RECULL D’EXÀMENS DE PSICOLOGIA (2010)

Índex d’exàmens:

Avaluació i Intervenció en Problemes Clínics

Avaluació i Tècniques d’Intervenció Social
Criminologia
Diferències Humanes i Diversitat
Dinàmica de Grups
Farmacologia del Comportament
Fonaments de Neurociència
Genètica i Evolució del Comportament
Història de la Psicologia
Metodologies Científiques en Psicologia
Psicofisiologia
Psicologia Comunitària i Benestar Social
Psicologia de l’Educació
Psicologia del Desenvolupament II
Psicologia del Pensament
Psicologia dels Grups i els Moviments Socials
Psicologia de la Comunicació, els Sistemes d’Escriptura i les TIC
Psicologia de la Personalitat
Psicologia de les Organitzacions
Sociogènesi de la Psicologia Científica
Sociopsicologia del Treball
Teoria Psicoanalítica
Teràpies Psicològiques
Avaluació i Intervenció en Problemes Clínics

(enunciats penjat a l’aula per la consultora de l’assignatura)

GENER 10
13/01/09
PRIMERA PART:

1) El “jo” actua d’acord amb el principi de:

a. Realitat
b. De la consciència moral
c. El plaer
d. Sota cap principi

2) El “allò” actua d’acord amb el principi de:

a. Realitat
b. De la consciència moral
c. El plaer
d. Sota cap principi

3) La Teràpia Centrada en el Client té una concepció:

a. Intervencionista
b. Basada en les potencialitats del client
c. No intervencionista
d. b i c són certes

4) El constructivisme:
a. Considera que la realitat no se’ns revela directament, sinó que ha de ser
construïda
b. Té una gran influència en els model cognitiu
c. Té una gran influència en el model sistèmic
d. Totes a, b i c són certes

5) En el model lineal:
a. Un esdeveniment (B) s’explica per una causa (A)
b. Un esdeveniment (B) s’explica per múltiples causes (A1, A2, A3....)
c. A afecta B i també B afecta A en una relació interaccional que inclou
altres aspectes implicats
d. A, b y c són certes

6) En el model circular:
a. Un esdeveniment (B) s’explica per una causa (A)
b. Un esdeveniment (B) s’explica per múltiples causes (A1, A2, A3....)
c. A afecta B i també B afecta A en una relació interaccional que
inclou altres aspectes implicats
d. A, b y c són certes

7) En la teràpia de parelles la posició del terapeuta és difícil i per tant la

seva_______________és d’importància cabdal. ¿Quina paraula manca en
aquesta frase?
a. Parcialitat
b. Contratransferència
c. Aliança amb un dels membres de la parella
d. Intolerància
8) L’anòmia és:
a. Una tribu urbana que no té nom
b. L’absència de regles
c. L’exaltació de l’autosuficiència
d. Sobreabundància d’informació

9) En el trastorn per estrés posttraumàtic el record intencional de l’esdeveniment

traumàtic es caracteritza per ser:
a. Molt vívid
b. Amb gran nombre de detalls
c. Organitzat
d. Fragmentat

10)Segons l’inventari ISRA el concepte “em preocupo fàcilment” es classificaria com

a:
a. D’avaluació
b. Cognitiu
c. Fisiològic
d. Motor

11)Segons Millon la direcció en que el subjecte busca els seus reforços positius és
ambivalent quan:
a. Quant la fonts del reforç no es troba ni en un mateix ni en els altres
b. Quan el benestar del subjecte depèn dels altres
c. Quan el subjecte busca el reforç en sí mateix
d. Quan la font del reforç no està ben definida

12)En l’avaluació de l’anorèxia i de la bulímia s’ha de tenir en compte, com a

mínim:
a. L’estat físic general
b. L’estat mental general
c. Els trastorns concurrents que es puguin donar
d. Totes tres a, b i c són certes

13)En el mobbing la intervenció psicològica:

a. No es fa quasi mai
b. És a nivell individual
c. És a nivell individual i col.lectiu
d. És a nivell col.lectiu

14)La denominació que fan alguns terapeutes de clients en lloc de pacients es

refereix a:
a. Que el client paga
b. Que el client sempre té la raó
c. Que el subjecte és un ens actiu en el procés terapèutic
d. Que pacient ve de paciència i no sembla adequat

15)Dins les actituds del terapeuta que afavoreixen la teràpia, trobem:

a. Maneig vicari
b. Control de problemes personals
c. Problemes personals
d. La rebel·lió vicària

SEGONA PART:

Llegeix la següent història clínica i contesta les preguntes que trobaràs després:
Nom: Marta
Edat: 32 anys
Professió: treballa en una farmàcia familiar i en les hores lliures, va a domicili a
curar o punxar pacients
Nivell d’estudis: auxiliar de clínica

Motiu de consulta: ‘està molt nerviosa i confosa, arrel de separació matrimonial’

Antecedents mèdics familiars: Pare diabètic
Antecedents psicopatològics familiars: només diu que la seva mare ‘és molt
nerviosa’ i té molt mal caràcter
Antecedents mèdics personals: cap d’interès
Antecedents psicopatològics personals: des que es va separar va anar al metge de
capçalera que li va donar un antidepressiu i un ansiolític

Genograma familiar:

Relacions familiars: fa 1 any que es va separar, després de 7 anys de matrimoni. Al

principi les relacions amb el seu ex-marit eren molt tenses, però ara són ‘correctes’.
Amb la seva família d’origen la relació és acceptable. Però al treballar amb els seus
pares, li suposa molts conflictes entre ella i ells. Amb el seu germà la relació no és
dolenta però molt distant, quasi mai es veuen. Ell és adoptat i està barallat amb els
pares.
Situació laboral: treballa pels matins a la farmàcia dels seus pares, i a les tardes
com a practicant (a través de la farmàcia, sobretot, obté clients, per a anar a posar
injeccions, fer cures...). Procura poder anar a buscar a la seva filla a les cinc o a les
sis, si algun dia fa alguna activitat extra-escolar. Amb les dependentes de la
Farmàcia té molt bona relació.
Relacions socials: moltes. Té molts grups d’amics, i, des que es va separar, ha
recuperat grups d’amics. Inclús s’estressa perquè de vegades li diuen per sortir
unes amigues també separades o unes dependentes de la botiga i no sap qui elegir.
Lleure: li agrada molt sortir amb gent i parlar amb ells. No té cap ‘hobby’ concret’.
Es defineix a sí mateixa: Molt nerviosa. Li agrada molt parlar, no s’enfada fàcilment
i sovint se sent pressionada pel que volen els altres d’ella. No li agraden els
conflictes.
Exploració psicopatològica: plora molt durant l’entrevista, tensa i nerviosa. Mostra
una gran verborrea, molt nerviosa, encara que no té masses problemes per a
dormir, ja que va molt cansada. És molt organitzada amb la seva vida quotidiana, i
difícilment tolera canvis d’horaris o activitats pròpies o de la seva filla. Té la casa
molt neta i ordenada, no suporta el desordre i es posa molt nerviosa si la seva filla
desordena molt algun racó de la casa.
HISTÒRIA DEL PROBLEMA

