DISSENYA EL TEU PROPI CERCLE

Parla amb intenció

Escolta amb atenció
Cuida el benestar del cercle

1
Tota la informació que hem incorporat en relació amb els CERCLES va dirigida a donar
idees sobre les característiques del cercle però també per a que cadascú pugui dissenyar-
ne de propis, adaptats a les necessitats de cada grup.
Cercles per l’acollida al setembre, per a l’acompanyament a tutoria, als projectes, a les
matèries, cercles per l’equip educatiu i les famílies. La metodologia de cercle pot ser una
de les metodologies centrals que ens ajudarà a crear comunitat, millorar el sentiment de
pertinença i generar un clima amable per escoltar i ser escoltats.
Una escola restaurativa és una escola que escolta, capaç de generar espais segurs i de
confiança per fer-ho.
Ara més que mai aquesta metodologia pot ajudar-nos a compartir, a reconèixer-nos,
connectar, fer vincles, identificar necessitats i mirar de donar-hi resposta, a promoure la
capacitat resilient de cadascú i de la comunitat.
Hem aprofundit sobre les idees clau a tenir en compte per fer-los, hem compartit algun
cercle ja dissenyat perquè serveixi d’inspiració. Ara, aportem recursos per a que cadascú,
un cop consultada tota aquesta informació, en pugui dissenyar un a mida, tenir la
informació clau i més teòrica de com fer-los és important, però serà imprescindible que els
cercles que fem donin resposta a les característiques de cada grup, cada cercle, doncs,
serà un cercle a mida fet i pensat per una situació concreta i un grup concret.
En aquest document trobaràs:
1. Una síntesi de les fases del temps de cercle.
2. Una plantilla per poder dissenyar un cercle.
3. Preguntes per a les rondes d’inici i rondes de tancament.
4. Activitats de mescla i energitzants.
5. Una infografia sobre les tècniques a utilitzar en l’activitat principal.

1.SÍNTESI DE LES FASES DEL TEMPS DE CERCLE

Ronda d'entrada
Cada cercle comença amb una ronda d'entrada utilitzant
l’objecte per parlar de manera seqüencial. Això fa que tothom
s’hi involucri dient el seu nom (si encara no ens coneixem) i
faci alguna contribució personal segons l’enfocament del
cercle aquell dia i de la pregunta que fem.
Activitat relacional
Té l'objectiu de crear oportunitats perquè les persones es
relacionin amb tot el grup de manera flexible, promovent el
coneixement i la connexió entre tots i totes. Facilita el
trencament de barreres i la generació d’un clima en què els

2
“grupets petits i exclusius” no tinguin pràcticament possibilitat
de desenvolupar-se. Són activitats per passar-nos-ho bé i
moure el grup per generar noves connexions pro-socials. Es
proposa fer aquestes activitats relacionals prèviament a
l’activitat principal amb l’objectiu de generar noves
agrupacions que es derivin de l’activitat relacional proposada
o joc.
Activitat principal
Aquesta fase se centra en un tema particular (educació sòcio-
emocional, relacional, tutoria, sobre un tema de la matèria
que estem treballant, etc.). És interessant que l’activitat la fem
en petits grups o en parelles o utilitzant alguna tècnica
cooperativa específica: 1,2,4, piràmide, carrusel, cercles
concèntrics.
La persona facilitadora explica els objectius de l’activitat i la
metodologia al grup, munta els grups de treball cooperatius
de manera flexible (per això va molt bé fer una activitat de
mescla prèvia) i gestiona els temps: avisa del temps que
tindran per fer l’activitat i avisa quan faltin uns 2 minuts per
acabar l’activitat, utilitzant el senyal per trobar la calma.
L’activitat principal podria ser fer una o dues rondes de
paraules sobre un tema (cercle senzill), aleshores podem
seguir amb les rondes seqüencials amb l’objecte.
Reflexió
Després d’aquestes activitats donem un temps per a la
reflexió i posada en comú del que hem treballat en l’activitat.
En aquesta ronda de paraules no cal utilitzar l’objecte i ho
podem fer en format “crispetes” vol dir que sense un ordre
preestablert els membres de cada grup o un dels seus
representants posa en comú allò que han treballat.
Activitat Energitzant
Es proposen activitats que impliquin moviment corporal i joc.
No s’ha de descartar passar-ho bé i riure tots junts/es i
promoure el moviment físic. En funció de l'activitat principal,
les dinàmiques emprades i el temps, aquesta fase es pot fer o
no. Però tenir un moment de distensió i gaudi és del tot
recomanable!

