RESUM PSICOLOGIA

I PSICOLOGIA COGNITIVA
1.Què és la psicologia cognitiva
És l’estudi dels processos intel·lectuals, des dels més simples fins als més
complexos.
Aquests processos són:
● Percepció
● Atenció
● Memòria
● Llenguatge
● Raonament

Els psicòlegs cognitius creien que el conductisme no explicava el funcionament de la

ment humana i criticaven la seva metodologia inductiva.
Els estudis sobre el llenguatge de Noam Chomsky també van influir.

No hi ha un únic fundador, sinó moltes persones que han anat ampliant la teoria
com:

● Albert Elli= Elabora teràpia i teoria sobre els trastorns de personalitat;

● Aaron Beck, amb el seu enfocament cognitiu de la depressió;
● Albert Bandura, que desenvolupa una teoria de l’aprenentatge;
● Broadvent= Funcionament de la memòria;
● Newell, Simon i Shaw= pensament i la manera de resoldre problemes.

2.Conceptes fonamentals de la teoria de Piaget i de la psicologia cognitiva

Piaget és un psicòleg que se centra bàsicament en la psicologia evolutiva (evolució

de les persones des de la infància fins a l’edat adulta).
La psicologia cognitiva es centra sobretot en els processos del pensament,
coneixement, llenguatge i memòria.

3.La psicologia evolutiva de Piaget

Al néixer només disposem d’unes conductes anomenades reflexos
Reflexos= Conductes innates molt senzilles com xuclar, agafar…
Amb aquests reflexos i el contacte amb l’entorn l’infant anirà construint la seva
intel·ligència. Ex. El reflex d’intentar agafar alguna cosa amb la mà serà la base per
arribar a escriure.
Piaget va dividir el desenvolupament del nen en sis etapes anomenades estadis:

1
 ● L’estadi dels actes reflexos (naixement-tres mesos).
● L’estadi de l’organització de les percepcions i hàbits (3/4 mesos-1 any).
● L’estadi sensoriomotriu (1-2 anys).
● L’estadi de les operacions preoperatives (2-7 anys).
● L’estadi de les operacions concretes (7-12 anys).
● L’estadi de les operacions formals (12-16 anys).

Cada estadi o etapa respon a noves necessitats i estímuls del nen que s’adapta al
que li demana el medi ambient. Va construint la seva intel·ligència. Aquest progrés
es produeix al àmbit físic, el intel·lectual i l’afectiu. Ex. Quan un nen comença a
caminar (àmbit físic) pot resoldre una sèrie de problemes, com ara desplaçar
objectes (àmbit intel·lectual), que abans no podia fer, i s’ha d’adaptar a una nova
relació afectiva, com per exemple anar a buscar el pare o la mare (àmbit afectiu).

3.1 Els tres primers estadis (0-2 anys)

El nadó elabora una sèrie de reaccions afectives que seran la base de la seva vida
intel·ligent i afectiva posterior.
En néixer, el nen és solament instint, i els sentits són la seva font d’informació del
món exterior. Ex. L’acció de xuclar li permet mamar del pit.

3.2 L’estadi de les operacions preoperatives (2-7 anys).

El tret dominant d’aquesta etapa és l’aparició del llenguatge.
El llenguatge provoca els següents canvis:
➔ Intercanvis possibles amb els altres,
➔ Inici del pensament en poder interioritzar les paraules
➔ Elaborar representacions interiors o intuïcions.

Piaget parla de “gènesi” (“naixement”) del pensament.

2
En aquest estadi, els nens no tenen encara raonament lògic, però el supleixen amb
una intuïció espectacular i primitiva. Nombrada intuïció d'igualtat. Un nen no valora
la quantitat de fitxes que hi ha, llavors ho valora amb l’espai ocupat, es fixa en quant
ocupa la filera ja feta i la repeteix.

3.3 L’estadi de les operacions concretes (7-12 anys) SOCIALITZACIÓ

En complir els 7 anys, el nen comença a demostrar un pensament lògic. El seu

egocentrisme desapareix i és capaç de distingir entre el seu punt de vista i el dels
altres. També permet el treball en comú, el raonament amb els altres i comprensió
de normes.
Desapareixen de mica en mica l’animisme i l’artificialisme, i el nen comença a
buscar respostes més causals i lògiques. Ex, si dissolem sucre en un got d’aigua i
preguntem què se n’ha fet del sucre, observem les següents respostes. Per un nen
de menys de set anys, simplement el sucre ja no hi és. Però per un de més de set
anys, el sucre és al got i s’ha barrejat amb l’aigua o bé s’ha trencat en trossets que
són dins de l’aigua.

El progrés més espectacular és el pas de les intuïcions a les operacions concretes.

Operació= Qualsevol acció que impliqui reunir, organitzar o classificar sèries
d’objectes. Ex. si A=B i B=C A és igual a C?

