PDF Psicologia Social Tot

lOMoARcPSD|3433986
PDF Psicologia social TOT
Psicologia Social (Universitat de Barcelona)
StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)
lOMoARcPSD|3433986
PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI
SEMINARI: RUMOR
➔ Explicació no verificada de successos que circulen de persona en persona, i que
pertanyen a un objecte o succés d’interès públic.
Elements clau de la definició:
- Rellevància per a la gent implicada
- Ambigüitat o poca claredat cognitiva
- Informació fora de control dels implicats
- Falta d’informació segura i fonts creïbles
ASPECTES: LA PROBABILITAT DE CIRCULACIÓ D’UN RUMOR DEPEN DE DOS ASPECTES
• El primer aspecte es l’ambigüitat de la informació:

o La informació es poca o contradictòria
o La informació te varies interpretacions possibles
o Falten fonts de informació confiables
• El segon aspecte es la importància o rellevància de la difusió del rumor:
o La importància depèn de les motivacions primàries i secundaries de
difondre o no el rumor
MOTIVACIONS
1. Motivacions primàries (vinculades a la informació a difondre)
- Descarregar tensió emocional
- Auto-justificar estats d’ànim
- Comprendre el mon que ens envolta
2. Motivacions secundaries (no relacionades amb la informació a difondre)
- Atraure l’atenció dels demes
- Cobrir un silenci en una conversació
VARIABLES DEPENENTS I INDEPENDENTS CONSIDERADES:
▪ Informació: registre de la informació transmesa per cada participant, per a
després analitzar com es distorsionava
▪ Participants: número de participants que transmeten la informació
▪ Temps: temps que passa entre rebre la informació i transmetre-la a una altra
persona
▪ Auditori: numero de persones que observaven el procés
PROCESOS DE DISTORCIÓ DE LA INFORMACIÓ
La informació transmesa se va transformant degut a tres processos simultanis:
1. Anivellació:
Progressiva eliminació de certs detalls de la informació original.
El 70% dels detalls es eliminat després de 5-6 transmissions boca a orella.
Els detalls que queden tendeixen a retenir-se.
2. Accentuació:
Els detalls no eliminats poden tornar-se ‘centrals’, es ressalten o s’exageren

lOMoARcPSD|3433986
Es poden accentuar certes paraules, el numero, el moment temporal, la mida, les

frases que es diuen primer, etc.
Poden agregar-se noves explicacions als detalls accentuats, en la finalitat de que
la informació sigui el mes complerta i coherent possible.
3. Assimilació:
Distorsions de la informació que provenen de les pròpies cognicions i emocions
3.1. Assimilació cognitiva (te 5 subtipus):
3.1.1. Tema principal: d’acord en les exigències del tema principal del relat.
3.1.2. Bona continuació: tendim a completar la informació incomplerta.
3.1.3. Condensació: els detalls similars tendeixen a categoritzar-se i a fusionar-
se.
3.1.4. Expectació: en funció de lo que un esta acostumat a percebre.
3.1.5. Hàbits lingüístics: s’ajusta la informació a clixés verbals preconcebuts.
3.2. Assimilació emocional:
La informació se distorsiona per a que encaixi en els propis interessos,
motivacions, expectatives, pors, prejudicis o estereotips.

lOMoARcPSD|3433986
SEMINARI: COMPORTAMENT PRO SOCIAL

Comportament pro social
• Comportament que te conseqüències socials positives i contribueix al benestar

físic o psicològic de una altra persona (Whispé 1972).
• Comportament voluntari que te la intenció beneficiar als altres (Eisinberg y cols
1996).
o Inclou altruisme(ajudar sense esperar res a canvi), al·licient, intervenció,
caritat, cooperació, amistat rescat, sacrifici, compartir, simpatia i
confiança.
o La societat li dona un valor positiu (un soldat).
Comportament d’ajuda (subgrup pro social)
• Acte intencional que beneficia a un altre ser viu o a un grup

o Pot parèixer però no ser ajuda (Pe. Si la intenció es una altra, Ex. Una
donació en finalitat de marketing)
o Pot ser antisocial: si es vol fer veure al ajudat com inferior i competent
Altruisme (subgrup comp ajuda)
• Comportament motivat per desig de beneficiar a un altre mes que a tu mateix.

• El vertader altruisme es desinteressat
o Difícil de determinar, com sabem que no espera res a canvi (Ex. Sentir-
te millor)
o La recompensa pot ser privada
TEORIA EVOLUCIONISTA
- Mutualisme: benefici per cooperar / no coopera = traïdor
- Selecció per parentesc (nepotisme): inclinació per ajudar a familiars consanguinis
(gens)
- Reciprocitat: ajuda mútua, ‘equilibri de favors’
- Sanció: càstig a traïdors i deslleials, desalienta l’estafa i promou la cooperació
futura.
Conclusió: ‘Tot i que poden existir mecanismes biològics evolucionistes que ens impulsen
a actuar, si l’ajuda es farà, quan es farà i com, dependrà sempre de la historia i de les
circumstancies de la persona.’

lOMoARcPSD|3433986
EMPATIA
➔ Capacitat de sentir les experiències d’una altra persona, identificar-se i
experimentar emocions, pensaments, actituds de l’altre.
o Persones adultes i nenes responen empàticament.
o Veure patir a una altra persona es desagradable.
- Una experiència comú que precedeix a la conducta pro social es un estat
d’activació conductual seguit d’empatia.
o Sol donar-se el cas de que les persones son poc pro socials perquè eviten
activament l’empatia.
Model de càlcul cost-recompensa de l’espectador
• Al presenciar una emergència, calculem costos i beneficis de ajudar o no

ajudar
• Tres etapes:
1. Activació conductual (fisiològica): reacció fisiològica, emocional,
empàtica (ex. La freqüència cardíaca).
2. Rotulació de l’emoció: pensament de la persona sobre l’estat de
l’activació (interpreta: por, angoixa, etc.).
3. Avaluació de les conseqüències (abans d’actuar): elecció de l’acció que
redueix angoixa a un cost baix (temps, esforç, risc).
Activació (conductual) fisiològica y rotulació de l’emoció:
• Angoixa personal (genera motivació egoista)

• Interès empàtic (genera motivació altruista)
Avaluació:
• Costos personals de no ajudar / costos empàtics de no ajudar

o La semblança que produeix activació conductual, per tant,
majors costos empàtics de no ajudar
DIFUSIÓ DE LA RESPONSABILITAT
- Tendència de un individu a assumir que altres assumiran la responsabilitat (com
a resultat ningú ho fa)
o Aquesta es una probable causa de l’efecte espectador
o La persona que està sola te més probabilitats d’avaluar
Segons el model cost-benefici: persones intervenen si hi ha ‘estat d’activació conductual

desagradable’ i busquen alleujament

lOMoARcPSD|3433986
ASUMIR LA PRESPECTIVA
Necessari per a l’empatia (Oswals, 1996)
▪ Assumir perspectiva: (cognitiva vs afectiva)
o Cognitiva: comprendre el que una altra persona esta pensant
o Afectiva: experimentar el que l’altra persona esta sentint
o La cognitiva genera mes interès empàtic i motivació per ajudar que
l’afectiva
▪ Diferents tipus d’empatia condueixen a diferents tipus de motivació per ajudar
a. ‘Comprendre com se sent l’altre’ (motivació altruista)
b. ‘Com em sentiria jo en aquesta situació’ (motivació combinació altruista i
egoista, reduir angoixa)
▪ Les persones que han experimentat en carn pròpia alguna cosa estressant poden
ser mes empàtiques en algú que esta en la mateixa condició
DIFERENCIES DE GÈNERE?
▪ Les dones solen reportar majors nivells d’empatia que els homes.
o L’efecte de tenir experiència prèvia personal (similar a la de la persona a
la que s’ajuda) va causar un augment de l’ajuda en dones
▪ Sembla ser que les dones valoren mes d’interdependència, mentre que els homes
la independència (Batson, 1996)
APRENENTATGE SOLIDARI
- (els nens de 1-2 anys responen al sofriment de l’altre: ajudem, comparteixen,
consolen...)
- Instruccions: qui dona la instrucció ha de actuar conscientment (no pots dir x i tu
fer y)
- Reforç: augmenta la conducta
- Models: els mes efectius per promoure conductes pro socials (els pares fent coses
be per als fills veureu)
MODELAT (O MODELITZACIÓ)
- Tendència a reproduir accions, actituds, respostes emocionals de models de la
vida real o simbòlica (aprenentatge observacional).
- En nens:
o Modelat pro social a la TV millora actituds cap a l’ajuda però no sempre la
conducta pro social.
- En adults:
o També responen al modelat.

lOMoARcPSD|3433986
APRENENTATGE SOCIAL (BANDURA 1973)

‘El comportament social humà no es innat sinó après de models apropiats’.
- Coneixements de les conseqüències positives/negatives pot augmentar/disminuir
l’acció.
- Aprenentatge per experiència indirecta: comportament adquirit després de veure
que l’altra persona va ser recompensada per allò.
PROCESOS D’ATRIBUCIÓ
- Soc útil? Millor fer sentir útil, que solament elogiar una acció. (Grusec i Redler,
1980).
- Nens poden experimentar autocrítica si no vivien segons els estàndards que ells
mateixos s’atribueixen. (Perry i cols. 1980).
- Les atribucions sobre una persona necessitada influeixen en l’ajuda.
INFLUENCIES NORMATIVES
• Normes: uniformitat d’actitud i de conducta que defineixen la pertinència a un

grup (i diferencien als diferents grups).
o Reciprocitat: hem de ajudar a qui ens ajuda.
o Responsabilitat social: l’ajuda ha de donar-se a els qui la necessiten sense
importar intercanvis futurs (sempre i quant sigui just).
ENFOQUE MOTIVACIONAL
4 objectius de les conductes pro socials (Batson, 1994)
• Egoisme: actes pro socials per conveniència pròpia.

• Altruisme: actes pro socials pel benestar de l’altre sense reciprocitat necessària.
• Col·lectivisme: beneficiar a un grup.
• Principalisme: fer-ho per principis morals.

lOMoARcPSD|3433986
SEMINARI: AGRESIÓ I VIOLENCIA

1. QUE ÉS L’AGRESSIÓ?
➔ És una conducta puntual dirigida a altres persones en la intenció de fer-li mal,
de manera immediata, pot ser desencadenada per variables personals,
situacionals o socials.
VIOLÈNCIA
La violència va mes enllà, es una estratègia continua en el temps per
aconseguir algun objectiu/benefici, per fer mal als altres. Te
intencionalitat, esta pensada i alguna vegada es fa per resoldre problemes.
No es una conducta puntual.
TIPUS DE CONDUCTES AGRESSIVES
- Agressió hostil vs instrumental: la persona busca fre mal (maltracte animal) / no
busca fer mal per molt que si que el fase, ho fa per algun altre fi (atraco a
persones).
- Agressió directa vs indirecta: l’acció agressiva de l’agressió fa mal directament a
la víctima (insult, punyada) / l’agressor fa mal indirectament (difondre rumors
falsos).
- Agressió física vs psicològica: un mal físic (pegar) / fer mal psicològicament, alguna
vegada es mes nociva que la física i es molt freqüent (amenaces).
- Agressió activa vs passiva: quan l’acció agressiva es fa de manera activa per fer
mal (fer alguna cosa per fer mal) / implica una omissió de conducta, no s’actua
per fer realment mal (ometre una ajuda quan algú se fa mal).
2. DETERMINANTS DE L’AGRESSIÓ
▪ Determinants personals: trets individuals que incrementem l’agressivitat al
potenciar l’activació d’esquemes agressius.
o Patró de conducta tipus A: Patró en alts nivells de competitivitat,
constrenyiment del temps i hostilitat/irritabilitat. Major probabilitat
de dur a terme agressions hostils
o Biaix d’atribució hostil: Tendència a percebre intencions o motius
hostils en les accions dels demes quan aquestes son ambigües.
o Narcisisme: Les persones en un amor excessiu a si mateixes tendeixen
a reaccionar agressivament davant les amenaces a la seva inflada
autoimatge.
o Diferencies de gèneres: Els homes es mostres mes agressius que les
dones, tot i que la diferencia disminueix davant d’una força
provocació. A mes, els homes tendeixen a agressions directes i les
dones indirectes.
o Creences i valors sobre l’agressió: autoeficàcia en relació a la agressió,
actituds positives de cara a l’agressió, creences sobre que s’hauria de
fer.

lOMoARcPSD|3433986
▪ Determinants socials: factors socials que incrementen l’agressivitat. A mes, la

cultura i els valors poden facilitar o no a l’agressió
o Frustració: quan els resultats no s’ajusten a les expectatives provocant
efecte negatiu
o Provocació directa: al percebre que la provocació es intencionada,
responem en igual o mes agressivitat
o Agressió desplaçada: dirigim l’agressió de cara a algú diferent de qui
ens va provocar ja que no podem o no volem agredir directament.
o Activació intensificada: Persistència de l’activació fisiològica produïda
en una situació anterior. Atribuir l’excitació residual a la nova situació
pot augmentar la nostra agressivitat.
o Exposició a models agressius: Per exemple, l’exposició a la violència
present en els medis de comunicació.
Aprenentatge, desinhibició, priming, dessensibilització.
▪ Determinants situacionals: factors de la situació o del context increment
l’agressió.
o Anonimat: desinhibeix al individu pel que pot facilitar al
comportament agressiu.
o Efecte de les armes: la mera presència d’armes es un element
facilitador de l’agressió.
o Condicions aversives: altes temperatures, sorolls forts, olors
desagradables, sentir dolor o malestar general.
o Efectes de l’alcohol: Efecte des inhibitori en baixos agressors i
inhibitoris en alts agressors.
3. MODELS EXPLICATIUS DE L’AGRESSIÓ

▪ Teories del impuls: suggereixen que certs condicionants externs activen un
fort impuls intern per a fer mal als altres, que pot portar a l’agressió
Hipòtesis de la frustració-agressió: 1r sent una frustració, 2n un impuls
intern agressiu, 3r una agressió hostil i 4t una causa percebuda o
redirigida. (Teoria que actualment)
▪ Aprenentatge social: L’agressió es un comportament après a traves de
l’experiència directa i la observació de models agressius.
▪ Etiquetament social: Teoria que responsabilitza a la societat de les conductes
agressives, explicant-les a partir de la categorització de certes persones i els
efectes de profecies auto complides.
Delicte menor → ‘delinqüent’ → profecia que s’autocompleix → subjecte
agressiu.

lOMoARcPSD|3433986
▪ Model afectiu general de l’agressió: El GAAM suggereix que l’agressió ha

d’explicar-se a partir d’un ampli numero de factors (Bushman i Anderson,
2001)
o Determinants d’entrada: factors situacionals (provocació, frustració,
calor, models agressius...) i factors individuals (irritabilitat, valors pro-
agressius, atribució hostil...).

o Processos bàsics: activació (senyals fisiològiques), afecte (sentiments
hostils), cognició (pensaments hostils).

