ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

Facilitadora de nous aprenentatges

TERESA PUYOL (Pedagoga)
www.desenvolupamenthuma.com

DESENVOLUPAMENT HUM

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

LASSERTIVITAT
Lassertivitat s la fermesa, la seguretat personal i la confiana en un mateix.
Ser capa de dir s quan decidim dir s, i dir no quan volem dir no.
s la llibertat de decidir per un mateix.
Cap home

s lliure si no s l'amo d'ell mateix

EPICETO (Filsof)

Ser assertiu significa ser capa d'expressar-se amb seguretat sense haver de recrrer a comportaments passius,
agressius o manipuladors.
Per tenir un comportament assertiu, cal tenir una bona autoestima:

Tenir conscincia dun mateix.

Sentir-se segur dun mateix.
Ser capa dautoafirmar-se.
Tenir habilitats socials.
Ser capa d'expressar les necessitats, pensaments i sentiments propis.
Tenir congruncia i capacitat de convicci.
Ser responsable de les prpies decisions.
Canalitzar les emocions ecolgicament.
Relacionar-se de manera satisfactria amb els altres.
Valorar-se i respectar-se.

DESENVOLUPAMENT HUM

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

PERSONALITAT ASSERTIVA
PATRONS DE COMPORTAMENT + / +

Sn persones que coneixen i creuen en els seus drets i

en els drets dels altres.
Demanen aclariments quan ho consideren necessari.
Saben dir NO si aix ho decideixen.
Saben acceptar els seus propis errors.
Saben demanar el que volen de manera clara, concreta
i positiva.

PATRONS DE SENTIMENTS + / +
Alegria.
Relacions afectives satisfactries.
Expressa els seus sentiments tant positius com
negatius.
Es defensen sense agredir.
Tenen honestedat emocional.
Tenen una bona autoestima.
Tenen control emocional.
Saben expressar gratitud, afecte i admiraci.

COMUNICACI NO VERBAL
El to de veu s agradable.
Parla fluidament i amb seguretat.
La mirada s directa i serena.
Relaxament corporal.






La persona no assertiva no defensa positiva ni satisfactriament els seus drets o interessos personals.
T poca autoestima. Freqentment es sent rebutjada o utilitzada i desatesa en les seves peticions.
No perdona els errors dels altres. Actua lamentant-se o amb constants queixes sobre els dems.
Actitud intolerant i/o temorosa davant els canvis. Parla amb amargura de la vida, les persones, la sort

DESENVOLUPAMENT HUM

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

La persona no assertiva s depenent dels altres, tenint un comportament subms o agressiu.
DEPENDNCIA
SUBMISSI

AGRESSIVITAT
PROTOTIPUS DE PERSONALITAT NO ASSERTIVA:

PERSONALITAT AGRESSIVA

PATRONS DE COMPORTAMENT + / Sn persones fortes que no es permeten

vulnerabilitats.
La seva vida i les seves relacions es polaritzen en
guanyar o perdre.
Creena: La gent s dolenta. s necessari "defensarse" atacant. No accepten els errors dels altres.
Manca d'habilitats socials.
Excessiva ansietat en les situacions en les que s'hagi
de donar la talla.
Classifiquen les persones en bones i dolentes

PATRONS DE SENTIMENTS + / Ansietat, rbia.

Sentiments de culpabilitat.
Dependncia afectiva; necessitat,
no reconeguda, de ser valorada pels altres.
Relacions afectives no satisfactries.
Manca de control emocional.
Inseguretat disfressada d'autoritarisme.
Somatitzacions freqents per la tensi que representa
no controlar les emocions.
Senfada desmesuradament per poca cosa.

PERSONALITAT PASSIVA
Sn persones callades i passives.
No es creuen amb forces per imposar-se a les
situacions, ni reclamar els seus drets.

Aparentment sn persones submises, per actuen
amb rebellia passiva.

Utilitzen mtodes subtils i indirectes.

Depressi, apatia.
Relacions afectives no satisfactries.
Falta dautoestima.
Grans dosis de ressentiment en els seus pensaments
i creences.