Després de set anys de matrimoni, la Marta va decidir separar-se perquè no

s’adaptava a la forma de ser del seu marit. El troba un immadur, treballava en una
feina molt mediocre, i no tenia cap interès per a prosperar, mentre ella (paraules
textuals) ‘es partia l’esquena treballant’. La seva filla va venir sense buscar-la i va
posar sobre la taula la immaduresa d’ell. No col·laborava en res ni s’aixecava mai a
la nit (‘no feia ni el gest!!’). Sempre deia: ‘jo no la volia tenir la nena, per tant és
cosa teva...’. Es referia a que ell hagués preferit avortar, però la Marta no ho va
voler. Ell es barallava amb els companys de la feina i sempre deia ‘al final me
n’atiparé i els engegaré’. Ella s’angoixava molt al sentir això, ja que tenia por
d’haver d’assumir, no només la feina de casa, sinó tot el manteniment. La seva
família estava molt ben situada econòmicament, però ella sempre ha procurat no
demanar res, encara que constantment li ofereixen. No vol ‘entrar en la roda’ de
deure’ls-hi favors, ja prou que la tenen lligada amb la dependència laboral que té
d’ells. Els seus pares, per una part li ofereixen suport i tot el que vulgui, però
després ella sent que li fan pagar: esperen que hi vagi cada cap de setmana (va
començar recent separada a anar-hi per no estar sola i perquè tenen una casa
gran, i així la nena es distreia i ara si no hi va ja li retreuen), no toleren que els
contradigui (volen que segueixi la Farmàcia, però quan ella intenta prendre una
decisió, sempre la censuren, mentre que si els demana què ha de fer l’esbronquen
perquè creuen que ‘ja va sent hora que decideixis pel teu compte!!’). Si algun cap
de setmana vol fer un pla alternatiu, es posa molt nerviosa, té un nus a l’estómac i
toca la fusta del taulell de la botiga per a que ‘tot surti bé’. Hi ha caps de setmana
que entre els dos o tres grups d’amigues que té i els seus pares se sent molt
malament perquè creu que als que no tria els decep.

Ella no és llicenciada en Farmàcia, ni es veuria capaç de treure’s la carrera i això

l’amarga molt, se sent molt inferior als seus pares i germà, que són tots tres
llicenciats en farmàcia. Va provar de fer la carrera, però ‘se li va entravessar’, no
podia. Diu que hauria d’haver continuat, encara que tardés 10 anys en acabar!!’

De vegades queda a prendre un cafè amb el seu ex-marit, o es veuen per a

intercanviar la nena i els pares li retreuen: no l’has ni de veure!! Li diuen.

Observació durant l’entrevista: discurs verborreic, molt accelerat. Plora sovint i se

la veu tensa.

GUIÓ DE TREBALL:

1) Si fossis un terapeuta d’orientació sistèmica: Com enfocaries el cas? Quina

informació et mancaria? Fes l’esquema sistèmic. S’esperava que es fessin
preguntes dirigides a les relacions entre els diferents sistemes que conformen el
cas i les seves relacions. I fer un esquema sistèmic, que implica presentar
interaccions, no un genograma.
2) Digues quins qüestionaris passaries per a ajudar-te en aquest cas i perquè. Els
habituals, algun per a mesurar ansietat, un per depressió i un per perfil de
personalitat. No és adequat mesurar el nivell de intel.ligència.
3) Assenyala algunes preguntes que faries a la pacient per a determinar si pot
estar patint distimia o depressió major. S’ha valorat tenir en compte preguntes
dirigides a a esbrinar el grau o intensitat dels símptomes depressius i el curs
crònic o en fases.
4) Assenyala les funcions negatives i les positives segons Meltzer i Harris, en
aquest cas. Veure-les al material, calia assenyalar-les d’aquests autors, no dir
aspectes negatius o positius de la relació familiar.
El terapeuta li diu que de cap manera ha d’acceptar que els seus pares la pressionin
així, i li diu textualment: “escolta noia, ja vas sent grandeta, has de passar dels
teus pares”. És correcte aquesta intervenció? ¿Perquè? No és correcte, veure
motivacions disfuncionals.

16/01/09
PRIMERA PART:
1) El “superjò” actua d’acord amb el principi de:
a. Realitat
b. De la consciència moral
c. El plaer
d. Sota cap principi

2) La psicoanàlis personal és un tractament que va definir:

a. Etchegoyen
b. Coderch
c. Laplanche
d. Freud

3) La vocació objectivista pertany al model:

a. Psicodinàmic
b. Centrat en el client
c. Conductual
d. Psicocoproral

4) En la comunicació, el nivell pragmàtic implica dos nivells, que són:

a. Nivell alt i pragmàtic
b. Pragmàtic i Semàntic
c. Semàntic i baix
d. Alt i baix

5) En el model multicausal:
a. Un esdeveniment (B) s’explica per una causa (A)
b. Un esdeveniment (B) s’explica per múltiples causes (A1, A2, A3....)
c. A afecta B i també B afecta A en una relació interaccional que inclou altres
aspectes implicats
d. A, b y c són certes

6) En el WAIS-III NO forma part de l’índex de manipulació la següent escala:

a. Digits
b. Historietes
c. Matrius
d. Cubs

7) Respecte els efectes del divorci en els fills, en els grups adolescents és propi:
a. La regressió
b. Temors i plors
c. Desvaloració de les relacions familiars i dels pares
d. Pors, fòbies i tristesa

8) El diagnòstic preliminar:
a. Té com a objectiu determinar la pertorbació que afecta l’individuo
b. Té com a objectiu valorar aspectes que poden ser útils per a establir una teràpia
adequada
c. Es fa emprant tests molt estables
d. Totes a, b i c són certes
9) En el trastorn per estrés posttraumàtic el record no intencional de l’esdeveniment
traumàtic es caracteritza per ser:
a. Molt vívid
b. Fragmentat
c. Poc organitzat
d. Amb pobresa de detalls

10) L’entrenament en tècniques de relaxació serveix per a:

a. Automatitzar el procediment de relaxació
b. Que l’individuo aprengui a reconèixer els primers signes de tensió
c. Que l’individuo es pugui relaxar abans que l’ansietat sigui excessiva
d. A, b i c són totes tres certes

11) En el tractament del trastorn de personalitat histriònic, el primer pas consisteix en:
a. Mostrar al pacient la seva tendència a dramatitzar
b. Que el terapeuta aprengui a no respondre agressivament al comportament
desafiant del pacient
c. Tenir en compte l’amenaça de suïcidi
d. Canviar la manera de gaudir del subjecte

12) En un pacient que pateixi addicció al sexe cal determinar el tipus d’educació sexual que
va rebre el subjecte en la seva família d’origen:
a. Sempre
b. Mai
c. Només de vegades
d. Només si el subjecte en vol parlar

13) La síndrome de desgast professional es coneix també com a:

a. Mobbing
b. Burn out
c. Bullying
d. Cap de les anteriors és certa

14) Els estils de vida fan referència a un conjunt de comportaments bàsics per a mantenir un
bon estat de salut:
a. Física
b. Mental
c. Física i mental
d. No tenen res a veure amb un estat de salut

15) En la teràpia l’enquadrament intern:

a. Depèn en gran mesura de les posicions teòriques
b. Es refereix bàsicament al lloc en el qual es fa la teràpia
c. Es refereix a la duració de les sessions terapèutiques
d. Són els honoraris de les sessions

SEGONA PART: Llegeix atentament el següent cas pràctic i contesta després al guió de
treball que es planteja.

