TEMA 3.

INTEL·LIGÈNCIA: LES CAPACITATS COGNITIVES, EL QI I EL RENDIMENT COGNITIU

1. CAPACITATS, APTITUDS, HABILITATS
Definicions
- Capacitat i aptitud
- Potencialitat per a executar un comportament adaptatiu…
- Atribut constant que explica la variabilitat interindividual
- Habilitat i/o destresa
- Aptituds desenvolupades per realitzar determinades tasques específiques
- Competència
- Habilitats desenvolupades per realitzar de forma “excel·lent” determinades tasques
molt específiques..
- Rendiment i execució
- Nivell d’obtenció de resultats (encerts, …) en una tasca.
2. EL CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA
Característiques de la persona intel·ligent
- 478 no-experts
- 140 experts en intel·ligència
- Les respostes dels experts i no experts van coincidir en un 64-81%

INTEL·LIGENT NO INTEL·LIGENT

- pensar lògicament - no tolerar la diversitat

- mostrar sentit comú - no ser curiós
- tenir ment oberta - apàtics
- astuts - deshonestos
- prudents - dependents
- eficients - informals

Teories implícites i explícites

TEORIES IMPLÍCITES TEORIES EXPLÍCITES

- Capacitat de resolució de problemes: - Major pes motivació

raonar de manera lògica, considerar - Menor pes cultural i coneixement
tots els punts d’un problema, ment
oberta.
 - Capacitat verbal: ús del llenguatge
- Intel·ligència pràctica o social:
sensibilitat a estímuls socials de
l’entorn.

Terme i concepte
INTEL·LIGÈNCIA (històricament)
- Ciceró (I aC):
- INTER (entre) - LEGERE (elegir) (llegir)
- Saber triar entre diferents opcions
- Entre el coneixement i el raonament
- Juan Huarte de San Juan (1575):
- “Examen de ingenios para las ciencias”
- Característiques de les persones intel·ligents:
1. Aprenentatge
2. Comprensió i judici crític
3. Creativitat
Definició
Capacitat mental molt general que permet:
- raonar
- planificar
- resoldre problemes
- pensar de manera abstracta
- comprendre idees complexes
- aprendre amb rapidesa
- aprendre de l’experiència
“La intel·ligència és la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments, els sentiments dels
altres, motivar-nos i manejar adequadament les relacions que sostenim amb els altres i amb
nosaltres mateixos. (D. Goleman: La intel·ligència emocional)”.
Acords sobre la intel·ligència (APA, 1996)
- Capacitat general, ≠ del coneixement, que es pot mesurar amb tests (pot haver molts tests,
però tots mesuren el mateix).
- Un alt nivell d’IQ no és necessari perquè et vagi bé la vida, però sí és un avantatge en
situacions on se’t demanen capacitats (com + complexes + avantatge tenir un IQ alt).
 - Les diferències en rendiment educatiu no depenen només del IQ, ja que aquest és heretable
(40-80%) i l’ambient també li influeix.
- No es sap com manipular l’IQ de forma permanent (avui en dia sí es sap).
- Les diferències genètiques no són irremeiables.
Estudi científic de la intel·ligència (Hebb & Vernon, 1979)

Int. A; natural o potencial (g): capacitat abstracta (disposició) que permet l’adquisició de
coneixements i habilitats cognitives. Es desenvolupa en interacció amb el medi, i es dóna en tots els
humans (és igual si vius enmig de la selva o en una gran ciutat).
Int. C; psicomètrica o acadèmica (IQ): combinació entre potencialitat i coneixements adquirits. És la
part de la intel·ligència que podem mesurar i quantificar.
Int. B; social o pràctica: va més enllà dels trets de la intel·ligència; serveix per enfrontar-se a
problemes quotidians propis de la cultura (són les capacitats que ens permeten sobreviure). És a la
que fan referencia les teories implícites.

Intel·ligència natural/ potencial

- Capacitat abstracta (disposició) que permet l’adquisició de coneixements i habilitats
cognitives. Es desenvolupa en interacció amb el medi, i es dóna en tots els humans.
Intel·ligència Psicomètrica
- Combinació entre potencialitat i coneixements adquirits. És part del que podem mesurar i
quantificar.
Intel·ligència social/ pràctica
 - Serveix per enfrontar-se a problemes quotidians. És la que fan referència les teories
implícites.

