PROVA D’AVALUACIÓ CONTÍNUA NÚM.

2 (PAC 2)

Data de lliurament: 16 d’abril de 2018.

Continguts:
 Mòdul 2 Semiologia.
 Temes 1 Trastorns psicòtics i 2 Trastorns de l’afectivitat del Mòdul 3 Psicopatologia clínica.

Professors col·laboradors: Montserrat Davins Pujols, Rodrigo Martínez de Ubago Campos,

Rubén Muiños Martínez i Elena Requena Varón.

Important!

- Respecta l’extensió màxima de la resposta quan s'indiqui.

- Cita les fonts d’informació (sinó es tractaria d’un plagi) i anomena-les segons la
normativa APA. Les competències de síntesi i reflexió crítica respecte la informació
consultada són fonamentals.

- Sigues clar i ordenat en l’exposició de les idees.

- No oblidis posar el teu nom i cognoms al primer full.

- La PAC ha de presentar-se preferiblement en format .doc, .docx o.pdf.

- El tipus de lletra serà Arial, Verdana o Times New Roman 11, interlineat d’1,5.
- A aquelles preguntes on calgui descriure la simptomatologia, s’ha d’anomenar el
símptoma i explicar per què es considera que hi és present i il·lustrar-ho amb el
material del cas. Pel que fa al diagnòstic diferencial, cal anomenar els diferents
trastorns amb els quals és pertinent fer-lo i argumentar per què es descarta en el cas
concret.
- No s’acceptaran treballs fora de la data de lliurament.
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 2

PREGUNTES

1. Descriu una vinyeta clínica que inclogui, almenys, una alteració de la consciència (indica
quina), una alteració de l’atenció (indica quina), i una alteració de l’orientació (indica quina).
Extensió màxima de la pregunta 1: 1 pàgina.

2. Indica si cadascuna de les següents frases és vertadera o falsa. Argumenta breument la

teva resposta.

2.1. La Ciara presenta desrealització, està molt angoixada i diu sentir-se estranya i
allunyada d’ella mateixa, com si fos una altra persona i els pensaments li vinguessin
de l’exterior.

2.2. Un possible exemple de deliri seria: "L’Aitor delira, diu que veu un dimoni i que li
està parlant".

2.3. La Maria es passa hores immòbil, de vegades tot adoptant una postura realment
incòmoda; està en un estat d’estupor.

2.4. Un possible exemple d’al·lucinació seria: "El Ramon creu que quan està tot sol a
la cuina preparant el sopar, algú el mira i pot escoltar el que ell diu si parla per
telèfon".

2.5. Malsons i terrors nocturns són termes equivalents.

Extensió màxima de la pregunta 2: 1 pàgina.

3. Inventa't una situació (amb un petit paràgraf pot ser suficient) per a cada un dels següents
símptomes on quedi il·lustrat el seu significat:

3.1. Asomatognòsia
3.2. Paraprosèxia
3.3. Membre fantasma
3.4. Criptomnèsia
3.5. Pseudoal·lucinació
3.6. Deliri erotomaníac

2
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 2

3.7. Ecolàlia
3.8. Alexitímia
3.9. Ecopràxia
3.10. Narcolèpsia
Extensió màxima de la pregunta 3: 3 pàgines.

4. Respon les següents preguntes de manera concisa:

4.1. En relació als conceptes de símptoma primari i símptoma secundari, quines són
les diferències entre el trastorn esquizoafectiu i la depressió amb símptomes psicòtics?

4.2. Quines són les principals diferències entre el trastorn bipolar tipus I i el trastorn
bipolar tipus II?

4.3. En què es diferencien el trastorn esquizofreniforme i el trastorn psicòtic breu?

4.4. En què es diferencien les idees obsessives i les idees delirants?

4.5. Quines diferències hi ha entre un episodi mixt i un trastorn esquizoafectiu de

tipus bipolar?
Extensió màxima de la pregunta 4: 2 pàgines.

5. Llegeix el següent cas:

En Joel, de 22 anys d’edat, estudiant de Dret, és dut a un servei d’urgències per la policia.
Resulta que entrà a l’aula de la facultat cridant: “Sóc el Rei i estic buscant l’Spiderman!”. El
professor avisà a seguretat perquè en Joel es negava a abandonar la classe i finalment van haver
de trucar a la policia.
En realitat, durant l’adolescència sempre havia tret bones notes i tenia un bon expedient
acadèmic, però durant el darrer any el seu comportament cada vegada s’havia tornat més estrany i
la seva conducta havia anat canviant gradualment. Havia deixat d’assistir a la facultat, havia deixat
de veure als seus amics, i es passava gairebé tot el temps tancat a la seva habitació, estirat al llit,
immòbil, amb les mans a les orelles, ben rígid i mirant al sostre fixament. La seva motivació per
realitzar qualsevol activitat havia disminuït enormement.

