VIOLÈ NCIA DE GÈNERE

Infermeria de la salut sexual i

reproductiva

CURS ACADÈMIC 2023/2024

ANABEL CORTÉS GARCIA
4T INFERMERIA (GRUP TARDA)
 1. INTRODUCCIÓ
Segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU), es considera violència de gènere
qualsevol acte nociu dirigit contra un individu o grup per motius de sexe. Té les arrels en
la desigualtat de gènere, l'abús de poder i la presència de normes nocives.”
La Constitució espanyola del 1978 va declarar per primera vegada que homes i dones a
Espanya són iguals davant la llei, però no va entrar oficialment en vigor fins al 2004, quan
es va promulgar la Llei Integral Contra la Violència de Gènere. És mitjançant aquesta llei
que esperem canviar l'actitud de la societat espanyola cap a l'abús cap a la dona i la
igualtat . La llei orgànica 1/2004, de mesures de recuperació integral contra la violència
de gènere, la defineix com «tot acte de violència física i psicològica, incloses les
agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de
llibertat sobre les dones per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui
estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, fins i tot sense
convivència» (1)
La violència de gènere és un fenomen global que afecta persones de totes les edats,
races i classes socials. Es manifesta de diverses maneres, com la violència física,
psicològica, sexual i econòmica, i té conseqüències devastadores per a les víctimes i la
societat en conjunt. Per eliminar aquest problema es requereix un enfocament integral
que abordi les arrels culturals, socials i estructurals que perpetuen la desigualtat de
gènere. Els homes poden ser també víctimes de violència de gènere, encara que
l'evidència afirma que és més freqüent que la pateixin les dones, a més de més severitat
i intensitat. (3)
La violència psicològica es pot definir com una conducta intencionada per la persona
que l'exerceix i que està perllongada en el temps, atemptant contra la integritat psíquica
i emocional de la dona i contra la seva dignitat com a persona. El subjecte que exerceix
aquest tipus de violència intenta imposar un comportament que ell considera que és el
correcte i el qual ha de seguir la seva parella.
Aquest tipus de violència es caracteritza per tres actes ben definits que segueixen un
mateix patró, conegut com “El cicle de la violència”.
El primer acte o fase és l'acumulació de tensió, el període més llarg de les tres fases on
la víctima percep la tensió i creu que la pot aturar pels seus propis mitjans, assumint-ne
la responsabilitat.
El segon acte és l’explosió; l'agressor agredeix físicament o psicològicament la víctima
provocant que aquesta fugi o es paralitzi a causa de la por. És la fase que acostuma a
durar menys temps, però la més perillosa.
El darrer acte és la reconciliació o “fase de lluna de mel”; l'agressor intenta compensar
els seus actes disculpant-se i negant que ho torni a fer, fins i tot presentant-se a certes
gestes amb promesa de canvi. Això fa que la víctima torni a assumir la responsabilitat
pels actes de l'agressor, ja que es pregunta què li ha pogut portar a aquell moment si ell
diu que està disposat a canviar. Un cop acabada la reconciliació, el cicle torna a
començar i la víctima comença a veure'l com una cosa comuna amb el pas del temps. Es
normalitzen les situacions i fins i tot es justifiquen.
La violència psicològica, encara que a simple vista és més invisible, és una forma de
maltractament que deixa cicatrius profundes en el benestar emocional dels qui la
pateixen. Es manifesta a través de tàctiques verbals, emocionals i conductuals
destinades a controlar, humiliar o manipular la víctima. Aquesta forma de violència,
sovint més subtil però igual de destructiva que la física, requereix una comprensió
acurada per abordar les seves complexitats i protegir els qui l'experimenten. En aquest
context, explorar les seves manifestacions i conseqüències esdevé essencial per eradicar
aquesta problemàtica i promoure relacions saludables.
La infermera desenvolupa un paper molt important en l’abordatge de la violencia
psicológica i ha de treballar des de la prevenció, la detecció i l’atenció de les víctimes.