Valoració de la situació i dels factors restrictius condueix o no a
l’agressió.
4. ESTRATÈGIES DE CONTROL I PREVENCIÓ

- Aplicació de càstigs: administrar conseqüències aversives en la finalitat de
disminuir algun comportament. Per a que sigui afectiu ha de ser: contingent,
segur, fort i justificat.
- Hipòtesis de la catarsis: expressar els impulsos agressius de forma segura
mitjançant activitats catàrtiques.
- Disculpes: Tècnica afectiva per a reduir l’agressivitat de l’ofès.
- Pro atribucions: tècnica consistent en atribuir les accions molestes dels demes a
causes no intencionals.
INTERVENCIONS BASADES EN L’APRENENTATGE SOCIAL

• Exposició a models no violents: models de contenció o estratègies de
caràcter instrumental incompatibles en l’agressió.
• Entrenament d’habilitats socials: com respondre a provocacions, com
actuar de forma assertiva, com dir que no.
• Respostes incompatibles: aconseguir que experimenti estats
incompatibles en la ràbia o la ira.

lOMoARcPSD|3433986
SEMINARI: ATRIBUCIONS CAUSALS

1. QUÉ SON LAS ATRIBUCIONES CAUSALES
Procés cognitiu automàtic o controlat que permet establir relacions causals entre
esdeveniments observats i les seves possibles explicacions. Observo un
comportament meu o dels altres, no se perquè s’ha donat a ciència certa,
començo a pensar en possibles causes.
Procés automàtic:
• Esdeveniments habituals
• Basat en esquemes i estereotips
• Poc esforç cognitiu
Procés controlat:
• Esdeveniment que sorprèn o desborda
• Explicació suficient i satisfactòria
• Procés exhaustiu d’informació
2. TIPOS DE ATRIBUCIONES CAUSALES

Dimensions independents que tenim en compte al tractar de comprendre les
causes del comportament, classificació subjectiva en importants implicacions.
− Depenent de qui realitza la conducta:
o Auto atribució: quan analitzem la nostra pròpia conducta o alguna
cosa que ens ha succeït.
o Hetero atribució: quan analitzem la conducta de una altra persona
p alguna cosa que li ha ocorregut.
− Depenent d’on provingui la causa:
o Causes externes: s’associen a factors situacionals aliens a la
persona que ha realitzar la conducta, com la dificultat, la sort, la
temperatura...
o Causes internes: s’associen a factors disposicionals de la persona
que ha realitzat la conducta, la personalitat, motivacions,
creences, la fatiga...
− Depenent de l’estabilitat de la causa:
o Causes estables: quan pensem que la causa que explica la
conducta es estable en el temps com la personalitat, el
temperament...
o Causes inestables: quan pensem que la causa pot canviar al llarg
del temps, com la sort, la fatiga, les motivacions...
− Depenent de la capacitat de control:
o Controlable: quan pensem que l’individu pot influir sobre la causa
si ho desitja.
o Incontrolable: quan pensàvem que l’individu no pot influir sobre la
causa tot i que ho desitjarà.

lOMoARcPSD|3433986
3. DIMENSIONES PREDICTIVAS
Kelley (1967) examina els processos que utilitzen les persones per a validar una
atribució prèvia que no resulta convincent en funció de la informació.
▪ Informació variada: s’aplica el principi de la covariació atenent al consens,
la constància i la distintivitat.
▪ Informació parcial: se selecciona una causa suficient, aplicant després els
principis de descompte i augment.
PRINCIPI COVARIACIÓ
Requereix que la persona disposi de la informació de tres dimensions
sobre el comportament a explicar.
o Disitintivitat: mesura en que la conducta solament passa associada
a un estímul específic i concret.
o Consistència: mesura en que la conducta es repeteix cada vegada
que l’estímul esta present en el temps.
o Consens: mesura en que diferents persones es comporten de
manera assimilar davant l’estímul.
Depenent de com es combina la informació de estes tres dimensions les
persones tendiran a realitzar atribucions internes, externes o associades
al estímul.
PRINCIPI DE DISMINUCIÓ
Tendència a menysvalorar el pes de la causa d’una conducta quan
coneixem nova informació que ens portarà a valorar altres possibles
causes potencials.

lOMoARcPSD|3433986
PRINCIPI DE L’AUGMENT
Tendència a donar mes importància a la causa d’una conducta quan
percebem que existien factors inhibidors; però tot i això la conducta va
tenir lloc.
4. ERRORES ATRIBUCIONALES
ERROR FUNDAMENTAL O BIAIX DE CORRESPONDÈNCIA
Tendència a atribuir la conducta dels demes a disposicions internes i sobreestimar
el grau d’estabilitat el grau d’estabilitat de la conducta al llarg del temps.
- Ignora el poder dels determinants situacionals.
Implica que en les impressions les
- Permet realitzar prediccions i generalitzacions.
claus no verbals s’utilitzen per
- Pot aparèixer per sobrecarrega cognitiva. inferir com es la persona i no com
- Tendència transcultural. esta en aquest moment en concret.
EFECTE ACTOR-OBSERVADOR
Tendència a reconèixer en major facilitat la influencia de factors externs concrets
a l’explicar el nostre comportament, en comparació en els demes.
Davant d’un suspès, a mi no em van
Actor: atribueix les seves accions a aspectes situacionals.
deixar estudiar però tu no et vas
Observador: atribueix accions a disposicions internes. esforçar.
Explicació perceptiva: mes conscients dels factors externs quan analitzem la

nostra conducta que quan analitzem la dels altres.
BIAIX DE AUTOBENEFICI
Tendència a atribuir els propis èxits a causes internes com l’habilitat o la
personalitat, mentrestant que els fracassos i resultats negatius a causes
situacionals.
Explicació motivacional: Aprovo perquè soc

- Funció autoensalzadora al assumir els èxits. llesta i suspenc
perquè tinc mala
- Funció protectora al no fer-se responsable de els fracassos.
sort.
- Efectes positius sobre l’autoestima al menys a curt plas.

lOMoARcPSD|3433986
ERROR ÚLTIM DE ATRIBUCIÓ

Conjunt de prejudicis que realitzem per explicar els comportaments percebuts
com positius i negatius dels grups als que pertanyem i els demes.
Endogrup:
▪ Les conductes positives i els èxits s’atribueixen a causes internes.
▪ Les conductes negatives i els fracassos s’atribueixen a causes externes.
Exogrup:
▪ Les conductes positives i els èxits s’atribueixen a causes externes.
▪ Les conductes negatives i fracassos s’atribueixen a causes internes.
IMPORTÀNCIA DE LES ATRIBUCIONS

Patró de auto-decepció: ‘tot el dolent que em passa es per culpa meva’.
Prejudicis: ‘no trobo treball per culpa dels immigrants’.
Confictes intergrupals: ‘van caricaturitzar a Al-lãh per ridicularitzar-nos’.
Responsabilitzar a la víctima: ‘la van violar per com anava vestida’.

lOMoARcPSD|3433986
SEMINARI: FORMES ESPECIFIQUES DE L’ATRACCIÓ: L’AMOR

1. EL TRIANGLE DE L’AMOR
• Intimitat: Sentiments que promouen la proximitat, els vincles, la

seguretat.
• Passió: romanço, atracció física, consumació sexual
• Decisió/compromís: assumir que s’ama a l’altre; invertir per mantenir
l’amor
TAXONOMIA
2. QUÈ AFAVOREIX L’ATRACCIÓ

• Proximitat, juntament amb:
o Familiaritat: una exposició repetida augmenta el grau de simpatia
o Disponibilitat: es requereix poc esforç i hi ha recompenses
o Esperança d’una interacció contínua
• Reciprocitat; en especial, l’elogi d’un estrany (que no sigui pilota)
• Semblança percebuda d’actituds
▪ Esforços per ser semblants ("apareamiento concordante”)

▪ Una personalitat càlida i amable, que apreciï amb reciprocitat

lOMoARcPSD|3433986
▪ L’auto-revelació com a indicador de confiança (segons paràmetres

culturals)
3. COM S’EXPLICA QUE HI HAGI ATRACCIÓ

• Teories del reforç
o Ens agrada algú segons l’associem amb sentiments positius
(associats a recompenses)
o Avaluem bé a algú si ens desperta sentiments positius
o Cerquem el plaer i evitem el dolor (càstigs)
• Teories econòmiques (bescanvi social, equitat)
o Sis tipus de recompensa (Foa i Foa, 1975): bens, informació, amor,
diners, serveis i estatus. El seu valor depèn de qui les atorga
o Estratègia minimax: intentem minimitzar els costos i augmentar
els beneficis
o Nivell de comparació: cadascú té un estàndard (variable) a partir
del qual jutgem les nostres relacions
o Procurem que hi hagi equitat, és a dir una distribució de recursos
en funció de la contribució de cadascú
▪ En cas contrari, sentim angoixa i, a continuació, canviem la
nostra aportació (o la percepció sobre la mateixa)
4. TRENCAMENT DE RELACIONS: CAUSES, CURS I PROCÉS

Factors que anuncien un trencament
▪ Una nova vida sembla ser la solució
▪ Hi ha persones alternatives
▪ Es tenen expectatives de fracàs
▪ No hi ha compromís
Com es procedeix
▪ Posició passiva: mostrar lleialtat (esperant que tot millori) o desatenció i
abandonament (augmentant el deteriorament de la relació)
▪ Posició activa: expressar-se (treballant per millorar la relació) o retirar-se
(finalitzant la relació)
Model de dissolució de la relació (Duck, 1988, 1998):
▪ Fase intrapsíquica: introspecció amb poca demostració externa. Pressió de
l’altre i possible cerca d’un tercer
▪ Fase didàctica: conversa (o discussió) dels problemes entre les persones
afectades
▪ Fase social: fer públic el final, tractant de negociar mb el entorn i cercar
recolzament
▪ Fase de dol final: divisió de béns. Atribució post-mortem. Inici d’activitats
compensatòries.

lOMoARcPSD|3433986
SEMINARI: L’ESTUDI PSICOSOCIAL DEL COMPORTAMENT: ÀMBITS,

MÈTODES I APLICACIONS
▪ Àmbits d’interacció
▪ Anàlisi psicosocial de la realitat: aspectes
▪ Aplicacions de la psicologia social
▪ Complexitat dels processos psicosocials: cognició, emoció i context social
1. ALTERNATIVES BÀSIQUES
- Observar Experimentar
- Objectes reals Objectes simulats
- Dins de la situació Fora de la situació
- Marc natural Marc artificial
- Anàlisis qualitatiu Anàlisis quantitatiu
2. ASPECTES METODOLÒGICS
EXPERIMENTAL
Característiques
▪ Intervenció en forma de manipulació d’una o més variables independents, per
tal de demanar el seu efecte sobre les variables dependents
o Experiment de laboratori. Validesa externa (mundana) baixa, validesa
interna (realisme / impacte experimental) alt
o Experiment de camp. Molta validesa externa, aparició de variables
extranyes
Alternatives
▪ Correlacions sense poder determinar amb precisió la direcció de la casualitat
o Investigació d’arxiu. Comparació de cultures sobre un mateix tema
o Estudi de cas. Anàlisi en profunditat de fenòmens inusuals o estranys.
Dificultat de generalització
o Investigació per enquestes. Generalitzabilitat i biaixos
o Estudis de camps. Observació, registre i codificació de comportaments
3. INFLUÈNCIES SOCIALS
• Efecte Rosenthal
o Prové de qui experimenta
o Claus subministrades inadvertidament en assolir expectatives
o El “doble cec”
• Efecte Orne
o Prové de qui participa
o Característiques de la demanda
▪ L’experiment “demanda” quelcom
• Efecte Hawthorne (equip)
o Més productivitat en saber-se observat

lOMoARcPSD|3433986
• Efecte Pygmalió (rel. Mestre → Alumnat)

o Expectatives → rendiment
4. QÜESTIONS ÈTIQUES
- Benestar físic de quin participa
- Respecte per la privacitat
- Abast de l’engany
- Consentiment informat
- Entrevista posterior
o Devolució