DESENVOLUPAMENT HUM

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

TCNIQUES DE COMPORTAMENT ASSERTIU
RESPOSTA ASSERTIVA AMB PERSONES QUE NO HO SN: Quan estem amb una altra persona que no es dna per
venuda davant la nostra postura assertiva s necessari no acovardir-se i no cedir terreny, sin augmentar
progressivament i amb pacincia la fermesa de la nostra resposta inicial.
Podem dir:
"He ats els teus arguments, ara m'agradaria que escoltessis els meus"
"Entenc que tu puguis pensar o sentir d'una altra manera. Ara vull expressar-te els meus pensaments o sentiments,
perqu tu els puguis entendre tamb."
Noms podem influir en la conducta dels altres fins a un lmit. A partir d'aquest punt el problema no s
nostre, s de l'altre. Davant de comportaments no assertius dels altres, podem respondre de diferents
maneres:
TCNICA DEL DISC TRENCAT: Consisteix en repetir el propi punt de vista una i una altra vegada amb tranquillitat,
sense entrar en les discussions ni provocacions que pugui fer laltra persona.
BANC DE BOIRA: Consisteix en donar la ra a la persona o acceptar el seu punt de vista en all que considerem que t
ra, per negant-nos a entrar en discussions o donar-li la ra en els punts on no la t.
AJORNAMENT ASSERTIU: Consisteix en ajornar la resposta que anem a donar a la persona que ens ha criticat, fins que
no ens tranquillitzem i siguem capaos de respondre amb ms objectivitat.
TCNICA PER PROCESSAR EL CANVI: Consisteix en desplaar el focus de la discussi cap a l'anlisi del que est
passant entre les dues persones. Ser capaos de mantenir-nos freds i adonar-nos del que est passant.
TCNICA D'IGNORAR: Quan el nostre interlocutor est realment sulfurat i volem resguardar-nos de les seves crtiques.
Quan preveiem que les seves crtiques acabaran en una acumulaci d'insults, sense arribar a tenir l'oportunitat de
defensar-nos. Si responem amb un to despectiu o brusc noms suscitarem ms agressivitat en l'altre.
TCNICA DE LACORD ASSERTIU: Es deixa clar al nostre interlocutor que una cosa s cometre un error i laltre s ser
una mala persona o ser un intil.
TCNICA DE LA PREGUNTA ASSERTIVA: Permet convertir al contrari en aliat. Consisteix en pensar b de la persona
que ens critica i donar per fet que la seva crtica t bones intencions.
DESENVOLUPAMENT HUM

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

ELS ESTATS DE LA PERSONALITAT
Es defineix personalitat com a Conjunt de qualitats que constitueixen l'individu com a persona i que el distingeixen dels
altres.
A vegades sembla que tenim diverses personalitats dins de nosaltres mateixos, que ens diuen coses, fins i tot
contradictries:
El que "haig de fer" , el que "em conv fer" i el que "magrada fer" La personalitat es forma en base als
missatges rebuts durant la infncia i adolescncia: Aquests missatges provenen de pares, educadors,
familiars, TV, contes, cinema, davant els quals el nen es pregunta:
Qu s'espera de mi?
Qu fer per ser estimat?
Com sobresortir dels altres?
Quina classe de persona sc?
Qu haig de fer per cridar latenci?
A partir dels missatges rebuts de l'exterior el nen prendr les decisions amb les que construir la seva personalitat.
ELS TRES ESTATS DEL "JO"
Tota persona, independentment de la seva edat, t una personalitat formada per tres parts o estats (segons lAnlisi
transaccional):
PARE
ADULT
NEN
s com si una mateixa persona tingus dins seu a un nen petit i els seus propis pares, en forma denregistraments en el
cervell.

