3.5.

Estils de comunicació i relació interpersonal

No tots ens comuniquem amb els altres de la mateixa forma o utilitzant el mateix estil
comunicatiu. Podríem dir que els estils comunicatius o de relació són les diferents formes com
ens comuniquem amb els altres.
Els diferents estils amb els quals ens podem comunicar i relacionar són:

L’ESTIL AGRESSIU: La utilització d’aquest estil implica la defensa dels drets personals i
l’expressió de sentiments, pensaments i opinions de manera inapropiada i trepitjant els drets de
les altres persones. Acostumen a atacar a la persona i no al fet concret de que es tracti. És un
estil de lluita. L’agressivitat pot ser directa o camuflada a través de múltiples manipulacions,
interrompent a l’altre, divagant, humiliant de forma soterrada, fins i tot, a través de falsos
afalagaments.

L’ESTIL INHIBIT: També s’anomena submís o passiu. La utilització d’aquest estil va en contra
dels propis drets perquè no és capaç d’expressar els propis sentiments, pensaments i opinions,
acceptant ràpidament els criteris i decisions dels altres, per temor a un enfrontament, per no
voler-los fer mal, o bé per considerar que els altres són més importants i poderosos.

L’ESTIL ASSERTIU: Ser assertiu significa ser capaç d’expressar el propi punt de vista sense
provocar en l’altre una actitud defensiva. Implica respecte cap a un mateix ja que el que es fa
es defensar les pròpies idees, opinions, sentiments... respectant al mateix temps els drets dels
altres. El comportament assertiu comporta que la persona estigui més satisfeta amb ella
mateixa i amb els altres. Implica respecte pels altres i per un mateix, o sigui el respecte dels
drets dels altres i el dret a defensar els seus propis drets.

PONER 2 TABLAS QUE VIENEN DESPUES

PAUTES PER A FER MÉS EFICACES LES RESPOSTES ASSERTIVES:

Algunes pautes per a millorar l’assertivitat són:
• Detectar les situacions interpersonals que ens fan mal.
• Tenir clars els nostres drets i les nostres necessitats.
• Respectar la individualitat i necessitats dels altres.
• Visualitzar els èxits: pensar que ens en sortirem.
• Tenir un bon concepte de si mateix: moltes persones tenen dificultats per ser assertives
com a conseqüència d’una baixa autoestima. És important recordar que tots som igual
d’importants
• Mai hem d’arribar a amenaçar als altres.
• Preocupar-se pels altres no “ocupar-se d’ells”.
• Posar límits.

TÈCNIQUES ASSERTIVES
• Davant les crítiques poden utilitzar les següents tres tècniques.
Són tècniques progressives, de menys a més dificultat. Quan ens surti bé la primera podem
passar a la següent.
Banc de boira: Aquesta tècnica ens ensenyarà a acceptar les crítiques, sense negar-les i
considerant la possibilitat que qui la fa tingui raó. Consisteix en escoltar les crítiques de forma
serena intentant buscar punts d’acord amb qui fa la crítica. Així estarem en condicions d’afirmar
que estem d’acord amb una part del que diu però no en tot. (Ex. “potser si...” “No dic que no...”
“Podria ser...” però sense donar-li la raó, és a dir,sense negar el nostre dret a ser el nostre propi
jutge.)

Asserció negativa: consisteix en reconèixer clarament les crítiques que ens han fet,s ense
excusar-nos. Reconèixer els errors ens tranquil·litza i ens evita les actituds defensives (Ex.
Davant de la següent crítica “La feina que havies de fer està mal feta” l’asserció negativa
consisteix en dir: “Sí, tens raó la feina no està ben feta, normalment acostumo a ser més
rigorós”.)

Interrogació negativa: Consisteix en demanar i provocar crítiques sobre la nostra conducta, és

a dir, demanar a l’altre més informació sobre la nostra conducta. Aquesta conducta ens permet
conèixer millor la nostra manera de fer, ens ajuda a ser assertius i ens permet distingir les
crítiques que són manipulatives de les que no. (Ex. Davant de la següent crítica (destructiva i
manipulativa) “Tot el que fas ho fas malament” hem de respondre demanant que ens concretin
quines coses fem malament i quan.)

• Per a fer i rebre compliments: en el treball educatiu fer elogis o compliments és una conduc-
ta que afavoreix la relació entre educador/a i educant. Malgrat tot s’han de dosificar per tal que
no perdin el seu valor. A l’hora de realitzar-los és important:
1. Dir el nom de la persona a la que ens dirigim.
2. Elogiar aspectes o conductes concretes.
3. Utilitzar frases personalitzades i que expressin els nostres sentiments. Ex. “M’agrada
molt la teva forma de fer...”

• Per a demanar favors: un dels drets que tenim és el de demanar favors o sol·licitar ajuda si
creiem que la necessitem però tenint en compte que l’altra persona també està en el seu
dret de negar-se. A l’hora de demanar-los:
o Fer-ho de forma clara i concreta.
o No amenaçar.
o Començar en primera persona: “M’agradaria...” “M’aniria molt bé...”
o No disculpar-se per demanar el favor.
o Justificar-nos si ho considerem oportú.
o Insistir una segona vegada si veiem que l’altra dubte.