lOMoARcPSD|3433986
SEMINARI: DETECCIÓ DE L’ENGANY

El reconeixement de l’engany es important en:
- Avaluacions psicològiques
- Selecció de personal
- Investigació criminològica
COMUNICACIÓ NO VERBAL
Comunicació basada en canals no verbals, implica el llenguatge parlat.
• Parallenguatge: qualitats no verbals de la veu, com el timbre, la intensitat, el

volum, la velocitat, el ritme (pauses, repeticions, silencis).
• Proxèmica: Forma en la que utilitzem l’espai que ens envolta alhora de comunicar-
nos (aspecte físic de l’espai o distancia entre persones).
o Distància intima: dins dels 45cm → Intimitat-intimidació
o Distància personal: entre 45 i 75cm → Assumptes personals
o Distància social: entre 1’2 i 2m → formalitat
o Distància pública: 4m → alta formalitat
• Kinesia: comunicació a traves de moviments corporals o gestos.
o Postura, moviments de cos, expressió facial, ulls, celles postura, mirada.
• Context: Tots els canals anteriors depenen del context o la situació comunicativa.
Conclusions
- La probabilitat d detectar una mentirà no sol ser significativament superior a
l’atzar.
- La confiança en la pròpia capacitat para detectar el engany i la precisió de les
decisions no estan relacionades.
- Tendim a sobreestimar la nostra capacitat de discriminar entre veritats i mentires.
- En estudis en que les mentires tenies majors conseqüències es van obtenir
resultats similars.
- Els professionals dels cossos de seguretat obtenen ressaltats similars tot i que
tenen experiència i estan entrenats
- L’entrenament pot ser útil, tot i que els seus beneficis son limitats
- Quant mes motivats estem en reconèixer l’engany mes errors cometrem
METODES DETECCIÓ ENGANY
• Anàlisis de la comunicació verbal

o Supòsit: una declaració sobre alguna cosa percebuda pot ser
qualitativament diferent que una declaració inventada
• Anàlisis de la comunicació no verbal:
o Supòsit 1: es impossible controlar tots els canals de CNV, pel que les
emocions reals poden manifestar-se
o Supòsit 2: els processos psicològics que tenen lloc a l’enganyar produeixen
senyals no verbals especifiques

lOMoARcPSD|3433986
• Creences populars NO confirmades

A. Contacto visual: parpadejar mes i desviar la mirada
B. Moviments corporals: moure mes les extremitats, mostrar mes auto
manipulacions o gestos il·lustratius, canviar en freqüència la postura o moure
mes el tronc
C. Parallenguatge: fer mes pauses, parlar en menys fluïdesa i corregint-se mes
D. Expressions facials exagerades: excés de somriure o mostrar mes tristesa
INDICADORS DE L’ENGANY EN LA CONDUCTA VERBAL
- Respostes evasives, menys directes, rellevants i clares
- Menor implicació persona
- Menys detalls, estructura menys lògica i menor engranatge contextual
- Narracions menys plausibles, en mes afirmacions negatives i queixes
INDICADORS DE L’ENGANY EN LA CONDUCTA NO VERBAL
- Discrepància entre canals
- Falta d’immediates verbal i vocal
- Pauses mes llargues
- Pot parèixer insegura i vacil·lant
- La veu pot sonar tensa o mes nerviosa
- To de veu mes agut
- Micro expressions
Els indicadors no verbals son solament útils si...

o Disposes d’una ‘línia base’ de la conducta
o Hi ha conseqüències si la mentirà es descobreix
o Les respostes son espontànies
o La persona no creu en la seua mentirà
o La mentirà suposa un lat grau de complexitat cognitiva
ERRORS EN LA DETECCIO DE L’ENGANY
▪ Ens fixem mes en el canal verbal (vocal) i per això no detectem la falta de control
de certes parts del cos o la comunicació no verbal
▪ Es mes fàcil reconèixer l’engany en diferit, en gravacions o vídeos que ‘cara a cara.
Sembla ser que ‘cara a cara’ centrem mes l’atenció en altres aspectes
▪ Majoritàriament, les persones fem un ‘processament central’ (ens fixem en el
discurs, en allò que ens estan dient) i no fem un ‘processament perifèric’ (no ens
fixem en ‘tot a la vegada’ per a poder detectar inconscients... qui ens enganya
cara a cara desvia la nostra fins a un punt en que la focalitza... per a que no
venguéssim allò que no encaixa)

lOMoARcPSD|3433986
SUPERAR AQUESTS ERRORS IMPLICA:

▪ Parar atenció als indicadors verbals i no verbals i a les seves
contradiccions
▪ Observar mitjançant els canals que afavoreixen la detecció de
l’engany
▪ Limitar les interaccions prèvies en la persona sospitosa
▪ Fer servir un raonament perifèric (una atenció lliurement flotant
que es pugui pixar en tot a la vegada, per trobar les
inconsistències)

lOMoARcPSD|3433986
PSICOLOGIA SOCIAL TEMA 1
TEMA 1: LA DISCIPLINA DE LA PSICOLOGIA SOCIAL

1. Concepte i definició
QUÈ EXPLICA, ESTUDIA, INVESTIGA,...?
Gordon W. Allport (1968): “La psicología social es el estudio de la influencia de la
presencia real o imaginada del otro en el pensamiento, sentimiento o conducta de una
persona”
Munné (1995): Observa fets que comencen amb la presència de l’altre (real i física o no),
que impliquen interaccions com relacions recíproques entre persones i que generen
interinfluències.
EN QUÈ ÉS DIFERENT D’ALTRES CIÈNCIES DEL COMPORTAMENT?

Munné (1995): Ciència que estudia, des del plànol de les relacions interpersonals, la
interacció a través dels efectes d’aquesta... la influència.
Plànol unipersonal: Plànol interpersonal:
Plànol transpersonal: Plànol uni, inter i tranpersonal:
2. Evolució històrica
• Traspàs entre els segles XIX i XX: Colonialisme, revolucions: La conducta col·lectiva
(els pobles, les masses: ment de grup)
• 1900 –1919: Les relacions interindividuals, els instints. 1908 – Ross, Psicologia
social (orientació sociològica); Mc Dougall, Principis de psicologia social
(orientació psicològica — instintivista)

lOMoARcPSD|3433986
PSICOLOGIA SOCIAL TEMA 1
• 1920 –1929: Les actituds (sondeigs d’opinió)

• 1930 –1939: Els grups, psicologia social aplicada
• 1940 –1949: Conductisme social…
• 1950 –1959: Influència social, atribució, dissonància
• 1960 – 1969: Sociocognitivisme
• 1970 – 1979: Crisi de la psicologia social, construccionisme social, èmfasis en la
aplicabilitat de la psicologia social
• 1980 – 1989: Percepció i processament de la informació social; anàlisi del discurs
• 1990 – 1999: Cultura i comportament: identitat; psicologia social evolucionista i
teories de la complexitat
• 2000...: Sincretismes, pluralitats
3. Seqüència de la interacció
4. Les grans tendències teòriques i el seu sentit epistemològic
5. Pluralisme teòric vertical i horitzontal

lOMoARcPSD|3433986
17/2/20
Paradigmes en PS. Tenir en compte…
l Interès en el procés
d’interacció social
l Autors bàsics
Bloc I: L’estudi psicosocial del comportament l Principals representants
2. PLURALITAT DE TEORIES. l Conceptes fonamentals
ELS GRANS MARCS TEÒRICS l Model de l’ésser humà
1 2
Contexte social / històric / cultural ORIENTACIONS MARXISTES
FET FET
PROCÉS INTERN
INICIAL SOCIOCOGNI-
TIVISME Cognició
TERMINAL
La psicoanàlisi social
Presència Resposta
Percepció Voluntat Impressió
de l’altre conductual
Emoció
Orientacions teòriques
ENFOCAMENT
HUMANISTA Principals tradicions, 1(6)
INTERACCIONISME
PSICOANÀLISI SIMBÒLIC
SOCIAL CONDUCTISME
SOCIAL
3 4
Psicoanàlisi social. Principals tendències Psicoanàlisi social. Principals tendències
Freudisme (y afins) Freud (Jung, Adler)
Psicoanàlisi Antropologia Teories Psicoanàlisi Antropologia Horney

cultural culturalistes cultural Erikson
Psicoanàlisi Psicoanàlisi
social Psicologia Teories Psicologia Sullivan,
social
social interpersonal. social Bion
Marxisme Freudo- Marxisme Freudo-
marxisme marxisme
5 6

lOMoARcPSD|3433986
17/2/20
Funcions i principis de l’aparell Psicoanàlisi. Freudisme

psíquic segons en Freud (afins: A. Adler)
l Afany de
l ID / Allò
l Plaer (Vida)
superació com
impuls del jo
l EGO / Jo
(ésser un mateix)
l Realitat
l SUPEREGO / l Afany que sorgeix
Superjo del sentiment
l Moral (Thánatos, d'inferioritat
Mort)
7 8
Psicoanàlisi. Freudisme
Finales típicos en el proceso analítico *
(afins: C. G. Jung)
• Recibir un buen consejo
l Tants “motors” del • Haber hecho una confesión
comportament com a • Reconocer un contenido inconsciente
persones: individuació • Liberarse de la psique infantil
• Adquirir un nuevo mundo racional de acomodación
l Introversió-Extraversió • La desaparición de síntomas dolorosos
l Inconscient col·lectiu • Un cambio positivo de destino
com a expressió dels • Descubrir la pertenencia a un credo religioso
• Empezar a construir una filosofía práctica de vida
grans mites de la
humanitat: arquetips * Jung, C. G. (2005). Psicología y alquimia. Madrid: Editorial Trotta (trabajo
original publicado en 1944).
9 10
Teories culturalistes Teories interpersonalistes
l Horney: necessitats d’afecte / l Sullivan: la seguretat psíquica depèn de

aprovació, i d’un company dominant. les relacions amb els altres. Contacte
Neurosi en funció de relacions social com a possibilitat de corregir
socials (docilitat, amb; hostilitat,
contra; solitud, sense) problemes de la infantesa (tendència
envers la salut)
l Erikson: identitat del jo com a l Bion: nivells manifest i latent en el
producte de la interacció, mitjançant treball de grup; estructura inconscient
la superació de crisis al llarg de tota
la vida del grup
11 12

lOMoARcPSD|3433986
17/2/20
Psicoanàlisi social. En síntesi
l Estudi de l'emoció o afecte

l Accent en allò patològic El conductisme social
l “Evolució social” del
“motor” del comportament
l Homo irrationalis:
Orientacions teòriques
Relacions afectives Principals tradicions, 2(6)
inconscients
13 14
Conductisme. Qüestions bàsiques Conductisme è Conductisme social

TRADICIÓ D’EN HULL: Aprenentatge social
Yale Aprenentatge social, imitació, Dollard, Miller et
l Esquema inicial psicoanàlisi al.
l E è R; E + E* è R Comunicació de masses, Hovland
l Alternatives aprenentatge per incentius
(anticipació)
l E è Or è R (associació)
Stanford Aprenentatge social (cognitiu) Bandura
l ED è Op è R / C (reforç)
TRADICIÓ D’EN SKINNER: Bescanvi social
l Si R = Op é
Harvard
l C (negatiu) = Op ê Justícia distributiva y
Homans
congruència d’estatus
15 16
Conductisme social. En síntesi
l Accent en aspectes funcionals;

conducta / aprenentatge
Sociocognitivisme
l Introducció d'elements cognitius
l Homo mechanicus: Reacció a
estímuls externs. Conducta en Orientacions teòriques
funció del plaer i el dolor. Principals tradicions, 3(6)
l Homo oeconomicus: Intercanvi
de costos i guanys psicològics i
socials
17 18

lOMoARcPSD|3433986
17/2/20
Gestalt è Sociocognitivisme - 1 Gestalt è Sociocognitivisme - 2
l Lleis:
l Tot + que
suma parts
l Organització
“pregnant”:
simple,
l Com la percepció humana configura les
dades sensorials. Conducta en funció de ordenada,
com entenem la realitat . bona
19 20
Sociocognitivisme. Processos i contribucions Sociocognitivisme. En síntesi

l Percepció y motivació socials
l Els cinc motius —necessitats—
Lewin: C = f (P, A); investigació-acció. centrals del comportament
Festinger: comunicació social informal humà (Fiske, 2010):
(pressió grup è comprovar opinions i l 1. Pertànyer: tenir relacions forts i
uniformar-les), comparació social (avaluar
estables
opinions, evitar incertesa), dissonància
cognitiva (tendència a reduir-la) l Motius cognitius
Heider: Psicologia ingènua; atribució. l 2. Entendre: compartir
significat i prediccions
l Influència social
l 3. Controlar: percebre
Sherif: normes socials
contingències entre el
Asch: pressió de grup comportament i els seus
resultats
21 22
Sociocognitivisme. En síntesi Sociocognitivisme. En síntesi

l Els cinc motius —necessitats— l Preocupació per elaboracions a
centrals del comportament humà partir de processos vinculats a la
(Fiske, 2010): percepció.
l Motius afectius l Èmfasi en la seqüència:
l 4. Auto-enaltir: veure el self com Processament è Organització è
a bàsicament digne i millorable Interpretació è Orientació del
l 5. Confiar: considerar als altres comportament
com a bàsicament benignes l Homo cogitans: Ésser autònom i
l Processos que fan que les persones propositiu que elabora significats.
l Homo cyberneticus: processador
pensin, sentin i es comportin en
d'informació (feed-back)
situacions que impliquen als altres.
23 24

lOMoARcPSD|3433986
17/2/20
Teoria de les regles i els rols

(interaccionisme simbòlic y tendències afins)
Tª Regles i Rols Teories del rol Escola de Chicago

