Màster en Psicologia Infantil i Juvenil:

Tècniques i estratègies d'intervenció des

de l'orientació psicodinàmica

PAC-1. Tècniques i estratègies

d'intervenció des de l'orientació
psicodinàmica amb infants de 0 a 6 anys

Solucionari

Març - Juliol 2023

 1 Des de la mirada psicodinàmica, analitza el món intern de l´Aitana:
1.1 El possible motiu latent i manifest de l´Aitana i els seus pares.
Quan comencem una teràpia, és important intentar saber quin és el motiu latent i
diferenciar-lo del manifest. A través de la primera entrevista amb els pares de
l’Aitana podem dilucidar quines són les causes inconscients del símptoma, font de
patiment que acostuma a ser el motiu manifest pel que consulten. (Rodríguez-
Barberán, 2021).
Distingirem en els pares i l’Aitana els possibles motius latents i manifestos.
Tindrem presents les dades que ens aporten dels esdeveniments vitals i
funcionament familiar.

Motiu manifest:
• Aitana: Té dificultats per relacionar-se, per estar amb l’altre. Autonomia.
• Pares: veuen que l’Aitana ho passa malament a l’escola i els preocupa.

Motiu latent:
• Aitana:
o Apareix en diversos moments del seu llenguatge el tenir amics
tant a les sessions individuals amb la psicòloga com a la sessió
amb l’altre nen. Fa l’efecte de que és un tema que li està
causant cert patiment.
o D’altra banda, no li han dit el què li passa, no comprèn. S’ha
de sentir diferent però no comprèn per què. Com el seu
llenguatge, que no sembla que sigui un llenguatge comprensiu.
És agressiu en la seva forma de parlar i fer. Apareixen aspectes
dels que els pares neguen però que hi són i surten al seu joc i
llenguatge: “aquest és un nadó mort al cel”, que pot estar
relacionat amb el que mencionen els pares a l’inici de la vida
de l’Aitana. “Aquest nadó és bo i és dolent” com quan els pares
diuen que es desesperen, però en altres moments és “pobreta
Aitana”.

Març - Juliol 2023

 • Pares: Estan negant com a mecanisme de defensa de dues situacions que
els produeixen patiment:
o Són altres qui alerten del patiment de la seva filla.
o L’ocultament de la realitat de l’Aitana i la seva malaltia. La
seva insistència en que va ser quelcom del passat, però no de
l’actualitat. Com si la malaltia anés a desaparèixer. No
accepten la diferència de l’Aitana i de la seva malaltia.

1.2 Les funcions parentals (capacitat d’empatitzar, capacitat de tolerància i

capacitat de contenció) dels pares relacionades amb el vincle de l’Aitana.
Un concepte bàsic de la orientació psicodinàmica és el vincle. És important
conèixer com s’ha establert el vincle amb l’Aitana i també com són les funcions
parentals per haver pogut establir un vincle afectiu satisfactori o no.
Al nàixer l’Aitana va tenir complicacions. L’inici va ser precari, la mare al
recordar-ho a la sessió, plora. Va haver-hi patiment i angoixa de mort tant per
part dels pares com de l’Aitana; “ens van dir que es moriria”.

Pel que fa a les funcions parentals, distingim:

• Capacitat d’empatitzar: Són altres els que diuen que l’Aitana ho està
passant malament (escola i atenció primerenca). A més, sembla que
hi ha cert enfado en que els recomanin d’anar al psicòleg, quan es
pregunten “als altres nens que tracten malament a la seva filla, també
els diuen d’anar al psicòleg?”
No poden posar-se en el lloc de l’Aitana i captar les seves necessitats.
Estan en el malament que ho van passar, però no parlen de l’Aitana i
com ho ha viscut i ho continua vivint. Neguen el seu malestar i les
seves diferències.
• Capacitat de tolerància: Hi ha indicadors que apunten a que hi ha un
excés de permissivitat per part dels dos pares. Quan es refereixen a
ella com “pobreta”; “l’escola està actuant malament”; “la germana és
molt pesada”. Els hi costa que es vesteixi sola o que reculli. Com

