilitat Enteniment Raonar

 FORMES A PRIORI Espai/temps Quantitat Relació
Qualitat Modalitat
Fases:
1. ESTÈTICA:
- Primera part que intervé són els sentits, sensibilitat:
- Positiu: coneixem el món gràcies als sentits
- Negatiu: ens limita
- Quan rebem informació de fora l’organitzem/estructurem mentalment. (La guardem en uns
“calaixos” espai temps)
- Formes a priori: previ a l’experiència. Aquests calaixos són anteriors a l’experiència,
nosaltres hem nascut amb aquestes estructures mentals, però els anem omplint amb el que
percebem de fora.
- A partir d’aquest primera fase sortiran intuïcions i impressions
2. ANALÍTICA:
- A partir d’una paraula faig una frase i a partir d’aquí puc treure un raonament.
- A partir d’un concepte puc crear un judici i relacionant 2 o més judicis trec un raonament.
- Entendre el que percebo
- Categories o conceptes purs:
- Quantitat
- Qualitat
- Relació
- Modalitat >
- Una vegada tens un mínim coneixement el que vols és que serveixi pel futur.
- Raonament: capacitat de l’ésser humà que intervé en la 3a fase. Anar més enllà, treure
raonaments que siguin aplicables en altres situacions.
3. DIALÈCTICA:
- Un cop format els judicis, la raó els relaciona en arguments o raonaments que proporcionen
coneixement
- Raó: facultat de raonar
- Tendència marcada per formes a priori és transcendentals. Aquestes són:
- Les formes a priori d’aquest última fase s’anomenen Idees trascendentals
- Ànima (experiència interna)
- Món (experiència externa)
- Déu (aglutina les dos idees i li dona sentit)
- No es poden arribar a conèixer aquests 3 elements de manera objectiva.
- Naixem amb aquestes estructures mentals
- Si aquests elements el tens a la teva vida genial, si creus que els pots demostrar estas
equivocat. No els pots conèixer de manera objectiva
- Pots creure en l’ànima però mai podràs demostrar que existeix.
- pots creure en Déu però no pots demostrar que existeix.
- És impossible conèixer el món (el coneixes de manera subjectiva). Fenòmen (Realitat
subjectiva) Vs Noümen (Realitat objectiva)).
- Crítica a la metafísica: no pots conèixer el Noümen. (Límit de la teoria coneixement)
ÈTIQUES ANTERIORS ÈTICA DEFENSADA PER KANT
Ètiques materials: un llistat de normes. Són ètiques formals

Empíriques: tenen un contingut que prové de Mancades de contingut. No diuen QUÈ HAS DE FER sinó
l’experiència. Diuen QUÈ has de fer. COM HO HAS DE FER.
Ex: no matar.

- Interessades: parlen d’una acció en funció d’un
objectiu o recompensa.
exemple:
1. no fumis a cole, perque no t’expulsin
2. trec un 10, els meus pares em regalaran un
iphone
- Actuar de manera desinteressada. Tractar a tot ésser
humà com un fi en si mateix i no com un mitjà. Éssers
humans amb dignitat.
Proposa 3 casos d’actuar:
1. Per amor al deure: (sense esperar res a canvi, moral)
2. D’acord al deure (ex: torno la cartera i espero
quelcom a canvi).
3. En contra del deure (ex: em quedo la cartera).

- Imperatius hipotètics: ordena o prohibeix en funció - Imperatius categòrics: obliguen sense condicions ni
de l'objectiu. excepcions. Així esdevé realment una norma moral.
Exemple: No fumis... si vols cuidar la teva salut. “Actua només segons aquella màxima per la qual puguis
voler que esdevingui una llei universal”.

Heterònomes: - Provenen de la raó. Ética racional.

- Provenen i estan sotmeses a un poder - Ètica universal i autònoma.
aliè/d’un tercer. - La teva ética no ha de venir d’un 3r, tu has de
- NO provenen de la raó d’un mateix. decidir què està bé o què no.
Ex: és l’estat el que et diu el que has de fer i el que no.
Voluntat: facultat d'actuar segons principis o lleis (és sinònim de raó pràctica).
Que l'acció sigui moral o no, es basa en el propòsit o bona voluntat de qui la realitza.
postulat: una info que no puc demostrar, però dono per bona pk em serveix per demostrar altres

ÉTICA KANTIANA.
+ 3 postulats:
1. Llibertat humana
Llibertat no es pot demostrar científicament, a la pràctica la tinc. Pots triar
2. Existència de l’ànima que és immortal
Si tu fas el bé de manera totalment desinteressada, seràs feliç.
A la pràctica: si nosaltres fem el bé i en aquesta vida no som feliços, a la pròxima ho serem
3. Existència de Déu

