Teories metodològiques en l'Educació de Persones Adultes

Principis de l’andragogia de Knowles

• Les persones adultes estan internament motivades i es guien per objectius propis.
• Tenen coneixements i experiències personals que s'han de considerar un recurs.
• Son capaços d’interactuar i intercanviar experiències amb els altres (participació).
• No poden ser tractats com a receptors passius.
• Necesiten ser tractats com a iguals (horitzontalitat).
• Valoren el sentit pràctic o l’aplicació dels aprenentatges.
• Tendeixen a l'autodirecció/autonomía.
• Prenen les seves decisions: per què, quan, com, ... formar-se/aprendre.
• El contracte d'aprenentatge com a eina pedagògfica per a guiar i planificar el propi procés d’aprenentatge i de
creixement personal (flexibilitat).

Aprenentatge Experiencial
Els 6 principis de la teoria de l’aprenentatge experiencial
1. L’aprenentatge concebut com a procés i no només en termes de resultats. Tot i que matisat per objectius o
fites de coneixement, l’aprenentatge no acaba necessàriament en un resultat, ni tampoc s’evidencia en el
rendiment.
2. Tot aprenentatge és re-aprenentatge. L’aprenentatge es facilita millor mitjançant un procés que treballa sobre
les creences i les idees dels aprenents sobre qualsevol tema en qüestió. De manera que puguin ser examinades,
provades i integrades amb noves idees més elaborades.
3. Aprendre requereix la resolució de conflictes entre formes d’adaptació al món dialècticament oposades. El
conflicte, les diferències i el desacord són els que impulsen el procés d’aprenentatge. Aquestes tensions es
resolen en iteracions de moviment cap endavant entre modes de reflexió i acció oposats i sentiment i pensament.
4. L’aprenentatge és un procés holístic d’adaptació al món. L’aprenentatge no és només el resultat de la
cognició, sinó que implica el funcionament integrat de la persona: sentir, percebre, pensar i comportar-se.
Engloba altres models especialitzats d’adaptació des del mètode científic a la resolució de problemes, la presa de
decisions i la creativitat.
5. L’aprenentatge resulta de transaccions sinèrgiques entre la persona i l’entorn. En els termes de Piaget,
l’aprenentatge es produeix mitjançant l’equilibri dels processos dialèctics d’assimilar noves experiències en
conceptes existents i adaptar conceptes existents a una nova experiència.
6. L’aprenentatge és el procés de creació del coneixement. El coneixement es percep com la transacció entre
dues formes de coneixement: el coneixement social que es co-construeix en un context sociohistòric i el
coneixement personal o l’experiència subjectiva de l’aprenent. Aquesta conceptualització del coneixement
contrasta amb la del model d’educació com a “transmissió” en què es transmeten a l’aprenent idees preexistents
i fixes.

* Kolb descriu aquest procés d’aprenentatge com a

un cicle o espiral d’aprenentatge en el que la
persona experimenta, reflexiona, pensa i actua.
L’aprenentatge es pot iniciar en qualsevol fase del
cicle, si bé el més freqüent és que comenci amb
una experiència concreta.
Aquestes experiències provenen dels mateixos
participants o es poden propiciar mitjançant
activitats educatives.
Tècnica d’incidents crítics
Un incident crític és una situació inesperada que produeix una tensió emocional a causa d’una falta d’eines o
estratègies amb les que enfrontar una determinada situació.
Els incidents provenen de la pràctica i/o l’experiència i s’analitzen amb posterioritat (pràctica reflexiva). La
formació que es deriva de l’anàlisi d’aquests incidents té com a objectiu aprendre a interpretar-los i cercar
estratègies per saber reaccionar adequadament, així com gestionar les emocions que provoquen quan es
presenten (Monereo, 2010).

Pautes per a l’Anàlisi d’IC (PANIC):

A. DESCRIPCIÓ INCIDENT CRÍTIC 1. Què és el que va passar?

-Denominació de l’IC: posa un títol
-Context en el que es va produir: descriu el context i
la situació en la que es produeix l’IC.
-Quin van ser el desencadenant?: identifica el
moment o el factor que desencadena l’IC
-Narrabreumentl’IC:Qui?(participants);fn
què(accions),quan(en quin moment),i amb quina
finalitat (raons que ho van impulsar). Segueix
l’esquema narratiu: Inici/Trama/Resolució
2. Quina o quines altres persones estaven implicades,
directa o indirectament en l’IC?
-La seva implicació va consistir en... ; es van
comportar...; es van expressar...
3. Com vas reaccionar? Recordes què vas pensar, dir,
fer,..., com et vas sentir?
- Vaig pensar, vaig fer, vaig sentir,...

B. REFLEXIÓ SOBRE INCIDENT CRÍTIC 4. A què atribueixes el que va passar? Com ho

interpretes?
5. Anàlisi dels altres actors: Per què creus que van
actuar així? Què pretenien? Com es van sentir? 6.
T’havia passat abans? En cas que la teva resposta
sigui afirmativa:
- En quina situació?
- Similituds // Diferències
7. Recordes com vas reaccionar en la situació o
situacions anteriors?
-Què vas pensar, dir, fer i/o sentir?
-Vas reflexionar sobre el què va passar? A quina
conclusió vas arribar?

C. INTERVENCIÓ I SEGUIMENT 8. Què creus que s’hauria de modificar? Com

intervindries o s’hauria d’intervenir a partir d’ara?
-Traça un petit pla o pensa estratègies per canviar

A tall de reflexió: per què és important treballar sobre les experiències? El pilot automàtic del
coneixement pràctic
- Donat que l’educació és un escenari de presa de decisions immediates, en el que diferents successos es donen
simultàniament, moltes decisions son inconscients. El 90% dels mecanismes i processos cerebrals per sota de la
consciència.
- La necessària existència dels automatismes (per velocitat i economia d’esforços). El que fa que sovint actuem
en funció del pilot automàtic cognitiu i emocional que tots tenim (sense filtres, reflexió, consciència,...).
- Tensió entre l’acció automàtica, ràpida, intuïtiva, i l’acció lenta, reflexiva, rigorosa.
- Biaixos habituals dels coneixements pràctics: il·lusions cognitives; primacia d’allò familiar, tendència a la
simplicitat, fal·làcies narratives, invenció de la causalitat, confondre records i experiències.
La pedagogia que té com a base l’experiència pretén afavorir processos de reconstrucció d’allò que fem,
pensem, valorem,.. sense ser conscients o sense saber per què mitjançant la reflexió sobre la pròpia pràctica, les
nostres experiències, creences…

La pràctica reflexiva com un procés de

formació i autoformació
PREGUNTES CLAUS:
1. Què volia aconseguir?
2. Què va passar? Què vaig fer,
sentir, pensar.... en aquell
moment?
3. Quin sentit l’atribueixo? Com
va influir el context o altres variables? On està el
problema?
4. Podia haver estat d’una altra manera? Quines
alternatives possibles veig? Què puc fer la propera
vegada?
5. Quin plantejament/estratègia he d’adoptar per
canviar la manera d’actuar?