(Blumer)
(I. S. i tendències afins)
Teoria de Interaccionisme Escola d’Iowa
l’acte social simbòlic (Kuhn)
Orientacions teòriques (Mead)
Principals tradicions, 4(6) Tª dramatúrgica
(Goffman)
Etnometodologia
Altres tendències
25 26
Teoria de les regles i els rols Teoria de les regles i els rols
G. H. Mead - Teoria de l’acte social (interaccionisme simbòlic y tendències afins)
l James, Cooley… “Conductisme Teories del rol Escola de Chicago
social” (Blumer)
l Acte social: gest amb significat
l Ment: Jo – Sí mateix (self) – Mí… entre Teoria de Interaccionisme Escola d’Iowa
l’individu i la societat l’acte social simbòlic (Kuhn)
(Mead)
l Joc i representació de papers
Tª dramatúrgica
l Els altres significatius
(Goffman)
l Teories del rol… Mead, Moreno... Etnometodologia
Altres tendències
27 28
L’interaccionisme simbòlic Escoles de Chicago i Iowa
l Interacció, activitat de comunicació l Chicago: H. Blumer l Iowa: M. Kuhn
simbólica
l Interacció, producte l Interacció,
l Definició del significat de la interacció de la voluntat producte de la def.
l Orientació dels actes en funció del humana de l’actor (predib.)
significat de les coses l Predomini: self i jo l Predomini: self i mi
l Negociació, construcció, creació, en l Introspecció sense l Proximitat a la
comptes de reacció i control distingir variables metodologia “dura”
l Interacció: esperada i asumida l “Conceptes l TST
l Formació del self en la interacció sensibilitzadores”
29 30

lOMoARcPSD|3433986
17/2/20
Perspectiva dramatúrgica d’en E. Goffman La etnometodologia d’en H. Garfinkel
l La interacció com a representació de

rols l Mètodes per entendre el món
social / “indexicalitat”
l Self = autoimatge
l Intersubjectivitat, sentit comú
l Control d’impressions davant els altres l Regles com estructuradores de
l Interacció: activitats (actuació) segons la situació
una part (paper). l Compartir significats
l Bastidors, escenari… vida social com a l Estudi del llenguatge
“actuació” (conversacions)
31 32
Teoria de les regles i els rols

Teoria de les regles i els rols. En síntesi
Altres tendències… “postmodernes”
l Predomini d’aspectes
Construccionisme social – K. GERGEN simbòlics de la interacció
l Coneixement històric, reconstruït social: la representació
constantment. El self dividit l Orientació sociopsicològica.
Alternatives
metodològiques al
Anàlisi del discurs – POTTER, WETHERELL
experimentalisme.
l Pràctica social per explicar, entendre… l Homo ludens: Ésser
justificar l’ordre social conscient de sí mateix que
actua segons regles.
33 34
Enfocament humanista. Fundadors

A. Maslow / idees bàsiques
Enfocament humanista l Autorrealització
l Motivació humana: experiències cim
Orientacions teòriques C. Rogers / intervenció psicològica

Principals tradicions, 5(6) l Teràpia centrada en el “client”
l Creixement personal: congruència
(autenticitat), acceptació i comprensió des
de “l’empatia”
35 36

lOMoARcPSD|3433986
17/2/20
Enfocament humanista. Derivacions Enfocament humanista. En síntesi

l Dimensió espiritual de la
l Èmfasi en aspectes
consciència (estats elevats),
realització del self i del ser, volitius (llibertat, “libre
meta-valors, meditació albedrío”)
l Meditació i estats alterats de l Sensibilitat envers el
consciència
desenvolupament
Treball amb el cos i
l
personal i la creació
dinàmiques de grup
l Psicologia política, estudis l Homo volens: Ésser
de gènere, posmodernitat capaç de crear-se i
l Ciència humana per potenciar-se a sí mateix i
contraposició a empiricista als demés.
37 38
Orientacions Marxistes
Orientacions marxistes Freudomarxisme

l Reich: energia genital, sociosexualitat,
goig, plaer
Orientacions teòriques l Escola de Frankfurt: Adorno, Fromm,
Principals tradicions, 6(6) Marcuse; Habermas.
Marxisme soviètic. Usnadzé (ustanovka);
Petrovski (Tª del col·lectiu)
39 40
Orientacions Marxistes Orientacions Marxistes. En síntesi
l Rebuig a la perpetuació de
tendències dominants (burgeses) l Marcat accent crític
en PS
l Abstracció i aïllament de l’individu l Alliberament (desideologització,
en relació amb la realitat conscienciació) en el marc
(dominació)
l Destruir / trencar conceptes
comunitari / social
existents l Homo faber: Reproductor i
Creació de nous
l
transformador de les relacions
l Intervencions (praxis) orientades als
canvis de l’individu i el seu context socials en termes de domini de
l Activisme polític classe.
41 42

lOMoARcPSD|3433986
TEMA 4. SITUACIONS I PROCESSOS

D’INDUCCIÓ DEL COMPORTAMENT
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
SITUACIONS I • Els conceptes d'influència social i

PROCESSOS d’inducció del comportament.
D’INDUCCIÓ DEL • Inducció per poder de la situació
COMPORTAMENT – La normalització: l'efecte Sherif.
– El conformisme: l'efecte Asch.
– L’obediència i la submissió: l'efecte
Milgram.
– La negociació.
• La influència per liderat i poder.
• La influència per la simple presència
de l’altre.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Inducció del comportament. Concepte
— És un tipus d'influència —
•És el poder, per part d’una persona, grup o
situació (A), per conduir (dirigir/incidir) el
comportament de l’una altra (B) persona/s ,
grup o situació, resultant aquesta influència de
la certesa (de raó, conveniència... conscient o no)
que B dóna al comportament d’A.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
PODER DE LA
SITUACIÓ
TIPUS PODER DE LA
PERSONA
D’INDUCCIÓ
PODER DE
L’ESTIL DE
DIRECCIÓ
PODER DE LA
© Núria Codina
PRESENCIA
lOMoARcPSD|3433986
TIPUS
D’INDUCCIÓ
PODER DE LA SITUACIÓ
PODER DE NORMALITZACIÓ
LA
SITUACIÓ
CONFORMITAT
OBEDIÈNCIA I
SUBMISSIÓ
NEGOCIACIÓ

lOMoARcPSD|3433986
Normalització: Orígens
MUZAFER SHERIF
(Turquia,1906- USA, 1988)

•Investigació més
important als EEUU
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Normalització
A-Situació nova o incerta...

B-Tothom acaba fent el mateix...
.... Comportament normatiu
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Normalització
Experiment de Sherif:
• Descripció de l’experiment
• Resultats i interpretació
• Característiques de la situació i
conclusions
Experiments posteriors: Emergència de
normes segons:
• Igualtat d’afecte i estatus dels
membres
• Diferencia d’afecte o estatus entre
els membres
• Rigidesa d’opinions o diferències
ideològiques
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
EFECTE SHERIF (1935):

Descripció de la situació experimental (Univ. Columbia)
•Es demana a les

persones estimacions
sobre la distància que
recorre un punt
lluminós intermitent.
– Distància: 5 metros/
Lloc: sala fosca.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
EFECTE SHERIF (1935):

Descripció de la situació experimental
Percepció de
moviment d’un punt
lluminós que no es
mou dins de la
foscor
efecte autocinètic
(símil al de l’estrella aïllada)
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
SHERIF (1935)
Situació experimental: procediment
• Subjectes:
– Una meitat, primer en solitari i
després amb altres (subgrup 1).
– Altre meitat, primer en grup i
després en solitari (subgrup 2).
• Activitat:
– Estimació de la distància que es
mou el punt de llum.
– Series de 100 estimacions varis
dies.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
EXPERIMENT DE SHERIF (1935)

RESULTATS I Interpretació dels resultats (1)
Subgrup 1.
•En solitari: cada persona
estableix un patró de resposta
de la distància que es mou el
punt (norma personal).
•En grup: amb els patrons o
normes personals de tots
s’estableix un nou patró ...
(norma grupal).
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
ESTUDIS DE SHERIF (1935)

Interpretació dels resultats (2)
Subgrup 2.
• En grup: establiment d’un
patró grupal en la primera
sessió (norma grupal)
• En solitari: tots segueixen
el patró del grup (norma
individual)
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Procés de normalització. CONCLUSIONS

A PARTIR DE L’EXPERIMENT
Característiques de la norma:
RESPOSTA DE TENDÈNCIA CENTRAL
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Normalització
SHERIF (1935)
Influència per inducció

Indirecta i per convenciment
• Denominacions
• Efecte Sherif
• Efecte autocinètic
• Normalització
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Normalització SHERIF (1935).

Limitacions
• Experiment de laboratori:
• Resultats no
FORA DEL LABORATORI, què
generalitzables fora del passa en situacions més
laboratori quotidianes?
• Mostra: conjunt de
persones estranyes
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Procés de normalització
Experiment de Sherif:
• Descripció de l’experiment
• Resultats i interpretació dels
resultats
• Característiques de la situació i
conclusions
Experiments posteriors a Sherif.
Emergència de normes segons:
• Igualtat d’afecte i estatus dels
membres
• Diferencia d’afecte o estatus
entre els membres
• Rigidesa d’opinions o diferències
ideològiques
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Experiments posteriors a Sherif:

Sampson (1968)
• Experiments tipus Sherif
– Situació incerta
• VARIABLES MODULADORES
ü Estatus
üAfecte
üIdeologia

lOMoARcPSD|3433986
Estudis posteriors a Sherif:

Experiments de SAMPSON (1968)
•Objectiu: Demostrar com el poder, l'estatus assignat i

l'atracció entre els interactuants influeix en la
convergència de respostes.
•Experiment: Paradigma autocinètic.
•Subjectes: Novicis i monjos d'un monestir
•Variables analitzades: Afecte (test sociomètric) i
estatus
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986

Experiments de SAMPSON (1968)
•Procediment:
1.Sessions individuals: elaboració de la norma individual.
•2. Sessions per parelles:
– Mateix estatus (novicis amb 1 setmana d'antiguitat)
– Asimetria en l’estima personal (novicis amb 1 any
d’antiguitat)
– Diferencia jeràrquica (novici-monjo) i d’estima
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Estudi de Sampson: constatació de variables moduladores de

les normes
IGUAL AFECTE i ESTATUS (afecte+)
DIFERENT AFECTE i IGUAL ESTATUS (afecte+/-)
DIFERENT ESTATUS I IGUAL AFECTE (afecte+)
DIFERENTS AFECTES i ESTATUS (afecte+/ -)
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986

variables moduladores de les normes: el concepte d’estatus
IGUAL AFECTE i ESTATUS (afecte+)
DIFERENT AFECTE i IGUAL ESTATUS (afecte+/-)

Persona
o
majoria DIFERENT ESTATUS I IGUAL AFECTE (afecte+)
DIFERENTS AFECTES i ESTATUS (afecte+/ -)
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Normes i variables moduladores:

Conclusió de Sampson (1968)
•La variable ideològica!!!
•Diferent estatus i diferent afecte = diferent

ideologia?
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Estudis posteriors a Sherif: identificació de variables moduladores de

les normes… variable ideològica
Lemaine et al. (71-72)
1º FASE
•C ★ ★ x xE
TASCA (informació ideològica)

2º FASE
ü Cx ★ x xE x
CONTRANORMALIZACIÓ ABSOLUTA
(diferenciació social/evita coincidir)
C- EXPERIMENTADOR/ E- S.EXPERIMENTAL
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Modalitats de l’emergència de normes
.
INFLUÈNCIA NORMALITZACIÓ
COMPARTIDA
INFLUÈNCIA ANORMALITZACIÓ
DOMINANT
INFL. BOOMERANG CONTRANORMALITZACIÓ

(REACCIÓ)
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Normalització revisió dels resultats

dels estudis
. Resposta
centralitzada
Inter-influències:
igual afecte i
estatus
Influències
Resposta dominants: per
Situació nova i/o Influència asimètrica diferències en
ambigua, incerta indirecta l’estatus o en
dels altres l’afecte
Resposta per Influències

reacció/diferen boomerang: per
ciació diferències en
afecte i estatus o
en ideologia
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Emergència de normes: alguns

motius
• Evitar el desacord
• Establir una relació amigable (generar
proximitat)
• Marge de versemblança
• Protegir l’autoestima (mal de muchos...)
• Inferència de la possible de norma
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
SITUACIONS I
PROCESSOS • Els conceptes d'influència social i
D’INDUCCIÓ DEL d’inducció del comportament.
COMPORTAMENT • Inducció per poder de la situació
– La normalització: l'efecte Sherif.
Milgram.
– La negociació.
• La presència de l’altre.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Solomon E. Asch-
Conformitat
• Solomon E. Asch
1907 (Polonia) –
1996 (EEUU)
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Solomon E. Asch-
Conformitat
• https://www.youtube.com/watch
?v=b1zknBkg9Ts&feature=related
?v=keEDKxXWriY
?v=LwfXP_caYjA
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
ASCH (1952)
SITUACIÓ EXPERIMENTAL (1)
Escenari (Univ. de Harvard)
https://www.youtube.com/watch?v=ZSdB6MWRNhM
https://www.youtube.com/watch?v=b1zknBkg9Ts&feature=related
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
EFECTE ASCH (1952)