3
Ronda final
En la ronda final o de tancament implica una ronda de paraula
amb l’objecte per parlar de manera seqüencial, on s’invita a
tothom a centrar-se en allò que s'emporta del cercle amb
preguntes similars a: alguna cosa que m’emporto del cercle
d’avui?, alguna idea nova que m’emporto a casa avui?,
alguna cosa que m’interessa aprofundir?, etc

4
2.PLANTILLA TEMPS DE CERCLE

Títol:

Durada: A qui va dirigit:

Material: Objectius:

FASE DURADA DESCRIPCIÓ

Ronda
d’entrada

Activitat de
mescla

Activitat
principal

Preguntes
per a la
reflexió
Activitat
energitzant

Ronda de
tancament

A TENIR EN COMPTE:

ADAPTACIONS:

RECURSOS ASSOCIATS:

5
3.POSSIBLES PREGUNTES PER A LES RONDES D’INICI

Les preguntes per a les rondes d’inici les poden decidir i fer les persones
facilitadores del cercle i escollir-les en funció del tema que es treballarà en el
cercle i del seu objectiu.

Però també pots:

- Imprimir les fitxes i posar-les en una caixa, demanar algú del grup que
tregui una fitxa i que faci la pregunta.
- Muntar cubs amb les preguntes, tirar el cub abans de començar el cercle i
fer la pregunta que surti.
- Demanar al grup que pensi preguntes per a les rondes d’inici i de
tancament, que en faci fitxes i/o daus. Recorda revisar-les abans d’utilitzar-
les. Totes les preguntes han de ser respectuoses!

Implicar al grup és coresponsabilitzar-lo en el funcionament del cercle i la sessió.

PER PROMOURE CONEIXEMENT MUTU

Una cosa que m’hagi
agradat de les vacances.
(del cap de setmana,
aquest pont, el dia d’avui,
etc.)
Un menjar que t’agradi? Una cosa que t’agrada fer
(menjar, esport, música, els caps de setmana?
pel·lícula, actor/a, etc.)

Què t’agrada més el mar o Un valor que t’agrada que Quin esport d’aventura
la muntanya, t’agraden tinguin els teus amics/les t’agradaria fer?
teves amigues?
igual, per què?

Una cosa que t’agrada de Una joguina que t’agrada Una peça de roba que
l’escola/l’estona molt o una joguina que t’agrada posar-te?
d’esbarjo/la classe? t’agradava molt quan eres
petit/a?

...

6
AFIRMACIÓ

Quin és l’origen del teu Una cosa que se’t dona Una habilitat que tinc
nom? (aquesta pregunta bé fer? és______
caldrà preparar-la abans).

Una cosa que he après a Una valor que tinc és____ Si fossis_______
fer últimament és_____ series______ per què?
(planta, estació de l’any,
color, etc.)

...

IMAGINACIÓ

De quin color pintaries el Amb quin personatge Posa-li un títol de

dia d’avui (la classe, la famós passaries un cap pel.lícula a la teva
teva habitació, etc)? de setmana? setmana (dia, mes,
curs,...)

Si tinguessis un Que t’enduries a una illa On t’agradaria viure?

superpoder, quin tindries i deserta?
per què?

Quin nom li posaries a un Si fossis una gota d’aigua En quin moment històric
amic imaginari? Per què? on t’agradaria anar a t’hagués agradat viure?
parar?

En quin moment històric ...

t’hagués agradat viure?

7
EMOCIONS
Avui em sento.....
Alguna cosa que t’hagi fet
_______ en els últims
dies?
RELACIONS
Una qualitat que valores
d’un/a amic/a?
Una persona que t’estimis
i una característica que li
valores?
...
EXPECTATIVES
Alguna cosa que
t’agradaria aconseguir
aquest trimestre (mes, dia,
any, curs)?
Una emoció que hagis Com et sents quan______
tingut en els últims tres
dies
Quan estàs _______què
t’ajuda a sentir-te millor?
Quin valors t’agrada que Alguna cosa que t’agrada
tinguin els teus del grup classe?
amics/amigues?
De la teva família, a qui et T’és fàcil dir-li a les
sembles? En què? persones que estimes que
les estimes? Per què?
Quan ho fas com et
sents? A tu t’agrada que
et diguin que t’estimen?
Alguna cosa que
t’agradaria aconseguir a la
classe de________? ...
...
8
ESPECÍFIQUES PER MATÈRIES

Si les matés fossin un Si fos una figura En quin període històric

gelat, quin gust tindrien? geomètrica quina m’agradaria haver viscut i
(pots fer-ho per a m’agradaria ser? per què?
qualsevol matèria)
...
...
Si fos un instrument Si fos una cèl·lula del cos, Si el projecte de____ fos
musical quin m’agradaria quina seria? Per què? un color, de quin color
ser i per què? seria?