3. EL QI, LA MESURA I DISTRIBUCIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA

A.BINET - EDAT MENTAL (1905)
Edat mental: edat en què el rendiment mitjà coincideix amb el nostre propi rendiment.
És a dir, si els nens de 6 anys poden resoldre n problemes de mitjana, un nen de 8 anys que resol n
problemes tindrà una edat mental de 6 anys
Aquesta és la edat en la què el rendiment mitjà coincideix amb el nostre propi rendiment; és a dir, si
nens de 6 anys poden resoldre n problemes de mitjana, un nen de 8 anys que resolgui els mateixos
tindrà una edat mental de 6 anys i, per tant, un retard
W.STERN - QUOCIENT INTEL·LECTUAL (1912)

D. WECHSLER - QI (‘30)
Estableix la corba normal, tenint en compte la motivació (cosa que la majoria d’experts no tenien en
compte) → IQ [100, 15] (𝜇 = 100 𝜎 = 15).
Tests d’intel·ligència
- Variats, però tots avaluen el QI
- Tipus:
- Naturalesa de la informació: verbals, numèrics, espacials, …
- Operacions/ processos mentals que requereixen: sumar, recordar, deduir, …
- Respostes requerides: dibuixar, escriure, anomenar, …
Proves d’intel·ligència
- Les proves d'intel·ligència tendeixen a correlacionar-se entre elles (positive manifold)
- Anàlisi factorial -> factor general que explica bona part de la variabilitat
- El factor g és un índex d'intel·ligència general, lliure de domini i especificitat de prova

4. BASES PSICOLÒGIQUES I BIOLÒGIQUES DE LA INTEL·LIGÈNCIA

El QI és la mesura operativa, però…
- Quina és la seva base biològica?
- Quins mecanismes psicològics la determinen?
Mètode dels correlatius cognitius: es centra en les operacions que tenen lloc en la realització d'una
tasca i plantegen si algun component o procés psicològic bàsic (simple) diferència als individus pel
seu grau d'intel·ligència.
Mecanismes psicològics de la intel·ligència
- Puntuacions altes en intel·ligència → temps de reacció (TR) + curt i homogenis = +
intel·ligència; i menys erros en la transmissió de info. = intel·ligència. Aquest mecanisme no
aporta massa, ja que hi ha molt poca correlació (és molt baixa → 0,3).
- Memòria de treball → es creia que equivalia a intel·ligència, ja que es necessària per raonar
/ processar la info., però en realitat no necessàriament equival a trobar-li un sentit lògic (per
tant ≠ intel·ligència). Per mesurar-la tenim els reading span, els computation span i els dot
matrix (ex.: memoritzar una lletra mentre es determina si una frase té sentit gramatical o no.
Ex.: memoritzar un número de telèfon i haver-lo de repetir al revés).

Biologia de la intel·ligència
- Matèria o substància grisa (SG) = centres de processament de la info.
- Matèria o substància blanca (SB) = connexions d’axons (vies) que asseguren i milloren la
velocitat, l’eficiència, i l’estabilitat de la transmissió de info.
- Relació regió-funció cognitiva (principi de frenologia) → menys volum de l’escorça = menys
capacitats cognitives.
- Actualment, la intel·ligència, en general, es relaciona amb un volum cerebral + gran (el pes
del cervell determina un 0,3 de l’IQ), un gruix cortical distribuït, una integritat de la SB, i un
metabolisme més eficient (pq processes més ràpid la info.).
Teoría de la integració Parieto-Frontal (P-FIT)
Aquesta teoria plantejava que la info. seguia etapes
- (1a-Processament sensorial de la info:
- 2a-Simbolisme, abstracció i elaboració;
- 3a-Comprovació hipòtesis;
- 4a- Selecció de la resposta i inhibició de respostes alternatives), i relacionava cada etapa amb
un regió representada amb nombres (info. simbòlica). Aquesta teoria concloïa que les
afectacions frontals tenien més impacte en g que les parietals, que les lesions de l’hemisferi
dret afectaven més a g que les de l’esquerre, i que, a més de l’escorça dorso-lateral, també
estava implicat el gir cingulat.
Aquests model no és específic de la intel·ligència, ja que altres capacitats relacionades es basen en
aquestes regions; actualment es sap que no hi ha regions específiques de la intel·ligència. Per una
altra banda, aquesta teoria era molt poc fiable, ja que les mostres eren molt petites i s’ho van
inventar tot una mica.