Tasca (procediment)
• “esta tarea consiste en discriminar entre diferentes

longitudes de unas líneas que se exponen. Observe
atentamente las dos tarjetas blancas que se exponen en
frente. En la de la izquierda hay solo una línea, y en la de la
derecha tres que difieren en longitud. Se han enumerado
con los dígitos 1, 2, 3. Una de las líneas de la derecha es
igual a la línea modelo de la izquierda. Tiene que decir cuál
es, indicando su número. Tiene que hacer 18
comparaciones. Sea tan exacto como pueda. El turno de
respuestas que adoptaremos será ir de derecha a
izquierda.” (Asch, 1951) © Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Conformitat.
Què és:
• Canvi en la conducta o en les creences, d’acord amb
les normes del grup, com a resultat del poder
d’aquest grup.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
ASCH (1952)
subjectes, objectiu i procediment
• Situació estructurada, no ambigua

• Objectiu: analitzar el pes de la majoria
• Subjectes: 8-10 subjectes + 1 subjecte experimental
• Procediment: Primers assajos tothom correcte, a partir
del 3 ó 4 els còmplices donen respostes incorrectes
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
EXPERIMENT D’ASCH: RESULTATS
• 26% ss independent de la pressió

del grup
• 74% cedeix a la pressió del grup.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
CONFORMISME, VARIABLES A FAVOR I EN CONTRA (1)
• Augmenta la conformitat a mesura que es fan

assajos crítics
• Incideix el nombre de subjectes experimentals: A
més Ss. experimentals menys conformitat
• Sostre de la conformitat: A més Ss. còmplices no
incrementa la conformitat. Sostre: 4 ó 5
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
CONFORMISME, VARIABLES A FAVOR I EN CONTRA

(2)
• Al augmentar el núm. de respostes possibles (6 ó

9), s’emeten respostes alternatives. Negociació amb un
mateix, respostes entre extrems
• Clima cultural (Milgram, 1961: comparació França-USA… Bond

& Smith, 1996: USA, Japó, Portugal...)
• Variables personals dels Ss. Experimentals
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Procés de conformitat. (Asch, 1951)

• Situació inductora a la conformitat
• Procés de independència i conformitat
Elements clau i Elements clau i

raons en raons de tipus
relació al grup personal
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Procés de conformitat.
:
Elements clau en relació al grup
Raons:
Ens conformem per:
• influència social informativa: acceptem i creiem més la
resposta de moltes persones que la resposta d’una sola.
• influència social normativa: l’individu creu que si es

comporta diferent al grup serà rebutjat; se sent pressionat
per a conformar-se amb la norma grupal.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Procés de conformitat. (Asch, 1951)

Procés de independència i conformitat
Elements clau i raons de tipus personal
Raons d’independència:
• Per confiança en un mateix (seguretat en l’oposició a la majoria)
• Per voluntat pròpia (se sent la pressió i es desitja emetre judicis erronis)
Raons de conformitat:
•Distorsió de la percepció /identificació: no hi ha consciència de la pressió,
en respondre hi ha sinceritat...
– Conformitat mentre el grup o referent sigui important .
•Distorsió del judici/interiorització transformar el desacord creu que la
diferència és per un defecte personal... Profund desig d’identificar-se amb el
grup
– Creu que en la certesa de l’opinió de l’altre
•No distorsionar pròpia imatge: no semblar diferents tot i que se sap que el
comportament no és correcte.
– Acceptació pública però no privada. Influència temporal
lOMoARcPSD|3433986
NORMALITZACIÓ/ CONFORMITAT EN ACCIÓ

Top 10 Names for 2004 Top 10 Names for 1955
Rank Male Female Rank Male Female
1 Jacob Emily 1 Michael Mary

2 Michael Emma 2 David Deborah
3 Joshua Madison 3 James Linda
4 Matthew Olivia 4 Robert Debra
5 Ethan Hannah 5 John Susan
6 Andrew Abigail 6 William Patricia
7 Daniel Isabella 7 Richard Barbara
8 William Ashley 8 Thomas Karen
9 Joseph Samantha 9 Mark Nancy
10 Christopher Elizabeth 10 Steven Donna
Go to this site for a list of the Top 1000 names according to the United States Social Security Administration:
http://www.babynamenetwork.com/baby_names/most_popular_of_decade.cfm
From: http://www.ssa.gov/OACT/babynames/
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Situacions ambigues i emergència de normes

revisió a la llum de la conformitat
TIPUS DE NOM DE DOMINI DE RELACIONS ENTRE
INFLUENCIA L’INFLUENCIA L’INFLUENCIA INDUCCIONS
.
Influencia
Normalizació Res domina Normalització
Compartida
Un domini per
Anormalizació estatus o afecte Proper a la conformitat però
Influència
(per Estatus O d’un membre del sense resposta inicial clara
Dominant
Afecte) grup, d’un producte, per part del subjecte
una marca…
Proper a la no conformitat.
Fase 1: sense resposta clara
Influència Domina la reacció per part del subjecte i amb
Boomerang Contranormalizació provocada en el tendència a conformitat amb
(Reacció) subjecte la dominant. Fase 2: amb
resposta clara i contraria al
© Núria Codina que vol ser dominant
lOMoARcPSD|3433986
TEMA 4. SITUACIONS I PROCESSOS

D’INDUCCIÓ DEL COMPORTAMENT
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
SITUACIONS I
Milgram.
– La negociació.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Stanley Milgram, 1963.

Obediència a la autoritat
• Experiment de Milgram
– antecedents històrics
(Adolf Eichmann -solution finale
(Endlösung).
– assajos previs
– situació experimental

lOMoARcPSD|3433986
:
Obediència. Concepte
• Consisteix en
sotmetre la voluntat
pròpia al judici d'un
altre, reconegut com
a superior jeràrquic
legítim.

lOMoARcPSD|3433986
Situació experimental (1):

Sala de l’experiment Milgram
https://www.youtube.com/watch?v=iUFN1eX2s6Q&feature=related
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986

Subjectes i mostra
• Ss participants:
1- experimentador (catedràtic de biologia)
1- còmplice -rol de alumne
1-s. experimental- rol de mestre
• Reclutament:
Anuncis en diaris locals i cartes d’invitació
Retribució per participar: 4$.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Situació experimental (4):procediment: material i

tasques
• Instrumental:
• cadira elèctrica
• panel de control de descàrregues elèctriques
• Tasques dels participants

• S. experimental: llegir parells de paraules.
• Mestre: aplicar descàrregues si l’alumne no recorda les paraules
• Investigador: dóna instruccions verbals
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986

prodiment: informació als participants
• Objetiu explicat als Ss experimentals
– estudi sobre l’influència del càstic en

l’aprenentatge
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Experiment Milgram.
Prediccions i realitat: intensitat descàrregues
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Experiment Milgram. Variables i resultats
• Experiment d’en Milgram.

Condicions experimentals
variants en la víctima:
– 1. Llunyania
– 2. Feedback de veu
– 3. Proximitat
– 4. Proximitat de tacte

lOMoARcPSD|3433986
Ex. Milgram. Condicions experimentals variants en la

víctima
• Llunyania. No se senten queixes de la “víctima” (a un altre

habitació). 300v: la “víctima” colpeja les parets. 315v: no se
sent res.
• Feedback de veu. S’hi introdueixen protestes vocals. La
“víctima” està a l’habitació del costat.
• Proximitat. La “víctima” era a la mateixa habitació, a prop del
subjecte.
• Proximitat de tacte. Descàrrega al posar la ma de la “víctima”
a una planxa. 150 v: la “víctima” demanava llibertat; es deia
al subjecte que la forcés.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Experiment Milgram. Variables i resultats
• Experiment d’en Milgram.

Condicions experimentals
variants en els participants:
• num. de còmplices (+ alumnes= -
obediencia)
• num. ss. experimentals (+

mestres= - obediència)
• proximitat de autoritat (+ proximitat=

+ obediència)

lOMoARcPSD|3433986
SITUACIONS I
Milgram.
– La negociació.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Procés de negociació i conversió (influència

minoritària)
• Concepte
• Parts implicades
• Elements estratègics
• Estil
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Procés de negociació i conversió (influència

minoritària)
• NEGOCIACIÓ: arribar a un acord i evitar (solucionar)

un conflicte.
Qui pot influir en aquest procés?
• POT INFLUIR UNA MAJORIA?
Des dels 50 … Vg. Situació experimental de ASCH al
presentar-se 6 o 9 opcions de resposta
• POT INFLUIR UNA MINORIA?

Des de finals dels 60 …
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
INFLUÈNCIA MINORITARIA:
Tº. MINORÍAS ACTIVAS (MOSCOVICI, 1979)
INFLUÈNCIA MINORITARIA (DEMOSTRACIÓ)

EXPLICACIONS: BASES INFLUÈNCIA
MODEL FUNCIONALISTA INFLUIR = CONTROLAR
(TRADICIONAL)
Quí controla? La majoria
QUI ÉS MAJORIA= Majoria numèrica o

minoría numérica, sempre que tinguin
poder i prestigi
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Poder de les minories...negociació

• Per tal d’exercir influència, les
minories han de:
Actuar de manera consistent:
– adhesió ferma a un postulat
o creencia
– evitar la contradicció
– compartir el postulat o
creencia més d’una persona

lOMoARcPSD|3433986

minories han de:
Mantenir la consistència
– Estant d’acord entre ells
(sincronia)
– Anar-hi més enllà d’un
episodi puntual
(diacronia)

lOMoARcPSD|3433986
Poder de les minories (Moscovici)

minories han de ser consistens
en:
•Actuar
•Mantenir
•Mostrar
IMATGE DE Minoria consistent… funcionant com a grup

CONSISTÊNCIA Minoria en relació a la societat
lOMoARcPSD|3433986

minories han de:
Mostrar un consens social:
– Ésser diferents, però no
massa
– Representar la diversitat
– Promoure un
processament sistemàtic

lOMoARcPSD|3433986
poder de la minoria altres requisits per influir

(MUGNY), 1981.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
• Els conceptes d'influència social

SUTUACIONS I i d’inducció del comportament.
PROCESSOS • La normalització: l'efecte Sherif.
D’INDUCCIÓ DEL • El conformisme: l'efecte Asch.
COMPORTAMENT
• L’obediència i la submissió:
l'efecte Milgram i la presó de
Stanford
• La negociació.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
PODER DE LA
SITUACIÓ
TIPUS PODER DE LA
PERSONA
D’INDUCCIÓ
PODER DE
L’ESTIL DE
DIRECCIÓ
PODER DE LA
© Núria Codina
PRESENCIA
lOMoARcPSD|3433986
Relacions de poder i liderat
– Relacions interpersonals, tipus de poder i

conseqüències.
• Concepte
• Tipus de poder
– Bases de l’exercici del poder
» Poder de coerció, d’expert, ...
– Relacions interpersonals i tipus de líder.
– Identificació i valoració de les accions de
líders en acció.
– Aspectes culturals en situacions de poder i
lideratge.
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Poder social. Concepte

§ Capacitat o potencial d’influir en els altres i de
resistir a la seva influència.
§ L’influencia canvia (realment) la conducta de
l’altra persona
§ El poder és la capacitat per a produir aquest
canvi.
§ L’exercici del poder pot donar recompenses
però també genera costos.
§ Poder útil: té més guanys que no pas pèrdues
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
TIPUS DE PODER
• Bases en l’exercici del poder [tipus de poder segons
French y Raven,1959]:
Poder de coerció. Poder de recompensa. Poder de
referent. Poder d’informació. Poder legítim. Poder
d’expert
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
D’informació
Referent Coercitiu
Poder social
De recompensa
D’expert
Legítim
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Poder social. Coercitiu

• Potencial per repartir amenaces i càstigs
que forcin a l’altre persona a canviar la
seva conducta.
• Implica un esforç de vigilància i corre el
risc de generar ressentiments.
• És relativament fàcil de fer servir.
• Els canvis no es mantenen

lOMoARcPSD|3433986
Poder social. De recompensa

• Capacitat de donar reforçament positiu
per a produir un canvi.
• El reforçament tant pot ser material
(diners...) com intangible (elogis...).
• Necessita vigilància però no tanta com
el coercitiu.
• Tot i el reforçament, no hi ha
internalització.

lOMoARcPSD|3433986
Poder social. Legítim

• És l’autoritat
– Poder que una persona té degut a la
seva funció o posició.
• Es sol centrar en un àmbit específic
• Hi ha influències no per dir coses
“correctes”; sí per tenir el dret d’influir

lOMoARcPSD|3433986
Poder social. D’expert

• Ve donat a algú degut a que els altres
reconeixen les seves capacitats en un
terreny determinat.
• Està limitat a un camp específic
• No necessita vigilància
• Estimula la internalització d’actituds

lOMoARcPSD|3433986
Poder social. Referent

• Implica la capacitat d’influir quan ens
admirem i ens agraden (identificació,
semblança, confiança, voluntat de proximitat...)
• Els influïts volen ser iguals que els que

influeixen (els imiten).
• No cal vigilància i tendeix a acostar
l’emissor i el receptor. És el més útil.