2. JUSTIFICACIÓ DE LA IMPORTÀNCIA I TRIA DEL TEMA

He triat aquest tema perquè actualment la violencia de gènera té una gran rellevància a
nivell de salut, ja que és considerada un problema de salut prioritari i es veu afectat per
importants problemes de salut a causa de la seva alta prevalença i impacte social. Una
altra raó per la que he triat aquest tema és perquè crec que la infermeria juga un paper
molt important en la solució d'aquest problema a causa de la seva proximitat a la
comunitat, proporciona un toc molt humà i, per tant, construeix relacions personals
entre infermeres i pacients sent un pilar fonamental per la detecció precoç i l’atenció
continua.
Hi ha estudis que identifiquen posibles barreres que fan que es dificulti la detecció
precoç de violencia. Aquests estudis identifiquen com a posibles barreres la
sobrecàrrega asistencial, la falta d’una coordinació ciutadana per a garantir la protección
de les víctimes, la falta d’habilitat i formació per poder actuar davant d’una situació de
violència de gènere, por a preguntar i envair la intimitat de la dona… tot això fa que el
personal sanitari no pregunti per la possibiliat d’una situació de maltracte. (5)
És important que el personal d’infermeria estigui conscienciat i tingui coneixement de
com actuar davant d’un cas de violència de gènere per per poder evitar les
consequències que aquesta té.

3. OBJECTIUS DEL TREBALL

- L’objectiu general del treball es conèixer la intervenció sanitària i el paper de la
infermera en els casos de dones que pateixen violència psicológica.
- Com a objectius específics, hi ha determinar la relació entre la violència de
gènere i la salut , implementar protocols d’actuació d’infermeria davant d’un
cas de violència de gènere i identificar les senyals de violència psicológica.

4. CAS
Maria és una dona de 42 anys, amb tres fills (12, 15, 23 anys) i els seu marit de 50 anys.
Actualment conviu amb dos dels seus fills. Treballa a una botiga de roba de poble.
Acudeix a la consulta d’AP per un brot de psoriasis, ens comenta que està molt
estresada, presenta una clínica ansiosa. Es troba afebril i hemodinàmicament estable
Durant la visita, ens diu que està en procés de separació perquè es sent que no val per
res per culpa de les paraules que diu el marit sobre ella, però ell cada vegada que la
Maria diu que es vol separar ell actua cridant-la i insultant-la. També ens comenta que
ella veu normal aquestes accions però li acaben afectant.
Antecedents personals:
Es tracta d’una dona amb una infancia sense suport emcional i afectiu, amb poca relació
amb els seus pares. El seu marit va ser el seu primer nuvi i fins el dia d’avui seguiexen
junts.
Exploració psocològica
Conscient, orientada i col·laboradora. Discurs correcte i coherent centrat en problemes
personals. Apatia. Desganada. Sentiments de desesperança. Somni no reparador.
Absència d'alteracions sensoperceptives ni clínica delirant. Sense ideació autolítica.
Antecedents familiars
Sense dades d’interès.
Malaltia actual
Pacient amb un brot de psoriasis recurrent desde fa anys, ens diu que li surt quan està
més estresada, la decisió de separar-se del seu marit fa que tingui un somni no reparador
i una clínica ansiosa. La seva autoestima es molt baixa i ens comenta que si es separa les
coses quotidianes que feia el seu marit ella no será capaç de fer-les.