________________________________________________________

Dona, 37 anys, casada fa 7 anys, sense fills

Llicenciada en Ciències Econòmiques
Treballa en un banc a Barcelona
Derivada per: el seu ginecòleg
Motiu de consulta: "Vaginisme"

HISTÒRIA CLÍNICA:

- Antecedents mèdics familars: cap d’importància

- Antecedents psiquiàtrics familiars: nega
- Antecedents mèdic personals: cap d’importància
- Antecedents psiquiàtrics personals: nega

GENOGRAMA FAMILIAR:

7 anys de
matrimoni
37a. 37 a.

El seu marit treballa en una empresa d’electricitat, té una titulació de F.P., primer grau.

NIVELL D’ESTUDIS: Llicenciada, sempre ha tret molt bones notes

ENTORN LABORAL:
- Satisfeta amb la seva feina, s’hi entrega molt. Es passa el dia treballant, és
perfeccionista i auto-exigent. En quant a les relacions amb els companys de feina,
contesta que són bones, però que, en qualsevol relació laboral, sempre hi ha “pegues”.

ENTORN FAMILIAR:

Bones relacions amb la seva familia d’origen, encara que no els veu massa. Com que tot el
dia es fora, els seus pares li compren i dissabte va a buscar les coses. Mala relació amb la
seva mare política (el seu sogre va morir fa temps) i amb el germà del seu marit. Aquest
sembla també tenir-hi mala relació, no queda molt clar el motiu.

RELACIONS SOCIALS:

Tenen alguns amics, però expliquen que fa un temps sortien molt sovint amb una parella fins
que es van barallar. El motiu va ser que de tant anar junts van creure que hi havia “massa
confiança” i que aquesta parella s’estava involucrant excessivament en coses seves. Van
trencar la relació. Ara més aviat surten sols.

RELACIONS DE PARELLA:

Manifesten que són bones.

EXPLORACIÓ PSICOPATOLÒGICA:

- Estat d’ànim: De vegades té èpoques de tristesa, però mai ha necessitat tractament.

S’estressa amb el tema laboral.
- Insomni: nega
- Obsessions-compulsions: es defineix com molt maniàtica, moltes conductes d’higiene
exagerada (per exemple si cuina, cada vegada que toca el menjar es renta les mans).
Nega pensaments rumiatius.
- Conducta alimentària: sempre ha fet règim, exerceix un auto-control estricte, mantenint-
se en un pes, del qual creu que no ha de passar. Si ho fa està dies fent dieta fins que
s’aprima de nou.

HISTÒRIA DEL PROBLEMA:

Durant el temps de noviatge no van tenir mai relacions sexuals complertes. De casats mai
han pogut arribar a la penetració, tenen relacions sexuals satisfactòries, i es decideixen a
consultar ara perque volen tenir un fill. L’exploració ginecològica es totalment normal.

Exploració del problema sexual:

- Home: Impuls: Adequat

Excitació: Adequada
 Orgasme: Adequat
Satsifacció sexual (de l’1 al 10): 8

-Dona:
Impuls: Adequat
Excitació: Adequada
Orgasme: Adequat
Satsifacció sexual (de l’1 al 10): entre 7 i 8 (li costa decidir-se)

Freqüència: 1-2/setmana

Ús d’anticonceptius:

Al casar-se ella va començar a prendre anticonceptius orals, però al veure que no podien
realitzar la penetració, els va deixar. Quan hi ha fregament entre els genitals, ella li fa posar
el preservatiu “com a mesura d’higiene”.

ACTITUDS CAP A L’EXAMINADOR:

- Molt hostil, resta a la defensiva i contesta de manera escueta. Procura negar problemes
en les diferents àrees examinades, de manera que molts detalls de la història clínica
s’han omplert en el curs de moltes sessions.

OBSERVACIONS:

- Quan es fa la visita amb el seu marit davant, aquest quasi mai intervé, a menys que
l’examinador es dirigeixi explicitament a ell: en aquest cas mai contradiu les afirmacions
de la seva dona. Ella s’enfada sovint si ell no contesta el que ella volia.

DIAGNÒSTIC PROVISIONAL: Vaginisme primari

EVOLUCIÓ DEL CAS:

- Al llarg del curs clínic s’han fet vàries sessions de la parella junts o per separat. La
pacient afirma sempre que es posa en mans del terapeuta perque vol tenir un fill, i que si
no fos per això a ella no li importaria continuar com fins ara. En canvi el seu marit deixa
entreveure que li faria molta il.lusió tenir un fill propi, no adoptat. Hi vàries visites
tenses, en les que la pacient es mostra molt hostil, inclús amb el terapeuta, a qui arriba
a faltar al respecte verbalment. També es desagradable quan parla d’altres, com per
exemple al referir-se al ginecòleg, ho fa dient “aquell” “o aquest tio”. Se l’arriba a invitar
a canviar de professionals.
- Segueix les pautes imposades, que es combinen entre el psicòleg i el ginecòleg que, de
tant en tant, li fa una sessió en la que li introdueix un “espéculum”, cada vegada més
gran, A cada nou pas assolit, posa en dubte que serveixi per a res.

GUIÓ DE TREBALL

1) Fes un resum del cas. El resum s’havia de fer segons s’ha treballat a l’aula.
Presentant els trets principals del cas sense fer inferències de causalitat ni
diagnòstics. No ha de portar guions ni punts ni ocupar més d’un paràgraf.
2) Digues l’enfocament que faria d’aquest cas un psicòleg d’orientació psicoanalista,
quina informació li mancaria i com plantejaria la teràpia. Bàsicament buscar aspectes
de la relació familiar de la pacient, sobretot respecte el seu pare, i als homes. El
vaginisme pot ser un reflex d’unes relacions determinades amb els homes, un rebuig
al sexe.
3) Assenyala les funcions de la família segons Meltzer i Harris. Assenyalar les que diuen
aquests dos autors, no dir aleatòriament coses que semblin positives o negatives,
sinó els conceptes que han elaborat aquests autors.
 4) Hi ha indicis d’algun problema d’ansietat? Raona la teva resposta. Llistar els
símptomes d’ansietat fisiològica i cognitiva.
5) En un moment determinat el terapeuta perd la paciència i quasi cridant li diu a la
pacient: “escolti posi’s tranquila que de problemes sexuals n’hem tingut tots!”.
Comenta aquesta actuació del terapeuta i digues si hi trobes alguna motivació
determinada. És incorrecte i la motivació disfuncional seria la manca de control i
problemes personals.