lOMoARcPSD|3433986
Poder social. D’informació

• Està limitat a situacions determinades
• No té molt a veure amb les característiques
que realment posseeix aquesta persona.
• Un cop la persona que té la informació la
comunica, deixa de tenir aquest poder

lOMoARcPSD|3433986
PODER DE LA
SITUACIÓ
TIPUS PODER DE LA
PERSONA
D’INDUCCIÓ
PODER DE
L’ESTIL DE
DIRECCIÓ
PODER DE LA
© Núria Codina
PRESENCIA
lOMoARcPSD|3433986
lideratge
Qui és el líder?:
És l’individu que exerceix la influència més forta en un grup.
És l’individu que més influeix però també es deixa influir.
Tipus d’explicacions i teories sobre el lideratge per:

•Estils
•Orientacions
•Intercanvis
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Estils de lideratge
• Visualitzar vídeo sobre

tipus de lideratge
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Democràtic
Lideratge. Estils
Anàrquic
Autocràtic
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Liderat. Estil autocràtic

• Determina la política
del grup
• Dictamina tots els
passos i tècniques per
aconseguir els
objectius
• Assigna les tasques
• Es manté apartat del
grup
lOMoARcPSD|3433986
Liderat. Estil anàrquic

• Laissez-faire
• Confia totes les decisions al
grup
• No assigna tasques i deixa
fer.
• Aquesta llibertat genera
conflictes interns al grup.
• No avalua ni sanciona
• És insegur i per això és
permissiu
lOMoARcPSD|3433986
Liderat. Estil democràtic
• Permet que el grup estableixi la

seva política
• Ofereix suggeriments sobre els
procediments i tasques per tal
que el grup esculli
• És objectiu elogiant i criticant
• Participa en les tasques del
grup

lOMoARcPSD|3433986
Orientacions del líder

Teoria de la contingència (Fiedler,1964, 1978)
• Líder orientat a les tasques: fer la feina

– És el més adequat en circumstàncies extremes
• Molt bones: “tot surt bé”; no cal prestar excessiva atenció
als altres com a persones
• Molt dolentes: és més eficaç assumir responsabilitats i
dirigir les activitats
• Líder orientat a les relacions: interès pels
sentiments del grup
– Més indicat en circumstàncies de terme mig
• Cal resoldre tensions i clarificar les relacions
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Intercanvi líder- seguidors:

Líders transformacionals i transaccionals (Bass,
1985...)
• Líder transformacional: Capta allò que desitja però
no manifesta el grup (membres).
– Factors o dimensions: carisma, inspiració,
estimulació intel lectual, atenció individualitzada.
• Líder transaccional: Fomentat en les transaccions
(intercanvis) entre líder i membres del grup.
– Factors o dimensions: recompensa contingent (líder
recompensa per la bona feina) i direcció per excepció
(líder que només intervé si les coses van malament:
castiga o renya)
© Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
5. Actituds, valors i creences
• Les actituds. Concepte,

naturalesa i components.
Funcions. Formació i canvi
d'actituds. Actituds complexes:
L'autoritarisme, el dogmatisme i
el maquiavel·lisme. El concepte
de valor. Teories culturals i
psicosocials. Tècniques i
instruments d'anàlisi. Creences i
sistemes de creences

lOMoARcPSD|3433986
Les actituds. Concepte (1/2)
Núria Codina

lOMoARcPSD|3433986
Les actituds. Concepte (1/2)
• Avaluació més o menys

intensa i favorable o
desfavorable cap a un
objecte d’actitud
– Força
– Direcció positiva o negativa
– Cosa, persona o aspecte del
món social

lOMoARcPSD|3433986
Les actituds
• Desenvolupament,
expressió, funcions

lOMoARcPSD|3433986
Les actituds s’aprenen i es desenvolupen

d’acord amb l’avaluació
üd’allò que coneixem,
ü d’allò que sentim i
ü de la manera com ens comportem

lOMoARcPSD|3433986
Les actituds s’aprenen i es desenvolupen d’acord amb l’avaluació

d’allò que coneixem, d’allò que sentim i de la manera com es
comportem (1/3)
Dimensió cognitiva Dimensió afectiva Dimensió conductual
Actitud
Aquestes tres dimensions són els components de les actituds

lOMoARcPSD|3433986
Les actituds s’aprenen i es desenvolupen d’acord amb l’avaluació

d’allò que coneixem, d’allò que sentim i de la manera com es
comportem(3/3)
Dimensió cognitiva Dimensió afectiva Dimensió conductual
Actitud
Respostes actitudinals
Pensament Sentiment Conducta
Les respostes actitudinals prenen la

forma de pensaments, sentiments i conductes
lOMoARcPSD|3433986
Les actituds. Funcions

• Ens orienten cap a determinades interaccions amb
els objectes (funció instrumental, adaptativa o
utilitària)
• Ens permeten definir-nos i autoexpressar-nos
(funció expressiva de conviccions, relacions
significatives)
• Ens protegeixen de conèixer veritats
desagradables (funció defensiva)
• Ens ofereixen l’oportunitat d’un coneixement ...
• Permeten aplicar el principi d’economia (donant consistència als estímuls que
ens envolten)

lOMoARcPSD|3433986
Les actituds. Mesura (precaucions)

• Fishbein i Ajzen, 1975
– Correspondència en el grau d’especificitat de l’actitud i de la
conducta
• Acció feta: Quina conducta es portarà a terme?
• Objecte de l’acció: Cap a quina cosa es dirigeix la conducta?
• Context: En quin context s’executa la conducta?
• Temps: Moment en què es porta a terme la conducta?
– S’ha de comptar amb informacions sobre
• Components de les actituds
• Valoració de les actituds
• Intencions de comportament
– El temps entre la mesura d’actituds i la mesura de la conducta
ha de ser mínim

lOMoARcPSD|3433986
ES IGUAL ACTITUD i CONDUCTA?
Posibles respuestas
actitud conducta
+ +
- -
+ -
- +
Núria Codina

lOMoARcPSD|3433986
Interinfluències actituds – conducta
Actituds è Conducta
• Pressions situacionals (normes, imprevists, etc.)
Més pressió, menor correspondència A è C
Més llibertat, major correspondència A è C
• Pressions temporals
Més pressió, major correspondència A è C
• L’automonitorització (autovigilància) és inversament

proporcional a la relació A è C

lOMoARcPSD|3433986
¿Actitud = Conducta?
Si No
¿Por qué?
RELACIÓ
ACTITUD- CONDUCTA
I CONDICIONANTS
(font Codina, 2000)
Normas del contexto
Imprevistos
Presión temporal para responder
Actitud por experiencia directa
Referencias grupales
Identidad social
Importancia de la actitud
Grado de especificidad
Nivel de autovigilancia
Núria Codina
Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com) etc.

lOMoARcPSD|3433986
EXEMPLE: Formació, desenvolupament i

expressió de les actituds
Formació de Expressió de
Aprenentatge de l’actitud l’actitud
La preservació
Coneixements Pensaments, de la terra
creences depen de…
Emocions Recollida selectiva No em sento bé

Sentiments
Recilar paper llançant …
Comportaments
Conductes
Faig impressions
A dues cares

lOMoARcPSD|3433986
Canvi d’actituds
• Persuasió
• Reactància psicològica
• Teories de la consistència:
– Disonància Cognitiva (Festinger, 1957)
– Equilibri congnitiu (Heider, 1958)

lOMoARcPSD|3433986
Canvi d’actituds: Persuasió

• Esforços per modificar las actituds dels altres.
• Dos enfocaments:
– Tradicional (Yale): Característiques del Qui diu
Què a Qui. Quan es persuadeix?
– Cognitiu: Identificació dels processos cognitius
que intervenen. Per què es dóna la persuasió?

lOMoARcPSD|3433986
Canvi d’actituds: Persuasió. Enfocament

tradicional (Yale)
• Comunicador:
– Són més persuasius els experts que els no experts.
– Són més persuasius els atractius (semblança i
atractiu)
– Són més persuasius els que parlen ràpid

lOMoARcPSD|3433986

tradicional (Yale)
• Missatge:
– Són més persuasius els missatges que no semblen que
volen modificar les actituds
– Davant de públic hostil, és més persuasiu plantejar les
dues cares de l’argument
– Són més persuasius els missatges que evoquen emocions
fortes. Però vigileu amb la por… massa por pot distreure
l’atenció del missatge

lOMoARcPSD|3433986

tradicional (Yale)
• Missatge:
– Efecte de primacia: la informació que es presenta primer
és la que influeix més i es recorda millor.
– Efecte de recència: la informació que es presenta al final té
un efecte major.
• Si les dues informacions es presenten seguidament, la primera es
recorda millor. Si hi ha un lapse de temps entre els dos missatges,
la informació que millor es recorda és l’última.
– Efecte dorment: La persuasió augmenta amb el temps al
no recordar una senyal que feia descartar el missatge.

lOMoARcPSD|3433986

tradicional (Yale)
• Audiència:
– Les persones són més fàcils de persuadir si es distreuen
amb un esdeveniment
– Són més fàcils de persuadir les persones amb una baixa

autoestima

lOMoARcPSD|3433986

tradicional (Yale)
• Audiència:
– Biaix de disconformitat: Les opinions prèvies incideixen en
la possibilitat de persuadir donat que la nova info es
sotmet a una major anàlisi.
– Efecte de 3ª persona: La majoria de persones creu que és
menys influenciable que la resta.

lOMoARcPSD|3433986
Canvi d’actitud: Persuasió. Enfocament

Cognitiu
• Interès pels processos que expliquen la
persuasió.
• Model Probabilístic d’Elaboració:
– Ruta central: basada en els arguments
– Ruta perifèrica: basada en estimuls externs

lOMoARcPSD|3433986

Cognitiu
Proces. Canvi
Elaboració Ruta de la info. d’actitud
Depèn
Alt nivell Central Detallat
dels
Elaboració
arguments
Missatge Esforç
Persuasiu
Baix Nivell Perifèrica No detallat Depèn

Poc esforç de la
presència
de estimuls
externs

lOMoARcPSD|3433986

Cognitiu
• Quina de les dues rutes provocarà un canvi
d’actitud més gran?
• Quins canvis provoquen una i l’altra?

lOMoARcPSD|3433986

Cognitiu
• Ruta central: Canvi perllongat. Al sotmetre

la info a una anàlisi més acurada és més
probable que resisteixi a pressions.
• Ruta perifèrica: Canvis a curt termini,
transitoris i superficials.

lOMoARcPSD|3433986
Canvi d’actitud: Reactància psicològica
Reactància psicológica
• És provocada per una percepció d’amenaça
a la llibertat personal. La reacció és
intentar reuperar-la
• A més percepció de llibertat amenaçada,
més reactancia
• Manifestacions:
Si qüestionen la llibertat de fer allò que vull fer è Reactància
è Ho faig
Si qüestionen la llibertat que tinc de no fer allò que no vull è
Reactància è No ho faig

lOMoARcPSD|3433986
Reactància psicològica (Weiner i Brehm, 1966)
• Reactància psicològica
– Provocada per: incentius, pressió verbal i realització de la
conducta
– Oposició entre reactància i acatament
– Les persones poc expertes manifesten més vulnerabilitat
(i. e., més acatament)
– La seva aparició indica un error en la persuasió: no es
produeix el canvi d’actitud pretès

lOMoARcPSD|3433986
Canvi d’actitud: Dissonància

cognitiva (Festinger, 1957)
• Estat desagradable produït per la
contradicció entre actituds, conductes o
actituds i conductes
• Per reduir la DC ens autojustifiquem:
– Busquem la coherència modificant
actituds i conductes
– Busquem noves informacions que
confirmin la nostra actitud
– Restem importància a la situació
• Atenció… les contradiccions no sempre es
perceben

lOMoARcPSD|3433986
Canvi d’actitud: Equilibri cognitiu (Heider,

1958)
• Equilibri cognitiu
O
– Es desitja consistència
entre actituds i conductes
– Les relacions confortables
són més resistents al canvi
– Les relacions +/- ë ì +/-
desbalancejades són més
obertes al canvi Actituds
ê
S1 S2
+/-

lOMoARcPSD|3433986
Canvi d’actitud: Equilibri cognitiu (Heider,

1958)
Equilibri Comparteixen actituds importants

Dues persones
amb relació
positiva
Desequilibri No comparteixen actituds importants
Equilibri No comparteixen actituds importants

Dues persones
amb relació
negativa
Desequilibri Comparteixen actituds importants

lOMoARcPSD|3433986
Actituds complexes
Autoritarisme
Dogmatisme
Maquiavel·lisme

lOMoARcPSD|3433986
Autoritarisme: Antecedents
• anys 30: Fromm, Reich, Laswell, etc. ... A Europa comença a

consolidar-se el nazisme
• anys 40: Sartre, Maslow, Adorno i cols ... Adorno, Horkheimer i
cols. estudien l'autoritarisme ....
• anys 50: una publicació que resumeix aquestes investigacions
sobre la "Personalitat autoritària”
LA INVESTIGACIÓ DE ADORNO I COLS:

• L'objectiu inicial: investigar el fenomen de l'autoritarisme i
prejudicis antisemites
• Resultat: un autoritarisme en general

lOMoARcPSD|3433986
Personalitat Autoritària
ASPECTES TEORICS : INV. BERKELEY
EN DETERMINADES PERSONES
§ S’estableix relació dominant-
dominat
§ Genera en el dominat hostilitat
cap al dominant
§ Hostilitat no pot ser directa (cap
al dominant), es desplaça ver
l’altre més dèbil (mec. defensa) .
§ .... Relacions de domini d’un
sobre l’altre (excés de disciplina o
castics) genera autoritarisme en
el dominat.
Núria Codina

lOMoARcPSD|3433986
Personalitat Autoritària
Conclusions de l’estudi:
o els autoritaris són dèbils i submisos amb els

més forts que ells i dominants vers els més
dèbils que ells (dèbil con los fuertes y fuerte
con los débiles).
Núria Codina

lOMoARcPSD|3433986
Personalitat Autoritària: Mesura
Personalitat Autoritària: Escala F (fascisme).