Dx, infermeria
- Baixa autoestima situacional: podem veure que la Maria té una sensació
d’autoculpabilitat, un sentiment de falta de força davant la situación i canvis
d’ànim.
- Ansietat: tota la situació de separació li provoca nervis, té por de com actuarà el
seu marit perquè es molt agressiu.
- Deteriorament de la interecció social: moltes vegades quan surten tots junts el
marit la posa en rídicul davant de totes les persones la qual cosa provoca molta
vergonya i que la Maria es senti ridícula.
- Risc de lessió: en aquest cas, la Maria es víctima de violència de gènere
psicológica, però no podem estar segurs que el seu marit en un episodi de
discussió, intervingui físicament.
- Trastorn del patró del somni: tota la situación fa que s’aixequi molts cops per la
nit.
- Trastorn de la imatge corporal: després de tots els insults que rep per part del
seu marit, es veu sense ganes de fer res i molt “deixada”. La psoriasis també fa
que no es pugui mirar al mirall ni sortir al carrer.
- Risc de síndrome postraumàtic: després de tenir aquesta relació amb el marit, té
risc de no establir relacions socials per por.
 - Temor: té por del moment de la separació per com pot actuar el seu marit.
- Risc de deteriorament de la resilència: quan es separi la Maria del seu marit, té
risc de no superar aquesta ruptura i no seguir amb la seva vida.
- Deteriorament de l’integritat cutánea: alteració de la epidermis, dermis o
ambdues per la psoriasis.
- Risc d’infecció: sequetat cutànea degut a la psoriasis, per la qual cosa és més fácil
que hi hagi una infecció.

ACCIONS D’INFERMERIA
Respecte a l'actuació contra la violència de gènere que pateix la pacient, actuarem sobre
la base de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència
de Gènere, que estableix a l'article 15 que les Administracions Sanitàries “promouran
les actuacions de les i els professionals sanitaris que permetin la detecció precoç de la
violència de gènere i proposaran les mesures necessàries per millorar l'eficàcia en la
lluita contra aquest tipus de violència mitjançant el desenvolupament de programes de
sensibilització i formació continuada del personal sanitari que permetin impulsar el
diagnòstic precoç, l'assistència i la recuperació de les dones maltractades”.
La metodologia que es fa servir és un protocol estàndard perquè tot el personal del
Sistema Nacional de Salut (SNS) detectin precoçment els casos de violència de gènere i
sàpiguen valorar i actuar sobre la base d'aquest protocol.
Aquest protocol d‟actuació sanitària es refereix a qualsevol forma de violència i
maltractaments per raó de gènere, exercida contra les dones majors de 14 anys,
independentment de qui sigui el suposat agressor, encara que les actuacions que es
proposen estan més centrades en la violència exercida per la parella o exparella, perquè
són les formes més comunes de la seva expressió. (7)

Protocol a seguir pel professional sanitari

Preguntes per valorar la situació i el tipus de violència:
Per detectar la violència psicològica, podem fer-ho fent aquestes preguntes:
- Li crida sovint o li parla de manera autoritària?
- Amenaça de fer mal a vostè, a les filles o fills, a altres persones o als animals
domèstics?
 - La insulta, ridiculitza o menysprea, a soles o davant d'altres persones?
- Es posa gelós sense motiu?
- Li impedeix o dificulta veure la família o les amistats?
- La culpa de tot el que passa?
- Li controla els diners i l'obliga a retre compte de les despeses?
- L’impedeix treballar fora de casa o estudiar?
- L'amenaça de treure els fills o filles si l'abandona?
- Ignora els seus sentiments, la seva presència, etc.?

Sobre la intensitat, freqüència i cicle de la violència:

- Des de quan pateix aquesta situació?
- Amb quina freqüència es produeixen els episodis violents?
- Hi ha moments en què ell és afectuós i la tracta bé?
- Després d'una agressió, li demana perdó, li fa un regal, o es comporta com si res
no hauria passat?
- La intensitat, freqüència, gravetat de la violència ha anat augmentant en el
temps?

En cas que tingui fills/es:

- Solen presenciar la violència?
- La violència física, emocional o sexual també es dirigeix directament cap a
ells/elles?
- Com creu que aquesta violència els està afectant?