23/01/09
PRIMERA PART:
1) El “jo” actua d’acord amb el principi de:
a. Realitat
b. De la consciència moral
c. El plaer
d. Sota cap principi

2) La psicoanàlis personal és un tractament que va definir:

a. Etchegoyen
b. Coderch
c. Laplanche
d. Freud

3) La Teràpia Centrada en el Client té una concepció:

a. Intervencionista
b. Basada en les potencialitats del client
c. No intervencionista
d. b i c són certes

4) El constructivisme:
a. Considera que la realitat no se’ns revela directament, sinó que ha de ser
construïda
b. Té una gran influència en els model cognitiu
c. Té una gran influència en el model sistèmic
d. Totes a, b i c són certes

5) En el model multicausal:
a. Un esdeveniment (B) s’explica per una causa (A)
b. Un esdeveniment (B) s’explica per múltiples causes (A1, A2, A3....)
c. A afecta B i també B afecta A en una relació interaccional que inclou altres
aspectes implicats
d. A, b y c són certes

6) En el WAIS-III NO forma part de l’índex de manipulació la següent escala:

a. Digits
b. Historietes
c. Matrius
d. Cubs

7) En la teràpia de parelles la posició del terapeuta és difícil i per tant la

seva_______________és d’importància cabdal. ¿Quina paraula manca en aquesta frase?
a. Parcialitat
b. Contratransferència
c. Aliança amb un dels membres de la parella
d. Intolerància

8) L’anòmia és:
a. Una tribu urbana que no té nom
b. L’absència de regles
c. L’exaltació de l’autosuficiència
 d. Sobreabundància d’informació

9) En el trastorn per estrés posttraumàtic el record no intencional de l’esdeveniment

traumàtic es caracteritza per ser:
a. Molt vívid
b. Fragmentat
c. Poc organitzat
d. Amb pobresa de detalls

10) L’entrenament en tècniques de relaxació serveix per a:

a. Automatitzar el procediment de relaxació
b. Que l’individuo aprengui a reconèixer els primers signes de tensió
c. Que l’individuo es pugui relaxar abans que l’ansietat sigui excessiva
d. A, b i c són totes tres certes

11) Segons Millon la direcció en que el subjecte busca els seus reforços positius és
ambivalent quan:
a. Quant la fonts del reforç no es troba ni en un mateix ni en els altres
b. Quan el benestar del subjecte depèn dels altres
c. Quan el subjecte busca el reforç en sí mateix
d. Quan la font del reforç no està ben definida

12) En l’avaluació de l’anorèxia i de la bulímia s’ha de tenir en compte, com a mínim:

a. L’estat físic general
b. L’estat mental general
c. Els trastorns concurrents que es puguin donar
d. Totes tres a, b i c són certes

13) En un pacient que pateixi addicció al sexe cal determinar el tipus d’educació sexual que
va rebre el subjecte en la seva família d’origen:
a. Sempre
b. Mai
c. Només de vegades
d. Només si el subjecte en vol parlar

14) La denominació que fan alguns terapeutes de clients en lloc de pacients es refereix a:
a. Que el client paga
b. Que el client sempre té la raó
c. Que el subjecte és un ens actiu en el procés terapèutic
d. Que pacient ve de paciència i no sembla adequat

15) Dins les actituds del terapeuta que afavoreixen la teràpia, trobem:
a. Maneig vicari
b. Control de problemes personals
c. Problemes personals
d. La rebel.lió vicària

SEGONA PART: Llegeix atentament el següent cas pràctic i contesta després al guió de
treball que es planteja.

Cas pràctic
La Sara és una noia de 16 anys. Té una germana de 21 i un germà de 14, viu amb els seus
pares a Barcelona. La seva mare té 50 anys i el seu pare 51. Va a l’institut, és bastant bona
estudiant, té un grup d’amigues, la primavera passada va sortir amb un noi, però va durar
només tres mesos, es va desenganyar molt i ho van deixar. Arrel d’un fet traumàtic, que va
acabar amb la mort violenta de la seva àvia, que vivia amb ells, la Sara ha desenvolupat un
sentiment de por, inseguretat. No vol estar sola a casa. Té una por constant a que li pugui
passar alguna cosa a ella o a la seva família, quan va pel carrer li sembla que la miren o la
segueixen. Ja no surt mai amb les amigues, encara que li insisteixen molt. Sovint pensa que
podia haver evitat la mort de la seva àvia. Ella hi tenia molt bona relació i anava a
acompanyar-la el dia que va morir, però al final es va desdir per poder anar al cinema amb
unes amigues. Creu que si ella hagués anat amb l’àvia tot això no hauria passat, no s’ho treu
del cap. També pensa sovint en l’aspecte que tindria el cadàver de la seva àvia, no li van
deixar veure, i tampoc aconsegueix treure-s’ho del cap. També pensa repetidament en la
persona que ho va fer, si ho sabés la mataria. Plora amb freqüència, i es sent malament,
sobretot a la nit. Un dia una amiga seva va anar per darrera i li va tapar els ulls i ella va
reaccionar amb violència, la va pegar. Diu: “em va donar un ensurt tant gran que no vaig
adonar-me’n que era la meva amiga i que era una broma, fins al cap d’una estona”. Una nit
de dissabte, a casa va tenir una sensació d’ofec, li costava respirar, un nus a la panxa...els
pares es van espantar i li van donar un tranquilitzant. Tots en consumeixen arrel dels fets.
Aquestes crisis li han passat en vàries ocasions, però aquesta va ser més forta, van estar a
punt de portar-la a urgències. A partir d’aquí els pares i germana insisteixen que vagi al
psicòleg o psiquiatra, ella es nega. Per fi decideix consultar al psicòleg de l’institut, qui li diu
que no pot fer res perquè el que li passa és normal. Al final decideix anar a la consulta d’un
psicòleg clínic.
Dorm bastant bé però té molts mals sons relacionats amb els fets traumàtics. Menja molt
poc, però és que mai ha tingut massa gana. La persona en qui més confia és la seva mare.
Aquesta la pressiona perquè surti i es distregui, però ella no vol, no en té ganes.