Una persona equilibrada t una bona integraci dels tres estats:
 Protegeix i posa lmits.
 T capacitat danalitzar objectivament.
 s capa d'expressar els seus sentiments, atendre les seves necessitats, de jugar, de crear,
Els diferents estats sn un conjunt d'emocions, pensaments i patrons de conducta.
DESENVOLUPAMENT HUM

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

EL PARE

L'ADULT

EL NEN

JUDICIS DE VALOR
NORMES, CRTIQUES
CONSELLS, PROTECCI

ELS RAONAMENTS
BUSCAR INFORMACI
INVESTIGA, PREGUNTA
FIXA METES
POSA OBJECTIUS
ORGANITZA
CALCULA

MANIFESTA
LES EMOCIONS (Alegria, tristesa, por
i rbia)
INTUCI
IMPULSIVITAT
CREATIVITAT

EL QUE "S'HA" DE FER

EL QUE "CONV" FER

Actua amb lgica,
mesura i equilibri

EL QUE "MAGRADA" FER

EL PARE

El PARE est constitut per una srie denregistraments dels esdeveniments de tipus extern, percebuts per la
persona en els primers anys de la seva vida. Les dades del PARE varen ser captades i enregistrades en directe sense
correccions ni modificacions, degut a la situaci del nen, de la seva dependncia i de la seva incapacitat per construir
significats amb paraules. Les persones podem recrrer a l'estat PARE en situacions dinseguretat buscant alguna idea,
norma o mtode, generalment del passat, que ens ajudi a resoldre-les: Aix sha de fer daquesta manera, perqu
sempre es va fer aix.
DESENVOLUPAMENT HUM

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

LADULT: s capa danalitzar el que est passant aqu i ara.
 s efectiu. / Busca solucions equilibrades. / s coherent / Sorganitza per complir les metes.
 Actua raonablement, controlant, sense reaccions violentes, ni frustracions.
EL NEN
 s el motor de la creativitat, lencant, lempenta de l'sser hum. En aquest estat s on es troben les emocions
bsiques (alegria, tristesa, por i rbia). Es deixa portar per la seva emotivitat.
 Pot ser laspecte ms positiu de la persona o poden estar enquistats els problemes ms importants que limiten a les
persones.
EL NEN ADAPTAT
 El nen s'adapta a les exigncies de l'ambient, perqu sn ms fortes que ell mateix.
EL NEN SUBMS + / EL NEN REBEL + / + Actua com indiquen les normes de
+s rebel, perqu no accepta les normes, per ho fa de manera
sana per salvar la seva vida o preservar-se de perjudici.
convivncia o de respecte pels altres.
- Es comporta de manera desafiant, rancors, hostil, expressant
Emocions falses: Falsa por, dubts.
- Actua per por a la crtica o la sanci.
moltes vegades sentiments falsos.
 s una rebellia que no allibera a la persona, perqu no
qestiona la causa que loprimeix.
 Es queixa, per no fa res.
RELACIONS DE DEPENDNCIA: JOCS PSICOLGICS
KARPMAN - psicleg i psicoterapeuta- va definir tres personatges que reflecteixen els principals rols que
adoptem davant la vida i davant els altres, especialment quan les coses no funcionen b o patim estrs. Quan
juguem a relacionar-nos amb aquests rols generem relacions de dependncia insana.

PERSEGUIDOR

SALVADOR

VCTIMA
DESENVOLUPAMENT HUM

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

LA VCTIMA:

Es troba en la posici bsica de: JO - / TU +

Una persona adopta el paper de vctima quan repetidament subestima les seves prpies facultats. Quan se sent inferior als
altres, els hi demana consell innecessriament i espera que tothom l'ajudi a resoldre els seus conflictes. La "Vctima" creu
que, els seus pares, els altres, la mala sort o el dest sn els responsables de les seves desgrcies.

