3 PRIMÀRIA REFORÇ I AMPLIACIÓ

Llengua
Fitxes de reforç Fitxa 37 La contracció . . . . . . . . . . . . . . 39
Fitxa 38 El text instructiu . . . . . . . . . . . . 40
Fitxa 1 L’alfabet . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Fitxa 39 Les paraules compostes . . . . . . 41
Fitxa 2 L’oració. . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Fitxa 40 Els sons de la erra . . . . . . . . . . 42
Fitxa 3 El diccionari . . . . . . . . . . . . . . . 5
Fitxa 41 Per què/perquè . . . . . . . . . . . . 43
Fitxa 4 Signes de puntació . . . . . . . . . 6
Fitxa 42 Les famílies de paraules . . . . . . 44
Fitxa 5 Tipus d’oracions . . . . . . . . . . . . 7
Fitxa 6 La descripció d’objectes . . . . . . 8
Fitxa 7 La polisèmia . . . . . . . . . . . . . . 9
Fitxes d’ampliació
Fitxa 8 La separació sil·làbica . . . . . . . 10
Fitxa 9 Síl·laba tònica i síl·laba àtona . . 11 Fitxa 1 El conte: plantejament, nus
Fitxa 10 El verb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 i desenllaç . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Fitxa 11 Les formes verbals . . . . . . . . . . 13 Fitxa 2 Escrivim un conte . . . . . . . . . . . 46
Fitxa 12 Sentit real i sentit figurat . . . . . 14 Fitxa 3 L’alfabet . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Fitxa 13 Paraules agudes, planes Fitxa 4 L’ús del diccionari . . . . . . . . . . 48
i esdrúixoles . . . . . . . . . . . . . . 15 Fitxa 5 Estructura del diccionari . . . . . . 49
Fitxa 14 Els temps verbals . . . . . . . . . . . 16 Fitxa 6 La descripció d’un objecte . . . . 50
Fitxa 15 Les acotacions . . . . . . . . . . . . . 17 Fitxa 7 El diàleg . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Fitxa 16 Les frases fetes . . . . . . . . . . . . 18 Fitxa 8 Sentit figurat i frases fetes . . . . 52
Fitxa 17 L’accent gràfic . . . . . . . . . . . . . 19 Fitxa 9 L’accentuació: agudes, planes
Fitxa 18 El nom: gènere i nombre . . . . . . 20 i esdrúixoles . . . . . . . . . . . . . . 53
Fitxa 19 El còmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Fitxa 10 El text teatral: les acotacions . . 54
Fitxa 20 Els sinònims . . . . . . . . . . . . . . 22 Fitxa 11 El còmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
Fitxa 21 La e i la o en posició tònica . . . 23 Fitxa 12 El nom: gènere i nombre . . . . . . 56
Fitxa 22 El subjecte i el predicat . . . . . . 24 Fitxa 13 Els sinònims i els antònims . . . 57
Fitxa 23 La concordança nom/verb . . . . . 25 Fitxa 14 El poema . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
Fitxa 24 Els antònims . . . . . . . . . . . . . . 26 Fitxa 15 Escrivim un correu
Fitxa 25 La lletra h . . . . . . . . . . . . . . . . 27 electrònic . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Fitxa 26 La concordança Fitxa 16 Els determinants demostratius
gènere/nombre . . . . . . . . . . . . 28 i possessius . . . . . . . . . . . . . . 60
Fitxa 27 Les grafies x i ix . . . . . . . . . . . . 29 Fitxa 17 L’entrevista . . . . . . . . . . . . . . . 61
Fitxa 28 Els determinants demostratius Fitxa 18 Dites i refranys . . . . . . . . . . . . . 62
i possessius . . . . . . . . . . . . . . 30 Fitxa 19 Les grafies x/ix; ig/tx . . . . . . . . 63
Fitxa 29 Les grafies tx i ig . . . . . . . . . . . 31 Fitxa 20 La descripció de persones . . . . 64
Fitxa 30 Els pronoms . . . . . . . . . . . . . . . 32 Fitxa 21 Els prefixos i els sufixos . . . . . . 65
Fitxa 31 La descripció de persones . . . . 33 Fitxa 22 Els enllaços . . . . . . . . . . . . . . . 66
Fitxa 32 La derivació . . . . . . . . . . . . . . . 34 Fitxa 23 Redactem una notícia . . . . . . . . 67
Fitxa 33 Les grafies ll i l·l . . . . . . . . . . . . 35 Fitxa 24 El text instructiu . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 34 Els enllaços . . . . . . . . . . . . . . . 36 Fitxa 25 Les paraules compostes . . . . . . 69
Fitxa 35 Els prefixos . . . . . . . . . . . . . . . 37 Fitxa 26 El llenguatge no verbal . . . . . . . 70
Fitxa 36 Les grafies c/qu, g/gu . . . . . . . 38

Grup Promotor
Santillana
El quadern de Reforç i ampliació 3 de Llengua per al tercer curs
d’Educació Primària és una obra col·lectiva concebuda, creada
i realitzada al Departament de Primària de Grup Promotor / Santillana
sota la direcció de M. ÀNGELS ANDRÉS CASAMIQUELA.

Text: Gemma Comas i Cortijo

Il·lustració: Mercè Ortí Climent

Edició: Gemma Comas i Cortijo, Pere Macià Arqué

Composició i muntatge: Serveis editorials track 20

Correcció: Jordi Garcia Jané

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)
08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Imprès per

CP: 914583
Dipòsit legal:

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de repro-

ducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sen-
se l’autorització dels titulars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets
esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270
i següents del Codi penal).
 Reforç

1 L’alfabet
Nom Data

Recorda
En català l’alfabet o abecedari consta de 26 lletres, que són:
a b c d e f g h i j k l m
n o p q r s t u v w x y z

1. Omple els buits seguint l’ordre alfabètic.

• nimal • arana • ullera • au • legant
• ang • at • àbil • nterès • oc
• iwi • oteria • ina • uca • mbra
• orta • uadre • uc • abata • imbal
• ngla • estit • aterpolo • op • ero

� Hi ha una lletra que no apareix en aquesta llista perquè mai no es troba

al principi de mot. Quina? .

2. Omple els buits i escriu les paraules amagades.

O p Q B c D M O
D è F N P T V
R T S U B D
N P W Z K M
K M D F H J
Q S
– B

3. Ordena alfabèticament.
• taula • test • tint • tovalló • turc
• tasca • temps • típic • tona • tucà
tasca, taula
.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 3

 Reforç

2 L’oració
Nom Data

Recorda
L’oració és un conjunt de paraules ordenades amb sentit complet.

1. Marca els grups de paraules que tenen sentit:

� El judici acabat s’ha.
� Un estudiant ha trobat la pista.
� Interès el noi tenia en feina la.
� Els van posar molt bona nota.
� Ha de canviar la bombeta del llum.

2. Ordena els grups de paraules següents per formar oracions:

• Pau En tovallola deixat s’ha la.

• mare meva prepara La macarrons tomàquet amb.

• piscina d’Omple la neta aigua.

3. Escriu tres frases referides al dibuix:

4 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

3 El diccionari
Nom Data

Recorda
El diccionari és un llibre que recull les paraules d’una llengua ordenades
alfabèticament, les defineix i explica els diferents significats que poden
tenir.

1. Ordena alfabèticament cada seqüència de paraules, tal com apareixen

al diccionari.

mussol tigre tauró lleó balena

sabater fuster peixateria florista advocat

fideus arròs amanida canelons espinacs

2. Busca al diccionari el significat de les paraules següents:

• garjola:

• alvocat:

• misteri:

• intenció:

• provocar:

• enciam:

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 5

 Reforç

4 Signes de puntuació
Nom Data

Recorda
El punt, l’interrogant i l’admiració s’anomenen signes de puntuació.
• Fem servir el punt (.) al final d’una oració.
• Fem servir el signe d’interrogació (?) per preguntar.
• Fem servir el signe d’admiració (!) per expressar tristesa, alegria, por...

1. Relaciona cada signe amb el seu ús.

El signe d’interrogació • • serveix per tancar una oració.
El signe d’admiració • • serveix per preguntar.
El punt • • serveix per expressar por, alegria, tristesa...

2. Col·loca els signes de puntuació que calguin.

On dius que vas � Al Nepal � Ni en somnis � No se t’hi ha perdut res tan lluny �
I com penses pagar el viatge � És massa car � A més ja saps què en penso
d’aquests viatges �

3. Escriu una oració amb cadascun dels signes de puntuació.

6 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

5 Tipus d’oracions
Nom Data

Recorda
L’oració pot servir per:
• Explicar alguna cosa: oració enunciativa, que acaba amb un punt (.).
• Preguntar: oració interrogativa, que acaba amb el signe d’interrogació
(?).
• Expressar sentiment (alegria, tristesa...): oració exclamativa, que acaba
amb el signe d’admiració (!).

1. Relaciona les oracions següents amb la intenció:

Una noia vol comprar el meu cotxe. • • pregunta

En Pau busca donants de sang! • • expressa un estat d’ànim

L’Oriol canta una cançó molt vella? • • explica

2. Completa les oracions amb el signe de puntuació. Relaciona-les amb el tipus

d’oració.
• Quan hi vas �

enunciativa • • Quina alegria que em dónes �

• Tinc tres dies per acabar el treball �

interrogativa •
• Vols dinar amb mi �

exclamativa • • No penso dir-li res �

• Que bo que estava tot �

3. Escriu dues oracions de cada tipus.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 7

 Reforç

6 La descripció d’objectes
Nom Data

Recorda
Per descriure un objecte cal fer-ho d’una manera ordenada, que pot ser:
• Primer ens fixem en l’aspecte general que té: la forma, la mida, el color, etc.
• A continuació, expliquem les parts que té i els detalls concrets.
• Finalment, diem per a què serveix i, si volem, podem afegir quina
impressió en tenim.

1. Fixa’t en el dibuix i completa el quadre:

Què és?

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

Com és?

Detalls?

Per a què serveix?

� Escriu una descripció de l’objecte a partir de la informació que has completat.

8 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

7 La polisèmia
Nom Data

Recorda
Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat.