Març - Juliol 2023

 senyala Escardíbul (2018b) podem interpretar aquest excés de
permissivitat com abandó.
• Capacitat de contenció: Els pares no donen un significat adequat als
sentiments de l’Aitana ni l’ajuden a diferenciar-los. Quan surt de la
sessió l’Aitana, els pares li pregunten: “Què et passa? Estàs enfadada?
T’ha passat alguna cosa a l’escola?” Li pregunten si algú li ha fet
alguna cosa.
Els pares de l’Aitana no estan desenvolupant les seves funcions parentals d’una manera
adequada ni tenen recursos suficients per a fer-se’n càrrec. No estan sent capaços de
posar-se en el seu lloc. Actuen amb excessiva tolerància i no contenen les seves ansietats.
És probable que l’Aitana en ocasions se sent desbordada, ho projecti cap a fora i senti
l’entorn com una amenaça que augmenta la seva inseguretat (Escardíbul, 2018b)

2 Descriu de manera justificada:

2.1 La síntesi diagnòstica
L’Aitana presenta diversos aspectes a tenir en compte:
• Pateix una síndrome genètica rara; no sabem les implicacions que
representa. Disposa de diversos especialistes mèdics.
• Hi ha un retràs maduratiu, però no sembla que sigui suficient per justificar
les seves mancances.
• Mostra un aferrament insegur; sembla que pugui haver-hi un abandó
emocional.
• Té dificultats per relacionar-se amb els altres.
L’Aitana vol relacionar-se amb els altres, però no disposa d’estratègies.
Mostra dificultat per expressar les seves emocions i, en ocasions, el seu
llenguatge és desajustat. Per exemple, quan diu que “olora fatal a
pintallavis vermell” o que “les sabates li queden com a un pollastre”.
Sembla que estigui enfadada amb la psicòloga, però ho expressa d’aquesta
manera.
Presenta rigidesa (s’ha de jugar al que ella vulgui) i mostra agressivitat
quan alguna cosa no li agrada, de manera verbal o a través de la seva
conducta. És una edat en la que comencen a ser importants les interaccions

Març - Juliol 2023

 que mantingui amb els seus iguals i el que ella rep és rebuig. Això
repercuteix en una imatge de si mateixa negativa.
2.2 Els objectius terapèutics
El nostre focus és l’Aitana, però també és important que puguem acompanyar als
pares en aquest procés i anar treballant alguns aspectes amb ells.

Amb l’Aitana, a través del joc:

• Establir un vincle d’aferrament segur.
• Generar estratègies/eines de relació i comunicació.
• Desenvolupar un llenguatge emocional i mentalització.
• Ajustar el llenguatge i l’expressió emocional.
• Afavorir una imatge més positiva d’ella mateixa.
• Regular i expressar emocions a les relacions.

Amb els pares:

• Acceptació de la malaltia de l’Aitana i que li puguin anar transmetent en
un llenguatge que ella entengui.
• Desenvolupar les seves funcions parentals.

2.3 La indicació terapèutica i l'enquadrament que establiries.

Indicació terapèutica
Els tractaments que rep l’Aitana són tots de caràcter individual. Observem que
ella vol relacionar-se amb els iguals i l’estan rebutjant. És un moment important
en el que les relacions comencen a cobrar especial importància i ens sembla
fonamental intervenir en aquesta àrea i que no quedi exclosa del seu grup d’iguals.

La proposta que considerem més ajustada és:

• Psicoteràpia grupal setmanal, de manera que el grup ens ofereixi
l’oportunitat d’intervenir en la relació i treballar els objectius proposats.
• Sessions de grup amb els pares de seguiment mensual, contribuint així
l’elaboració del dol i anar integrant unes funcions parentals adequades.