Reversibilitat= Esquema que permet invertir operacions lògiques. Si fiquem tres

boles (A, B, C) dins d’un tub inclinat i obert per les dues bandes i les deixem córrer,
el nen esperarà que surtin per aquest mateix ordre. Però si invertim la inclinació del
tub el nen de menys de set anys no entendrà que surti primer C.
Aquest esquema es construeix precisament al mateix temps que la socialització: el
fet d’haver d’admetre altres punt de vista.

3.4 L’estadi de les operacions formals (12-16 anys)

Un altre canvi és:

Aquesta etapa seria l’inici de la maduresa del pensament.

3
4.Metàfora computacional
Diu que els mecanismes del pensament en els éssers humans són semblants al
funcionament d’un ordinador.
Per poder comprendre com la ment humana adquireix informació es pot utilitzar el
model d’un ordinador:

Un ordinador disposa de dues memòries: una anomenada RAM i una altra

anomenada ROM. La memòria RAM és una memòria transitòria o de treball, de
capacitat limitada, que processa la informació abans d’enviar-la a la memòria ROM
o memòria de llarga durada i gran capacitat que emmagatzema la informació que ha
elaborat la memòria RAM. També cal recordar que no tota la informació que elabora
la memòria RAM passa a la memòria de llarga durada.

Les persones processem la informació d’aquesta manera:

● Fets externs
● Memòria sensorial= a partir dels sentits (visual, auditiva…)
● Codificació
● Memòria a curt termini= capacitat limitada, classifica info, mana a llarg termini
● Emmagatzematge= triem si guardar-la a la memòria o no
● Memòria llarg termini= capacitat il·limitada

Els programes d’ordinador també tenen una certa similitud amb nosaltres.

Un programa d’ordinador és una estructura que serveix per classificar la informació

d’una manera determinada i per resoldre problemes segons uns criteris
preestablerts. Els éssers humans, davant d’un problema, ens en plantegem la
solució segons una programació determinada fruit de la nostra experiència i les
informacions específiques que processem en cada problema.

5.Les emocions i els pensament irracionals

Albert Ellis, proposa una teoria sobre les emocions, afirma que els problemes
emocionals que tenim provenen d’una sèrie de creences irracionals o esquemes
amb els quals orientem la nostra vida i determinem la nostra conducta. Aquests
esquemes són una mena de regles de vida o principis que tenim totalment
interioritzats i que desconeixem, tot i que determinen la nostra manera de ser.
Aquestes idees racionals són les responsables de les pertorbacions emocionals i
dels nostres conflicte psíquics.

Creu que els pensaments irracionals són conductes de tipus absolutista i d’exigència
radical.

4
Aquests pensaments es desenvolupen en tres àrees:

● Un mateix= jo he de funcionar sempre bé

● els altres= han de tractar-me bé
● el món en general= m’ha de donar allò que jo vull

Conseqüències:

● Tremendisme= destacar els aspectes negatius d’un fet.

● Poca tolerància a la frustració= les situacions són insuportables
● Condemna= l’espècie humana és essencialment dolenta

5 idees irracionals:
1.Necessitar aprovació de persones conegudes/ estimades.
2.Que sigui una catástrofe que una cosa li surti malament.
3.Tenir molta por constant per una cosa que possiblement no passarà.
4.No enfrentar-se a certes responsabilitats/ dificultats.
5.Sentir-se molt malament per els problemes dels altres.

5.1 Pensaments irracionals

Radicalització tot blanc o negre

Generalització “sempre/ tothom”

Catastrofisme tot és terrible

Distorsió de la realitat exageració

Poc científic injustificació

Idealització exagerada romantitzar idees

Sobreexigencia i obsessió

5
5.2 Mecanismes de funcionament

Exemple

A fet o esdeveniment Josep no ha vist el

missatge

B interpretació persona Jo ho interpreto

rB lògica i racional No tindrà pila

iB il·logiques i irracionals S’ha enfadat, soc la pitjor

C conseqüències

Ce emocionals Em sento deprimit

Cc conductuals Evitaré veure el Josep

Per tant, les conseqüències d’una conducta no són degudes als fets o a les
circumstàncies, sinó a les creences i interpretacions de les persones.

6.Les teràpies cognitives

Són una combinació de tècniques conductistes per modificar la conducta i aspectes
cognitius. Pretenen canviar conductes i alhora els pensaments i els judicis dels
pacients. La finalitat de la teràpia és la modificació cognitiva.