1. Encercla les paraules que tenen més d’un significat:

• banc • cadira • cabell • got
• tap • nau • ratolí • paper

2. Escriu les paraules de l’activitat anterior al costat del significat corresponent:

• seient, lloc destinat a seure-hi:
• entitat on dipositem els nostres estalvis:
• vaixell:
• local destinat a l’activitat industrial:
• animal rosegador:
• part de l’ordinador:

3. Explica els significats de les paraules polisèmiques següents:

• caixa:

• copa:

• lluna:

� Escriu una oració amb cadascun dels significats de les paraules anteriors.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 9

 Reforç

8 La separació sil·làbica
Nom Data

Recorda
Les paraules se separen en síl·labes. Segons el nombre de síl·labes,
poden ser: monosíl·labes, bisíl·labes, trisíl·labes o polisíl·labes.

1. Relaciona.
monosíl·laba • • tres síl·labes
bisíl·laba • • una síl·laba
trisíl·laba • • quatre o més síl·labes
polisíl·laba • • dues síl·labes

2. Classifica.
• impermeable • tecla • brètol • pinzellada
• armilla • roc • col • mirallet
monosíl·labes: ,
bisíl·labes: ,
trisíl·labes: ,
polisíl·labes: ,

3. Copia la nota tal com està, però posant el guionet que falta al final de la línia.

4. Escriu una paraula de cada. Separa-la de totes les maneres possibles.

• monosíl·laba:
• bisíl·laba:
• trisíl·laba:
• polisíl·laba:

10 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

9 Síl·laba tònica i síl·laba àtona

Nom Data

Recorda
En una paraula, la síl·laba que pronunciem amb més força s’anomena
síl·laba tònica; les altres són àtones.

1. Separa en síl·labes. Fixa’t en la tònica.

• espiral • enginyer • pintura
• ordinador • península • fàbrica
• cortina • rentadora • màquina

� Classifica les paraules anteriors en funció de la síl·laba tònica.

Última Penúltima Antepenúltima

2. Aquestes paraules han perdut la síl·laba tònica. Completa-les.

vist lle
• nacio

• in tria

• prin sa
nal
dús
• defen

• carte ra

sar ce
• impre

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 11

 Reforç

10 El verb
Nom Data

Recorda
El verb és la paraula de l’oració que expressa una acció: canta, ballen,
menja…

1. Encercla els verbs i escriu una oració amb cadascun.

• cassola • prenc • serveixen • canviem
• patata • tallo • postres • carta

2. Escriu les accions que pots fer amb...

3. Encercla el verb de cada oració.

• La Mireia escombra el replà de l’escala.
• En Manel mira per la finestra.
• L’Aina busca el llibre de llengua.
• En Robert encarrega el pa.

12 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

11 Les formes verbals

Nom Data

Recorda
Les formes verbals poden estar:
• en nombre singular (canto) o plural (cantem).
• en primera persona (jo canto, nosaltres cantem), en segona persona
(tu toques, vosaltres toqueu) o en tercera persona (ella escolta, ells
escolten).

1. Relaciona cada pronom amb la seva forma verbal.

jo • • compra
tu • • vigilen
ella • • vinc
nosaltres • • busqueu
vosaltres • • jugues
ells • • preparem

� Ara classifica’ls.

Singular Plural

2. Escriu el pronom corresponent a cada forma verbal.

• beu • truquem • vius
• proveu • trobo • munten

� Classifica’ls segons la persona.

Primera Segona Tercera

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 13

 Reforç

12 Sentit real i sentit figurat

Nom Data

Recorda
El sentit real d’una paraula o expressió és el que podem trobar primer
al diccionari: ha corregut mil metres (mil metres de debò).
Diem que una paraula o expressió té sentit figurat quan adquireix
un nou significat relacionat amb el sentit real: ho he dit mil vegades
(moltes vegades, no exactament mil).

1. Separa en síl·labes. Fixa’t en la tònica.

• En Pau és un gallina. • No t’acostis, que treu foc pels queixals.
• Tanca la gallina al corral. • Encén el foc per fer la carn a la brasa.
• M’he trencat la mà esquerra. • Hi té la mà trencada a fer pastissos.

Sentit real Sentit figurat

2. Escriu l’oració de sentit figurat de l’activitat corresponent a l’explicació

del significat corresponent.
• està molt enfadat:
• se’n surt molt bé fent alguna cosa:
• és un covard:

3. Intenta explicar el sentit figurat de:

• anar-hi volant:

• tocar de peus a terra:

14 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

13 Paraules agudes, planes i esdrúixoles

Nom Data

Recorda
Segons el lloc que ocupa la síl·laba tònica, les paraules poden ser:
• Agudes: la síl·laba tònica és l’última: tos-sir.
• Planes: la síl·laba tònica és la penúltima: ba-le-na.
• Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima: sín-dri-a.

1. Completa la taula amb la informació del Recorda:

Tipus de paraula Síl·laba tònica Exemple

l’última

plana

síndria

2. Separa en síl·labes els mots següents.

• meta • mussol • oreneta • matalàs
• pàgina • fàcil • clàssica • artesà
• música • quilòmetre • elefant • còmic
� Encercla la síl·laba tònica.

3. Col·loca els mots de l’activitat anterior a la maleta que els toca.

: es: Esdrúixo
des Plan le
A g u
a ltima antepenú s:
últim penú ltima

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 15

 Reforç

14 Els temps verbals

Nom Data

Recorda
Els temps verbals ens indiquen quan passa l’acció: passat (abans),
present (ara) i futur (després).

1. Col·loca el verb de cada oració a la columna corresponent.

• La Lluïsa cus els pantalons. • Comprava musclos de roca.
• Volia un quilo de peres. • De gran seré cuiner.
• Anirem al partit de diumenge. • Cancel·lo la visita amb el metge.

Passat: abans Present: ara Futur: després

2. Completa amb el temps verbal adequat.

• Els meus amics bolets.

passat: busquen – buscaven – buscaran

• La mestra la setmana vinent.

futur: venia – ve – vindrà

• No el seu número de telèfon.

present: trobaré – trobava – trobo

3. Completa.
• L’Anna una carta. (escriure, present)
• Ells a la festa. (venir, passat)
• Nosaltres a la final. (anar, futur)

16 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

15 Les acotacions
Nom Data

Recorda
Les acotacions són els fragments de l’obra teatral que apareixen escrits
entre parèntesis i en lletra cursiva. Ens indiquen com ha de ser
l’escenari, com han d’anar vestits els personatges, com s’han de moure
i quines expressions han de mostrar per acompanyar el seu text.

1. Relaciona cada acotació amb el que aporta:

mostra expressions
Avança cap a l’esquerra. • o sentiments
dels personatges
Som a la terrassa, fa sol i entra molta llum. •

Dolgut, aparta la mirada. • explica moviments

dels personatges
a l’escenari
Divertida, s’aguanta les ganes de riure. •

S’amaga cap al costat, darrere la font. • situa en l’espai

2. Completa amb les acotacions del requadre.

Molest.
Arriba una nena amb
MAX : Estic
una motxilla a l’esquena.
tip d’haver de ser jo sempre el que
s’espera... Mirant el rellotge.
Som en un parc, hi ha
un banc i una font. Un nen
està assegut al banc, amb cara
CÈLIA : Hola, d’enfadat.
Max! Que arribo tard?
Parlant per a ell.
MAX : Tu mateixa...
Només mitja hora...

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 17

 Reforç

16 Les frases fetes

Nom Data

Recorda
Les frases fetes són frases que tenen un sentit figurat. El significat
d’una frase feta és diferent del que tenen les paraules que la formen
per separat.

1. Relaciona les dues columnes i escriu la frase feta resultant:

parlar • • la camisa
tenir • • el fil
aixecar • • la llengua llarga
perdre • • pels descosits
ficar • • el nas

2. Escriu cadascuna de les frases fetes de l’activitat anterior al costat

del seu significat:
• xerrar massa:
• parlar més del compte:
• enredar, enganyar:
• distreure’s del que s’està dient:
• tafanejar:

3. Completa les oracions amb les frases fetes següents:

anar amb peus de plom – fet la barba d’or

està tocat del bolet – ficar la pota

• Haurà d’ si no vol espifiar-la.

• Va xerrar més del compte i va fins a la cintura.
• Sembla que perquè no diu res que tingui sentit.
• Ha guanyat diners a cabassos, s’ha .

18 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

17 L’accent gràfic
Nom Data

Recorda
Hi ha paraules que porten accent gràfic a la vocal de la síl·laba tònica.
Aquest accent pot ser obert (`) o tancat (´):
• La a sempre porta l’accent obert: àvia.
• La i i la u sempre porten l’accent tancat: teníem, ningú.
• La e i la o poden portar l’accent obert o tancat, segons que representin
el so obert o tancat: pèl / només.

1. Classifica.
• camió • àvia • padrí • pagès
• fàbrica • núvol • anglès • última

Accent obert (`) Accent tancat (

´)

2. Encercla els mots accentuats i classifica’ls.

El cotxe estava parat al semàfor. La família anava a l’aeroport a agafar

un avió cap a París. Però va sonar el telèfon mòbil de la mare.
Era urgent. Hi havia hagut un problema a la producció i calia que
tornés a la fàbrica. Les últimes vacances les havia espatllat un problema
a la feina. Hi ha qui no n’aprèn mai... Quin abús!

à: ,
è: ,
é: ,
í: ,
ò: ,
ó: ,
ú: ,

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 19

 Reforç

18 El nom: gènere i nombre

Nom Data

Recorda
Els noms poden ser de gènere masculí o de gènere femení:
• són masculins si poden anar precedits de l’article el o un: el temps.
• són femenins si poden anar precedits de l’article la o una: la cursa.
Els noms tenen nombre singular o plural:
• és singular quan fa referència a una sola persona, animal o cosa: el lleó.
• és plural quan fa referència a més d’una persona, animal o cosa:
els lleons.

1. Classifica els noms segons el seu gènere:

• pàgina • ordinador • pantalla • cadira
• mocador • sobre • segell • finestra
• llapis • goma • teclat • sabata

Masculí Femení

2. Escriu el plural de les paraules següents i, a sota de cada columna, el gènere.

• animal: • màquina:
• home: • lluna:
• balcó: • festa:
• ull: • imatge:

20 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

19 El còmic
Nom Data

Recorda
El còmic és una història explicada en vinyetes. Les parts d’un còmic són:
• La vinyeta: cadascun dels requadres que conté dibuixos i text.
• La bafarada: espai on s’escriu el que diu o pensa cadascun dels
personatges.
• Els símbols: signes que expressen una idea, un cop, una sorpresa, etc.
• Les onomatopeies: paraules que representen sons i sorolls.