Plans dactuació dels professionals sanitaris: Pla d’atenció a la dona que presenta
indicadors de sospita però no reconeix patir maltractaments:

- Registrar a la història clínica la sospita i l'actuació realitzada inclosa la valoració

de vulnerabilitat i risc.
- Informar la dona de la valoració que fa el/la professional de la situació en què es
troba.
 - Treball a la consulta - seguiment:
o Establir una relació de confiança.
o Treballar amb la dona la presa de consciència sobre les relacions
de maltractament i l’impacte en la seva salut.
o Atenció integral/interdisciplinar dels problemes
físics/psíquics/socials trobats.
o Planificar visites de seguiment: acompanyar la dona en el
reconeixement de la situació de violència i en la presa de
decisions, de manera empàtica.
o Proposar, si hi ha la possibilitat i es considera adequat, la
participació en intervencions grupals (grups de dones al centre o
en altres recursos de la zona).
o Si hi ha sospita consistent de Violència de Gènere i es valora la
situació com de risc per a la dona, es pot comunicar al ministeri
fiscal per a la investigació.

Recomanacions per a l’actuació sanitària

Davant de qualsevol actuació sanitària en casos de Violència de Gènere, és important
recordar sempre:
- Registrar a la història clínica la sospita i les actuacions realitzades. Pot servir com
a prova important en un procés judicial.
- Informar la dona del pla d’actuació sanitària i de les possibles conseqüències de
les mesures que es prendran.
- Informar-la sobre els seus drets i els recursos amb què pot comptar.
- No verificar el testimoniatge de la dona parlant amb el seu agressor.
- Sempre que s'emeti un comunicat de lesions, prèviament cal valorar la seguretat
de la dona i prendre mesures de protecció per minimitzar el risc.
- Llegir sempre a la dona el comunicat de lesions emès.
- Indagar sobre la possibilitat de maltractaments a altres membres de la família o
persones properes.
 - Si hi ha fills o filles a càrrec seu, poseu-vos en contacte amb pediatria per valorar
l’abast del maltractament.

Actuarem també en cada diagnòstic infermer descrit anteriorment:

- Baixa autoestima situacional: suport emocional, potenciació de l’autoestima
(identificar els punts forts), suport en la pressa de decisions…
- Ansietat: ensenyar al pacient tècniques de relaxació, maneig de l'estrès i
habilitats d'afrontament pot ajudar a reduir l'ansietat i millorar el benestar
emocional, terapia farmacológica, establir una relació terapéutica…
- Deteriorament de la interecció social: augmentar l´afrontament, potenciació de
la consciència d'un mateix, potenciació de la socialització (animar al pacient a
desenvolupar relacions, fomentar el compartir problemas amb altres
persones)…
- Risc de lessió: seguretat i saber identificar quan la situació es posa perillosa,
remetre a les dones amb risc d’abús a especialistes i serveis apropiats.
- Trastorn del patró del somni: exercicis de relaxació, fomentar el son, maneig de
l’energia, control ambiental (confort)…
- Trastorn de la imatge corporal: escolta activa, suport emocional, potenciació de
la imatge corporal…
- Risc de síndrome postraumàtic: donar esperança, assesorament, intervenció en
cas de crisis, control de l’humor…
- Temor: potenciar de la seguretat, educació sanitària, disminució de l’ansietat,
contacte, augmentar l’afrontament…
- Risc de deteriorament de la resilència: donar suport i comentar l’existència de
grups de suport.
- Deteriorament de l’integritat cutánea: observació i documentació sistemàtica de
la pell del pacient per detectar qualsevol canvi en la integritat cutània, incloent
lesions, envermelliment i decoloració. La psoriasis pot sortir per estrés, així
doncs, ensenyar tècniques de relaxació per baixar el brot de psoriasis,
- Risc d’infecció: mantenir hidratada la pell, en cas de lessió, netejar la lessió
diariament i mantenir-la tapada.
DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL – RISC D’ESTRÉS POSTRAUMÀTIC
- Trastorns de personalitat: Les dificultats interpersonals que van tenir el seu inici
o que van exacerbar considerablement després de l'exposició a un esdeveniment
traumàtic indicarien un trastorn d'estrès posttraumàtic, en lloc d'un trastorn de
personalitat, en què es considera que aquestes dificultats són independents de
la exposició traumàtica.
- Trastorn d'estrès agut: el trastorn d'estrès agut es distingeix del trastorn d'estrès
posttraumàtic pel fet que el patró dels símptomes de l'estrès agut es limita a una
durada entre 3 dies i 1 mes després de l'exposició a l'esdeveniment traumàtic.
- Trastorn de conversió (afectació SN); una aparició de símptomes somàtics en el
context d'una angoixa posttraumàtica podria ser l'indici de trastorn d'estrès
posttraumàtic en lloc d'un trastorn de conversió.
- Trastorn depressiu major: la depressió major pot estar precedida o no d'un
esdeveniment traumàtic i s'hauria de diagnosticar si no hi ha altres símptomes
del TEPT. En concret, els trastorns depressius principals no tenen cap símptoma
de presència de símptomes d'intrusió i/o evitació persistent d'estímuls associats
al succés traumàtic del TEPT.
- Trastorns d’ansietat i TOC: no s’associen amb un succés traumàtic