• Per dir “no”: la conducta assertiva consisteix també en discriminar quan s’ha de dir “si” o
“no”. Si decidim que hem de dir “no”:
o Dir no amb veu moderada i de forma tranquil·la.
o Decidir quin missatge volem transmetre i mantenir-lo.
o Ser constant i si cal insistir en la negativa.
o No cal donar explicacions per la negativa si no ho creiem convenient.

• Altres tècniques:
o Disc ratllat: consisteix en repetir el nostre punt de vista amb calma, i de forma clara,
defensant-lo amb fermesa. Ex. “Sí, però inclús així no m’interessa...” “Sí, ho entenc, però el que
jo deia era...”
o Tècnica d’ignorar: s’utilitza quan veiem que l’altra persona està enfadada o ofesa i
consisteix en ajornar la discussió o conversa per a quan estigui més calmada. Ex. “Veig que
estàs molt enfadat. Ja parlarem del tema quan estiguis més calmat”.
o Ajornament assertiu: consisteix en ajornar la resposta fins que estiguem més tranquils i en
situació de respondre apropiadament. Ex. “prefereixo no respondre’t enaquests moments”.
o Enunciats en primera persona o missatges “jo”: quan parlem acostumem a utilitzar
missatges “tu”. Aquest tipus de missatges responsabilitzen l’altra persona sense fernos càrrec
del nostre problema i provoquen enuig en el nostre interlocutor, fent que es posi a la defensiva i
es bloquegi la comunicació.

3.6. L’eficàcia en la comunicació

Sentir no és el mateix que escoltar. Sentir és una actitud passiva que no implica cap actitud o
interès. Escoltar requereix atenció i fixar-se en allò que s’escolta, requereix una actitud activa
per part de qui escolta.

Escoltar activament significa escoltar i entendre la comunicació des del punt de vista de l’altre,
és a dir, es refereix a l’habilitat d’escoltar no només el que la persona està expressant
directament, sinó també els sentiments, idees o pensaments que vol transmetre.

A vegades ens podem trobar amb obstacles o barreres que dificulten la l’escolta activa i que
hem d’aprendre a evitar.
Les més freqüents són:
• Comparar: quan escoltem intentem comparar-nos amb el nostre interlocutor.
• Llegir el pensament: mentre l’altre parlar intentem esbrinar que és el que pensa.
• Assajar: Abans de que l’altre acabi de parlar ja estem pensant en el que li direm quan acabi.
• Filtrar: Apareix quan el receptor selecciona només aquella part de la informació que
l’interessa.
• Jutjar: Etiquetem prèviament a la persona que parla i en funció d’això l’escoltem d’una forma
o d’una altra.
• Somiar: Quan l’emissor explica alguna cosa que ens recorda algun altre fet o esdeveniment
viscut per nosaltres desplacem el nostre pensament cap aquest fet o esdeveniment i no parem
atenció en allò que se’ns està explicant.
• Identificar-se: Quan el que s’està explicant ens recorda alguna cosa immediatament ens
llancem a explicar la nostra experiència sense deixar que l’altre acabi d’explicar la seva.
• Aconsellar: Abans de que l’altre acabi d’explicar-se ens llancem a donar consells. Evitem així
acabar d’escoltar la història, els seus sentiments, pensaments...
• Discutir: Hi ha moltes persones que busquen el més petit element de desacord per començar
a discutir.
• Portar sempre la raó: Té lloc quan creiem que nosaltres tenim la raó i l’altre no, sent
incapaços d’escoltar altres punts de vista diferents.
• Canviar de conversa: Utilitzem aquest mecanisme quan la conversa amb l’altre ens resulta
incòmode, ens avorreix, ens molesta...

Per escoltar activament ens poden ajudar els següents consells:

• Mostrar empatia, és a dir, posar-se en la pell de l’altre.
• Emprar el llenguatge no verbal: somriure, assentir, mantenir contacte visual...
• Tenir sentit del temps, és a dir, modular els temps per parlar i regular la pròpia participació.
• Parafrasejar: l’objectiu és manifestar interès, fer escoltar a qui parla les seves pròpies
paraules, obrir un espai de reflexió sense canviar de conversa, Exemples de parafrasejar: “així
el que estàs dient és que....” “el que tu opines és....” “el que et passa és....” “vols dir que et vas
sentir....”
• Clarificar: precisar idees i sentiments per ampliar la informació i ubicar-se millor. Les pre-
guntes obertes que conviden a continuar parlant compleixen aquesta funció. Exemple: “com et
vas sentir en relació a....” “pots explicar alguna cosa més?....”
• Resumir: sintetitzar els punts clau del missatge mostrant que entenem el que se’ns està di-
ent, centrem el tema i contribuïm a definir-lo millor.
• Reformular: recollir idees i sentiments expressant-les de forma més neutral amb l’objectiu
d’amplificar la visió del problema, enfocar-lo des d’una altra perspectiva i reduir la tensió
però mostrant que s’ha captat el missatge.Com? utilitzant un llenguatge positiu, emfatitzant
un altre punt de la mateixa situació...