1. Col·loca cada bafarada a la vinyeta corresponent:

Em pensava que no
Això em passa per parlar... podria fer-ho tot sol...
i mira!
Sóc el millor!

2. Com has sabut a quina vinyeta corresponia cada text? Raona la resposta.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 21

 Reforç

20 Els sinònims
Nom Data

Recorda
Malèvol i maligne són paraules sinònimes perquè tenen un significat
igual o semblant.

1. Relaciona els mots sinònims.

ase • • escanyolit
prim • • netejar
rentar • • ruc
espantadís • • poruc

2. Encercla el sinònim del mot destacat.

• Va ser un fet del tot inesperat. (previst, imprevist)
• És un camí molt bonic de fer. (passeig, asseguda)
• L’equip local va ser derrotat a la final. (vençut, triomfador)
• Es va enfadar molt en veure el resultat. (alegrar, enfurismar)

3. Busca a la sopa de lletres un sinònim de...

• infant

• col·locar

• vas O B I P O S A R
• xai N E A I T I X U
T R U Z E L I T
• automòbil R B E S C A M O
I M U C O T X E
A R M I L S O U
Y N E N L U K D
R E N F G O T I

22 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

21 La e i la o en posició tònica
Nom Data

Recorda
La e i la o poden representar el so obert o tancat: cafè / després.

1. Classifica. Sonen com...

comèdia – interès – cantaré – també – diferència – entén

2. Completa amb è/é.

• Sona e oberta: Merc , mat ria, c ntim, s rie.
• Sona e tancada: n ixer, nom s, pr stec, donar .

3. Escriu el nom dels dibuixos i classifica’ls.

timó terròs

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 23

 Reforç

22 El subjecte i el predicat
Nom Data

Recorda
Les oracions estan formades generalment per dues parts: el subjecte
i el predicat.
• El subjecte ens diu de qui o de què parlem, i la paraula més important
o nucli és el nom.
• El predicat ens explica alguna cosa del subjecte, i la paraula més
important o nucli és el verb.

1. Relaciona cada subjecte amb el seu predicat. Escriu les frases completes.
L’Adrià i en Miquel • • està espatllada des de dimarts.
Una companya de classe • • és molt petita.
La meva habitació • • busquen uns mapes.
La ràdio del cotxe • • ha perdut la llibreta de matemàtiques.

2. Subratlla el subjecte.
• Els llibres de llengua són a la prestatgeria de l’esquerra.
• Els alumnes preparen la classe per a la festa.
• L’edifici sencer va tremolar amb l’explosió.

3. Ara encercla el predicat.

• Un home molt alt passa pel carrer.
• L’esmorzar és a la meva bossa.
• Tu poses les fotos a l’àlbum.

4. Escriu dues frases i assenyala-hi el subjecte i el predicat.

24 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

23 La concordança nom/verb
Nom Data

Recorda
En una oració, el nucli del subjecte (el nom) ha de concordar amb el nucli
del predicat (el verb), és a dir, han de tenir el mateix nombre.

1. Separa el subjecte del predicat.

Subjecte Predicat
• La Isabel compra el pa.
• Aquells arbres creixen forts.
• El veí treu el cotxe.

� Ara encercla el nucli del subjecte i el nucli del predicat.

2. Canvia el nombre de les oracions següents:

• Una desconeguda menja.

• El pare treballa.

• Les encarregades recullen.

3. Completa els subjectes següents amb un predicat:

• Una amiga meva

• La porta
• Un venedor ambulant

4. Escriu un subjecte per a aquests predicats.

• va trobar la peça de recanvi.

• amagaran la informació.
• talla l’enciam i el tomàquet.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 25

 Reforç

24 Els antònims
Nom Data

Recorda
Les paraules aviat i tard tenen significats contraris: són paraules
antònimes.
Amb les partícules des-, in- (im-/il-) formem paraules antònimes.

1. Relaciona els antònims.

clar • • baix
car • • tancat
obert • • fosc
alt • • barat

2. Relaciona i escriu l’antònim.

des- • • competent
in- • • lícit
il- • • moral
im- • • infectar

3. Identifica les accions d’aquests personatges i escriu-ne l’antònim:

� �

� �

26 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

25 La lletra h
Nom Data

Recorda
La lletra h és una consonant muda, és a dir, que no pronunciem.
No hi ha cap norma per saber quan cal escriure h.
En cas de dubte, cal consultar el diccionari.

1. Escriu el nom dels dibuixos següents:

2. Encercla amb colors diferents les paraules de la mateixa família.

• harmònic • horror • humit • herència
• heretar • humitejar • harmonia • horrible
• humitat • hereu • horrorós • harmònica

3. Descriu el dibuix amb cinc frases amb l’expressió hi ha.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 27

 Reforç

26 La concordança gènere/nombre
Nom Data

Recorda
El determinant i l’adjectiu han de concordar, han de tenir el mateix gènere
(masculí o femení) i nombre (singular o plural) que el nom que acompanyen:
• La primavera florida (femení singular)
• Els productes congelats (masculí plural)

1. Relaciona les tres columnes i escriu.

les gos bonica
els companys simpàtiques
la veïnes fidel
el noia atents

2. Omple el buit amb la paraula adequada.

un – esportives – bossa – usat – aquelles – guants

• La vella
• El diccionari
• manuscrit inèdit
• Les sabatilles
• faldilles gastades
• Uns blancs

� Ara completa.

determinant nom adjectiu

la vella

28 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

27 Les grafies x i ix
Nom Data

Recorda
El so de la lletra x de xocolata es pot escriure amb x o amb ix.
Escrivim x:
• a principi de paraula: xocolata.
• després de consonant: anxova.
Escrivim ix:
• darrere d’una vocal: caixa.
• a final de paraula: calaix.

1. Omple amb x.
• ofer • pan a • icot • ar a
• gron ar • tor a • arop • iclet

2. Escriu els noms dels dibuixos. Tots porten ix.

3. Completa i llegeix en veu alta.

• Un pin o pin et pun ava la pan a d’un pan ut.
El pan ut digué al pin o: Pin o pin et, no pun is brut!

• En Pan o li va dir a en Pin o:

Vols que et pun i amb un pun ó?
I en Pin o li va dir a en Pan o:
Pun a’m, però a la pan a no.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 29

 Reforç

28 Els determinants demostratius i possessius

Nom Data

Recorda
Els determinants demostratius són paraules que acompanyen els noms
i indiquen si un objecte, una persona o un animal és a prop o lluny
de la persona que parla.
Teus, teva, meva... són determinants possessius: acompanyen els noms
i indiquen de qui és l’objecte o la persona a què ens referim.

1. Observa i completa amb un determinant demostratiu.

• roses d’aquí són

precioses.
• Quin preu tenen
margarides d’allà?
• testos d’aquí són

més petits que

2. Completa amb els determinants possessius.

singular plural

1a persona 2a persona 3a persona 1a persona 2a persona 3a persona

masculí
meu vostre
singular

femení
teva nostra seva
singular
masculí
seus nostres
plural
femení
meves vostres
plural

3. Completa amb el possessiu i el nom.

• La mare del meu pare és la .
• La germana de la teva mare és la .
• Els fills del germà del seu pare són els .

30 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

29 Les grafies tx i ig
Nom Data

Recorda
Escrivim tx enmig i al final de paraula: petxina, despatx.
Escrivim el dígraf ig a final de paraula: safareig.

1. Classifica.
• despatx • cartutx • estiueig • empatx
• estoig • rebuig • sandvitx • safareig
• mareig • boig • capritx • escabetx

tx ig

2. Completa amb la ig/tx.

• Sortirem mitja hora de passe .
• Encén la me a, però alerta amb el cartu .
• Haurem de comprar més fi es mitjanes.
• S’omplen les bu aques de pano es de blat de moro.
• La Meri ell va fer-li una trepitjada.

3. Escriu una frase amb el nom de cada element dibuixat.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 31

 Reforç

30 Els pronoms
Nom Data

Recorda
Els pronoms personals forts són paraules que fan referència a un nom,
concretament a una persona o un animal. Poden aparèixer sols. Són:
• pel singular: jo, tu, ell/ella, vostè;
• pel plural: nosaltres, vosaltres, ells/elles, vostès.

1. Substitueix cada subjecte pel pronom corresponent:

• La Berta i jo anirem al zoo.

• L’Arnau i tu preparareu el sopar.

• En Pau i en Miquel van al futbol.

• Anna, passa’m el llibre.

• L’Elsa no pot venir.

2. Escriu el pronom corresponent a cada oració:

• treballa al cinema. • busques un company.
• escric el meu nom. • aniran juntes de colònies.
• som els teus amics. • viviu a la meva escala.

� Ara copia les oracions i canvia els pronoms per noms que els puguin substituir:

32 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

31 La descripció de persones
Nom Data

Recorda
La descripció de persones ens permet saber com són físicament
(cara, ulls, cabell, etc.), com van vestits, com és el seu posat, el seu
caràcter i fins i tot les seves aficions.

1. Fixa’t en el personatge
del dibuix i encercla
els adjectius de la llista
que se li poden aplicar.

• alt • morè
• baix • pigat
• gras • pàl·lid
• prim • simpàtic
• ros • seriós

2. Ara fixa’t en altres trets de la seva fisonomia i completa:

Com té els ulls?

Com té el nas?

Com té la boca?

Com té els cabells?

Com va vestit?

� Partint de la informació anterior, escriu la seva descripció.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 33

 Reforç

32 La derivació
Nom Data

Recorda
Els derivats són les paraules que vénen d’una més curta de la mateixa
família. Es formen afegint una terminació a la paraula primera o primitiva.

1. Escriu les paraules corresponents a cadascuna de les definicions:

• L’home que ven peix és...
• La dona que toca el piano és...
• La dona que condueix és...
• L’home que ven llibres és...
• El metge que arregla les dents és...

2. Relaciona cada paraula amb una o dues terminacions i escriu el resultat:

noi • •
-er
cavall • •
forn • -et •
sal • •
plàtan • -era •
clau • •

3. Escriu la paraula primitiva de la qual prové cada mot:

• porquet:
• cavalleria:
• gentilesa:
• pineda:

• instrumental:
• malaltís:
• galliner:
• pelut:

34 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

33 Les grafies ll i l·l

Nom Data

Recorda
No hi ha normes d’ús per a la ll.
La majoria de paraules que tenen ela geminada (l·l) no segueixen cap
norma. Això vol dir que la manera de retenir quan apareix aquesta grafia
és memoritzant les paraules que la contenen.