GUIÓ DE TREBALL
1) Fes el genograma familiar de la Sara i completa l’apartat “Exploració psicopatològica”
de la història clínica. El genograma és de la forma habitual i en quant a l’exploració
psicopatològica s’han de enumerar els símptomes que indiquin depressió, ansietat, o
tendència a la compulsió i obsessió.
2) Planteja com enfocaria aquest cas un terapeuta d’orientació cognitiu-conductual: què
li mancaria esbrinar i quins objectius terapèutics es marcaria. Buscar pensaments
erronis, i establir els objectius a partir d’aquests.
3) Sembla que hi ha força indicis d’ansietat en la Sara, fes un inventari ISRA. Veure el
model en el material.
4) Algunes parts d’aquest cas ens indiquen sospites de depressió. Elabora un guió de
preguntes que faries per a diferenciar entre distimia i depressió major. Preguntes
dirigides a determinar grau i intensitat dels símptomes depressius i cronicitat o no
del trastorn.
5) El psicòleg que até la Sara té una filla d’edat semblant i quan la Sara li explica tot el
que li ha passat no pot evitar que li caigui una llàgrima. Creus que és correcte?
Perquè? No es correcte, implica manca de control dels problemes personals.
Avaluació i Tècniques d’Intervenció Social

GENER 10
16/01/09
1.- Descriu els Serveis Socials d'Atenció Primària: destinataris, objectius, funcions,
professionals, i tipus de servei

2.- Descriu el sistema social d'atenció i protecció a la infantesa

Criminologia

GENER 10
23/01/09
Pregunta de desenvolupament:
Model Integrador respecte model ressocialitzador

Preguntes curtes:
1.mètode de la criminologia
2.aportacions de la fisonomia
3.neutralització de la víctima
4.prevenció arquitectònica i urbanística
5. principal idea de les teories de l’aprenentatge social

Diferències Humanes i Diversitat

GENER 10
16/01/09
Hi havien 5 preguntes curtes i 1 de llarga.

La llarga anava sobre les polítiques d'integració social. Quin eren els països
prototípics, quines vies accés a la immigració tenen, etc.

De les curtes, recordo:

- la metàfora de la "teranyina" de Wolf
- diferències entre història estacionaria i acumulativa
- explicar la relació entre classes, grups d'estatus i de prestigi i relacionar-ho amb
les comunitats ètniques

Dinàmica de Grups

GENER 10
16/01/09
Eran 4 preguntas:

- diferencias aprendizaje cooperativo y colaborativo

- tipos de comunicación
- como se puede evitar el pensamiento grupal (o algo así, no lo recuerdo muy bien)
- inventar un caso donde haya problemas tipo falta de cohesión, liderazgo, etc. y
explicar que dinámica de grupo utilizarías (ésta última pregunta valdría 3 puntos y
el resto 2,5 puntos cada una)

Farmacologia del comportament

GENER 10
23/01/09
10 preguntes tipus test, amb 4 opcions cadascuna i només una resposta vàlida (1 punt per
pregunta acertada, -0,25 per pregunta errònia)

Preguntes llargues:

- Dir si dos medicaments diferents amb el mateix principi actiu poden tenir diferents
activitats terapèutiques? i per què?

-Quins són els principals tractaments farmacològics per a l'alcohol

Fonaments de Neurociència

GENER 10
16/01/09
Van sortir preguntes relacionades amb:

- les tècniques de neuroimatge( aquestes són les que surten més, repasseu-les en especial)
- l'àrea de Wernike
- Paul Broca
- cirurgia estereotàxica
- les hormones relacionades amb la son
- localització d'alguna estructura, com l'hipocamp
- els sons aguts i greus
- senyals de sacietat
Etc.

Genètica i Evolució del Comportament

GENER 10
13/01/09
Preguntes tipus test:
1.Què determina el Genoma Humà?
2.Assenyalar la resposta incorrecta sobre estudi de bessons MZ i DZ
3.Senyalar alguna de les parts de la traducció genètica
4.Quins son els processos d'expressió gènica
5.Alguna cosa sobre els patrons d'herència
6.Segons el patró d'una malaltia que ens deien, establir quin patró segueix

I no recordo més...

Les dues preguntes obertes, feien referència a l'heretabilitat (explicar què és i de què depèn)
i la segona sobre l'assessorament genètic en un cas concret
16/01/09
Deu preguntes tipus test (a 0'7 la resposta correcta i -0'23 la incorrecta, malgrat que al full
d'examen i per una errada, constava -1'175!!!)

No ha sortit arbre genealògic

La primera pregunta oberta demanava explicar el procés de meiosi (o formació de gàmetes

en eucariotes) i dibuixar-lo.

La segona pregunta (molt punyetera ella): Explicar quins són els gens mutants implicats en
la malaltia de Parkinson i les conseqüències deletèries.

23/01/09
Hi havien 10 preguntes a escollir 4 respostes i les respostes malament restaven. Les
preguntes les he trobat punyeteres, tenies que entendre bé el temari.

Després hi havia 2 preguntes obertes (no són literals):

1. Explica que significa: "el gen, una proteïna"
2. Que aporten les tècniques de neuroimatge a l'estudi de la genètica de la conducta?

Història de la Psicologia

GENER 10
13/01/09
Han estat 4 preguntes i dos textos un de Freud i l'altre de James Williams.

Les preguntes eren, no son literals! (tot fent referència als dos textos)

1. Pregunta sobre Freud, sobre el text quina era la teoria que tenia sobre el jo i que havia
provocat, i el perquè havia evolucionat aquesta teoria.

2. sobre James, Dinàmica de les emocions, en que es basaven i si Freud en les seves teories
també hi havia similituds. argumenta.

3. l'escola Nord-americana que pertanyia James i les diferències que hi havien en l'estructura
de la personalitat entre els dos autors.

4. Diferencies entre el present i passat entre Freud i James.

Metodologies Científiques en Psicologia

GENER 10
23/01/09
1. Com es calcula el grau d'acord entre observadors.
2. Què faries per neutralitzar la variable Gènere en un estudi amb una VI de dos nivells?
3. Quines avantatges tenen els estudis intrasubjecte?
4. Com ho faries per a bloquejar la variable Intel·ligència en dos grups d'estudi?

Després hi havia 4 preguntes més relacionades amb fragments d'informes científics molt
curtets.
5. De quin tipus d'estudi es tracta? Justifica-ho.
6. Quina és la VI i els seus nivells? Quina és la VD?
7. De quin tipus d'estudi es tracta? Justifica-ho.
8. En què es diferencia l'estudi anterior d'un Disseny ex post facto retrospectiu, si és que es
diferencia?
Psicofisiologia

GENER 10
13/01/09
1. Que es la psicobiologia?

2. Descriure breument la classificació de les neurones segons la seva morfología.

3. Descriure la fase d'hiperpolarització del PA.

4. Que és la inactivació del Neurotransmissor?Explicar els diferents tipus de mecanismes

d'inactivació del neurotransmissor.