Prèviament es van construir:
• Escala AS, escala actituds antisemítiques, molt fiable.
• Escala E, escala etnocentrisme, 3 subescales: actituds cap a les minories;
actituds patriòtiques i actituds antinegre ( correlaciona amb la AS)
Escala F: 30 items.
• Mostra que el prejudici es dóna a nivell central de
l’estructura de la personalitat.
• Mesura tendències antidemocràtiques o fascisme
potencial.
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Personalitat Autoritària:
resultats de la Escala F
(fascisme)
• característiques definitòries del síndrome:
• Convencionalisme: adhesió rígida a valors

convencionals de la classe mitjana
• Submissió Autoritària: actitud submisa i acrítica cap a

les autoritats morals idealitzades en el endogrup
• Agressió Autoritària: tendència a condemnar,

rebutjar i castigar a les persones que violen els valors
convencionals
Núria Codina

lOMoARcPSD|3433986
Personalitat autoritària:
crítiques al grup de Berkeley
Aspectes negatius
• Mostra poc representativa.
• Aquiescència
• Puntuacions extremes amb diferències
sistemàtiques en el grau d’educació
• Mesura un autoritarisme, el de dretes, … i
l’autoritarisme d’esquerres (stalinisme)?
• Biaixos: Finançament del “Comité de
Judios Americanos” (Adorno y Horkheimer,
també)
• Model teòric és ambigu, no concreta les
condicions en què apareix l'autoritarisme.
• Incongruència entre tècniques escalars i
marc teòric psicoanalític
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Personalitat autoritària: crítiques al grup de Berkeley
Aspectes positius
• Una de les investigacions més – .
importants en PS
• Utilitza per 1ª vegada i de forma
rigorosa tècniques escalars per
estudiar fenòmens socials
• Escala F; gran èxit. Publicada en
1950, 6 anys després: 230
investigacions apliquen, i avui
encara s’aplica

lOMoARcPSD|3433986
Dogmatisme: antecedents
Rokeach (50/60): Critica els estudis de la
Personalitat Autoritària (Adorno):
• ....escala F, només mesura
l’autoritarisme de dretes
• Analitza més "lo que se cree" que el
"cómo se cree”
Rokeach es pregunta…i les creences de
contingut democràtic (lo que cree),
defensades de manera intolerant i
autoritària (el cómo)?
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Dogmatisme: antecedents
Rokeach (50/60) vol trobar un
autoritarisme vàlid de dretes o
de esquerres.
• .
Rokeach acaba estudiant:

• altre constructe
• una variable de l’autoritarisme
psicològic lliure de contingut
ideològic
• el dogmatisme.
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Dogmatisme: concepte (1/3)
Rokeach (1960)
• organització cognitiva que,
– Es relativament tancada de creences i no
creences sobre la realitat
– S’organitza i recolza en unes determinades idees,
a las que es dóna un valor absolut
– Es un marc de referència per desenvolupar
conductes intolerants o mantenir pautes de
intolerància cap els altres
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Rokeach i les dues tipologies de

Personalitat:
• La de ment oberta, plàstica en

les seves creences, poc resistent
al canvi
• La de ment tancada, rígida en

les seves creences, amb moltes
resistències al canvi.
Núria Codina Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

lOMoARcPSD|3433986
ü Creences= un sistema amb dos subsistemes separats per una barrera.
– sistema de creences, allò que es considera veritat.

– sistema de no creences, allò en el que no es creu.
• La barrera que separa subsistemes, defineix la mentalitat oberta o tancada
• Dogmàtica: persona que tanca el sistema de creences i evita que entrin

noves creences.
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Dogmatisme: mesura
• "Escala D".
• Primera versió: 66 ítems
• Actualment, 40 elements tipus Likert.
• Items exemple:
• "Els Estats Units i Rússia no tenen res en comú"
• "L'home per si mateix és una criatura desvalguda i

miserable".
• "El present està tan ple de desgràcies que només ha

de comptar el futur".
Núria Codina
Esta foto de Autor desconocido está bajo licencia CC BY-SA
lOMoARcPSD|3433986
Dogmatisme: Resultats Escala D

Característiques dels alts:
• Intolerància a la contradicció.
• Sentiments de solitud.
• Por al futur.
• Aires de grandesa.
• Paranoidisme.
• Manca de compromís.
• Intolerància cap els que no
comparteixen les seves creences.
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Dogmatisme: Resultats Escala D

SUCCESIVES REVISIONS, ALTRES CARÀCTERÍSTIQUES:
• Immaduresa psicològica • Sotmetiment al poder, a

• Tensió psicològica l'autoritat
• Poca capacitat per • Estereotípia
resoldre problemes • Inflexibilitat en valorar
• Impaciència als altres
• Autoimatge negativa • Càrrega psicopatològica
molt alta.
• Tendència al
conformisme • Respon malament a la
teràpia
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Maquiavel·lisme: antecedents
Christie i Geis (1970) : "Studies in
Maquiavelism”
» .
• constructe desenvolupat a
partir de la obra "El principe" de
Maquiavelo. Obra, escrita per
Maquiavelo i dedicada a
Lorenzo el Magnifico.
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Maquiavel·lisme: antecedents
Maquiavel en el llibre:
•Descriu tàctiques necessàries per
mantenir-se en el poder i tenir poder sota
diferents circumstàncies.
•Conducta del polític s'ha de desenvolupar

al marge de consideracions ètiques, ja que
la fi importa més que els mitjans
– ej.: "el hombre olvida antes la muerte de su
padre que la pérdida de su patrimonio".
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Maquiavel·lisme: concepte
• persona que veu i valora
als altres de forma
impersonal i amoral,
per:
– Utilitzar-los d’acord amb
els seus propis fins
– Manipular-los segons els
seus propis interessos.
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Maquiavel·lisme: atributs del

maquiavèl·lic
• Manca d’afecte en les relacions
interpersonals, veu als altres com
– .
objectes als que pot manipular
• Desinterès per la moral
convencional, té una moral
pragmàtica.
• Visió dels altres molt realista i
objectiva.
• Nivell de compromís ideològic
molt baix.

lOMoARcPSD|3433986
Maquiavel·lisme: Mesura
Escala Mach
• Actualment: escala MACH-5: 20 items
RESULTATS:
• maquiavel·lisme no correlaciona amb: classe
social, intel·ligència, psicopatologies,
ideologies polítiques, organitzacions
cognitives complexes.
Núria Codina
lOMoARcPSD|3433986
Maquiavel·lisme: Resultats
Alts en escala MACH corresponen a persones:
• miren més directament als ulls de l’interlocutor. Explicació: utilitzen una mirada franca com
estratègia d’engany i despista (vg: exàmens, robaments).
• Mentideres
• Fan trampes en els tests i neguen haver-les fet
• Molt preferides com líders.
• Opinió molt pobre o molt cínica sobre les altres persones.
• Capaces de mantenir la serenitat en front de situacions difícils.
• Acostumen a ser homes joves i urbans
• Manipuladores i persuasives.
• Poc sensibles emocionalment.
• És resisteixen a les pressions socials de cooperació, obediència o canvi d’actitud.

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
Estereotips, prejudici i
discriminació
LA COMPARACIÓ SOCIAL
Comparació social. Orientacions principals
La comparació social
Semblances i
L’efecte P. I. P. Innovació
diferències
L. Festinger J. P. Codol G. Lemaine
Conformisme Diferenciació Alteritat

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
Comparació social. L. Festinger
• L’origen: la incertesa de la
pròpia persona
• El grup empeny a l’individu
cap a la uniformitat per a
que es pugui arribar a
l’objectiu col·lectiu
• Continuum entre realitat
física i social (inversament
proporcionals)
• Com funciona la pressió

a la uniformitat?
• Canviant la pròpia posició
• Canviant la posició de
l’altre
• Restringint el camp (i. e.,
l’espai de comparació)

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
• Les pressions d’uniformitat en un grup depenen

de:
• Importància del grup per a l’individu.
• La pertinença de l’opinió o de la capacitat per al grup.
• La pressió d’uniformitat no desemboca en un
estat d’equilibri, ja que existeix un moviment
unidireccional amunt. Mai no s’arriba a un estat
de repòs social: “Fer-ho cada cop millor”
Comparació social. J. P. Codol
• Efecte P. I. P. Codol (1975) lliga els

efectes de conformitat i la pressió
d’uniformitat de la comparació social
de Festinger amb la diferenciació. Els
subjectes no es comparen en funció
de l’incertesa.
• La norma, pot ser un estat habitual de
fet.
• La norma, pot ser també un ideal d’allò
que hauria de ser.

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
Comparació social. J. P. Codol
• Conformitat superior de sí
(PIP)
• Conflicte entre en desig d’agradar
(determinisme social) i la
preservació del jo (diferenciació)
• Afirmar-se amb una conformitat
més gran
• Desapareix si estem allunyats de
les normes
Comparació social. G. Lemaine
• Cerca de la diferència, alteritat,

accentuació de la heterogeneitat
• Competició intergrups i
inferiorització
• Els grups desfavorits fan ús de la
diferenciació per tornar-se
incomparables
• La inferiorització i la copresència
• Només amb la presència d’algú “fort”
(sense competir explícitament) es
dona la diferenciació
• “L’originalitat social”

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
discriminació
LA CATEGORITZACIÓ SOCIAL
El procés de categorització
• Aquest procés ens indica

com s’organitzen
• Les percepcions i
l’experiència de l’individu
• L’estructuració de les
relacions intergrupals
• La diferenciació entre grups
i individus.
10

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
La categorització. Judicis quantitatius
• Els llaços entre certes propietats

físiques i diversos atributs socials
d’estímuls d’una mateixa sèrie
podrien modificar el judici
perceptiu.
• Si s’afegeix una característica no
física a un estímul, en categoritzar
s’accentuen:
• Diferències intercategorials
• Semblances intracategorials Henri Tajfel
11
La categorització. Discriminació - 1
• A partir d’experiments de categorització social

es pot observar com els subjectes afavoreixen
marcadament els membres de l’intragrup
(endogrup).
12

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
• Condicions experimentals
• Categorització i semblança. Es remunera a persones que
se sap de quin grup són i quines preferències estètiques
tenen.
• Categorització sense semblança. Es remunera a
persones que se sap de quin grup són sense especificar
les seves preferències estètiques.
• Semblança sense categorització. Es remunera a
persones de les quals només es coneixen preferències
estètiques (no es fa referència al grup).
• Sense categorització i sense semblança. Es remunera a
persones desconegudes.
13
• Segons Tajfel aquest és un procés que explica la

simplificació que s’opera al percebre el món físic i
social i la manera com l’individu organitza la percepció
subjectiva del seu ambient.
• El procés de categorització no només estructura les
percepcions sinó que també explica els
comportaments diferenciadors i permet predir
determinades transformacions socials (interacció
entre agents socials)
14

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
La categorització. Quina és la seva dinàmica?
• Augmenta si s’anticipen trobades

competitives
• Les diferencies són més marcades
si
• L’endogrup està més valorat
socialment
• Hi ha evocació inicial de la valoració
de l’exogrup
• Hi ha una trobada entre grups (la
trobada individual és menys
determinant)
• Les diferencies minven si es tenen
categories entrecreuades
15
Efecte de la categorització en nosaltres
Augmenta la nostra autoestima (CRG*)
Experimentem Ens veiem de

emocions forma
estereotipada
Ens veiem més
representatius
quan la filiació Dirigim els nostres
s’activa pensaments i les
accions
* Complaure’s en la glòria reflectida
16

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
La categorització en els altres - 1
• Endogrup
• Biaixos d’atribució
• Ens veiem semblants,
“trobem el nostre lloc”
• Hi ha més atracció
• Subordinem interessos
personals: “Els altres
són meus”
17
La categorització en els altres - 2
• Exogrup
• Els percebem de manera
uniforme, homogènia
• Si es consideren...
• Diferents, desagraden
moderadament
• Superiors, desagraden més i
es discriminen
• Amenaçants, generen odi,
agressió i exclusió
18

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
discriminació
ELS ESTEREOTIPS I ELS
PREJUDICIS SOCIALS
19
Els estereotips i els prejudicis socials
• Definició de prejudici
(estereotips)
• Factors que
afavoreixen el prejudici
• Formes de reduir el
prejudici
• Manifestacions actuals
20
10

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
Prejudici. Definició
• Actitud en general negativa (pot ser
positiva) envers els membres d’un grup
• Prejudici: actitud è càrrega emocional
• Estereotips: creences è cognitius
• Discriminació: conducta observable
(racisme, sexisme)
21
Prejudici. Factors personals
• Categorització (estereotips)
• Ells iguals, nosaltres diferents
• Atencióselectiva (correlacions il·lusòries)
• Percepció selectiva (interpretar l’ambigüitat
segons l’estereotip)
• Memòria selectiva (fets congruents)
22
11

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
Prejudici. Factors interpersonals - 1
• Etnocentrisme (rebuig a persones

diferents de l’endogrup)
• Autoritarisme
• Educació rígida
• Sobreexigència
• “Adoració” y hostilitat a pares “perfectes”
23
Prejudici. Factors interpersonals - 2

• Frustració è agressió (“cap de turc”)
• Grups:
• Febles (seguretat davant represàlies)
• Visibles
• Trets estranys
• Desagradables amb anterioritat
• Identitat social: desig de superioritat
• Estratègia de diferenciació màxima
• Identitat social positiva
• Augment de l’autoestima
24
12

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
Prejudici. Factors intergrupals
• Conflicte realista (augmenta

l’homogeneïtat de l’exogrup)
• Recursos escassos
• Amenaça percebuda
• Competència
25
Prejudici. Factors socioculturals
• Foment d’estereotips (mitjans

massius)
• Influència dels pares (mostren
actituds) y companys (premien
discriminació).
• Càstig per relacions amb exogrups.
26
13

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
Prejudici. Formes de reduir-ho
• Control conscient dels estereotips

• Contacte
• Cooperació (trencaclosques
d’aprenentatge)
• Status equivalent
• Legislació contra la discriminació
27
Prejudici. Manifestacions actuals - 1

• Racisme modern
• Negació del fenomen
• Ressentiment envers favors a grups minoritaris
• Heteroatribució interna
• Exageració de les diferències
• Sentiments: incomoditat, inseguretat,
desconfiança, disgust, sensació d’amenaça
• Tracte fred i distant, evitant el contacte
• No hi ha emocions positives
28
14

lOMoARcPSD|3433986
17/4/20
Prejudici. Manifestacions actuals - 2
• Emblematisme
• Accions trivials a exogrups
(excuses)
• Discriminació inversa
• Avaluacions favorables
• S’evita el contacte
• Sexisme
• Hostil
• Benèvol
29
15

lOMoARcPSD|3433986
7/5/20
Psicologia social
Curs acadèmic 2019-2020
Grau de Psicologia. Grups M1-M4-M5
La construcció personal del món social...