1. Encercla la ll a les paraules següents i classifica-les segons la posició.

• callar • millor • moll • llima • vell • llàgrima
• fallar • coll • orella • llis • full • bullir

al principi enmig al final

2. Escriu els mots corresponents a les definicions. Tingues en compte que totes
tenen l·l:
• El contrari de nerviosa:
• Cadascun dels cops de veu en què es divideix una paraula:
• Amb la cara molt blanca:
• Embotit de color rosat:
• Titella de mà:
• Escola, centre educatiu:

3. Escriu els noms dels dibuixos:

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 35

 Reforç

34 Els enllaços
Nom Data

Recorda
Les paraules amb, i, però, quan, que, perquè i de (entre d’altres) són
enllaços.
Els enllaços serveixen per relacionar paraules i ens permeten fer oracions
més llargues.

1. Encercla els enllaços als grups de paraules següents:

• nit i dia • camí de la feina • pa amb tomàquet

2. Completa les oracions amb els enllaços convenients del requadre:

que – i – quan – però – perquè

• Jo treballo ell m’ajuda.

• Et trucaré arribi.
• Ho busco no ho trobo.
• Col·labora li interessa.
• Vol l’ajudi amb els deures.

3. Relaciona les tres columnes i escriu les oracions resultants:

Viu però pastisser.

Treballa i la seva tieta.
En vol de ho necessita.
Demana que li donin feina.
L’espero perquè arribarem tard.
Miro la tele amb planxo.

• •
• •
• •

36 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

35 Els prefixos
Nom Data

Recorda
Un prefix és la partícula que posem al davant de la paraula primitiva
per obtenir-ne un derivat (ordre – desordre). Són prefixos: super-, des-,
in-, inter-, en-, em-, etc.

1. Encercla el prefix de les paraules que tens a continuació:

• reunir • acampar • desordre • reposar
• injust • intolerable • infeliç • descordar
• perseguir • descavalcar • refresc • superposar

� Ara classifica-les en funció del prefix:

prefixos paraules

re-

in-

per-

a-

des-

super-

2. Forma paraules noves afegint

prefixos a les següents:
• mercat:
• filar:
• nomenar:
• donar:
• acabat:
• baixar:
• adequat:

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 37

 Reforç

36 Les grafies c/qu, g/gu

Nom Data

Recorda
• El so de gos l’escrivim amb el dígraf gu davant de les vocals e, i.
• El so de vaca l’escrivim amb el dígraf qu davant de les vocals e, i.

1. Classifica. Sonen com...

gandul – cura – gas – gata – quedar – classe – quilòmetre – regar

2. Omple els buits.

c/qu g/gu
• arantia • enyo
• emmar ar • fan ar
• inze • típi a

3. Escriu el plural de les paraules següents:

• màniga mànigues • poca
• roca • amiga
• figa • txeca

4. Escriu les paraules corresponent a les definicions.

• Persona que acompanya algú per marcar-li el camí:
• El contrari de la pau:
• Lloc on comprem el diari:
• Tant els gossos com els gats en tenen una al darrere:
• Tipus de barret amb visera:

38 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

37 La contracció
Nom Data

Recorda
Quan les paraules a, de o per s’ajunten amb els articles el o els, es
formen les contraccions següents:
• a + el = al • a + els = als
• de + el = del • de + els = dels
• per + el = pel • per + els = pels
En les contraccions, cal tenir en compte que quan l’article ha d’anar
apostrofat no es fa la contracció:
• al = a l’ • del = de l’ • pel = per l’

1. Omple els buits amb la contracció.

• La germana (de + el) Martí vindrà a casa.
• Anàvem (a + el) parc a passar la tarda.
• Passejava (per + els) carrerons del poble.
• Els amics (de + els) Fontanals també estan convidats.

2. Completa el text.

del – per la – de la – A la – de l’

Voltarem plaça fins que

et trobem. No t’amoïnis, que fins
que no arribis no ens mourem
mercat.
tarda anirem a recollir els encàrrecs
mare i àvia.

3. Substitueix el nom pel que hi ha entre parèntesis.

• a la mare (avi): a l’avi • de la piscina (hostal):
• pel Mateu (Arnau): • al març (abril):
• per l’Anna (Marta): • de l’Albert (Pol):

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 39

 Reforç

38 El text instructiu
Nom Data

Recorda
Els textos que ens expliquen el procés que s’ha de seguir, pas a pas,
per fer una recepta, jugar a un joc, fer una manualitat, etc., s’anomenen
textos instructius.

1. Relaciona cada imatge amb el text que li correspon:

• El suquem amb tomàquet.

• Tanquem l’entrepà.

• Hi posem oli al gust.

• Hi posem sal també al gust.

• Tallem un tros de pa de la mida

que volem l’entrepà.

• L’obrim per la meitat.

• Col·loquem el fuet damunt

cobrint tot el pa.

• El posem en un plat a taula.

� Ara numera els dibuixos per tenir la seqüència correcta.

40 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

39 Les paraules compostes

Nom Data

Recorda
Les paraules compostes són el resultat de la unió de dues paraules
simples: cama + llarg � camallarg.

1. Uneix les parts que formen cada paraula composta.

llepa • • plats
para • • fils
renta • • brisa
escura • • vides
salva • • butxaques
� Ara encercla les paraules compostes.
• llepafils • cançó • escurabutxaques
• rentaplats • bodega • salvavides
• parabrisa • paràgraf • paral·lel

2. Relaciona els dibuixos i escriu la paraula composta corresponent.

3. Explica el significat d’aquestes paraules compostes:

• paracaigudes:
• para-xocs:
• parafang:
• escuradents:

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 41

 Reforç

40 Els sons de la erra

Nom Data

Recorda
La lletra r té un so fort o un so fluix.
• El so fort de la r l’escrivim:
-rr si va entre vocals: cotorra.
-r en els altres casos: rossinyol.
• El so fluix de la r l’escrivim sempre -r-: canari, pardalet.
Algunes paraules acaben amb una -r que no sona. És la r muda.
Escrivim una r muda a final de paraula quan, en buscar una altra paraula
de la mateixa família, porta la r i sona: paper – paperera, papereria...

1. Classifica.
• ras • Maria • Enric • variar
• Remei • enrajolar • mirada • garrí
• moria • caramel • florir • marrà

Forta Fluixa

2. Omple els buits amb r/rr.

En obert i la Mi eia es troben sempre en el mateix acó a l’ho a del pati.

Ella li explica els seus secrets a l’o ella i ell l’escolta amb molta atenció.
És una elació molt especial, la seva, feta de
petites estones obades.

3. Encercla la paraula que conté r muda.

• mar • dur • or • car

42 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Reforç

41 Per què / perquè

Nom Data

Recorda
Per què indica pregunta i perquè, resposta.

1. Relaciona cada pregunta amb la resposta que li correspon.

Per què no menges llegums? • • Perquè són més pràctics.
Per què escrius amb llapis? • • Perquè tinc molta pressa.
Per què compres mocadors de paper? • • Perquè no trobo el bolígraf.
Per què agafes l’autobús? • • Perquè no m’agraden gens.

2. Completa el diàleg.
– no busques el que has perdut?
– encara que ho busqui no ho trobaré.
– no t’hi esforces una mica?
– estic farta d’estar mitja hora buscant una cosa i que després arribi la
mare i en mig minut la trobi.
– Això et demostra que si no trobes les coses és ets molt desordenada.

3. Escriu la pregunta que faries utilitzant per què.

Per què infles la pilota?

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 43

 Reforç

42 Les famílies de paraules

Nom Data

Recorda
Forner i fornada són paraules creades a partir de forn. Forn, forner
i fornada pertanyen a la mateixa família de paraules.
Les paraules que es formen a partir de la paraula més curta s’anomenen
paraules derivades: fumarada és una paraula derivada de fum.

1. Completa la sèrie.

carn carnisser carnisseria carneta

pastisser

peixateria

fruiteta

� Omple el buit: Carn, carnisser, carnisseria i carneta formen part de la mateixa

de paraules.

2. Escriu una paraula derivada de cadascuna.

• ramat: • elèctric:
• taronja: • festa:
• cigró: • capsa:

3. De quina paraula provenen aquestes paraules derivades?

• ortogràfic, ortografiar, ortogràficament: ortografia
• llauner, llauneria, enllaunar:
• molestar, molèstia, molestós:
• rajoler, rajoleria, enrajolar:

44 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

1 El conte: plantejament, nus i desenllaç

Nom Data

1. Inventa un conte curt: completa la taula i després escriu-lo.

Temps on passa
Plantejament

Lloc on passa
Protagonista

Altres personatges

Problema
Nus

Dificultats
per resoldre’l
Desenllaç

Solució
del problema

� Escriu el conte.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 45

Ampliació

2 Escrivim un conte
Nom Data

1. Escriu un conte tenint en compte els dibuixos.

46 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

3 L’alfabet
Nom Data

1. Escriu els noms dels dibuixos i numera’ls seguint l’ordre alfabètic.

2. Agrupa els mots segons la figura. Ordena’ls alfabèticament per formar oracions.

En La portat Neus velles festa

quatre també Demà llença faig ha

la xocolata samarretes i Marta Francesc

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 47

Ampliació

4 L’ús del diccionari

Nom Data

1. Escriu el nom dels dibuixos i ordena’ls alfabèticament.

2. Busca al diccionari la paraula pesat i copia’n la definició.

48

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

5 Estructura del diccionari

Nom Data

1. Identifica i relaciona aquests elements en la definició.

abreviatures • escanyolit –ida adj. Molt prim • entrada

i desnerit. Aquesta criatura no
exemple • es fa, creix molt escanyolida. • definició

2. Inventa’t una paraula i escriu la definició que trobaríem al diccionari.

3. Ordena els elements de la definició.

adj. dolç -a

Una beguda dolça. Que té un sabor

Ésser dolç com com el del sucre
el sucre. o de la mel.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 49

Ampliació

6 La descripció d’un objecte

Nom Data

1. Dibuixa l’objecte que vulguis:

2. Descriu com és exteriorment.

•
•
•

3. Descriu les funcions del teu objecte:

•
•
•

4. Escriu una descripció acurada de l’objecte que has dibuixat.

50

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

7 El diàleg
Nom Data

1. Completa el diàleg.

–Hola Pau! Què fas?