EL PERSEGUIDOR:

Es troba en la posici: JO + / TU Una persona es comporta com un perseguidor quan diu o pensa amb freqncia que s ms fort, ms rpid, ms
intelligent, ms "guapo", que els altres, o b, s d'aquests que diu: "JO tinc ra i tu no saps res de res".
El perseguidor intenta rebaixar i controlar als altres amb la finalitat de sobresortir de la resta.
EL SALVADOR:
Es troba en les posicions:
JO + / TU - // JO - / TU +
Una persona es converteix en Salvador quan mirant el cel diu: Qu faries tu sense mi
o
Sempre em toca ajudar-te.
Amb el pretext de voler fer b als altres, el Salvador, en realitat busca augmentar la dependncia de la seva Vctima i tenir
una imatge revaloritzada d'ell mateix.

<<Ajudar als altres, no significa fer per ells

el que ells mateixos podrien fer>>
ABRAHAM LINCOLN

 Adoptem el paper de Vctima quan volem que els altres ens acullin sota la seva ala protectora.
 Adoptem

el paper de Perseguidor amb l'esperana de calmar la nostra angoixa o la nostra rbia, mitjanant la
dominaci de l'altre i inflant el nostre ego a travs de la seva humiliaci.

 Adoptem

el paper de Salvador, quan ens preocupem excessivament dels altres, encara que ells no vulguin. "Noms
pretenc ajudar-te, Ho faig pel teu b".

DESENVOLUPAMENT HUM

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

EL RECONEIXEMENT
Quin tipus de carcies necessitem?
Quin tipus de carcies acceptem?

Com les supliquem?

I quines donem?

DEFINICI:
Carcia s qualsevol tipus de reconeixement o atenci (contacte fsic, acci o missatge verbal / no verbal / simblic),
tant positiu com negatiu, necessaris per sobreviure.
Les carcies sn la base en les relacions humanes.
RENUNCIAR A LES CARCIES S RENUNCIAR A LA VIDA
La manca de carcies o reconeixement pot generar trastorns que afecten greument a la personalitat: depressi,
pertorbacions,...
"No hi ha pitjor cstig que la indiferncia"
CLASSIFICACI de les CARCIES: Podem classificar les carcies en tres grans grups
CARCIES POSITIVES: Sn aquelles que ens fan sentir b, sensaci de benestar i augmenta la nostra prpia
autoestima. Transmeten acceptaci, ressalten qualitats o aspectes positius de la nostra persona.
CARCIES MIXTES Aparentment, s una carcia positiva, per hi ha un missatge negatiu. * Els gests, la mirada, el to de
veu, poden corroborar o contradir el contingut del que es diu. Es produir una INCONGRUNCIA.
Exemple: "Que b que condueixes per ser dona".
CARCIES NEGATIVES: Sn les carcies que ens condicionen a sentir-nos malament, causant-nos dolor, mal fsic o
psicolgic,
redueixen la nostra prpia autoestima. Ressalta els aspectes negatius. Hi ha algunes persones que
busquen el cstig o la crtica amb el seu comportament.
* La seva creena s que noms poden obtenir carcies negatives.
LES CARCIES POSITIVES SN MILLORS QUE LES NEGATIVES, PER LES NEGATIVES SN MILLORS QUE RES.
L'absncia de carcies es fonamenta en l'oblit.
L'aprenentatge del tipus de carcies estar en funci de les carcies que hem rebut en la infantesa, positives o negatives.

DESENVOLUPAMENT HUM

10

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

LES CARCIES a la identitat o als comportaments
CARCIES INCONDICIONALS:
* Sn les carcies que es donen a una persona pel simple fet d'existir i no per alguna cosa en concret.
* Sn fonamentals per la salut mental de la persona.
* Sn essencials per l'educaci dels nens, per sentir-se valorat com a persona i no pel que fa.
Moltes depressions es produeixen per descobrir que han tingut mancances de carcies incondicionals.
CARCIES CONDICIONALS:
* Sn les carcies que es donen a una persona per la seva conducta, pels seus actes o actituds concretes.
* Si sn carcies positives donen informaci a la persona que les rep, sobre les seves actituds i capacitats individuals.
LA RESPONSABILITAT DE LA NOSTRA VIDA
Nosaltres sempre decidim sobre la nostra vida.

