BTX1 - Psicologia de la Personalitat - Anàlisi de Casos

Llegiu amb atenció els següents casos i, fent servir els criteris diagnòstics dels trastorns de
la personalitat, justifiqueu quin trastorn de la personalitat podria ser diagnosticat en cada
cas. Cal relacionar els criteris diagnòstics amb els fets i elements descrits en els casos.

Cas 1

Home de 42 anys, casat per segona vegada, amb sis fills, tres de cada matrimoni, càrrec
intermedi en una empresa de disseny gràfic on treballa des de fa 18 anys, que ve a consulta per
presentar insomni, dificultat de concentració i tensió.

Explica que, en el passat, havia visitat un psiquiatre tres o quatre vegades per símptomes
semblants i que va deixar el tractament perquè no li inspirava confiança. Mostra una actitud
vigilant i estranya durant les respostes, però finalment acaba dient que tots els seus problemes
provenen de la conducta de la seva dona. En explorar amb més detall aquest punt, comenta que
es va separar per primer cop perquè estava convençut que li era infidel. En relació amb això, no
té cap prova, però creu que el seu segon fill no és seu, ja que fa anys que va anotant les regles de
la seva dona i està completament segur que ell no va tenir relacions sexuals amb ella en dies
fèrtils. Va demanar al metge de la seguretat social un estudi genètic per descartar la seva
paternitat, però aquest s’hi va negar.

En els 7 anys que porta vivint amb la seva actual parella, ha tingut algunes sospites, que ella
sempre ha negat, però ara veu clar que el treball d’estètica que ha iniciat fa uns mesos és una
excusa per absentar-se de casa i veure’s amb altres homes. El pacient comenta que no ha pogut
explicar el seu problema a ningú, ja que la major part dels coneguts estarien de part de la dona i
afegeix que, de totes maneres, és millor no confiar massa en les persones, no sigui que després
utilitzin la informació en contra d’ell.

Cas 2

Home de 30 anys, solter, que ve a consulta perquè des de fa un mes se sent abatut, cansat, trist i
amb dificultat per agafar el son. També manifesta una falta absoluta d’interès per tot el que el
rodeja. Està treballant com a informàtic en una empresa multinacional i, tot i trobar-se malament,
no ha demanat la baixa.

L’exploració no resulta fàcil, ja que el pacient dona respostes curtes i procura no trobar-se amb la
mirada del terapeuta. A base de paciència i tacte, es posa de manifest que ha dut a terme una
existència solitària i que la manca de motivació ha sigut una constant al llarg de tota la seva vida.
No guarda un mal record de la seva infància i es descriu a si mateix com un nen retret, sense
amics, que es distreia jugant sol.

En l’actualitat viu sol i l’únic contacte social que té són les visites esporàdiques que li fan els seus
pares, a qui descriu com unes bones persones. Quan no treballa va sovint al cine sol, fet que li
agrada molt, o es queda a casa col·leccionant monedes. Explica que hi ha hagut algunes dones
que han mostrat interès per ell, però mai ha sentit la necessitat d’establir una relació estable. En
una ocasió va sortir una temporada amb una noia que es queixava constantment de la seva falta
de conversa; no va sentir mai hostilitat envers ella, però, després de pocs mesos, la va deixar
perquè pensava que no valia la pena i perquè, en el fons, està convençut que ningú és
imprescindible. Ha mantingut relacions sexuals en escasses ocasions, sempre amb prostitutes i
sense excessiu entusiasme.

El pacient reconeix que és diferent de les altres persones; amb els anys ha vist que no reacciona
de la mateixa manera que elles, però no sembla importar-li massa.
Cas 3

Dona de 18 anys, soltera, la menor de tres germans, estudiant de primer curs d’arquitectura, que
ve a consulta en ser donada d’alta hospitalària; ha estat ingressada durant quatre mesos a causa
de les lesions patides en un intent de suïcidi. Durant l’ingrés ha creat problemes a la sala i ha
escrit cartes d’amor a una de les infermeres.

Als 16 anys havia realitzat dues altres temptatives de suïcidi per sobredosis de medicaments,
requerint rentat d’estómac. En aquella època va ser diagnosticada de depressió major i tractada
sense resultat amb antidepressius i teràpia psicològica (que va interrompre per desavinences amb
el terapeuta). En l’exploració psicopatològica no s’observen continguts delirants ni al·lucinacions;
la pacient refereix insomni, ansietat, bulímia, gran irritabilitat, tristesa i idees suïcides pel fet que
“la vida és una merda”. Es lamenta d’estar sola i li agradaria tenir més amistats. Els seus actuals
amics són un drogoaddicte i un expresidiari. En tres ocasions s’ha vist altament involucrada en
baralles de carrer, sempre sota els efectes de l’alcohol. No mostra el més mínim interès pels
estudis i, tot i dir que vol treballar, no accepta cap de les feines que els seus pares li suggereixen.

La relació amb els pares és molt variable, havent-hi dies on es mostra amable i col·laboradora,
però, fonamentalment, dies on la convivència és totalment impossible.

Cas 4

Dona de 68 anys, vídua, que ve a consulta acompanyada del seu fill perquè en els últims dos
mesos presenta apatia, tristesa, irritabilitat, marejos i insomni. Com a esdeveniment
desencadenant de tots aquests problemes expliquen la mort sobtada del seu marit a causa d’un
infart de miocardi fa tres mesos. Comenta que no l’ha acompanyat també el seu altre fill perquè la
seva nora no li ho ha permès.

S’observa que el fill que l’acompanya respon cautelosament i pendent tota l’estona de la reacció
de la seva mare. Aquesta presenta un aspecte molt cuidat, maquillada i preocupada perquè
darrerament ha guanyat alguns quilos de més. En altres entrevistes es posa de manifest que la
pacient, entre els 20 i els 45 anys, havia realitzat diversos intents no greus d’autòlisi, motivats per
disputes amb el marit, a qui el fill descriu com un home tranquil, tolerant I excessivament
condescendent; l’últim intent va passar quan el fill menor se’n va anar a viure amb una noia.

La pacient té una germana amb la qui va trencar la relació fa molts anys, i, en relació amb les
seves amistats, està convençuda que totes li fan el buit, especialment ara que ha mort el seu
marit. El fill gran ha sigut el més important en la seva vida i el que més li dol és no trobar-se bé
per tot el que ell pateix.

La pacient viu sola i els caps de setmana que ell no va a buscar-la, es posa molt pitjor; en alguna
ocasió ha hagut de portar-la a l’hospital d’urgència per marejos, pels quals no s’ha trobat mai cap
causa mèdica o orgànica.