–Anava a la plaça a jugar a futbol una
estona.

–Doncs jo he acabat el treball de llen-

gua ara mateix.

–No hi ha manera, ets un despistat.

Espavila i compra’t una agenda!

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 51

Ampliació

8 Sentit figurat i frases fetes

Nom Data

1. Relaciona.
Demà m’afaitaràs • • Fer culpable d’alguna cosa
Carregar el mort • • Anar molt elegant
Anar de vint-i-un botó • • No m’enganyaràs
Mossegar-se la llengua • • Esquivar el tema
Fugir d’estudi • • No dir alguna cosa

2. Completa les oracions.

fer el préssec – tenir pa a l’ull – fer un gall

fer la guitza – arribar a misses dites

• Mai no arriba a l’hora, sempre .

• Aquest porter , no en para ni una.
• Prou de , o pares o marxo.
• La cantant i tothom es va quedar parat.
• Crec que estem , tothom ens mira.

3. Escriu tres frases fetes i explica’n el significat.

•
•
•

4. Dibuixa una frase feta com si fos un jeroglífic.

52 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

9 L’accentuació: agudes, planes i esdrúixoles

Nom Data

1. Encercla la síl·laba tònica de cada paraula, uneix-les i forma’n una de nova.

• ampli – poma – llapis

• casa – mico – ona
• negre – novè – arribarà
• romana – quina – nafra
• crònica – nova – mètrica – trèmol
• àrtica – tètrica – sana

� Ara classifica les paraules resultants en agudes, planes o esdrúixoles.

agudes planes esdrúixoles

2. Localitza tres paraules agudes, tres de planes i tres d’esdrúixoles.

B R O Q U I L E N I F
R O M O D U L T S C A
I V E R T E B R A A B
N U C A N D A I N N R
X I A R R O S O R T I
O N T O T I G L E I C
L T A M B E T A B R A
I N L R U C A M I O T
L L A G R I M A O L A

� Escriu-les tenint en compte que totes porten accent.

agudes planes esdrúixoles

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 53

Ampliació

10 El text teatral: les acotacions

Nom Data

1. Llegeix atentament el text teatral que tens a continuació i escriu les acotacions
que posaries a cada lloc.

MANEL : Mama, que hi ets? Ja sóc a casa!

MARE : Ja ho sento, ja, quin terrabastall...
MANEL : Qualsevol diria...
Com que m’han sentit des del sisè, oi?
MARE : Doncs no m’estranyaria.
Hola, rei! Com ha anat l’escola?
MANEL : Bé, com sempre...
Tret de...
MARE : Tret de què? Que t’han castigat?
MANEL : No, no ben bé...
MARE : Doncs digues, que em tens
intrigada!
MANEL : Que han triat la meva redacció
per presentar-la als premis de l’Ajuntament.
Oi que és una passada?
MARE : Estic molt orgullosa de tu, fill.
Ja sabia que t’havies esforçat molt per fer la feina ben feta,
però no m’imaginava que t’hagués sortit tan i tan bé.
Vine i dóna’m una abraçada...

MANEL : Va, mare, tranquil·la, que

m’escanyaràs...

54 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

11 El còmic
Nom Data

1. Pensa el còmic que vols fer i respon.

• Quantes vinyetes faràs?
• Què hi passarà?
• Quins tipus de bafarades apareixeran?
• Hi haurà onomatopeies? I símbols? Quins?

2. Dibuixa les vinyetes i escriu el text a les bafarades.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 55

Ampliació

12 El nom: gènere i nombre

Nom Data

1. Escriu el femení dels noms següents:

• amic • lleó
• gall • noi
• llop • delegat

2. Relaciona masculins i femenins.

oncle • • euga
ase • • somera
porc • • nora
cavall • • tieta
gendre • • truja

3. Escriu els noms dels dibuixos (singular i plural).

� �

� �

4. Escriu el plural.
• el llapis • el dijous
• el globus • el temps
• la càries • el tipus

� Què tenen d’especial aquestes paraules?

56 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

13 Els sinònims i els antònims

Nom Data

1. Escriu el text canviant les paraules destacades pel seu antònim.

L’Arnau és un noi alt i prim, molt

simpàtic amb tothom. Té la pell clara
i els ulls grossos i foscos. Els seus lla-
vis són molsuts i riallers. Té els ca-
bells rossos i arrissats i els porta molt
llargs i recollits en una cua. Vesteix
texans moderns i camises arrugades.
És un noi força peculiar.

� Dibuixa el personatge que resulta de la descripció.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 57

Ampliació

14 El poema
Nom Data

1. Llegeix i completa.
Diu Iris a Mirtila:
–Amiga, jo no sé...
Tants albercocs li deixes
camins al vell ?

–Oh Iris, prou m’agrada

menjar-ne pels
oquer fent festa a la dolcesa
alberc
que em raja boca endins.
flocs
Però l’hivern arriba,
i vora el foc rabent
sentim a la teulada
vent
ballar teules i .

entristits
I, bell atzar, la mare,
veient-nos ,
i com freguem els nassos
i com bufem els dits.

Ens porta, riolera,

quan cau la neu a ,
un pot de confitures
de préssecs i albercocs.
JOSEP CARNER,
Els albercocs i les petites collidores

2. Respon.
• Quantes estrofes té el poema?
• Quants versos té cada estrofa?
• Què vol dir: Sentim a la teulada / ballar teules i vent?

58 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

15 Escrivim un correu electrònic

Nom Data

1. Pensa en el correu electrònic que vols escriure.

• Qui envia el correu?
• Des de quina adreça electrònica?
• A qui?
• Amb quina adreça electrònica?
• Quin és l’assumpte?

2. Escriu-lo.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 59

Ampliació

16 Els determinants demostratius i possessius

Nom Data

1. Busca a la sopa de lletres els determinants demostratius i escriu-los.

A Q U E S T A M T U E R

Q U I N S A Q U E L L A

U R T G A Q U I C A R Q

E I Q A Q U E S T S A U

L U R T U E S O T I N E

L A N S E L T M X O T L

E R M I S L E I H P R L

S U E N T A S Z E R O S

2. Completa amb un determinant demostratiu.

• porta d’aquí està tancada, haurem de sortir per l’altra.

• M’agraden sabates d’allà darrere.

• nois d’aquí al costat són molt amables.

• No veig rètol d’allà, em pots dir què hi posa?

3. Completa amb el determinant demostratiu o possessiu que convingui.

• senyora és la mare.

• Veus home que hi ha allà? És el avi,

el de la Sandra.

• diners serviran per comprar el berenar,

per a mi.

60 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

17 L’entrevista
Nom Data

1. Completa l’entrevista a aquest futbolista.

ENTREVISTADOR: Bon dia. Avui entre-
vistem en Pau Franciac, un dels
futbolistes més destacats del plan-
ter.
FUTBOLISTA: Moltes gràcies. Bon dia.
ENTREVISTADOR: Com et sents havent
arribat on has arribat?
FUTBOLISTA:

ENTREVISTADOR: Quan tenies nou anys,

pensaves que es podia complir el teu
somni?
FUTBOLISTA:

ENTREVISTADOR:
FUTBOLISTA:
ENTREVISTADOR:
FUTBOLISTA:
ENTREVISTADOR:
FUTBOLISTA:
ENTREVISTADOR:
FUTBOLISTA:
ENTREVISTADOR: Moltes gràcies per haver-nos dedicat el teu temps i que tinguis
molta sort.
FUTBOLISTA: Moltes gràcies a vosaltres.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 61

Ampliació

18 Dites i refranys
Nom Data

1. Desxifra els refranys següents:

• Quan l’octubre està finit mor la i el .

• Per Nadal, cada al seu corral.

• Sempre sortiràs emmascarat d’una bruta.

2. Relaciona les dues columnes i obtindràs refranys.

La roba bruta • • et farà plorar.
Qui de la salut abusa • • cada dia un raig.
Qui et vol bé • • quan la perd no té excusa.
Pel maig • • es renta a casa.
De mica en mica • • sant Pere canta.
Pagant • • s’omple la pica.

� Tria dos refranys i explica què signifiquen.

62 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

19 Les grafies x/ix; ig/tx

Nom Data

1. Busca vuit paraules amb les grafies x, ix, ig i tx. Escriu-les.

A D U T X A N R U O S

R E S V U C O N T R E

M O T X I L L A L L I

E S T I U E I G L U X

L E B T M N O L L I A

L A N B U X I U E T N

O N P R E A R X I U T

G R U I X U T A G U A

2. Busca paraules amb les grafies x, ix, ig i tx i escriu dos rodolins.

3. Escriu una frase amb cada grup de paraules.

• bruixa, caixa, assaig.

• manxa, porxo, raig.

• butxaca, ximple, brúixola.

• despatx, arxivar, xocolata.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 63

Ampliació

20 La descripció de persones
Nom Data

1. Fixa’t en els personatges i completa amb adjectius.

• cara • cara
• nas • nas
• cabells • cabells
• boca • boca
• ulls • ulls
• orelles • orelles

� Tria un dels personatges i descriu-lo.

64 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

21 Els prefixos i els sufixos

Nom Data

1. Classifica les paraules segons continguin prefixos o sufixos:

• carnisser • envernissar • enfilar
• fuster • floristeria • cansaladeria
• ensabonar • enfarinar • destrossar

prefixos

sufixos

2. Escriu una oració amb cadascuna de les paraules de l’activitat anterior.

3. Escriu tres paraules amb prefixos i tres amb sufixos. Si et cal, utilitza
el diccionari.
re-
en- prefixos sufixos
-eria
-er
in-

des-
-a

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 65

Ampliació

22 Els enllaços
Nom Data

1. Encercla els enllaços.

Quan va saber que la Bea tenia

por que la coneguessin a l’es-
cola nova i no l’acceptessin
perquè era diferent... Durant
anys havien estat amigues i la
Pau mai no l’havia vist d’aque-
lla manera. Creia que estava es-
pantada, però li feia por que
patís innecessàriament. Estava
segura que tots els nens i ne-
nes de la classe estarien encan-
tants amb una companya com
la Bea.

