1.

Què són els fets mentals

La consciència i la ment

Existeixen els zombies?

En un viatge en avió, un home conversa amb la seva companya de seient, que acaba
de prendre's una estranya pastilla: Somnifer Zombi.
-La desperto quan arribem?
-No, no es preocupi. Aquest somnífer aplaca la consciència, però deixa intactes les
altres facultats físiques i intel·lectuals; puc parlar amb vostè, veure una pel·lícula i
emplenar els impresos d'immigració. [...]
-No entenc com és possible.
-Existeix una literatura molt àmplia sobre els zombis: criatures imaginàries que es
comporten com a persones, encara que mancades de consciència. La nostra empresa
s'ha apropiat de la idea i ha invertit molts milions en la patent de Somnífer Zombi.
Miri, la consciència és un fenomen extremadament inestable, una mena d'escuma
sobre les superfícies oceàniques de la ment. Si vostè separa l'escuma, les ones no
canvien. [...] Cap part de la meva ment projecta la pel·lícula de la consciència, que en
realitat és un luxe, un caprici estètic. [...] Sé que Somnifer Zombi és un bon producte.
Per tant, tinc raons per afirmar que en aquest moment estic mancada de consciència i
que em trobo submergida en un son sense somnis. Tanmateix, li repeteixo que no
produeix cap efecte en la meva interacció amb el món que m'envolta.
Fragment de un relat de “Simplicitats insuperables”
 LA CONSCIÈNCIA I LA MENT
Com hem vist en el text de l'entrada, els zombis no tenen consciència.
Comencem distingint entre alguns significats de la paraula consciència:

Allò que ens diu el que està bé i el que està malament: la consciència
em diu "has de fer això i no has de fer allò altre".

La capacitat d'adonar-se: quan algú torna en si després de desmaiar-se,

diem que "ha recuperat la consciència".

La seu dels pensaments, records, sensacions, emocions, intencions....

 ALLÒ MENTAL I ALLÒ FÍSIC
Quan pensem en la manera de ser dels ésser humans, distingim entre els fets físics i els
fets mentals:

• Els fets físics succeixen en les dimensions de l'espai i del temps.

• Els fets físics ocorren en el món dels cossos i segueixen les lleis de la mecànica.

Els fets mentals són els que es produeixen en la consciència. Els fets mentals són molt
variats. Per exemple: la imatge del lloc que vas visitar el darrer cap de setmana, el mal
que vas sentir en agafar-te el dit amb una porta, la intriga de saber com acabarà una
novel·la, l'angoixa davant un examen, l'olor de la xocolata...

A diferència dels fets físics, els fets mentals s'esdevenen en el temps, però no en l'espai.
Això pot semblar-te estrany. Tal vegada diries que les imatges, els records i els
pensaments passen "en la teva ment". Però on és la teva ment? Quin espai ocupa?
Potser algú, ingènuament, s'assenyalarà el cap i respondrà: "la meva ment és aquí dins".
Però si obríssim el seu cap només hi trobaríem un cervell, i si miréssim el seu cervell
tampoc no hi trobaríem cap ment!
 TENEN MENT LES ALTRES PERSONES?
CREIEM QUE LES ALTRES PERSONES TENEN MENT...
Sabem per introspecció què hi ha "dins" la nostra ment, però com sabem què hi ha "dins" la ment de les
altres persones? A partir del que observem, els atribuïm uns fets mentals o uns altres. Si no deixen de
somriure, creurem que estan alegres. Si, tot llepant un gelat de xocolata, exclamen "que bo!", pensarem que
estan sentint el mateix gust i el mateix plaer que sentim nosaltres quan ens prenem un.
Aquesta habilitat sembla característicament humana. La majoria dels animals són incapaços d'explicar-se la
conducta d'algú a partir de les seves intencions. Tot esperant en un pas de vianants, un ésser humà pot
calcular amb certa precisió si el cotxe que se li acosta s'aturarà o no, perquè pot prendre les variacions de la
velocitat com a indicis de les intencions de la persona que el condueix. En canvi, altres animals no en són
capaços.

... PERÒ ÉS UN PROBLEMA

A partir d'allò que les altres persones fan o diuen concloem allò que creiem que senten o pensen "dins" seu.
Però el fet mental de sentir dolor no és el mateix que el fet físic de fer un crit de dolor, ni somriure no és el
mateix que estar alegre, ni plorar no és el mateix que estar trist.
Els estats mentals propis els coneixem directament. Els de les altres
persones, només podem endevinar-los.
 LLAVORS...COM JUSTIFIQUEM QUE LES ALTRES PERSONES TAMBÉ TENEN MENT?

Com puc estar segur que les altres persones també tenen ment? Si no podem observar
directament els seus fets mentals, seria possible que les altres persones "per dins" no
sentissin res? Podria ser que estiguessis sol entre una multitud d'autòmats perfectes, que
semblen tenir intencions, pensaments, emocions, però que en realitat són com el personatge
que ha pres el Somnifer Zombi?
No podem conèixer la ment de les altres persones perquè no podem observar la seva
ment directament!

Tanmateix, podem justificar que tenen ment d'una altra manera: fent servir un argument
per analogia.

Aquest argument es pot formular així: com que tots els éssers humans tenim una
constitució semblant, i jo estic segur que les meves accions estan originades per la meva
ment, les accions que fan els altres éssers humans s'expliquen perquè també tenen ment,
encara que jo no pugui observar la ment dels altres directament.
Tot i així, l'argument té aspectes criticables, per la qual cosa no en podem assegurar la
conclusió. Amb tot, acceptem que aquest argument és la millor explicació de què disposem
per justificar que les altres persones també tenen ment.
Els mentalistes afirmen que podem “LLEGIR” la ment de les altres persones i
què pensen. Però, tot i que de vegades semblen encertar-la, la seva pretensió
no té cap base raonable. Deixem de banda les fantasies que trobem en
pel·lícules! En la realitat, els qui es preseten com mentalistes no passen
d'endevinar pensaments que tothom ha tingut alguna vegada.

https://youtu.be/dSGJIEbd5RQ
Puc seguir mantenint que almenys la meva ment existeix, però els zombis filosòfics poden
continuar existint tranquil·lament. L'única manera de refutar l'existència de zombis
filosòfics és demostrar més efectivament que existeixen altres ments. Intentem-ho!

L'experimentació en neurociència demostra que hi ha estats corporals, com l'activitat

de les diverses zones del cervell, que són públicament observables i mesurables
mitjançant tecnologies, i es corresponen amb uns estats mentals meus, que
experimento directament, aleshores els estats corporals dels altres humans tindran el
correlat d'uns estats mentals semblants als meus.
La resposta que ofereix la filosofia, que no solució, és que allò més
característic dels éssers humans és el fet de ser socials, d'existir en
una xarxa de relacions amb les altres persones. Ser un individu
humà no és ser un individu aillat, sinó que és ser un ésser entre
altres individus humans; és la societat allò que ens configura.
 Has tingut vergonya alguna vegada?
És un sentiment íntim, privat, copsat en la pròpia ment. Quan som sorpresos per una
altra persona fent una cosa i experimentem vergonya, és la mirada de l'altre la que me
la produeix.

La vergonya és adonar-me de mi mateix perquè soc mirat per l'altre. És aquesta mirada
allò que fa que em reconegui com a subjecte humà. Em veig perquè l'altre em mira.
L'existència de la meva consciència és inseparable de l'existència de la consciència de
les altres persones.

D'acord amb aquesta perspectiva, el problema de les altres ments no seria un

problema.