DECIDIM DIRIGIR AMB RESPONSABILITAT LA NOSTRA VIDA

DECIDIM QUE SIGUIN ELS ALTRES QUE DECIDEIXIN PER NOSALTRES

DECIDIM

QUE SIGUIN LES CIRCUMSTNCIES O ELS NOSTRES IMPULSOS MS PRIMARIS, ELS QUE
CONTROLIN LA NOSTRA VIDA
En qualsevol cas sempre decidim

DIRIGIR LA NOSTRA VIDA

s l'opci de l'assertivitat, des d una posici bsica + / +
s lopci ms compromesa i ntimament relacionada amb el creixement personal i la responsabilitat en la vida.
Programem el cervell quan diem el que no ens interessa i ens fem responsables de les nostres decisions.

DESENVOLUPAMENT HUM

11

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

Decidim el que desitgem, o all que cobreixi les nostres necessitats ms ntimes. Implica ampliar la nostra conscincia,
captar en nosaltres mateixos i en el mn que ens rodeja la informaci necessria, per prendre la
decisi ms
convenient per sentir-nos satisfets.

S ESSENCIAL SABER EL QUE VOLEM.

Quan una persona t un objectiu definit i coneix quin ser el resultat subministra al cervell una imatge clara, i aix, el
Sistema Nervis sap quines de les informacions o percepcions que rep sn prioritries. Fa de filtre.
L'XIT S ACONSEGUIR EL QUE DESITGEM, LA FELICITAT S APRECIAR EL QUE HEM ACONSEGUIT
La persona conscient d'ella mateixa t:
 Claredat emocional
 Visi positiva de la vida

/
/

Seguretat personal
Control de les emocions

Assumir la responsabilitat s una de les mesures que millor defineixen el poder i la maduresa d'una persona.
Per actuar amb eficcia i aconseguir qualsevol meta s necessari tenir missatges clars:
* DEFINIR AMB CLAREDAT I POSITIVISME EL QUE VOLEM ACONSEGUIR
* CREURE QUE S POSSIBLE
* SABER COM ACONSEGUIR-HO
* DONAR-SE LOPORTUNITAT DACONSEGUIR-HO

DESENVOLUPAMENT HUM

12

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

DEIXAR QUE ELS ALTRES DIRIGEIXIN LA NOSTRA VIDA: s l'opci de la vctima.

Deixar que els dems ens diguin el que hem de fer.

Ens permet eludir la responsabilitat de prendre decisions, i aix, ens genera

ansietat i rbia.

No tenim el risc dequivocar-nos.

Ens permet anar de vctimes i mrtirs per la vida, doncs sempre seran els altres els responsables del que ens passi i
obtindrem sempre la possibilitat de donar-los la culpa.

LES CIRCUMSTNCIES I LES NOSTRES EMOCIONS MS PRIMRIES DIRIGEIXEN LA NOSTRA VIDA

s lopci ms cmode, menys madura.

s deixar que sigui el nostre propi cervell (els nostres estats mentals o les nostres emocions ms primries) qui ens
programi i decideixi que s el que far, davant de cada situaci, sense prendre cap responsabilitat.

 No necessitem per res ser conscients de les decisions, tenim excuses per eludir qualsevol responsabilitat en la vida,
ens permet fer apologia de "l'espontanetat" per justificar totes les nostres accions.
 No tindrem mai el control sobre la nostra vida, ja que dependr de les nostres apetncies momentnies, de la
disponibilitat de recursos en lambient en el que ens movem, i de les nostres experincies passades.
 Per tant, haurem d'acceptar totes les conseqncies que aix ens pugui reportar.
En absncia dun objectiu definit, aquesta energia es malbarata en totes direccions, ens convertim aleshores com un
vaixell mogut pel vent.

DESENVOLUPAMENT HUM

13

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

LA VIDA S MERAVELLOSA

La vida s una oportunitat; aprofita-la.