2. Escriu un text a partir del dibuix. Utilitza els enllaços del requadre.

i – amb – perquè – que – però – quan – de

66 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

23 Redactem una notícia

Nom Data

1. Fixa’t en el dibuix i respon.

• Qui és el protagonista?

• Què ha passat?

• Quan i on ha passat?

• Com ha passat?

• Quin títol li posaràs?

• I quin subtítol?

� Ara redacta la notícia tenint en compte totes les seves parts.

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 67

Ampliació

24 El text instructiu
Nom Data

1. Escriu la recepta que il·lustren aquests dibuixos.

68 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

 Ampliació

25 Les paraules compostes

Nom Data

1. Relaciona-les per formar paraules compostes. Escriu-les.

auto • • vendre
cel • • moll
alta • • pista
audio • • obert
boca • • bregues
mal • • veu
busca • • visual

� Escriu una frase amb cada paraula. Si cal, utilitza el diccionari.

2. Dibuixa un jeroglífic per a cada paraula.

• gratacels • parallamps • somiatruites

© 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L. 69

Ampliació

26 El llenguatge no verbal
Nom Data

1. Interpreta el missatge de cada dibuix. Quina informació dóna?

2. Inventa un senyal per a cadascuna de les informacions.

• Vent molt fort. • Conductor novell.

• Zoo. • Pas de bicicletes.

70 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educació, S. L.

Solucions
Reforç 1. L’alfabet
1. animal, barana, cullera, dau, elegant, fang,
gat, hàbil, interès, joc, kiwi, loteria, mina,
nuca, ombra, porta, quadre, ruc, sabata,
timbal, ungla, vestit, waterpolo, xop, zero,
� La y.
2. • O p Q / D è F / R s T / N o P / K l M �
pèsol
•BcD/NoP/StU/WxZ/DeF/Qr
S / - a B � cotxera
•MnO/TuV/BcD/KlM/HiJ�
nucli
3. tasca, taula, temps, test, tint, típic, tona,
tovalló, tucà, turc
Reforç 2. L’oració
1. • Un estudiant ha trobat la pista.
• Els van posar molt bona nota.
• Ha de canviar la bombeta del llum.
2. • En Pau s’ha deixat la tovallola.
• La meva mare prepara macarrons amb
tomàquet.
• Omple la piscina d’aigua neta.
3. • Les dues nenes i el nen juguen a la corda.
• Els homes parlen asseguts al banc.
• El nen xuta la pilota.
Reforç 3. El diccionari
1. • balena, lleó, mussol, tauró, tigre
• advocat, florista, fuster, peixateria, sabater
• amanida, arròs, canelons, espinacs, fideus
2. • garjola: Presó.
• alvocat: Fruit comestible de l’alvocater,
piriforme, de pela verda o bruna i polpa
mantegosa de sabor aromàtic.
• misteri: Allò que hom té secret, ocult,
obscur, a algú o a tots; allò que s’esdevé
d’una manera incomprensible.
• intenció: Determinació de la voluntat amb
vista a un fi, a obrar en un cert sentit.
• provocar: Excitar (algú) a fer una cosa.
Excitar (algú) a la lluita, incitar-li un desig.
• enciam: Planta d’hort de la família
de les compostes, de fulles grosses
i blanes i capítols de flors grogues
ligulades, de la qual es cultiven diverses
varietats.
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Reforç 4. Signes de puntuació
1. • El signe d’interrogació serveix per
preguntar.
• El signe d’admiració serveix per expressar
por, alegria, tristesa...
• El punt serveix per tancar una oració.
2. On dius que vas?
Al Nepal.
Ni en somnis!
No se t’hi ha perdut res tan lluny!
I com penses pagar el viatge?
És massa car!
A més, ja saps què en penso d’aquests
viatges.
3. Ai, que em cremo!
Avi, què diu el diari?
Dos més dos són quatre.
Reforç 5. Tipus d’oracions
1. • Una noia vol comprar el meu cotxe. �
explica
• En Pau busca donants de sang! �
expressa un estat d’ànim
• L’Oriol canta una cançó molt vella? �
pregunta
2. Quan hi vas? � interrogativa
Quina alegria que em dónes! � exclamativa
Tinc tres dies per acabar el treball. �
enunciativa, exclamativa
Vols dinar amb mi? � interrogativa
No penso dir-li res. � exclamativa
Que bo que estava tot! � exclamativa
3. Resposta model:
Sembla que demà plourà.
El Barça va guanyar el partit d’ahir.
Creus de debò que la Terra és plana?
Quant falta per arribar a la platja?
Quants animals hi ha al zoo!
Quina música tan bonica!
Reforç 6. La descripció d’objectes
1. Què és: Són unes tisores.
Com és: Dues peces o tisores llargues i
encreuades; cada tisora té un costat esmolat.
Detalls: Les dues tisores van unides per un
cargol, i hi ha dos forats per ficar-hi els dits.
Quan s’ajunten els extrems més llargs, tallen.
Per a què serveix: Serveix per tallar.
71
 � Resposta model: 4. Resposta model:
Les tisores estan formades per dues • monosíl·laba: cau, sol...
peces llargues i encreuades. Cada tisora • bisíl·laba: pèsol (pè-sol), vida (vi-da)...
té un costat esmolat, i les deus van • trisíl·laba: mentider (men-ti-der), patata
unides per un cargol. Hi ha dos forats (pa-ta-ta)...
per ficar-hi els dits i fer que tallin quan • polisíl·laba: galindaina (ga-lin-dai-na),
s’ajunten els extrems més llargs. bicicleta (bi-ci-cle-ta)...
Les tisores serveixen per tallar.
Reforç 9. Síl·laba tònica i síl·laba àtona
Reforç 7. La polisèmia
1. • es-pi-ral
1. banc, tap, nau, ratolí, paper. • or-di-na-dor
2. • cadira, banc • cor-ti-na
• banc • en-gi-nyer
• nau • pe-nín-su-la
• nau • ren-ta-do-ra
• ratolí • pin-tu-ra
• ratolí • fà-bri-ca
• mà-qui-na
3. • Caixa: Capsa, recipient que es tanca,
� Última: espiral, ordinador, enginyer
generalment quadrat o rectangular, que
Penúltima: cortina, rentadora, pintura
serveix per encabir-hi coses. / Banc.
Antepenúltima: península, fàbrica, màquina
• Copa: Vas de beure amb peu. / Líquid
que cap en una copa. / Trofeu. 2. • nacional
• Lluna: Satèl·lit. / Vidre d’un mirall • indústria
o d’un aparador. • princesa
� Resposta model: • defensar
• He posat totes les joguines dins la caixa. • cartellera
• Té ingressats els diners que ha • imprevist
estalviat a la caixa d’estalvis.
Reforç 10. El verb
• Van brindar amb una copa de cava.
• El Barça ha guanyat dues Copes 1. Resposta model:
d’Europa. • prenc: Et prenc una mandarina perquè
• Cada mes hi ha lluna plena. m’he quedat amb gana.
• Es va estar molta estona mirant com • tallo: Si tallo aquestes branques, l’any que
li quedava el vestit a la lluna dels ve brostaran amb més força.
emprovadors. • serveixen: Aquests programes informàtics
serveixen per dibuixar.
Reforç 8. La separació sil·làbica • canviem: No cal que canviem de metgessa
1. monosíl·laba, una síl·laba perquè la que tenim és molt bona.
bisíl·laba, dues síl·labes 2. Resposta model:
trisíl·laba, tres síl·labes Peu: caminar, córrer, xutar...
polisíl·laba, quatre o més síl·labes Mà: Escriure, agafar...
2. monosíl·labes: roc, col Ull: Veure, mirar, aclucar-lo...
bisíl·labes: tecla, brètol Boca: Parlar, besar, somriure...
trisíl·labes: armilla, mirallet Nas: Respirar, olorar...
polisíl·labes: impermeable, pinzellada 3. • escombra
3. Hola, Laia! El dinar és al forn. Escal- • mira
fa-te’l bé. No et cremis quan el tre- • busca
guis. Truca al pare. Petons. • encarrega

