Adrià Plana

1 Bat A

Psicologia Cognitiva - Howard Gardner, Jean Piaget

És la que actualment té més influència i presència.

Va sortir als anys 50, com a versió millorada del conductisme. Segons la psicologia
cognitiva, el conductisme és molt simple.
Algo cognitiu és una cosa que es pot arribar a conèixer, es refereix, al coneixement.

Es dedica a estudiar perquè ens comportem d’una manera o d’una altra i entén que
el fonament de la nostra conducta és en part l’estímul que genera resposta, peró
també és el conjunt de processos de reconeixement que tenim interioritzats, aquests
són els que ens acaben condicionant a l’hora d’actuar.

El cognitivisme ens diu que cal entendre.

Objectes d’estudi de la psicologia cognitiva

-Atenció → Vol saber com es capta la informació i els processos que la segueix, per
fer-ho, investiga aquest procés.
-Percepció → consisteix a valorar com les dades sensorials donen lloc a
experiències perceptives.
-Memòria → es pretén definir i conèixer la manera de com funciona la memòria.
-Pensaments → els pensaments que sorgeixen a la ment, i la forma en què es
processen.
-Llenguatge → és fonamental per a poder comprendre la informació.
-Aprenentatge → aprofundeix en els aspectes relacionats amb la manera com
s'adquireixen les habilitats cognitives o els conceptes.

La psicologia cognitiva sorgeix a partir de les limitacions del conductisme.

 Adrià Plana
1 Bat A

Els representants més coneguts que van ajudar que la psicologia cognitiva
s'assentés dins del món de les ciències del comportament van ser:

Howard Gardner
Va formular la teoria de les intel·ligències múltiples (la intel·ligència seria la capacitat
d'organitzar i coordinar els pensaments).
Aquestes intel·ligències són semiautònomes, però treballen en equip (integrades)
dins la ment de la persona.
Jean Piaget
Va formular la teoria del desenvolupament cognitiu per etapes, caracteritzades per la
possessió d’estructures lògiques (que imposen certes capacitats i també
restriccions).

Piaget creu que el desenvolupament és gradual. Ell creu que la intel·ligència dels
nadons es basa en els seus reflexos. Ja que són conductes innates. Quan la
persona discrepa de la informació que ja tenia anteriorment, ocorre un desequilibri,
per restablir-ho, cal actualitzar el nostre coneixement.

Va dividir el desenvolupament infantil en:

- Estadi sensoriomotor (0- 2 anys). Ocorre un desenvolupament mental.
Encara no sap parlar i trobem que el seu coneixement depèn dels recursos
que pot usar.
- Estadi preoperacional (2-6 anys). Continua sense saber parlar, però ja sap
fer representacions, gestos, accions…
- Estadi de les operacions concretes (7-11 anys). Comença a reaccionar per
a interpretar i resoldre qüestions concretes a les que ha de fer front.
- Estadi de les operacions formals (+12 anys). En aquest estadi es
desenvolupa la manera de pensar i de conèixer.

Psicologia i Psicoteràpia
La psicologia i la psicoteràpia són dues metodologies/teràpies diferents.
La psicoteràpia es dedica a produir canvis a través del treball constant, hi ha
diferents mètodes: model cognitiu-conductual, psicoanalític, humanista i el sistèmic.

- Teràpia cognitiu-conductual → és un cúmul entre la psicologia conductual i

la cognitiva. La cognitivu-conductual se centra en les accions i els
pensaments amb els quals es troben els seus pacients. Intenten endreçar als
pacients canviant els seus pensaments.

(La Marta es posa nerviosa cada vegada que té una entrevista de feina, això fa que
no reflecteixi el millor de si i que no vulgui anar-hi. Un terapeuta cognitivoconductual
ajudaria la Marta a estar menys nerviosa a les entrevistes (entrenant la relaxació). El
seu terapeuta qüestionaria els seus pensaments negatius i farà que els replantegi
amb un objectiu positiu i favorable.)