6.1 La terapia emotivo racional

Una de les teràpies cognitives més conegudes és la terapia
Emotivo racional:
➔ Entrevistes gravades en casset
➔ Ellis utilitza les utilitza per trobar el seu mecanisme irracional.
➔ Reconèix els pensaments irracionals
Autodiagnòstic:
➔ Pacient omple un formulari i analitza els seus sentiments
Tests estàndards:
➔ Avaluen actituds i creences de les persones

Tecniques:
● Debat= discussió racional entre pacient i terapeuta
● Feines per casa= exercicis que fer quotidianament
● Exercicis emotius= posar a prova la teva por a X cosa
● Assaig cognitiu= imaginar-se una situació molt negativa per després
substituir-la per uns sentiments adequats a la situació
● Resolució de problemes= exercicis per adquirir habilitats socials (parlar en
públic…)

6
II PSICOLOGIA HUMANISTA
1.Què és la psicologia humanista
Té com a objectiu principal millorar la dignitat de la persona a partir d’una millor
comprensió de la seva personalitat. No se centra en casos clínics, sinó que defineix
persones sanes. El seu esforç va dirigit a desenvolupar la capacitat d’escollir i la
creativitat de les persones.
També pretén crear una relació, un ambient, en què el client pugui explicar i
manifestar lliurement els seus sentiments. Es necessita que el terapeuta sigui
empàtic i que no jutgi al pacient. Això donarà al pacient certa confiança i tranquil·litat
per expressar els seus problemes.

2.Conceptes fonamentals de la psicologia humanista

És una alternativa a la psicologia conductista i a la psicoanàlisi, es proposa com una
mena de tercer camí entre:
● El conductisme
● La psicoanàlisi

Entre els autors humanistes destaquen

● Goldstein
● Fromm
● Horney
● Allport
● Maslow
● Rogers

3.Teoria de les motivacions segons Maslow

Maslow afirma que tots els éssers humans tenen una naturalesa bona. Però
aquesta naturalesa està marcada per una sèrie de necessitat.
Si una persona té satisfetes les necessitats estarà sana i feliç.
Les persones tenen dos tipus de necessitats:

● Necessitats deficitàries=
○ fisiològiques
○ protecció i seguretat
○ estimació i acceptació
○ valoració.
● Necessitats de creixement= pròpies de l’autorealització.

Maslow afirma que aquestes necessitats estan ordenades de forma que les
primeres s’han de satisfer abans que la resta. Això vol dir que una persona no es
queda aturada quan ha satisfet una necessitat, sinó que immediatament desitja
satisfer la necessitat següent i així successivament. Maslow defensa la teoria del
desenvolupament, de tal manera que l’home mai no està satisfet del tot, i sempre vol
anar més enllà.

7
3.1 Necessitats fisiològiques

3.2 Teoria de la personalitat segons Maslow: la persona autorealitzada

Habitualment els psicòlegs es preocupen dels problemes psíquics i dels pacients

amb malalties mentals, però en canvi no parlen de les persones sanes. S’ha
elaborat una psicologia de la malaltia i no de la salut.

Maslow creu que les persones tenen com a motivació, la recerca de

l’autorealització, i per tant proposa un nou model de persona: la persona
autorealitzada.

● S’accepta a si mateixa
● Té una percepció clara de la realitat
● Es mostra oberta a les experiències
● Es comporta amb naturalitat
● És autònoma i independent
● Té un bon sentit de l’humor
● Gaudeix d’experiències-cim

8
Experiències-cim= Fets concrets, situacions viscudes, que marquen la seva manera
de ser i de comprendre el món. Una situació que t’hagi agradat molt.

Característiques:

● És una experiència global

● És una experiència sempre bona i desitjable.
● Percepció diferent de la realitat.
● Pèrdua de les nocions d’espai i temps.
● Superació de moltes contraposicions i conflictes.

4.El procés de convertir-se en persona segons Rogers

Carl Rogers diu que moltes vegades les persones no són com en realitat són.
A partir de la seva experiència personal i dels seus pacients explica quines son les
conductes de les persones que son realment elles i quines no:
● Deixa d’utilitzar màscares= no aparentar una cosa que no ets
● No escolta els “has de…” = pressió social, normes
● Deixa de cumplir expectatives imposades= no fer el mateix que els altres
● Dixa d'esforçar-te per agradar als demés= no tenir por de rebre una crítica
● Comença a acceptar la teva complexitat= accepta els teus sentiments i el físic
● Comença a confiar en tu mateix= no tenir por del que diu la societat

Un cop aconseguida aquesta identitat, la persona gaudeix realment de llibertat.

5. Els trastorns mentals i la seva teràpia segons la psicologia humanista

Teràpia centrada en el client= és la teràpia utilitzada per la psicologia humanista no

directiva

Actualment aquest model és seguit per molts terapeutes de manera paral·lela a

altres teràpies.

9
Rogers creu que les persones tenen capacitat de resoldre els seus conflictes si els
poden expressar en veu alta i tenen algú que els escolti i vagi reforçant els seus
descobriments.

La tendència de les persones, és aconseguir la seva autorealització i desenvolupar

la seva vida de manera satisfactòria però, pot estar amagada sota la forma de
màscares, prejudicis… El terapeuta ajudarà al pacient a que es desprengui de la
màscara.

10