72 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Reforç 11. Les formes verbals
1. Jo vinc
Tu jugues
Ella compra
Nosaltres preparem
Vosaltres busqueu
Ells vigilen
� Singular: vinc, jugues, compra
Plural: preparem, busqueu, vigilen
2. tu, ell/ella, vostè beu
vosaltres proveu
nosaltres truquem
jo trobo
tu vius
ells/elles, vostès munten
� Primera: jo, nosaltres
Segona: tu, vostè/vostès, vosaltres
Tercera: ell/ella, ells/elles
Reforç 12. Sentit real i sentit figurat
1. En-Pau-és-un-ga-lli-na � Sentit figurat
Tan-ca-la-ga-lli-na al-cor-ral � Sentit real
M’he-tren-cat-la-mà es-quer-ra � Sentit real
No-t’a-cos-tis, que-treu-foc-pels-quei-xals �
Sentit figurat
En-cén-el-foc-per-fer-carn-a-la-bra-sa � Sentit
real
Hi-té-la-mà-tren-ca-da a-fer-pas-tis-sos �
Sentit figurat
2. • No t’acostis, que treu foc pels queixals
• Hi té la mà trencada a fer pastissos
• En Pau és un gallina
3. • Anar-hi de seguida, de pressa.
• Ser molt assenyat.
Reforç 13. Paraules agudes, planes
i esdrúixoles
1. aguda, l’última, tossir; plana, la penúltima,
balena; esdrúixola, l’antepenúltima, síndria.
2. me-ta, pà-gi-na, mú-si-ca, mus-sol, fà-ci,
qui-lò-me-tre, o-re-ne-ta, clàs-si-ca, e-le-fant,
ma-ta-làs, ar-te-sà, cò-mic.
3. Agudes: última � mussol, elefant, matalàs,
artesà.
Planes: penúltima � meta, fàcil, oreneta,
còmic.
Esdrúixoles: antepenúltima � pàgina,
música, quilòmetre, clàssica.
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Reforç 14. Els temps verbals
1. Passat: abans � volia, comprava.
Present: ara � cus. cancel·lo.
Futur: després � anirem, seré.
2. • Els meus amics busquen bolets.
• La mestra vindrà la setmana vinent.
• No trobava el seu número de telèfon.
3. • L’Anna escriu una carta.
• Ells vindran a la festa.
• Nosaltres anirem a la final.
Reforç 15. Les acotacions
1. • Avança cap a l’esquerra � explica
moviments dels personatges
a l’escenari.
• Som a la terrassa, fa sol i entra molta
llum � situa en l’espai.
• Dolgut, aparta la mirada � mostra
expressions o sentiments dels
personatges.
• Divertida, s’aguanta les ganes de riure
� mostra expressions o sentiments dels
personatges.
• S’amaga cap al costat, darrere la font
� explica moviments dels personatges
a l’escenari, situa en l’espai.
2. Som en un parc, hi ha un banc i una font.
Un nen està assegut al banc, amb cara
d’enfadat.
MAX. Parlant per a ell...
Arriba una nena amb una motxilla a
l’esquena.
CÈLIA. Mirant el rellotge...
MAX. Molest...
Reforç 16. Les frases fetes
1. parlar pels descosits
tenir la llengua llarga
aixecar la camisa
perdre el fil
ficar el nas
2. • xerrar massa: parlar pels descosits
• parlar més del compte: tenir la llengua
llarga
• enredar, enganyar: aixecar la camisa
• distreure’s del que s’està dient: perdre
el fil
• tafanejar: ficar el nas
73
3. • Haurà d’anar amb peus de plom si no vol Reforç 20. Els sinònims
espifiar-la.
1. ase � ruc
• Va xerrar més del compte i va ficar la pota
prim � escanyolit
fins a la cintura.
rentar � netejar
• Sembla que està tocat del bolet, perquè
espantadís � poruc
no diu res que tingui sentit.
• Ha guanyat diners a cabassos, s’ha fet la 2. • imprevist
barba d’or. • passeig
• vençut
Reforç 17. L’accent gràfic • enfurismar
1. Accent obert: fàbrica, àvia, anglès, pagès
3. • nen
Accent tancat: camió, núvol, padrí, última
• posar
2. El cotxe estava parat al semàfor. La família • got
anava a l’aeroport a agafar un avió cap • be
a París. Però va sonar el telèfon mòbil • cotxe
de la mare. Era urgent. Hi havia hagut
un problema a la producció i calia que Reforç 21. La e i la o en posició tònica
tornés a la fàbrica. Les últimes vacances 1. (mel) � comèdia, interès, diferència.
les havia espatllat un problema a la feina. (ocell) � cantaré, també, entén.
Hi ha qui no n’aprèn mai... Quin abús!
à: semàfor, fàbrica 2. • Mercè, matèria, cèntim, sèrie.
è: telèfon, aprèn • néixer, només, préstec, donaré.
é: tornés 3. Com timó: balcó i botó
í: família, París Com terròs: còmic i arròs
ò: però, mòbil
ó: avió, producció Reforç 22. El subjecte i el predicat
ú: últimes, abús 1. L’Adrià i en Miquel busquen uns mapes.
Reforç 18. El nom: gènere i nombre Una companya de classe ha perdut la
llibreta de matemàtiques.
1. Masculí: mocador, llapis, ordinador, sobre, La meva habitació és molt petita.
segell, teclat La ràdio del cotxe està espatllada
Femení: pàgina, goma, pantalla, cadira, des de dimarts.
finestra, sabata
2. • Els llibres de llengua són a la prestatgeria
2. • animal: animals de l’esquerra.
• home: homes • Els alumnes preparen la classe per
• balcó: balcons a la festa.
• ull: ulls • L’edifici sencer va tremolar amb
masculí l’explosió.
• màquina: màquines
• lluna: llunes 3. • Un home molt alt passa pel carrer.
• festa: festes • L’esmorzar és a la meva bossa.
• imatge: imatges • Tu poses les fotos a l’àlbum.
femení 4. Resposta oberta.

Reforç 19: El còmic Reforç 23. La concordança nom/verb

1. Primera vinyeta (no hi ha bafarada)
Segona vinyeta: «Em pensava que no podria
fer-ho tot sol... i mira! Sóc el millor!»
Tercera vinyeta: «Això em passa per parlar...»
2. Resposta oberta.
1. • La Isabel (subjecte) compra el pa
(predicat)
• Aquells arbres (subjecte) creixen forts
(predicat)
• El veí (subjecte) treu el cotxe (predicat)

74 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

2. • Unes desconegudes mengen. 2. • La bossa vella.
• Els pares treballen. • El diccionari usat.
• L’encarregada recull. • Un manuscrit inèdit.
3. Resposta model: • Les sabatilles esportives.
• Una amiga meva se n’ha anat a viure • Aquelles faldilles gastades.
al Marroc. • Uns guants blancs.
• La porta s’ha tancat tota sola pel vent. La bossa vella.
• Un venedor ambulant recorre la regió. El diccionari usat.
Un manuscrit inèdit.
4. Resposta model:
Les sabatilles esportives.
• El mecànic va trobar la peça de recanvi.
Aquelles faldilles gastades.
• Els polítics amagaran la informació.
Uns guants blancs.
• El cuiner talla l’enciam i el tomàquet.
Reforç 27. Les grafies x i ix
Reforç 24. Els antònims
1. xofer, gronxar, panxa, torxa, xicot, xarop,
1. clar, fosc
xarxa, xiclet.
car, barat
obert, tancat 2. peixos, vaixell, caixa, cuixa, queixal.
alt, baix 3. • Un pinxo pinxet punxava la panxa d’un
2. des-infectar panxut. El panxut digué al pinxo: pinxo
in-competent pinxet, no punxis brut!
il-lícit (il·lícit) • En Panxo li va dir a en Pinxo:
im-moral Vols que et punxi amb un punxó?
I en Pinxo li va dir a en Panxo:
3. cosir/descosir Punxa’m, però a la panxa no.
calçar-se/descalçar-se
vestir-se/desvestir-se Reforç 28. Els determinants demostratius
carregar/descarregar i possessius

Reforç 25. La lletra h 1. • Aquestes roses d’aquí són precioses.

• Quin preu tenen aquelles margarides
1. helicòpter hamburguesa d’allà?
ham harmònica • Aquestes testos d’aquí són més petits
home hospital que aquells.
2. harmònic, harmonia, harmònica 2. (meu) / teu / seu; meva / (teva) / seva;
heretar, hereu, herència meus / teus / (seus); (meves) / teves /
humitat, humitejar, humit seves
horror, horrorós, horrible nostre / (vostre) / seu; (nostra) / vostra /
3. Resposta model: (seva); (nostres) / vostres / seus; nostres /
Hi ha un senyor que porta una capsa (vostres) / seves
de maduixes. Hi ha un senyor que compra 3. • La mare del meu pare és la meva àvia.
una pinya. Hi ha una senyora que li cobra. • La germana de la teva mare és la teva tieta.
Hi ha molts enciams a la lleixa. Hi ha • Els fills del germà del seu pare són els
un cistell ple de verdures... seus cosins.