5. La malaltia d'Alzheimer. Et donaven dues substàncies i ni havia que dir i explicar quina
era le mes adequada. -Inhibidor de l'acetilcolicesterasa - Antagonista dels receptors
muscarínics

6. (crec que es deuria de revisar l'enunciat perquè jo no l'entenia massa be ) SN relacionar-

ho amb les vesícules encefàliques. La paraula vesícules estava 2 vegades repetida...

7. Hi havien 2 dibuixos per a posar noms de diferents estructures cerebrals. Molt clars i
fàcils.

16/01/09
- Descriu els tipus de neurones segons la seva funció
- Descriu la fase de despolarització d'un potencial d'acció i les seves bases iòniques.
- Descriu els tipus de receptors postsinàptics.

Les altres tres anaven sobre la histogènesi, la cirurgia estereotàxica i sobre dues substàncies
per pal·liar un dèficit de noradrenalina, causant de depressió. Vaja, era alguna cosa
semblant. Sento no recordar amb més claredat aquestes tres.

23/01/09
1.- Què són les tècniques de neuroimatge
2.- Què són els oligondendròcits
3.- Fase de repolartizació
4.- Receptors presinàptics
5.- Ansietat
6.- Efecte de l'hipotàlem sobre la hipòfisi
7.- Localitzar 5 parts

(Totes valien 1,5 punts menys la 7 que valia 1)

Psicologia Comunitària i Benestar Social

GENER 10
16/01/09
1- A quin tipus de participació es refereix aquella en que el conjunt d'activitats fetes per
un individu o grup té la finalitat d'incidir més o menys en els assumptes públics. (A
respondre en una línia)
 2- Què s’entén per Investigació acció participativa i almenys cinc pressupòsits dels
quals parteix

3- Què s’entén per Psicologia comunitària de la salut i què diferències hi ha amb el

Model Biomèdic. Descriu breument una situació amb una intervenció en la que
s'utilitzin els recursos teòricometodològics de la psicologia comunitària de la salut.

Temps: 2 hores (es pot fer tranquil·lament en una), espai: 4 fulls (és a dir, 7 cares de foli, ja
que en la primera cara hi ha l'enunciat)

Psicologia de l’Educació

GENER 10
16/01/09
Preguntes curtes:

- definir objecte d'estudi de la psicologia

- línia natural i línia social - cultural de Vigotski
- relació processos d'aprenentatge i desenvolupament en Piaget i Vigotski
- definir microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema de Brof...
- les quatre dimensions que donen lloc a diferents practiques educatives segons Moreno i
Cubero (grau de control, ambient comunicatiu, etc.)

Tema llarg:

Gairebé tot el mòdul 4. Societat informació i practiques educatives. Les tics en el sentit
vigotskià. Tres potencialitats tecnològiques de les tics (explicades). Exemple de benefici
pedagògic d'aquestes potencialitats.

*No sé si em deixo alguna cosa de la pregunta llarga...

Com a consell, mireu les preguntes que surten als exercicis d'autoavaluació dels mòduls.
Totes les preguntes curtes surten allà.

23/01/09
1- Per que creus que Piaget es representant del desenvolupament necessari?
2- Dimensions i estils educatius de Moreno i Cubero
3- Que es la psicologia pont aplicada?
4- ZDP de Vigotski
5- Connectivitat i multimèdia. Descriure’ls i posar dos exemples pedagògics

TEMA: Que es la perspectiva ecològica, descriure les seves 4 dimensions i

escollir d’entre els 8 característiques de la SI que s’exposa al mòdul 4 dues i
adaptar-les a cadascun dels nivells de la perspectiva ecològica

Psicologia del Desenvolupament II

GENER 10
13/01/09
1) Un caso de una señora de 69 años, que vivía sola y no podía mantener su vivienda ni
tenía amistades. Plantear desde la óptica de las teorías del envejecimiento de tercera
generación qué soluciones se le pueden aportar.
2) Colaboras en un programa radiofónico y te piden que hables sobre el ocio en la edad
adulta. Definir qué es ocio, para qué y por qué es importante y poner 5 ejemplos de
actividades que se pueden realizar teniendo en cuenta al público que va dirigido.

3) En un instituto hay un caso de "bullying". Natalia, de 2o de ESO se lo cuenta a sus

padres. Transcribir el posible diálogo y analizarlo desde el punto de vista del pensamiento
formal que tendrá Natalia y postformal de sus padres.

4) Comentar dos frases "Las personas mayores son incapaces de aprender" y algo así como
"el rendimiento en las tareas de las personas mayores es malo", según los últimos estudios
de aprendizaje y las teorías de evolución de la vejez.

16/01/09
1.- Per combatre casos d’anorèxia i bulímia, vols presentar una denúncia a una agencia
publicitària per denunciar l’ús d’imatges de noies desnodrides. Comenta els factors
físics/cognitius i psicosocials que s’hi veuen implicats.

2.- David, un noi de 24 anys té molts de dubtes sobre la seva feina, la seva parella... Diu
que a els seus amics els hi passa el mateix. A fi de tranquil·litzar-lo, comenta la situació en la
que es troba en el context de l’etapa que viu.

3.- Com a psicòleg d’un municipi et demanen fer una conferència junt amb un ginecòleg,
sobre la disminució d’estrògens en les dones. Comenta els canvis que comporta i proposa 4
solucions/activitats per pal·liar aquests canvis.

4.- En referència a l’article treballat a l’aula "rentable para hacienda, bueno para la salud",
comenta si fa ús de l’optimització selectiva de compensació.

Psicologia del Pensament

(enunciats penjats a l’aula pel consultor de l’assignatura)

GENER 10
16/01/09
Preguntes curtes

1. Descriu les quatre fases del raonament deductiu segons la teoria dels Models Mentals
de Johnson Laird i representa-ho a partir d’un exemple extret de la vida quotidiana.
2. La teoria de la Redescripció representacional de Karmiloff-Smith pretén explicar la
continuïtat entre el pensament implícit i el pensament explícit. Considera que el
procés es desenvolupa en tres fases recurrents. Quines són aquestes tres fases?

3. Què són els heurístics i quin paper representen en el pensament humà . Explica i
posa un exemple d’una correlació il·lusòria.

4. Quina és la diferència entre un problema ben definit i un problema mal definit. Posa
un exemple de cadascun d’ells i argumenta perquè consideres que són un problema.

Pregunta llarga

Llegeix atentament el següent fragment i a continuació respon a les preguntes plantejades.

“Por estas razones, el problema del método en la formación de hábitos de

pensamiento reflexivo se identifica con el problema de crear condiciones que
despierten y orienten la curiosidad, de establecer, entre las cosas experimentadas,
las conexiones que promuevan en el futuro el flujo de sugerencias y creen
cuestiones y finalidades que favorezcan la coherencia lógica en la sucesión de
ideas.”
Dewey, J. (1933/2007) Cómo pensamos. La relación entre pensamiento reflexivo y
proceso educativo. Barcelona: Paidós

1. Explica i descriu a través d’un exemple les fases del pensament reflexiu de Dewey.
2. A què es refereix Dewey quan parla del problema del mètode? Quines implicacions
presenta el model de Dewey en relació als models educatius prevalents a la seva època
(Dewey)?
3. Creus que el model de Dewey pot considerar-se una teoria del pensament
contextualitzat? Justifica la teva resposta
4. Explica dos de les conclusions que extreuen Vygotsky i Luria dels seus treballs
d’investigació amb persones analfabetes habitants de regions amb un marcat
subdesenvolupament econòmic. Què aporten en relació a les teories del pensament
descontextualitzat?