3
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 2

Vivia amb el seu pare i la seva germana petita, però rarament hi parlava. Sovint es limitava a
respondre’ls amb un “sí” o un “no”. La seva germana va dir que sovint l’havia vist parlant amb veu
baixa amb ell mateix, com si murmurés paraules inconnexes, i que de sobte es podia posar a riure
bruscament de forma injustificada, sense poder entendre què ho havia motivat però com si tingués
alguns pensaments que li fessin gràcia. Els darrers 6 mesos havia perdut l’interès per menjar i
rebutjava els aliments. Tant el pare com la germana l’havien intentat convèncer perquè consultés a
algun professional de la salut mental, però no hi havia volgut anar, ja que no reconeixia que li
passés quelcom.
Feia alguns mesos que havia dit a la seva família que estava compromès amb una veïna, la
Pilar. Quan la seva germana li havia preguntat sobre aquesta qüestió, ell li deia que la Pilar estava
molt enamorada d’ell però era difícil treure’n l’entrellat perquè canviava ràpidament d’un tema a un
altre. Quan la germana del Joel parlà amb la Pilar, aquesta va dir que gairebé mai no havien parlat i
que, per descomptat, no estaven sortint junts. La seva germana també va explicar que el Joel havia
escrit moltíssimes cartes a la Pilar, però que mai no les hi havia arribat a enviar i les tenia apilades
a la taula de la seva habitació.
Durant l’exploració en Joel pràcticament no cooperà. Semblava caut, distret, inquiet i
preocupat. Va referir que se sentia malament, però afirmà que no estava deprimit. Sembla ser que
la seva mare patia algun trastorn mental, però cap familiar va saber especificar quin. La mare havia
abandonat la família quan en Joel tenia 10 anys, i tant ell com la seva germana van ser criats pel
pare i l’àvia paterna. L’anàlisi toxicològica sortí negativa. La seva capacitat d’introspecció es
considerà escassa. Quan el personal del servei d’urgències li va portar el sopar, es va posar a
cridar dient: “El menjar de l’hospital està enverinat, només beuré aigua embotellada!”. Finalment, va
accedir a firmar el seu ingrés a la unitat de psiquiatria, tot dient: “De fet, no m’importa quedar-me
aquí. M’han dit que la Pilar és a prop i així podré passar més temps amb ella”.

5.1. Analitza la semiologia del cas.

5.2. Quin és el diagnòstic més probable d’aquest cas? Justifica la teva resposta.
5.3. Realitza el diagnòstic diferencial del cas.
Extensió màxima de la pregunta 5: 3 pàgines.

6. Llegeix el següent cas:

La Marga, de 33 anys d’edat, consulta a un psicòleg pels seus sentiments de tristesa i

desesperança, que han anat augmentant en els darrers 5 mesos. No és capaç d’atribuir-ho a res en
especial, però es mostra afectada per alguns conflictes matrimonials i la manca de confiança amb la

4
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 2

seva sogra. Expressa estar molt desanimada i abatuda, i diu que tot li costa molt. Sovint es
desperta a la matinada i llavors ja no li és possible tornar a conciliar el son, comença a rumiar sobre
les activitats quotidianes que haurà d’afrontar l’endemà i encara s’angoixa més. Li costa sortir del
llit, preparar l’esmorzar dels nens i dur-los a l’escola. Té dos fills de 4 i 7 anys dels qui diu que són
la seva vida però que últimament no té esma de jugar amb ells ni de realitzar cap activitat familiar o
de lleure en general. Va treballar de dependenta fins que va néixer el seu primer fill i des de llavors
que és mestressa de casa, però últimament no se sent amb l’energia suficient per fer les tasques de
la llar (rentar els plats, netejar, cuinar, endreçar, etc.). En aquests darrers mesos ha perdut 6 kg.
sense fer dieta. Abans li agradava cosir, escoltar música i sortia un parell de cops a la setmana a
caminar amb unes amigues, però ara ja no ho fa, ha deixat de relacionar-se pràcticament amb
tothom i prefereix estar sola. A vegades se sent culpable per no ser la d’abans i es retreu estar com
està. Nega tenir idees de suïcidi, però reconeix que sí que ha pensat en rendir-se i que alguna
vegada li ha passat pel cap que estaria millor morta. La Marga relata que abans era una persona
sociable, extravertida i amable. I, tret de certes discrepàncies amb el marit i desavinences amb la
sogra, no sap exactament a què atribuir el seu desànim i esgotament. Recorda que la va afectar
molt la separació dels seus pares quan tenia 12 anys, i que durant aquella època es va sentir molt
trista i va perdre l’interès en els estudis. No li van explicar els motius pels quals es separaven i no
ho va arribar a entendre, però rescata que la embargà un profund sentiment de culpa. Nega el
consum d’alcohol i drogues; nega tenir deliris i al·lucinacions. Durant l’entrevista, li costa mirar
directament als ulls del psicòleg. Tot i mostrar-se col·laboradora, respon amb lentitud, com si li
costés elaborar els seus pensaments i, en general, l’aspecte de la Marga és trist i una mica
descuidat.

6.1. Analitza la semiologia del cas.

6.2. Quin és el diagnòstic més probable d’aquest cas? Justifica la teva resposta.
6.3. Realitza el diagnòstic diferencial del cas.
6.4. Reflexiona sobre la possible etiologia del cas i el tipus d’intervenció segons un
model teòric. Justifica per què has elegit aquest model.
Extensió màxima de la pregunta 6: 6 pàgines.