REFLEXIONS SOBRE EL CAS

Després de la realització del cas he arribat a la conclusió de l’importància del paper
infermer per prevenir i detectar casos sobre violència de gènere. El nostre paper es tan
important en la prevenció, com durant el procés, com el seguiment. LLegint diversos
estudis, aquests diuen que es detecten més casos de violència gràcies a que aquestes
dones van a AP i al final ho expliquen, que en sectors judicials, per exemple. Això fa que
tinguem un paper molt important i per aquesta causa, crec que hi hauria d’haver més
formació sobre aquest tema i fer xerrades educatives pel personal de l’hospital, perquè
normalment a la consulta si la pacient ve com en aquest cas, per un brot de psoriasis, i
aquest brot es produit per estrès, hi ha molts aspectes darrere que hem d’estudiar i
incidir en ells, perquè si no incidim en els aspectes psicològics, el brot seguirà sortint
perquè no s’elimina el causant,
REFERÈNCIES O FONTS CONSULTADES

1. Ley Orgánica 1/2004, de 28 de Diciembre, de Medidas de Protección Integral

contra la Violencia de Género. BOE no 313 de 29 de Diciembre de 2004.
2. Expósito, F., & Moya, M. (2011). Violencia de género. Mente y cerebro, 48(1), 20-
25.
3. Ali P. Gender-based violence and the role of healthcare professionals. Nursing
Open 2018; 5: 4-5. https://doi.org/10.1002/nop2.120
4. Larrosa, M. P. (2010). Violencia de género: violencia psicológica. Foro: Revista de
ciencias jurídicas y sociales, (11), 353-376. Disponible en:
https://revistas.ucm.es/index.php/FORO/article/view/37248/36050
5. Noriega, R. B. (2018). Violencia de género: papel de enfermería en la prevención
secundaria desde atención primaria. Enfermería global, 17(3), 484.
https://doi.org/10.6018/eglobal.17.3.307241
6. SalusPlay. (2021, 16 noviembre). Clasificación Completa de Diagnósticos de
Enfermería NANDA 2018-2020. El blog de
Salusplay. https://www.salusplay.com/blog/clasificacion-enfermeria-nanda-
2018-2020/
7. Protocolo común para la actuación sanitaria ante la Violencia de Género. 2012
[Internet]. Gob.es. Disponible en:
https://violenciagenero.igualdad.gob.es/profesionalesInvestigacion/sanitario/d
ocs/PSanitario VG2012.pdf