16/01/09
Preguntes curtes
1. Relaciona les modalitats del pensament de Bruner amb el pensament reflexiu de Dewey.
2. Explica la diferència entre canvi conceptual superficial i canvi conceptual radical. Descriu
els tres pre – requisits per al canvi conceptual intencional i argumenta breument perquè
creus que suposa un avenç en relació a les teories de la formació de conceptes.
3. Quines són les tres posicions respecte a la relació entre el raonament formal i el
raonament informal? Explica i argumenta quina de les tres creus mostren un panorama
més complert sobre el raonament informal.

4. La teoria de la Redescripció representacional de Karmiloff-Smith pretén explicar la

continuïtat entre el pensament implícit i el pensament explícit. Considera que el procés
es desenvolupa en tres fases i descriu quatre nivells en els quals el coneixement es pot
representar. Anomena i descriu a través d’un exemple aquests quatre nivells.

Pregunta llarga

Llegeix atentament el següent fragments i respon a les preguntes que el succeeixen.

“Els càlculs de probabilitat i d’utilitat poden ser judicis molt complexos, però
la teoria de l’elecció racional pressuposa que les persones les realitzen molt
bé. Els defensors de la teoria no insisteixen en el fet que les persones no
puguin fer errors en els càlculs, però insisteixen en el fet que els errors no
són sistemàtics. El model pressuposa, per exemple, que l’actor racional
seguirà les regles elementals de probabilitat quan calculi, per exemple, la
probabilitat que té un candidat de guanyar les eleccions o les possibilitats
de sobreviure una intervenció quirúrgica. Però (...) l’evidència mostra que
molts dels judicis de versemblança i de risc, no s’ajusten a les lleis de la
probabilitat”
T. Gilovich i D. Griffin (2002). Introduction –Heuristics and biases: then and
now. A. T. Gilovich, D. Griffin i D. Kahneman (Eds.), Heuristics and biases.
The psychology of intuitive judgment. Cambridge University Press, pp. 2-3.

1. Defineix amb les teves pròpies paraules què és un heurístic. Quin paper representen en
el pensament humà? Quines conseqüències alhora de prendre decisions?
2. A què es refereixen Tversky i Kahneman quan parlen del problema de la insensibilitat a
les probabilitats prèvies?
3. Posa un exemple de fal·làcia del jugador
4. Explica què creus que Gilovich i Griffin exposen en el fragment anterior.
5. Relaciona el “biaix de confirmació”, la “dimensió normativa de la comprovació
d’hipòtesis” i “l’analogia del científic”. Creus que les conclusions a les que arriba Wason
a la tasca de les targetes troba evidència en les situacions de la vida quotidiana?
Argumenta la teva resposta i posa-hi un exemple concret.

23/01/09
Preguntes curtes
1. Explica quina és la relació del pensament reflexiu (King i Kitchener), el pensament
epistemològic (Kunh i Weinstock) i el raonament informal.
2. Partint dels resultats obtinguts per Wason en la tasca 2-4-6, hi ha evidència sobre la
lògica falsacionista de Popper? Relaciona-ho amb l’analogia del científic.
3. Explica la diferència entre la probabilitat bernoulliana i la probabilitat bayesiana. Què
posen de manifest Tversky i Kahneman en relació al judici i la presa de decisions?
4. Relaciona el raonament analògic cas a cas i la teoria del prototip en la formació de
conceptes

Pregunta llarga

Responeu de manera argumentada les preguntes plantejades:

1. Poseu un exemple d’una inferència deductiva, digueu de quina tasca es tracta i

desenvolupeu la seva resolució segons els dictàmens de la lògica formal.
2. Com explicaria la teoria de la lògica natural el raonament que has plantejat? Quins
són els mecanismes psicològics subjacents a dit raonament?
3. Quina explicació donaria la teoria dels models mentals del mateix raonament?
Anomena i descriu a partir de l’exemple les quatre fases en el raonament segons la
teoria dels Models Mentals. Quins són els mecanismes psicològics subjacents a dit
raonament?
4. Quina de les dues teories ofereix una millor explicació en relació als processos
psicològics implicats en el raonament deductiu?
5. Quines són les crítiques que les teories del pensament descontextualitzat dirigirien a
les explicacions procedents de les teories de la lògica natural i la dels models
mentals?

Psicologia dels Grups i els Moviments Socials

GENER 10
16/01/09
Las tres primeras preguntas son el 60% de la nota y la cuarta el 40% restante.
1. Explicar desde las dfierentes teorías, cuáles son los factores que afectan negativamente al
rendimiento grupal.

2. Según los diferentes criterios de grupo, argumentar si las siguientes frases pueden
considerarse grupos o no:
 El conjunto de clientes que hay haciendo la compra en un supermercado.
 Las distintas familias que se encuentran haciendo la compra.
 La distintas empresas multinacionales que fabrican la mayoría de los productos
vendidos en el supermercado.
3. Argumentar qué criticas se han hecho desde el feminismo a los conceptos de "sexo" y
"género".

4. La última pregunta era un artículo sobre el Movimiento Sin Tierra, que es una agrupación
de campesinos brasileña, el cual había que analizar según la persepctiva de los nuevos
movimientos sociales.

23/01/09
- interpreta el transfuguisme des de les teories d'influència social, poder i tipus de
grups
- justificar si eren grups socials:
a) feligresos missa de 13:00
b) nens que fa 3 anys que fan catequesi i avui fan la comunió
c) l'església catòlica
- mapa de les 2 onades de feminisme
- comentar article moviment sindical a partir de la teoria del procés polític

Psicologia de la Comunicació, els Sistemes d’Escriptura i les TIC

GENER 10
13/01/09
1) Què és una cultura d’oralitat primària y què és una cultura d’oralitat secundària?

(valor: 20%)

2) Si volguessis estudiar com els mass-media produeixen estats d'opinió, quines teories
utilitzaries??

(valor: 25%)

3) Quina diferència hi ha entre comunicació y transmissió segons Regis Debray?

(valor: 25%)

4) Utilitzant el què saps sobre sociabilitat a la xarxa i les transformacions causades per les
TIC, analitza les següents notícies: (eren notícies sobre mobilitzacions organitzades i
convocades a través del Facebook i el Twitter i mòbils).