HEGEL:
- Tot al nostre voltant està en moviment.
- Diu que la història de la humanitat avança però de manera contradictòria.
- Regit per vàries fases de la dialèctica (moviment cíclic):
- Tesi
 - Antítesi
- Síntesi
- La raó, les idees és el que guia aquest procés dialèctic (Idealisme absolut)
- Procés dialèctic: història de la humanitat no avança de manera lineal sinó mitjançant
contradiccions.
- Agafem un moment inicial de la història qualsevol (tesi), sempre la segueix la seva negació o
el seu contrari (l'antítesi). Després sempre ve el seu resum (síntesi).
Positivisme:
- Primer has de fer una part teòrica per poder arribar a la pràctica
- Es basa en tot allò científic, empíric i demostrable, que té algun tipus de fonamentació.
- 3 fases:

Teològic Metafísic (o filosòfic) Positiu o científic

Forces mítiques i religioses S’avança cap a l’abstracció, La humanitat fa un pas evolutiu. La

Realitat es respon amb poders responem racionalment però ciència és la resposta de tot i això
fantàstics o sobrenaturals. no encara amb caire científic. generarà que la raó ho gui tot i que
La humanitat és infantil Humanitat viu en una època acabem tenint una societat més justa i
de joventut. igualitària

STUART MILL:
- enfocament utilitarista
+ frase per excel·lència: màxima felicitat pel major nombre possible de persones
+ plaer= felicitat
+ definició felicitat: més plaer o menys dolor
+ una acció bona és una acció útil per trobar la felicitat
- Jeremy Bentham va ser el primer utilitarista però no va tenir molt d’èxit
- Defensa de l’Estat mínim
+ sistema polític més s’apropa a la seva idea és el liberalisme
+ estat poc intervencionista
+ democràcia representativa i amb sufragi universal (les dones també han de votar)
No sabem si les dones votaran el mateix que els seus marits, però han de votar pk tenen dignitat
- característiques de l’ètica utilitarista:
+ teleològica: finalitat a la qual s’adrecen les accions humanes es, estrictament “ser
feliç”
+ conseqüencialista: basa en el resultat, ja que és l’únic que importa
+ prudencial: parlem de felicitat/plaer moderat
+ agregativa: s’ha de poder fer alguna suma agregada de felicitats
+ constructivista: la felicitat no es construeix sobre sentiment sinó en elements que
són valorables (científica)
- tipus de plaer segons la qualitat:
+ corporals: no són defensats per Mill, no els defensa perquè duren poc i els
compartim amb els animals (menjar)
+ intel·lectuals: caracteritzen com a humans i són més duraders.(llegir, concert…)
- JUTGE: persona que ha provat els 2 tipus de plaers i normalment trien els intel·lectuals
 - Felicitat:
1) dignitat (només en els humans): autodesenvolupament (creixement personal) i
individualitat: tot això junt genera diversitat. poder triar el nostre camí de vida
2) vessant social (gaudir moral)
- Ell no defensa el Contentament: jo només penso en mi
- concepte de llibertat: Berlin distingeix dos conceptes de llibertat:
- “llibertat positiva”: llibertat de fer (d’acció)
- “llibertat negativa”: ell la defineix com a la llibertat de no intervenció.
- Principi del dany: no poden interferir la llibertat negativa fins que afecta els altres
Crisi de la raó il·lustrada

KANT VS MILL:
Intenció resultats
desinteressada interès: ser feliç
si actues bé, Feliç Feliç
Racional Racional
Universal Universal
NIETZSCHE:
Context:
- Va ser educat en un ambient religiós
- Mite fals: Nietzsche no era Nazi, Hitler va llegir la seva obra
- Ell era alemany, però va renunciar a la seva nacionalitat per fer-se suís
- Quan mor, la seva germana acaba les seves obres
- Objectiu: carregar-se l'escala de valors de la cultura occidental i crear una nova (filosofia del
martell), com és vitalista vol gaudir de la vida.
La influència de Schopenhauer:
- Primer vitalista
- Corrent vitalista: corrent d’apostar per la vida, voluntat per viure
- Schopenhauer diu que la vida és depressiva perquè sabem que algun dia morirem
- La nostra felicitat depèn del sobreviure
- No opta pel suïcidi, però diu que hem de portar una vida a pensar, reflexionar…
- Entre la voluntat (allò que vull fer) i la raó (el que sé que he de fer) guanya la voluntat

