UF3: Intervenció en el desenvolupament

cognitiu
3.1. El desenvolupament cognitiu i la intel·ligència
El desenvolupament cognitiu fa referència a l’evolució de les funcions i les facultats
intel·lectuals de la persona.

La intel·ligència es pot definir com la capacitat que té una persona per memoritzar,
comprendre, raonar, resoldre problemes, desenvolupar un llenguatge i/o crear.

Plantejaments de J. Piaget:
● El desenvolupament cognitiu de 0-2 anys, abans de l’aparició del llenguatge.
Coincideix amb l’Estadi 1. Intel·ligència sensoriomotriu.

● El desenvolupament cognitiu de 2-6/7 anys, és a dir, a partir del moment en què

la funció simbòlica es manifesta a través del llenguatge. Coincideix amb l’Estadi 2.
Intel·ligència preoperatòria.

TEORIA DE LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES (GARDNER)

- Intel·ligència lingüisticoverbal: capacitats relacionades amb la lectura,

l’escriptura, la parla o l’escolta.
- Intel·ligència logicomatemàtica: capacitat relacionada amb el càlcul, el
raonament, la resolució de problemes lògics i matemàtics, etc.
- Intel·ligència espacial: capacitat de visualització mental d’idees, volums, imatges i
espais i la seva visualització tridimensional.
- Intel·ligència musical: s’associa amb capacitats com el ritme, l’entonació o
l’audició.
- Intel·ligència corporal cinestèsica: utilització del cos per expressar-se, però
també per dur a terme activitats de precisió, de coordinació, de força, d’equilibri,
etc.
- Intel·ligència intrapersonal: relacionada amb els aspectes interns de la persona
(autoconeixement i autocontrol).
- Intel·ligència interpersonal: relacionada amb les habilitats socials i les relacions.
- Intel·ligència naturalista: associada amb l’observació, identificació i classificació
d’espècies reconeixent-ne semblances i diferències.
3.2. Teories explicatives
3.2.1. El conductisme
La concepció del desenvolupament del conductisme, parteix del principi segons el qual
l’ésser humà té una conducta determinada perquè prèviament algú o alguna cosa externs
la hi han provocat.

El conductisme es concreta en dues formulacions: condicionament clàssic i

condicionament operant.

1. Condicionament clàssic
John B. Watson, es va interessar per la conducta animal i humana, seguint els
cànons d’un treball científic i objectiu propis de la fisiologia i les ciències naturals.

Tota resposta es deu a un estímul i a tot estímul el segueix una resposta.

 2. Condicionament operant
B. Frederic Skinner descriu el condicionament operant o instrumental. El seu
raonament és el següent: un organisme, davant d’una situació, pot tenir diferents
reaccions o emetre diferents respostes.

El desenvolupament és el procés d’acumulació d’experiències que, reforçades

positivament o negativament, determinen la conducta d’un individu.

3.2.2. L’aprenentatge social A. Bandura

● Les conductes s’aprenen sense necessitat de dur-les a terme; sinó, simplement, a

través de l’observació.
● A més, les accions poden ser reforçades a través de premis i càstigs.
● Processos interns que cal tenir en compte:
- L’atenció als models i situacions.
- La memòria per retenir el que s’observa.
- La imitació o reproducció d’una conducta observada.
- La motivació que empeny a executar la conducta.

3.2.3. Teories del processament de la informació

3.2.5. El psicoanàlisi de S. Freud

● El desenvolupament fa referència a la constitució del psiquisme de l’individu de la

seva personalitat.
● Les característiques psíquiques de les persones adultes venen determinades des
de la infància.

1. Explicacions del desenvolupament

● Allò. Satisfacció immediata dels instints. (Principi del plaer)

● Jo. Control de la satisfacció de les necessitats. (Principi de la realitat)

● Superjò- ideal del jo. Interiorització de les normes. (Autoobservació,

Consciència moral i Ideal a seguir)

2. El motor del desenvolupament

3. Estadis del desenvolupament

● Estadi oral (0-1 any).