Març - Juliol 2023

 Aquestes sessions afavoreixen l’intercanvi amb altres pares i els ajuda a
observar i contenir les seves pròpies ansietats.
• Coordinació amb l’escola, amb el permís dels pares i informant a
l’Aitana si ens podem en contacte amb la tutora.
• Coordinació amb la resta de professionals que intervenen, amb el
permís dels pares i amb el coneixement de l’Aitana, també.

Enquadrament (Torras de Bea, 2013; Royo, Jachevasky i Pont, 2021):

• Sessions setmanals de 45 minuts. Establirem el mateix dia de la setmana
i mateixa hora.
• L’espai sempre serà el mateix.
• Regularitat i continuïtat. És necessari que es mantingui un compromís
d’assistència al grup.
• Puntualitat a les sessions.
• Confidencialitat i privacitat. El que passa al grup, és queda al grup.
• En principi tindrà una durada d’un curs escolar, revisable.
• El grup disposa d’una caixa de joc on podran guardar les activitats
plàstiques que realitzin. Aquest material no el farà servir ningú més que
el propi grup.

3 A partir dels objectius que heu descrit a la pregunta anterior:

3.1 Detalla quines serien les tècniques d'intervenció que creus que serien les
més adequades per treballar aquests objectius.
Dins del grup, les nostres intervencions són a través del joc lliure i espontani.
A partir del que porten els infants, anem realitzant les nostres intervencions
(Escardíbul, 2018a).
• Observació: a la que posem paraules sense jutjar a alguna cosa que
està succeint.
• Clarificació: a través de preguntes que pugui reflexionar sobre alguna
situació que hagi passat.

Març - Juliol 2023

 • Confrontació: podem senyalar els desajustos sobre què diu i què fa,
què vol...
• Interpretació: que es pugui relacionar allò que expressa en el joc i el
que li passa a ella, la seva dificultat. Respectant sempre el temps de
l’Aitana, a poc a poc.

3.2 Imagina la següent sessió amb l’Aitana segons la indicació terapèutica

establerta (individual o grupal) i dona resposta de forma justificada als
següents aspectes:

a) Com disposaries l’espai

Són criatures petites que tenen la tendència a dispersar-se. Per evitar-ho,
organitzarem l’espai (Torras de Bea, 2013):
• Amb un mobiliari mínim.
• Si hi ha armaris, que estiguin tancats.
• Disposarem l’espai amb el material i joguines que no estiguin a la vista
i s’anirà traient allò necessari conforme es vagi observant.
• Ha de ser un espai segur per als nens i les nenes i per al/la professional.

b) Quin material tindries disponible per poder utilitzar:

Escardíbul (2018a) proposa una caixa de joc simbòlic que conté: una família
de Playmòbil; peces de construcció; utensilis de cuina; vehicles de transport;
tanques i animals.
També tenim contes; folis; llapis; alguna pilota tova; teles i una caseta on hi
puguin caber els Playmòbil.
El grup té les seves pròpies joguines i es guarden a una caixa després de la
sessió. (Torras de Bea, 2013) El material es pot anar completant a mida.

c) Quines serien les funcions com a terapeuta (setting intern).

Segons Torras de Bea (2013) les nostres funcions dins del grup són:
• Posarem paraules a allò que passa, reconeixent i verbalitzant
emocions.

Març - Juliol 2023

 • Promourem, si és necessari, el joc.
• Tindrem especial cura en no parlar massa.
• No intervenim al joc.
• Proporcionem seguretat als companys i al material.
• Partim dels interessos dels infants.