(valor: 30%)

23/01/09
1. Explica societat oral primària i secundària

2. Explica com justificaria el tema de les noves xarxes socials una persona
determinista tecnològica i una persona determinista social

3. Defineix i fica exemples de : Teoria de l'agulla hopodèrmica, teoria de

l'establiment d'agenda, teoria de doble flux i recontextualització

4. Un text sobre la lectura als nostres dies a Espanya (una notícia d'un diari) I
dues preguntes:

- Creus que l'alta cultura necessita dominància simbòlica i per què? (algo
així)
 - Diuen que la gent llegeix més, segons el que has après durant el semestre
quines limitacions i beneficis té la lectura?

Psicologia de la Personalitat

GENER 10
13/01/09
Consta de 25 preguntes tipus test on es pregunta per conceptes de tots els mòduls.

Després, ens han posat 5 preguntes obertes (respostes de 10-12 línees) on ens han
demanat per:

1-Antecedents de la psicologia de la personalitat i aportacions.

2-Característiques i objectius de la personalitat.

3-Objectius, autors, limitacions i avantatges de l'aproximació correlacional.

4-El canvi en la personalitat segons Franz.

5-Característiques principals de la teoria de Carl Rogers.

16/01/09
Primera part: 25 preguntes tipus tests

Segona part: preguntes curtes (10/15 línies)

1- Definició, característiques i exemples de teories implícites i teories explícites.

2- Definició i exemples dels conceptes: constitució, temperament, caràcter i intel·ligència.

3- Definició, autors rellevants i avantatges i inconvenients de l'aproximació experimental.

4- (No la recordo)

5- Model evolutiu de Millon.

23/01/09
25 preguntes test de l'estil:

Al humor negre per Hipòcrates, quin temperament li correspon? i marcar la

resposta entre 4 opcions.

Llavors hi havia 5 preguntes curtes:

1. Descriure: organisme, individu, psiquisme i persona.

2. Explicar què vol dir estabilitat i continuïtat de la conducta i aplicar-ho a tres

teories.

3. Explicar l'objectiu, els principals autors i els avantatges i inconvenients de la

perspectiva clínica.

4. Explicar teories, constructes principals, autors etc. de les teories

homeostàtques i d'incentius.
 5. model biosocial de Millon.

Psicologia de les Organitzacions

GENER 10
13/01/09
1) Els sistemes de les Organitzacions segons Scott
2) Diferencia entre Autoritat i poder
3) Com podem canviar Actituds
4) una frase sobre la comunicació en la organització amb sistema formal i on la direcció
estava implicada, s'havia desenvolupar tota la frase.

Sociogènesi de la Psicologia Científica

GENER 10
13/01/09
(LITERAL!)

Part1:

1. Quina és la concepció de subjecte que es proposa des del socioconstructivisme i com

contrasta amb la que es proposa des de la psicologia científica.

2. Partint de les propostes de Rose i Foucault com explicaries, breument, quin paper tenen
les tecnologies del jo en definir allò que som.

3. Quines són les principals característiques que es poden evidenciar en relació a la

construcció de les categories de tipus "personalitat límit" o esquizofrènia paranoide.

Part 2:

Partint d'allò que has aprés en aquesta assignatura en relació a la participació de la

psicologia en les pràctiques de govern de la subjectivitat, desenvolupa un petit exercici
d'autoreflexió sobre les implicacions de la teva futura pràctica psicològica. Per fer-ho hauràs
de començar amb preguntes com ara: Quines de les teves creences prèvies a l'inici d'aquesta
assignatura hauràs de qüestionar-te majoritàriament? Quins són els elements que creus que
hauràs de tenir en compte en la teva pràctica professional? Quins són els teus principals
dubtes, pors i punts forts?

16/01/09
Parte 1:

1.- Por qué crees que es importante una sociogénesis de la psicología científica? como lo
explicarías a alguien que no estudia esta carrera?

2.- Que tipo de subjetividad crees que tienen las sociedades fordistas?

3.- Ibáñez y el compromíso político.

Parte 2:

El binomio de la razón-desrazón. Te hacen un par de preguntar relacionadas con este

concepto, que pongas ejemplos y luego tu punto de vista.
23/01/09
Falta una de la primera parte que no recuerdo:

Había que desarrollar cada pregunta de la primera parte con una hoja y en el la segunda
parte de 3 a 5.

Primera parte
1- Que procedieminto desarrolla la P. cientifica siguiendo la racionalidad positivista.
2- Problematización

Parte dos:
Explica en que consiste la distinción que se hace Foucault entre la tecnologóa del yo y
tecnología del poder en la construcción de la subjetividad.

Sociopsicologia del Treball

GENER 10
13/01/09
1. Escull dos de les següents 3 preguntes, i desenvolupa-les en un màxim de 20 línies
(disculpeu, però només recordo les dos que vaig escollir jo!):

a) Desenvolupa les idees del neoliberalisme i de la neosocialdemocràcia.

b) Explica que s'entén per societat de risc.

2. Escull un dels dos temes i desenvolupa'l en un màxim d'una plana.

a) El paper del treball domèstic

b) La plena ocupació

Teoria Psicoanalítica

GENER 10
23/01/09
4 preguntes de teoria amb espai d'1 pàgina cadascuna per respondre

1.- assenyalar les similituds que hi ha entre el concepte de repetició i transferència

2.- A la vellesa la regressió al narcisisme es present al dol o a la malencolia?
3.- explicar com es conceptualitzen els estímuls fòbics i els fetitxes en els trastorns obsessiu
compulsius
4.- quina funció tenen en Freud i en Lacan les entrevistes preliminars

1 Cas a desenvolupar amb tres preguntes, 2 fulls per respondre-les

L'enunciat deia: En el cas de la Sra. E

a) quins actes es donen
b) b) quins records van sorgir associats a aquests actes
c) com s'interpreten aquestes posades en acte que hi són presents
Teràpies Psicològiques

GENER 10
16/01/09
8 preguntes curtes a desenvolupar cadascuna en mitja plana de foli, del que recordo:

1. Màxim exponent de la TCP. explicació de constructe. els constructes estan formulats a partir de la
teoria cognitiva? perquè?

2. Comunicació paradoxal. perquè es donen en famílies d’esquizofrènics?

3. Exposa un exemple de la tècnica de "connotació positiva"

4. Definir projecció i introjecció. sota quin model teòric s’adscriuen?

5. Exemplifica la prescripció del símptoma

6. Diferència entre aliança i coalició

7. Quines poden ser les fronteres i límits dins una família?

8. no recordo...

Pregunta de desenvolupament, ens presenta un cas, i partir d’ell:

1. Quin és plantejament que té el client? (jo, en base al relat he plantejat el dilema implicatiu)

2. Amb quines tècniques treballaries les polaritzacions, per exemple extravertit-tímid?

3. Quines tècniques projectives podries aplicar? sota quin model teòric?

4. En quina fase del cicle de l’experiència (Gestalt) es troba? i en la fase 4 què passaria?

5. no recordo...