Apol.lo i Dionis:
- Nietzsche diu que abans de Sòcrates hi havia la tragèdia grega:
- Esperit dionisíac: Gaudir de la vida i passar-s’ho bé
- Esperit apol.loni: Valors de la raó i l’equilibri (no li agrada)
- Nietzsche és vitalista (sí a la vida)
- Critica a:
- Sòcrates ha de triar entre la vida la mort i tria la mort, s’equivoca
- Plató divideix el món en dos, tria de món intangible (s’hi arriba raonant), s’equivoca
- Judaisme/Cristianisme: en aquesta vida no es poden cometre pecats sinó anirem a
l’infern, no s’ho passen bé en aquesta vida, s’equivoquen
- La història de la humanitat a partir de Sòcrates és sinònim de decadència
Quatre grans temes:
 1. La mort de Déu:
- Nietzsche no creia en Déu
- Diu que Déu ha mort (metàfora)
- Els nostres valors desapareixen perquè els valors del cristianisme i judaisme estan
relacionats amb Déu
- Si Déu mor, la gent haurà de canviar de sentit en les seves vides. El sentit de les
nostres vides estarà en nosaltres mateixos, i per tant, l'inici d’una vida nova
- Aparició del superhome: (Déu terrenal)
- Davant la mort de Déu hi ha dues postures:
Negativa: Darrer home, es queda sense valors i no fa res per millorar (niglisme)
Positiva: Superhome, assumeix la mort de Déu i està disposat a crear nous valors
- L’home pateix 3 transformacions abans de transformar-se en superhome:
- El camell: Animal que carrega amb la moral cristiana (faig el que toca).El camell
s’agenolla davant de la resta
- El lleó: Animal que lluita i s’aixeca davant de la moral que no li agrada
- El nen: Metàfora del superhome, el nen es pren la vida com un joc, no té moral. És
tot allò que Nietzsche defensa.
2. La voluntat del poder (ho tenen els superhomes):
- Capacitat de dir sí a la vida aquí i ara i ser capaços de crear nous valors
- Hi ha persones que tenen aquest poder, la creativitat, i hi ha persones que no el
tenen. Crea desigualtat
- Els que no tenen la capacitat de crear volen la igualtat però aconseguir-la és
impossible
3. L’etern retorn:
- Nietzsche diu que la nostra vida és cíclica, es viu una vegada rere l’altre (etern
retorn)
- He de viure cada moment per tal que valgui la pena que sigui reviscut
4. Transvaloració:
- A l’origen trobem la moral del senyor, noble, que jutja el bé i el mal amb força. El bé
és l’acceptació de la vida, el poder, la felicitat i la noblesa. Els esclaus (moral de
l’esclau) es van rebel·lar (cristians i jueus) i per ressentiment generen valors dels
febles com la compassió, la humilitat, la igualtat i la democràcia.

PERQUÈ TENIM AQUESTA MORAL ARA I NO UNA ALTRA?

- Segons Nietzsche la moral és només un instrument de poder destinat a conservar
determinades formes de domini humà. La moral cristiana = Decadencia
- Per tant com la minoria que està abaix, vol les coses dels que tenen els d’adalt, doncs fa que
ho converteixen en alguna dolenta. Per tant la moral que tenim ara és producte de
ressentiment. Perquè ens fa tenir uns valors que no ens fan disfrutar de la vida

LA HISTÒRIA DE LA MORAL
- Hi havien dues personalitats:
- El noble: que és el que està adalt i disfruta de la vida, i estima la vida.
- L’esclau: està ressentit, i no disfruta de la vida.
Com els esclaus són majoria, van guanyar, i van invertir els valors (que són els que tenim ara i no ens
fan disfrutar de la vida). (NO ÉS UN TEMA ECONÒMIC, ÉS UN TEMA D’ACTITUD DE VIDA).
- Ell relaciona → En latín Bonus (bueno) está vinculado a Bellum (guerra). I diu que el
bo és també com un guerrer perquè lluita pels valors. Relaciona lo bo amb els
guerrers.

QUI SÓN ELS CULPABLES D’AQUESTA TRANSVALORACIÓ?

La casta sacerdotal. Els líders dels que fan la transvaloració de valors. El que fa és revolucionar la
gent.

SOBRE LA VERITAT I LA MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL

- Característiques principals:
- Nietzsche fa una relació entre el “llenguatge” i la “veritat”.
- Punt de partida: la realitat és canvi constant.
- (Proper a Heràclit (deia que tot estava en constant canvi) i crític de Plató(deia que els sentits
ens enganyen, perquè els sentits per Nietzsche no ens enganyen sino que ens mostren els
canvis).

EL LLENGUATGE:
Per que la raó pugui treballar ha de “fixar” aquest canvi continu, i ho fa mitjançant el llenguatge. La
raó fixa conceptes per a poder fer comprensible el món. La paraula no reflexa el canvi.
- Exemple: diem ésser humà, sense diferències, però en realitat només hi ha humans
individuals i canviants.
- Si la raó és la que fixa els conceptes, no són els sentits la causa de l'error, sinó la raó
que reflecteix una realitat que no és exactament com sembla.

- Com coneixem?
- a) hi ha sensacions, úniques i diferents. (pels sentits)
- b) les sensacions produeixen imatges a la nostra ment
- c) fixem les imatges abstraient el que hi ha de comú, creem els conceptes.
- d) un pacte interessat (moral dels esclaus) ens obliga a tots a fer servir els mateixos
conceptes. Més tard, pel costum, pensem que són allò autènticament real i
construïm la vida al seu voltant.