...

POSSIBLES PREGUNTES PER A LES RONDES DE TANCAMENT

Una cosa/idea que t’emportes Una cosa que t’emportes i En una paraula, què
del dia/cercle/classe d’avui? una que no t’emportes del t’emportes del cercle
cercle d’avui d’avui?

Aquest cercle m’ha servit per Aquest cercle m’ha fet Compartir l’experiència
________________________. pensar de cercle ha estat
_______________________. ______________.

...

9
4.FITXES ACTIVITATS DE MESCLA I ENERGITZANTS

Les activitats que llistem a continuació es podran realitzar en funció del número
de persones del grup i de la distància física de seguretat de cada moment. Totes
es poden adaptar, però en si mateixes requereixen atenció i són divertides, poden
provocar que tendim a apropar-nos més del compte en fer-les, per això, si cal,
abans de començar haurem de recordar les normes de seguretat, i mentre les
estem fent també.

A/B
Fes una ronda assignant A o B a tots els integrants, demana que s’aixequin les A,
que es moguin i busquin una cadira buida per asseure diferent a la que tenien.

VERD i VERMELL
Fes que cadascú s’assigni un dels dos colors: VERD o VERMELL.
Invita els “VERDS” a posar-se drets i moure’s a la cadira buida que hi hagi a la
seva esquerra.
És clar que hi ha infinites variacions:
 Invita a que s’aixequin i canviïn de llocs els “VERMELL”
 Convida UN COLOR que es mogui DOS LLOCS a la seva dreta.
 Assigna més colors diferents i dona diferents indicacions perquè canviïn de
lloc.

10
AMANIDA DE FRUITA
 Els participants estan asseguts en cercle.
 El facilitador mira i assenyala a la persona a al seva esquerra i diu poma;
mira a la següent i diu pera, a la següent plàtan.
 Fa un gest indicant que segueixin la sèrie poma - pera - plàtan, fins que
tothom té una fruita assignada.
 Si diem “poma”, tots els que són “pomes s’aixequen i canvien de lloc. Fem
el mateix amb les altres fruites. Si diu AMANIDA DE FRUITA, tothom ha
de canviar de lloc
Variacions:
Podem canviar i de categories (tipus de bolets, tipus de llegums, tipus de mitjans
de transport, colors, gèneres de pel·lícules, llibres, etc.).

TOTS AQUELLS I AQUELLES QUE...

 El facilitador retira la seva cadira i es posa al mig del cercle
 Diu “tots aquells i aquells que…” i diu una característica (tinguin els
cabells llargs, tinguin un animal domèstic a ca seva, ..)
 Els que compleixen la característica s’han d’aixecar i canviar de lloc. No
val asseure’s al mateix lloc ni als dos més propers del costat.
 El que es queda sense cadira passa enmig i passa a fer “el vent bufa per
…”
Variacions:
Demanar que els que tenen una característica s’aixequin i es canviïn de lloc,
sense treure cap cadira, ni posar-nos al mig.
No cal que sigui una característica, pot ser quelcom que els agradi: tots aquells
que els agrada passejar per la muntanya, tots aquells que els agradi la paella,
etc.

11
JO MAI HE ...
 Traiem una cadira del cercle, i ens posem al mig del cercle.
 La persona que està al mig del cercle, diu: “Jo mai he … “, visitat Rússia,
per exemple. Tots els que mai han fet això, s’aixequen i es canvien de
lloc.
 El que queda sense cadira passa enmig i diu una condició nova per al
canvi de lloc. “Jo mai he….”
Variacions:
Per menjar, m’agrada...; en el temps lliure m’agrada … Es pot demanar als
participants una llista de preguntes d’aquest tipus, per anar fent, conèixer-nos
millor i moure’ns de lloc.

ORDENEM-NOS PER…

Demanem al grup que tothom es posi dret i que s’ordeni en funció d’alguna
categoria que ara direm, però ho han de fer sense parlar!.
Per exemple:

 Segons la data de naixement

 Segons la talla de les sabates
 Segons el nombre de viatges en avió que han fet en el darrer any
 Segons el seu color preferit
 ...
Les agrupacions no tenen perquè ser racionals, basta que es basin en un acord
del grup.
Es tracta que s’asseguin de nou amb l'ordre que es deriva de l’activitat.

12
FITXES ACTIVITATS ENERGITZANTS

123, GEST-2-3, GEST-GEST-3, GEST-GEST-GEST

Necessitaràs un col·laborador/a per explicar l’activitat.