Reforç 26. La concordança gènere/nombre Reforç 29. Les grafies tx i ig

1. les veïnes simpàtiques 1. tx: despatx, cartutx, sandvitx, capritx,
els companys atents empatx, escabetx
la noia bonica ig: estoig, mareig, rebuig, boig, estiueig,
el gos fidel safareig
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 75
2. • Sortirem mitja hora de passeig.
• Encén la metxa, però alerta amb el
cartutx.
• Haurem de comprar més fitxes mitjanes.
• S’omplen les butxaques de panotxes de
blat de moro.
• La Meritxell va fer-li una trepitjada.
2. Resposta model:
Es va construir una casa totxo a totxo.
A la mitja part del partit soparem un
sandvitx.
He deixat de viatjar en cotxe perquè
m’agrada més el tren.
Reforç 30. Els pronoms
1. • Nosaltres anirem al zoo.
• Vosaltres preparareu el sopar.
• Ells van al futbol.
• Tu, passa’m el llibre.
• Ella no pot venir.
2. • Ella treballa al cinema.
• Jo escric el meu nom.
• Nosaltres som els teus amics.
• Tu busques un company.
• Elles aniran juntes de colònies.
• Vosaltres viviu a la meva escala.
� • La Natàlia treballa al cinema.
• Jo, l’Arnau, escric el meu nom.
• El Jordi i jo som els teus amics.
• Tu, Alícia, busques un company.
• La Carme i l’Elisabet aniran juntes de
colònies.
• Vosaltres, Joana i Carles, viviu a la
meva escala.
Reforç 31. La descripció de persones
1. alt, prim, morè, simpàtic.
2. Petits, desperts, riallers...
Normal
Somrient, gran
Embullats, despentinats...
Com un jugador de bàsquet
� Resposta oberta.
Reforç 32. La derivació
1. • el peixater
• la pianista
• la conductora
76
• el llibreter
• el dentista
2. noiet; cavallet, cavaller; forner, fornera;
saler; plataner; clauer.
3. porc, cavall, gentil, pi, instrument, mal,
gallina, pèl.
Reforç 33. Les grafies ll i l·l
1. al principi: llima, llis, llàgrima
enmig: callar, fallar, millor, orella, bullir
al final: coll, moll, vell, full,
2. tranquil·la, síl·laba, pàl·lida, mortadel·la,
putxinel·li, col·legi.
3. satèl·lit, illa, llit.
Reforç 34. Els enllaços
1. • nit i dia
• camí de la feina
• pa amb tomàquet
2. • o treballo i ell m’ajuda.
• Et trucaré quan arribi.
• Ho busco però no ho trobo.
• Col·labora perquè li interessa.
• Vol que l’ajudi amb els deures.
3. • Viu amb la seva tieta.
• Treballa de pastisser.
• En vol perquè ho necessita.
• Demana que li donin feina.
• L’espero però arribarem tard.
• Miro la tele i planxo.
Reforç 35. Els prefixos
1. re-unir, in-just, per-seguir, a-campar, in-
tolerable, des-cavalcar, des-ordre, in-feliç,
re-fresc, re-posar, des-cordar, super-posar.
� refresc, reposar, reunir; infeliç, injust,
intolerable; perseguir; acampar;
descavalcar, descordar, desordre;
superposar
2. Resposta model:
• Supermercat
• desfilar, enfilar...
• anomenar
• perdonar
• inacabat
• rebaixar
• inadequat
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
Reforç 36. Les grafies c/qu, g/gu
1. Gos: gandul, gas, gata, regar
Vaca: cura, quedar, classe, quilòmetre
2. garantia, emmarcar, quinze, guenyo, fangar,
típica.
emmarcar, quinze, típica
garantia, guenyo, fangar
3. roques, figues, poques, amigues, txeques.
4. guia, guerra, quiosc, cua, gorra.
Reforç 37. La contracció
1. • La germana del Martí vindrà a casa.
• Anàvem al parc a passar la tarda.
• Passejava pels carrerons del poble.
• Els amics dels Fontanals també estan
convidats.
2. Voltarem per la plaça fins que et trobem. No
t’amoïnis, que fins que no arribis no ens
mourem del mercat. A la tarda anirem a
recollir els encàrrecs de la mare i de l’àvia.
3. • per l’Arnau
• per la Marta
• de l’hostal
• a l’abril
• del Pol
Reforç 38. El text instructiu
1. • El suquem amb tomàquet (3)
• Tanquem l’entrepà. (7)
• Hi posem oli al gust. (4)
• Hi posem sal també al gust. (5)
• Tallem un tros de pa de la mida que volem
l’entrepà. (1)
• L’obrim per la meitat. (2)
• Col·loquem el fuet damunt cobrint tot el
pa. (6)
• El posem en un plat a taula. (8)
� Seqüència: 8-5, 6-1, 3-4, 2-7.
Reforç 39. Les paraules compostes
1. llepafils
parabrisa
rentaplats
escurabutxaques
salvavides
� llepafils, rentaplats, parabrisa,
escurabutxaques, salvavides
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2. tallaungles, escuracassoles, parallamps.
3. Segons el DIEC2:
• paracaigudes: Aparell en forma de gran
para-sol confeccionat amb un teixit molt
resistent que, deixat anar des d’un punt
elevat, es desplega i permet de reduir
notablement la velocitat de descens o de
caiguda d’un cos dins l’atmosfera.
• para-xocs: Peça muntada a la part anterior
i posterior dels vehicles automòbils que
serveix per protegir la carrosseria.
• parafang: Part de la carrosseria d’un
automòbil que evita que el fang de les
rodes esquitxi la caixa del cotxe.
• escuradents: Tigeta de fusta, ploma, etc.,
tallada en punta, que hom fa servir per
escurar-se les dents.
Reforç 40. Els sons de la erra
1. Forta: ras, Remei, enrajolar, Enric, garrí,
marrà
Fluixa: moria, Maria, caramel, mirada, florir,
variar
2. En Robert i la Mireia es troben sempre en el
mateix racó a l’hora del pati. Ella li explica
els seus secrets a l’orella i ell l’escolta amb
molta atenció. És una relació molt especial,
la seva, feta de petites estones robades.
3. dur
Reforç 41. Per què / perquè
1. Per què no menges llegums? Perquè no
m’agraden gens.
Per què escrius amb llapis? Perquè no trobo
el bolígraf.
Per què compres mocadors de paper?
Perquè són més pràctics.
Per què agafes l’autobús? Perquè tinc molta
pressa.
2. –Per què no busques el que has perdut?
–Perquè encara que ho busqui no ho
trobaré.
–Per què no t’hi esforces una mica?
–Perquè estic farta d’estar mitja hora
buscant una cosa i que després arribi la
mare i en mig minut la trobi.
–Això et demostra que si no trobes les
coses és perquè ets molt desordenada.
77
3. Resposta model:
Per què busques la pilota?
Per què està content el cuiner?
Per què discuteixen en Pol i la Marta?
Reforç 42. Les famílies de paraules
1. pastís-pastisser-pastisseria-pastisset
peix-peixater-peixateria-peixet
fruita-fruiter-fruiteria-fruiteta
� família
2. • ramat: ramaderia, ramader...
• taronja: taronger, taronjada...
• cigró: cigronaire, cigronera...
• elèctric: electricista,electricitat...
• festa: festiu, festeig...
• capsa: capseta...
3. llauna, molest, rajola.
Ampliació 1. el conte: plantejament,
nus i desenllaç
1. Resposta lliure.
� Resposta lliure.
Ampliació 2. Escrivim un conte
1. Resposta lliure.
Ampliació 3. L’alfabet
1. clau (1), jersei (5), gerro (4), xemeneia (9),
dofí (2), rei (7), embut (3), ulleres (8),mirall
(6).
2. En Francesc ha portat xocolata.
La Marta llença quatre samarretes velles.
Demà faig festa i la Neus també.
Ampliació 4. L’ús del diccionari
1. trena, tigre, taula, tambor, totxo, tulipa,
pandereta, porta, peu, pinzell, pres, planta
Per ordre alfabètic: pandereta, peu, pinzell,
planta, porta, pres, tambor, taula, tigre,
totxo, trena, tulipa.
2. Pesat. 1. adj. Feixuc, que pesa molt: No va
poder aixecar aquell pes tan pesat. 2. Que té
pesadesa en alguna part del cos: He de
vigilar la circulació de les cames, perquè me
les sento pesades. 3. Molt lent a fer les
coses: Té uns moviments pesats. 4. Molest,
empipador: Aquest xicot és molt pesat;
sempre es queixa de tot.
78
Ampliació 5. Estructura del diccionari
1. Entrada: escanyolit -ida.
Abreviatures: adj.
Definició: Molt prim i desnerit.
Exemple: Aquesta criatura no es fa, creix
molt escanyolida.
2. Resposta lliure.
3. dolç –a. adj. Que té un sabor com el del
sucre o de la mel. Una beguda dolça. Ésser
dolç com el sucre.
Ampliació 6. La descripció d’un objecte
1, 2, 3 i 4. Resposta lliure.
Ampliació 7. El diàleg
1. Resposta lliure.
Ampliació 8. Sentit figurat i frases fetes
1. Demà m’afaitaràs � No m’enganyaràs
Carregar el mort � Fer culpable d’alguna cosa
Anar de vint-i-un botí � Anar molt elegant
Mossegar-se la llengua � No dir alguna cosa
Fugir d’estudi � Esquivar el tema
2. • Mai no arriba d’hora, sempre arriba a
misses dites.
• Aquest porter té pa a l’ull, no en para ni
una.
• Prou de fer la guitza, o pares o marxo.
• La cantant va fer un gall i tothom es va
quedar parat.
• Crec que estem fent el préssec, tothom
ens mira.
3. Resposta oberta.
4. Resposta lliure.
Ampliació 9. L’accentuació: agudes, planes
i esdrúixoles
1. • ampli – poma – llapis � ampolla
• casa – mico – ona � camió
• negre – novè – arribarà � nevera
• romana – quina – nafra � màquina
• crònica – nova – mètrica – trèmol �
cronòmetre
• àrtica – tètrica – sana � artesà
agudes: camió, artesà
planes: ampolla, nevera
esdrúixoles: màquina, cronòmetre
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
2. agudes: arròs, camió, català
planes: bròquil, rínxol, càntir
esdrúixoles: vèrtebra, llàgrima, fàbrica
Ampliació 10. El text teatral: les acotacions
Ampliació 16. Els determinants demostratius
i possessius
1. aquesta, aquella, aquests, aquelles, aquest,
aquella, aquestes, aquells.

1. Resposta oberta. 2. aquesta, aquelles, aquells, aquell.

Ampliació 11. El còmic
1 i 2. Resposta oberta.
Ampliació 12. El nom: gènere i nombre
1. amiga, gallina, lloba, lleona, noia, delegada.
3. aquesta, meva; aquell, seu; aquests, meu.
Ampliació 17. L’entrevista
1. Resposta oberta.
Ampliació 18. Dites i refranys

2. oncle, tieta 1. • Quan l’octubre està finit mor l’abella

ase, somera i el mosquit.
porc, truja • Per Nadal, cada ovella al seu corral.
cavall, euga • Sempre sortiràs emmascarat d’una paella
gendre, nora bruta.
3. tassa, tasses 2. La roba bruta es renta a casa.
barca, barques Qui de la salut abusa, quan la perd no té
calaix, calaixos excusa.
mà, mans Qui et vol bé et farà plorar.
Pel maig, cada dia un raig.
4. els llapis, els globus, les càries, els dijous,
els temps, els tipus. De mica en mica s’omple la pica.
Pagant sant Pere canta.
� Que són invariables.
� Resposta oberta.
Ampliació 13. Els sinònims i els antònims
Ampliació 19. Les grafies x/ix; ig/tx
1. L’Arnau és un noi baix i gras, molt antipàtic
amb tothom. Té la pell fosca i els ulls petits 1. dutxa
i clars. Els seus llavis són prims i seriosos. motxilla
Té els cabells negres i llisos i els porta molt estiueig
curts. Vesteix texans antics i camises arxiu
planxades. És un noi força peculiar. gruix
� Resposta lliure. clenxa
lleig
Ampliació 14. El poema seixanta
1. albercoquer 2. Resposta oberta.
camins 3. Resposta oberta.
vent
entristits Ampliació 20. La descripció de persones
flocs
1. Resposta oberta.
2. • El poema té cinc estrofes. � Resposta oberta.
• Cada estrofa té quatre versos.
• Que a fora hi fa molt de vent. Ampliació 21. Els prefixos i els sufixos

Ampliació 15. Escrivim un correu electrònic 1. Amb prefixos: ensabonar, envernissar,

enfarinar, enfilar, destrossar
1. Resposta oberta. Amb sufixos: carnisser, fuster, floristeria,
2. Resposta oberta. cansaladeria
© 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 79
2. Resposta oberta.
3. Resposta model:
Amb prefixos: enclaustrar, desenroscar,
inacabable
Amb sufixos: peixater, reobrir, bugaderia

Ampliació 22. Els enllaços

1. Quan va saber que la Bea tenia por que la
coneguessin a l’escola nova i no
l’acceptessin perquè era diferent... Durant
anys havien estat amigues i la Pau mai no
l’havia vist d’aquella manera. Creia que
estava espantada, però li feia por que patís
innecessàriament. Estava segura que tots
els nens i les nenes de la classe estarien
encantats amb una companya com la Bea.
2. Resposta oberta.

Ampliació 23. Redactem una notícia

1. Resposta oberta.
� Resposta oberta.

Ampliació 24. El text instructiu

1. Resposta oberta.

Ampliació 25. Les paraules compostes

1. autopista, celobert, altaveu, audiovisual,
bocamoll, malvendre, buscabregues.
� Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

Ampliació 26. El llenguatge no verbal

1. Silenci!
Aparcament
Cotxe avariat
2. Resposta oberta.

80 © 2008 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.