4 Descriu com abordar amb els pares el tema de la malaltia de la seva filla per
poder ajudar a l’Aitana:
4.1 Reflexiona sobre quins aspectes et sembla important abordar.
A l’hora d’intervenir amb els pares, podem guiar-nos pels següents aspectes que
senyala Molina (2017):
• Intentarem fer les preguntes el més obertes possible.
• Mantindrem una relació d’igualtat amb ambdós progenitors.
• Tractarem de subratllar la importància de la coordinació amb totes les
persones que intervenen amb l’Aitana.
• La persona professional és experta en salut mental i desenvolupament,
però els pares són qui més coneixen a la seva filla i, per tant, són també
experts.
• Les nostres intervencions estan basades principalment en la clarificació i
el senyalament.

El nostre objectiu és ajudar als pares a cooperar en la comprensió de les

dificultats de l’Aitana i en la relació de les seves dificultats amb la seva pròpia
manera d’actuar. Ajudar-los a entendre com les seves pròpies ansietats es
retroalimenten amb les dificultats de l’Aitana en el seu funcionament.

4.2 Realitza un breu diàleg amb un dels aspectes assenyalats.

Psicòloga: Vam parlar a la primera sessió de la malaltia de l’Aitana; de com
de difícil va ser al principi.

Març - Juliol 2023

 Mare: Va ser molt dur, però ara està estupendament. Ja ha passat i de debò
que no ens agrada parlar-ne.

Psicòloga: No devia ser fàcil quan anàveu a les revisions, imagino.

Pare: Ves, l’Aitana ho porta bé. No se li fa estrany perquè porta anant-hi tota
la seva vida.
Psicòloga: Algun cop heu parlat amb l’Aitana de la seva malaltia?
Pare: No ho veiem necessari.
Psicòloga: L’Aitana es va fent gran i potser en algun moment pregunti per les
seves revisions. O potser vulgui veure fotos de quan va nàixer. Pot ser que
com és una cosa que fa mal, resulti difícil posar-hi paraules.
Mare: Ella, la veritat és que no pregunta i sobre les fotos, li ensenyem les del
seu germà; com tots els bebès són iguals...
Psicòloga: Hi ha cops que els nens i les nenes no pregunten perquè perceben
les nostres emocions, o que no ens agrada parlar sobre allò.
Pare: D’acord, però i què li diem? Com ho fem?
Psicòloga: Quan parlem a les criatures és important que ajustem el nostre
llenguatge al que puguin entendre. Vosaltres sou qui coneixeu més a la vostra
filla.
Mare: Jo, és que em costa molt. Em fa molta pena.
Psicòloga: És clar, fa mal.

Març - Juliol 2023

BIBLIOGRAFIA

Escardíbul, M. (2018a). (Video i fitxa tècnica). Tècnica de 0 a 6 anys: El joc simbòlic (recurs
d’aprenentatge). Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC),
aula virtual. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00260279/

Escardíbul, M. (2018b). Casos de l’orientació psicodinàmica en nens i nenes de 0 a 6

anys. (recurs d'aprenentatge). Recuperat del Campus de la Universitat Oberta de
Catalunya (UOC), aula virtual.
https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00249203/pdf/PID_00249
203.pdf

Molina, J. (2017). Intervenciones dinámicas con foco en la familia, en atención

temprana (recurso de aprendizaje). Recuperado del Campus de la Universitat
Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual.
http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00247703/pdf/PID_00247703.p
df

Rodríguez-Barberán, S. (2021). Com iniciar i finalitzar una psicoteràpia psicodinàmica.

infantojuvenil (recurs d'aprenentatge). Recuperat del Campus de la Universitat
Oberta de Catalunya (UOC), aula virtual.
https://materials.campus.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00283223/pdf/PID_0028
3 223.pdf

Royo, R., Jachevasky, L., y Pont, T. (2021). Juego y psicoterapia. En: R. Royo., L. Jachevasky
y T. Pont. (coords.) En juego: Teoría y técnica del juego en la práctica clínica actual
(pp. 191-201). Herder.

Torras de Beá, E. (2013). Con los más pequeños. En Psicoterapia de grupo, para niños, adoles-
centes y familias (pp.94-108). Octaedro.

Març - Juliol 2023