Comunicació, impressions i explicacions de les
explicacions del comportament
Impressions. Estudis clàssics
l Variable càlid – fred (S.

Asch, H. H. Kelley)
l Intel·ligent, amb habilitats,
treballadora, afectuosa /
freda, decidida, pràctica,
amb seny
l Impressions més favorables
de i més interacció amb la
persona “afectuosa”
l Centralitat de la variable

lOMoARcPSD|3433986
7/5/20
Impressions. Autopresentació
l L’enfocament dramatúrgic d’en Goffman

l Representar aspectes del comportament i mantenir
certes aparences. Per què?
l Audiència favorable (R. Baumeister)
l Volem agradar a altres persones per la necessitat
d’aprovació; i que els demés es comportin d’una manera

determinada.
l Autoconstrucció (R. Baumeister)
l Que els altres validin la conducta que correspon amb l’ideal
de la persona que ens agradaria ser.

l Identitat situada (Alexander i Rudd). “Negociem” imatges
positives i satisfactòries per a cada escenari que ens

interessa.
Impressions. Autopresentació
l Altres estratègies
l Intimidació
l Fer ús d’amenaces i la por
l Autopromoció
l Cerca d’aprovació basada en
intel·ligència i habilitat
l Exemplificació
l Ètica, dignitat, integritat: un model a
seguir
l Súplica
l Feblesa. Funciona si no es percep
autorresponsabilitat.
l Automonitorització (autovigilància,
autoobservació). M. Snyder

lOMoARcPSD|3433986
7/5/20
Impressions. Automonitorització (M. Snyder)
Regulación de la propia conducta en función de:
LA SITUACIÓN EXTERNA FACTORES INTERNOS

(reacción de los demás) (creencias, actitudes y valores)
ALTA AUTOVIGILANCIA BAJA AUTOVIGILANCIA

- Moldean sus conducta para
adecuarse a la audiencia. - Tienden a comportarse en
- Representan un papel para forma consistente en
recibir evaluaciones
distintas situaciones.
más positivas
Impressions. Automonitorització (M. Snyder)
l Automonitors alts l Automonitors baixos

l Adaptació més fàcil a l Adaptació menys fàcil a
diferents situacions diferents situacions
l Orientació del l Orientació del
comportament a partir comportament a partir
de senyals externes de senyals internes
l Canvien la manera de l No canvien la manera
autopresentar-se de autopresentar-se
l Self pragmàtic: l Self “de principis”:
Camaleons socials? Rígids socials?

lOMoARcPSD|3433986
7/5/20
Impressions. Congraciament (E. Jones)
l Reduir les diferències de poder amb qui

pot premiar, castigar, ajudar, ferir...
l Menys poder, més congraciament
l Dilema: no volem que es noti
l Conspiració autista: fem que no ens
assabentem
l Ésser subtils
l Conformitat (aprovació verbal i no
verbal)
l Adulació (percebuda sincera)
l Autopresentació positiva (més

moderada amb amics)
Comunicació no intencional
l Importància de canals verbals i no verbals

(aquests, en l’emoció)
l Laconfiança en el tracte i el contacte físic
com a indicadors d’intimitat o estatus
l Les respostes velades com a indicadors
d’atenció a l’altre persona
l Somriure, assentir, interjeccions

lOMoARcPSD|3433986
7/5/20
Comunicació verbal
l Expressions simples i directes
l Metàfores originals sobre
contextos senzills
l Característiques
paralingüístiques (acompanyen
al contingut). Importants:
l To (agut: nervis)
l Velocitat (normal: més
persuasiu)
l Intensitat (+ volum: expressió
d’ira)
l Pauses (més entitat)
Activitats segons espai

personals
Categoria Tipus Distàncies Activitats
Íntima A prop 0-15 cm Seducció, lluita
Lluny 15-45 cm Íntims en públic
Personal A prop 45-75 cm Parla amics/comp.
Lluny 75-120 cm Parla estranys/≠
Social A prop 1,2-2,1 m Negoci impersonal
Lluny 2,1-3,5 m Negoci formal
Pública A prop 3,5-7,5 m Presentac. formal
Lluny més de 7,5 m Presentac. famós
10

lOMoARcPSD|3433986
7/5/20
Comunicació no verbal. Exp. facials
l Universalitat en les
modalitats bàsiques de
felicitat, fàstic, enuig, por,
tristor i sorpresa.
l Allò que activa les diferents
expressions està
determinat per situacions
socials més que per
processos fisiològics.
11
Comunicació no verbal. Exp. facials
l Gran variabilitat
l Manifestació
combinada
l Interpretació
adequada
l Coherència entre
situació i expressió
12

lOMoARcPSD|3433986
7/5/20
Comunicació no verbal. Contacte visual
l Sol interpretar-
se positivament
l De bon grat
l Bons
sentiments
l Una mirada
fixa… signe
d’ira o hostilitat
13
Comunicació no verbal. Lleng. corporal
l Postura,
moviments
l Emocions
l Estats d’ànim
l Trets aparents
l Signes
l Moviments amb
significat en una
cultura
14

lOMoARcPSD|3433986
7/5/20
Comunicació no verbal. Contacte físic
l Si es considera adient
l Reaccions positives
l Importància en l’àmbit
terapèutic
l Encaixada de mans
l Duració, Subjecció,
Força, Vigor...
l Relació directa i positiva
amb obertura a
l’experiència i extraversió
15

lOMoARcPSD|3433986
18/5/20
Psicologia social
Curs acadèmic 2019-2020
Grau de Psicologia. Grups M1-M4-M5
La construcció personal del món social...

Identitat i self
Focalització del self
l Autofocalització
l Consciència com a tret
(diferent a l’estat)
l Aspecte privat
l Concentració,
introspecció
l Aspecte públic
l Potencial avaluació
l Estar pendents de
l’autopresentació

lOMoARcPSD|3433986
18/5/20
Self i identitat: pluralitats d’un fenomen complex
• Gènesi d’un interès

• Precursors
• Relacions
• Variants culturals
• Un fenomen complex
– Paradigmes i
processos
– Auto i
heterorreferències
Self i identitat: gènesi d’un interès
• Secularització
– Realització personal en aquesta vida,
la intimitat
• Industrialització
– Mobilitat social, espais públic i privat
• Il·lustració
– Canvis en formació, deures, drets
• Psicoanàlisi
– (In)consciència, (auto)coneixement

lOMoARcPSD|3433986
18/5/20
Self i identitat: precursors
• William James
– Self = Jo (“substancial”) + Mi
(funcional: allò meu)
– Autoestima = Èxits / Pretensions
• Charles Horton Cooley
– Looking-glass self. El judici
imaginat
• George Herbert Mead
– Ment = Jo + Mi è relació amb els
altres è Self
El self – variants culturals / 1
CULTURAS CULTURAS
INDIVIDUALISTES. COL·LECTIVISTES.
Valoren: Valoren:
• autonomia • identitat col·lectiva
• independència emocional • dependència emocional
• dret a la privacitat • normes del grup
• objectius personals • deures i obligacions
• acceptació de la • solidaritat i harmonia en
confrontació el grup

lOMoARcPSD|3433986
18/5/20
El self – variants culturals / 2
• CULTURES • CULTURES
INDIVIDUALISTES. COL·LECTIVISTES.
Premien Premien
• Objectius i • Integritat de la família
preferències
individuals • Distincions grupals
• Característiques
personals distintives
El self com a fenomen complex

El model de les quatre cares (Munné, 1997, 2000)
Teories del rol (IS) Sociocognitivisme
Self
autorreferència
Psicoanàlisi social Enfocament humanista

lOMoARcPSD|3433986
18/5/20

Autoimatge Autoconcepte
Self
autorreferència
Autoestima Autorrealització

Representació Pensament
Self
autorreferència
Emoció Voluntat
10

lOMoARcPSD|3433986
18/5/20
Perspectiva sociocognitiva
Altre autorreferència d’interès...
• Autoeficàcia (A.
Bandura)
– Habilitat / competència per
dur una tasca
– Aproximacions successives /
dessensibilització
sistemàtica
– Autoeficàcia “col·lectiva”
11
Model teòric de
l’univers social del sí
mateix
(a partir de Munné,
1995, p. 132)
Sí
mateix
R = rol
F = front de rol
C = contrarrol
12

lOMoARcPSD|3433986
18/5/20
Rols. Característiques principals
• Reciprocitat (conducta
prescrita i que s’espera)
• Assumpció (temptatives)
• Elaboració (creació
contínua, identificació)
• Distància o fusió
13
Conflictes intrarrol
l Dins de la persona
l Desenvolupament
simultani de diferents
rols: cal prioritzar
l Distància entre rol real
i rol ideal (rebaixar les
nostres aspiracions)
14

lOMoARcPSD|3433986
18/5/20
Conflictes interrol
l Entre vàries persones

l Rols amb fronts
imcompatibles:
distribuir
adequadament
l Diferències entre
vessants subjectives i
objectives (posar-se en
el lloc de l’altre)
15
Estructura de la psique de acuerdo con C. G. Jung

(en Von Franz, 1964, p. 161)
Conciencia
Ego
Sí mismo
16

PDF Psicologia Social Tot

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PDF Psicologia Social Tot

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

lOMoARcPSD|3433986

PDF Psicologia social TOT

Psicologia Social (Universitat de Barcelona)

StuDocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

• El primer aspecte es l’ambigüitat de la informació:

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

Es poden accentuar certes paraules, el numero, el moment temporal, la mida, les

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

SEMINARI: COMPORTAMENT PRO SOCIAL

• Comportament que te conseqüències socials positives i contribueix al benestar

• Acte intencional que beneficia a un altre ser viu o a un grup

• Comportament motivat per desig de beneficiar a un altre mes que a tu mateix.

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

• Al presenciar una emergència, calculem costos i beneficis de ajudar o no

• Angoixa personal (genera motivació egoista)

• Costos personals de no ajudar / costos empàtics de no ajudar

Segons el model cost-benefici: persones intervenen si hi ha ‘estat d’activació conductual

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

APRENENTATGE SOCIAL (BANDURA 1973)

• Normes: uniformitat d’actitud i de conducta que defineixen la pertinència a un

• Egoisme: actes pro socials per conveniència pròpia.

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

SEMINARI: AGRESIÓ I VIOLENCIA

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

▪ Determinants socials: factors socials que incrementen l’agressivitat. A mes, la

3. MODELS EXPLICATIUS DE L’AGRESSIÓ

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

▪ Model afectiu general de l’agressió: El GAAM suggereix que l’agressió ha

4. ESTRATÈGIES DE CONTROL I PREVENCIÓ

INTERVENCIONS BASADES EN L’APRENENTATGE SOCIAL

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

SEMINARI: ATRIBUCIONS CAUSALS

2. TIPOS DE ATRIBUCIONES CAUSALES

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

Explicació perceptiva: mes conscients dels factors externs quan analitzem la

Explicació motivacional: Aprovo perquè soc

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

ERROR ÚLTIM DE ATRIBUCIÓ

IMPORTÀNCIA DE LES ATRIBUCIONS

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

SEMINARI: FORMES ESPECIFIQUES DE L’ATRACCIÓ: L’AMOR

• Intimitat: Sentiments que promouen la proximitat, els vincles, la

2. QUÈ AFAVOREIX L’ATRACCIÓ

▪ Esforços per ser semblants ("apareamiento concordante”)

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI

▪ L’auto-revelació com a indicador de confiança (segons paràmetres

3. COM S’EXPLICA QUE HI HAGI ATRACCIÓ

4. TRENCAMENT DE RELACIONS: CAUSES, CURS I PROCÉS

Descargado por Paula Garcia (pauli.s.g2001@gmail.com)

PSICOLOGIA SOCIAL SEMINARI