La vida s bellesa; admira-la.
La vida s un somni; fes-lo realitat.
La vida s un repte; afrontal.
La vida s un deure; compleix-lo.
La vida s un joc; juga-hi.
La vida s preciosa; cuida-la.
La vida s riquesa; conserva-la.
La vida s amor; frueix-ne.
La vida s un misteri; desxifral.
La vida s tristesa; supera-la.
La vida s un himne; cantal.
La vida s una lluita; accepta-la.
La vida s una tragdia; domina-la.
La vida s una aventura; endinsa-thi.
La vida s felicitat; mereix-la.
La vida s la vida; defensa-la.
M. Teresa de Calcuta

DESENVOLUPAMENT HUM

14

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

BIBLIOGRAFIA





























ALESSANDRA
BERNE
BUCAY
CASTANYER
CONANGLA
HARE
HARRIS
FISHER
FRANKL
GRAD
GRIAN
GOLEMAN
GOULDING
JOHNSON
JUDITH SILLS
MARINA
MARINA
MARTORELL
MARQUIER
RIBEIRO
ROBBINS
ROVIRA
SHARMA
SMITH
STEPHEN COVEY
SUE BISHOP
ZARA
WAYNE

<<La regla de Platino>> Grijalbo

<< Qu dice Vd. Despus de decir hola? >> Grijalbo
<<Djame que te cuente...>> Integral
<<La asertividad: Expresin de una sana autoestima>> Descle
Varis titols
<< Sea asertivo>> Gestin 2000
<<Yo estoy bien, t estas bien>> Grijalbo
<<El cavaller de l'armadura rovellada>> L'Arca 72
<<El hombre en busca de sentido>> Herder
<<La princesa que crea en los cuentos de hadas>> Obelisco
<<El jardinero>> Ed. Obelisco
<<Inteligencia emocional>> Kairs
<<No se preocupe>> Martnez Roca
<<Quin se ha llevado mi queso?>> Urano
<<Exceso de equipaje>> Neo Person
<<El vuelo de la inteligencia>> Debolsillo
<<El misterio de la voluntad perdida>> Anagrama
<<Qu nos pasa una y otra vez>> Marsiega. Madrid
<<El poder de elegir>> Lucirnaga Ocano
Varis ttols
Ed. Urano
<<El poder sin lmites>> Grijalbo
<<La brjula interior>> Empresa activa
<<El monje que vendi su Ferrari>> Plaza & Jans
<<Cuando digo no, me siento culpable>> Grijalbo Mondadori
<<Los siete hbitos de la gente altamente efectiva>> Paidos
<< Desarrolle su asertividad>> Nuevos emprendedores
<<Las emociones que curan>> Martnez Roca
<<Tus zonas errneas>> Ed. Grijalbo

DESENVOLUPAMENT HUM

15

ASSERTIVITAT I CONFIANA PERSONAL

DESENVOLUPAMENT HUM
FACILITADORA DE NOUS APRENENTATGES:.

TERESA PUYOL
FORMACI

Llicenciada en Cincies de lEducaci (Pedagogia)

Educadora especialitzada

Practitioner Programaci Neurolingistica (PNL)

Mster en Anlisi Transaccional

Morfopsicologia

Enginyeria de la Formaci

Mster en Sofrologia Caycediana

Formaci dinstructors en moviment de Terpia Corporal

Formaci amb Stephen Covey Anthony Robbins (Londres), Robert Dilts, De Bono, John Grinder, Lair Ribeiro (Brasil),
Susana Bloch, Jorge Carvajal...
EXPERINCIA PROFESSIONAL


10 Anys deducadora i Pedagoga amb nens, joves i Orientaci Psicopedaggica

16 Anys de formaci i Orientaci en Entitats i Empreses

Any 2000 fundadora de DESENVOLUPAMENT HUM impartint formaci a entitats i Empreses en lmbit hum.

Coaching personal i professional

Membre del Comit organitzador del 1er FRUM EUROPEU PER LA TRANSFORMACI PERSONAL I SOCIAL www.anheurope.org

Collaboradora del projecte VIURE I SOMRIURE

www.desenvolupamenthuma.com

DESENVOLUPAMENT HUM

16