● Estadi anal (1-3 anys).
● Estadi fàl·lic (3-6 anys).
● Estadi de làtencia (6- pubertat).
● Estadi genital (de la pubertat en endavant).
3.3. Les funcions cognitives

- Funcions cognitives bàsiques (animals): memòria (adquisició, emmagatzematge i

recuperació)
- Funcions cognitives superiors (humans): pensament (solució de problemes,
raonament i creativitat)

3.3.1. La memòria
● La memòria es pot definir com:
- La capacitat per evocar persones, animals o objectes absents i
esdeveniments passats.
- L’habilitat per recordar informació prèviament apresa.
● Està constituïda per 3 processos:
- Procés d’adquisició
- Procés d’emmagatzematge
- Procés de recuperació
 1. El procés d’adquisició
● Consisteix en l’entrada de la informació, recollida del medi,
cap al cervell.
● S’hi veuen implicats els processos d’atenció i percepció.
● Permeten que només una part dels estímuls penetrin en el
procés d’emmagatzematge.

1.1. L’atenció
● És la capacitat de focalitzar la percepció cap a un estímul concret.
● Pot ser voluntària o involuntària.
● Factors que hi influeixen:
- Interns o relaTus a la mateixa persona.
- Externs o relatius a l’estímul.
● En funció de la seva atenció, els nens i les nenes:
- Reaccionaran als estímuls de manera ajustada.
- Discriminaran uns estímuls d’uns altres.
- Aprendran a mantenir una atenció sostinguda.
- Podran fer diverses coses.

1.2. La percepció
● Perquè la percepció es pugui exercir es necessita l’atenció.
● Es pot plantejar com una trobada equidistant entre:
- Les qualitats atraients que emanen de l’objecte.
- La predisposició de l’atenció del subjecte envers un objecte estimulant.

2. Procés d’emmagatzematge

Memòria a curt termini: retiene un mínimo de siete dígitos con variedades de dos, durante
un mínimo de 30 segundos.

Memòria a llarg termini: capacidad más extensa, conserva la información más tiempo.
utilizando la repetición como estrategia, asociando términos con otros conceptos.
 3. Procés de recuperació
● Consisteix en l’extracció, intencionada o no, de continguts concrets
d’informació que està emmagatzemada.
● Procediment de recuperació:
- El reconeixement:
- Identificació d’alguna cosa que ja s’havia percebut anteriorment i
que permet la recuperació.
- No és necessari el llenguatge.
- L’evocació:
-Recuperació d’alguna cosa que no és present hsicament.
-És necessària la capacitat de representació o el llenguatge.

3.3.2. El pensament
● És la facultat d’ordenar i coordinar els processos de la memòria a fi
d’exercir les seves pròpies funcions, que són:
- Solucionar problemes.
- Raonar (raonament).
- Crear (creativitat).

1. La resolució de problemes
● Té com a objectiu transformar una situació no desitjada en una de desitjada,
per a la qual no sembla que hi hagi un mètode clar de solució.
● En qualsevol problema se n’han d’analitzar:
- Les causes o origen del problema.
- Els efectes o manifestacions que es perceben.
● Tipus de problemes:
- Concrets.
- Abstractes.
● Estratègies de resolució:
- Assaig-error.
- Organització de dades o anàlisi de la situació.
2. El raonament
● A partir d’una informació prèvia (premissa) infereix o dedueix una
conclusió, aplicant certes regles.
● Dos tipus de raonament lògic:
- Inductiu, del particular al general.
- Deductiu, del general al particular.
● En l’edat infantil s’utilitza el raonament transductiu:
- No és un raonament lògic.
- Infereix conclusions d’un cas particular a un altre cas particular.

3. La creativitat
● És la capacitat d’observar des d’un enfocament diferent, de reconèixer
problemes que altres no veuen o de proporcionar solucions originals.
● Aplica el pensament divergent o creatiu.
● Característiques de les persones creatives:
- Sensibilitat per als problemes.
- Fluïdesa d’idees.
- Flexibilitat mental.
- Originalitat.
- Capacitat d’anàlisi i síntesi.
- Capacitat de redefinició.