 Demana al teu col·laborador que es posi davant teu i digues-li que

començareu a contar fins a 3, dient cadascú un número per torn.
 Tu dius 1, ell/a 2, tu dius 3, ell/a 1, tu dius 2, ell/a 3, etc., fàcil, oi?
 Fes parelles amb el grup i demana’ls-hi que vagin fent el mateix.
 Ara explica la següent fase, piques de mans (substitueixes verbalitzar l’1
pel gest), el teu col·laborador diu 2, tu dius 3, ell pica de mans, tu dius 2,
etc.
 Explica la següent fase: tu piques de mans en lloc de dir 1, el teu
col·laborador es toca el cap en lloc de dir 2, etc.
 Ara explica l’última fase del joc, afegeix una acció, un gest pel número 3
així que tota la seqüència serà amb gestos i no amb números (picar de
mans, tocar-se el cap, rascar-se el genoll). Convida a tothom a que ho faci,
els gestos de cada parella seran diferents, cadascú ha de decidir el gest
que vol utilitzar per a cada número).

FORMES DE CAMINAR
1. Fes grups de 6 persones.
2. El primer de la filera es posa a caminar d’una manera concreta i en
aquest primer moment serà el model a seguir.
3. El segon el segueix, i tota la fila també, mirant de caminar com la persona
que tenen al davant.
4. Quan ha fet un parell de voltes, el primer passa a darrera i ara és el que
era segon qui fa de model i el següent de la filera observa i imita la seva
forma de caminar.
No cal caminar de manera estranya. És un exercici d’observació.
Variacions:
 Els i les imitadors/es són un parell o més.
 El qui camina pensa en una manera particular de caminar, no en la seva.
 Per parelles, tots i totes fa l’exercici. Quan el facilitador/a diu GIRA giren
rols; quan diu ATURA, s’aturen, caminen una mica i cerquen noves
parelles.
 El qui guia no només camina, sinó que fa gestos amb els braços o altres

13
COMPTAR COM SI FÓSSIM NOMÉS UN/A
 Asseguts o drets en cercle, el grup prova de comptar fins a deu (o a vint!)
com a grup.
 Únicament una persona pot dir cada un dels nombres.
 Es comença a comptar 1, 2 ...
 Si dues o més persones diuen un número al mateix temps, s’ha de tornar a
començar.

FEM DE MIRALL

En posem en parelles.

Una de les persones integrants de la parella farà moviments, gestos, l’altra persona
li ha de fer de mirall, fent els mateixos gestos que fa la seva parella. Després d’un
minut canviem el rol, la persona imitadora passa a fer els moviment, i tornem a fer
el mateix.

14
FORMES DE CAMINAR
 Demanem que en grups de 6 persones es posin en filera.
 El primer de la fila es posa a caminar d’alguna manera concreta, en
aquest primer moment serà el model a seguir.
 El segon el segueix, i tota la fila també, mirant de caminar com la
persona que tenen al davant.
 Quan ha fet un parell de voltes, el primer passa a darrera i ara és el que
era segon que fa de model i el següent de la filera observa i imita la seva
forma de caminar
No cal caminar de manera estranya. És un exercici d’observació
Variacions:
 Els imitadors són un parell o més
 El que camina, pensa una manera particular de caminar, no la seva
 Per parelles, tots fan l’exercici, quan el facilitador diu GIRA giren rols;
quan diu ATURA, s’aturen caminen una mica i cerquen noves parelles
El que guia, no només camina, sinó que fa gestos amb els braços o altres parts
del cos (espatlles, malucs, mans, dits, …)

NOM-QUALITAT POSITIVA
 Els participants estan drets en cercle.
 La primer persona diu el seu nom i una qualitat positiva que comenci pel
seu nom, per exemple: Sílvia-Sàvia. El següent repeteix el nom i la
qualitat de la primera persona que ha parlat i seguidament diu el seu nom
i una qualitat positiva seva que comenci per la mateixa lletra que el seu
nom, per exemple: David-Divertit. El tercer va sumant, i així
consecutivament.
Bon joc per aprendre noms en un grup que no es coneix!
Variacions: es pot fer només amb una afició, i fent-ho gestualment.

15
SÍL·LABES ACTIVES
1. Els participants estan drets en cercle.
2. La primera persona diu el seu nom i, per cada síl·laba fa un gest (moure
les mans, tocar-se el cap, pica de mans, per exemple). Els altres
repeteixen les síl·labes i fan els gestos.
3. La segona persona diu el seu nom de la manera indicada, el grup repeteix
el nom i gestos i, a continuació va dient el nom i gestos dels que ho han
dit abans
Molt bon joc per aprendre noms en un grup que no es coneix.

Variacions: fer només un gest per nom.

16
5.TÈCNIQUES PER A L’ACTIVITAT PRINCIPAL

17