Mòdul 3: Model de feminitat i

masculinitat
Veurem com el procés de socialització divideix a les persones en dos models diferenciats
de feminitat i de masculinitat. Es tracta d’un model binari que genera desigualtats en les
actituds, els comportaments, els rols, les expectatives formatives i laborals, l’educació
afectiva i emocional, etc.

3.1. Aprenentatge i conseqüències dels models de feminitat i de masculinitat.

3.2. Prevenció i sensibilització de les violències masclistes.
MODEL DE
FEMINITAT
 APRENENTATGE DE LA FEMINITAT

APRENDRE A SER MARES

APRENDRE A TENIR RESPONSABILITATS SOBRE LES PERSONES
SER BONIQUES I COMPLAENTS
BELLESA FÍSICA I MORAL COM A ELEMENT CENTRAL DE LA SEVA IDENTITAT

1. ABNEGACIÓ “SER PELS ALTRES”: amor I

MATERNITAT

Es tracta de dedicar-se al servei, cura, a l’atenció i al plaer de les altres persones.

La idea de fons és que la satisfacció d’una mateixa no es pot aconseguir si no és

a través de servir a l’altre i que res les recompensarà més que lliurar-se als
altres. A través del benestar dels altres, sabré que he tingut el comportament
adequat.

El “ser per l’altre” es troba present en moltes joguines a través de les quals les
nenes interioritzen la tasca de dedicar-se al servei, a la cura, a l’atenció i al plaer
dels altres i no a la pròpia cura o plaer: nenes per cuidar, nines per aprendre a
ser boniques i agradar als altres. I qui aprèn a ocupar-se dels altres per
damunt dels interessos propis pot arribar a confondre el benestar aliè amb el
propi.

 2. NECESSITAT DE SER BONIQUES I SEXIS

Es tracta de convertir-se en una dona bella d’acord amb les normes estètiques de
cada època. Però aquesta característica exigeix una altra cosa: invertir atenció,
cura i temps en el propi aspecte.

•El 32% de les usuàries d’Instagram no se senten còmodes amb el seu cos (2021)
•El 53% de les nenes de 13 anys no els agrada el seu cos.
•Als 17 anys, augment fins a un 76%.
•Un 65% de les dones i noies tenen trastorns alimentaris.

 2. NECESSITAT DE SER BONIQUES I SEXIS

Es tracta de convertir-se en una dona bella d’acord amb les normes estètiques de
cada època. Però aquesta característica exigeix una altra cosa: invertir atenció,
cura i temps en el propi aspecte.

•El 32% de les usuàries d’Instagram no se senten còmodes amb el seu cos (2021)
•El 53% de les nenes de 13 anys no els agrada el seu cos.
•Als 17 anys, augment fins a un 76%.
•Un 65% de les dones i noies tenen trastorns alimentaris.

EXEMPLES: EXPOSICIÓ JOGUINES SEXISTES

AMB ESCOLES I MUSEUS
 SOCIALITZADES SOTA LA MIRADA DE
L'ALTRE

Des de petites, aprenen a modificar els seus cossos per adaptar-los a la mirada
dels homes.

“La base de la identificació femenina és la bellesa”

Naomi Woolf

Des de la primera INFÀNCIA

•A elles… els hi ensenyem que la bellesa és el mésimportant.

•Ells… se senten amb el poder de tenir accés als seus cossos.

•Elles… aprenen que el eu valor està en el seu cos.

•Ells… el valor d’una noia està en el seu aspecto físic i, en conseqüència, ells
esperen que els cossosd’ellessiguin comels de les revistes, vídeos de Youtube,
etc.

LA SEXUALITZACIÓ DE LES NOIES

 LA SEXUALITZACIÓ DE LES NOIES

És l’assignació de valor social a la persona en funció del nivell de desig

sexual que desperta. Significa atribuir major valor o prestigi a la persona
sexualmet desitjable i atractiva.
EXEMPLES: MATERIALS DIDÀCTICS I
PUBLICITAT NO SEXISTA
https://eina.observatoridelesdones.org/
LES
VIOLÈNCIES
MASCLISTES
 Les dones difícilment troben “CASA de
l’àvia” que és el resguard que hi ha més
enllà del que coneixem.

EXISTEIX un missatge social que els diu que

“si no posen atenció en els 4 preceptes
socialment establerts, difícilment arribarà i,
a més, si no arriba, la responsabilitat
recaurà sobre ella.

Quines conseqüències té haver de

modificar el que fas en el teu dia a
dia per evitar algunes situacions?
 La violència sexual es relaciona amb el fet
sexual

S’entén i es viu socialment com un IMPULS, un fet natural neutre o fins i tot
com un tabú a les relacions socials i privades.

Això impedeix entendre aquest fenomen com un PROBLEMA

ESTRUCTURAL.

MOLT IMPORTANT!!!!!!!!! Desvincular aquesta violència de la intimitat i el

desig, i comprendre que la seva finalitat no és sexual, sinó que està
relacionada amb EL PODER, LA DOMINACIÓ I EL CÀSTIG.
 Imaginar-nos la violència sexual com un fet
extrem, ens impedeix identificar-la quan la
tenim davant.

Més del 80% de la violència sexual és comesa

per una parella, nòvio, amic...
Abans de la Llei "Només sí és sí"

▪Eren considerades les violències més greus.

▪Són comportaments sexuals imposats a través de l’ús de la força i la intimidació i
sense consentiment.

▪En el cas que hi hagi una penetració per via vaginal, anal o bucal, es tracta d’una
violació, considerada pel Codi Penal com la forma més greu d’agressió sexual.

▪Tocar les parts íntimes d’algú o obligar a algú a que te les toqui. Si s’arriba a una
penetració d’algun tipus, com una fel·lació, estem parlant d’una violació.
Abans de la Llei "Només sí és sí"

▪Quan algú obliga a una altra persona a pràctiques sexuals en contra de la seva
voluntat, no necessàriament amb força o intimidació.

▪Són situacions no consentides, en què la persona agressora s’aprofita de la

seva posició de superioritatrespecte a la víctima. Per exemple, pel fet de ser més
gran d’edat, més fort físicament...

▪Es consideren abusos sexuals, entre d’altres, els actes contra menors, persones
amb diversitat funcional o cognitiva o a les que s’hagi anul·lat la voluntat
mitjançant el subministrament d’alcohol, drogues, fàrmacs, etc.
 Origen: violació
múltiple de
"la manada"
La justicia española els va condemnar per abús sexual perquè van considerar
que no hi va haver ni violència (física) ni intimidació, però més tard va rectificar
i el Tribunal Surpem va elebar les penes de 9 a 15 anys de presó per considerar
que hi va haver violació (agressió sexual).

El cas va generar manifestacions a tot el país i l'exigència de reformar les lleis

per a protegir les dones dels atacs sexuals i endurir els càstigs a qui els realitzi.

L'actual govern espanyol va començar a dissenyar la llei, implicant importants

canvis en el TRACTAMENT DELS DELICTES SEXUALS I L'ATENCIÓ A LES
VÍCTIMES.

LLEI NOMÉS SÍ ÉS SÍ
EL CONSENTIMENT
"EL CONSENTIMENT" seria imprescindible abans de qualsevol
interacció sexual.
Només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat
lliurement mitjançant actes que expresen de manera clara la
voluntat de la persona.

Totes les conductes sexuals sense consentiment es consideraran

agressions i es castigaran amb diferents penes depenent de les
circumstàncies i dels agreujants del cas.
Això suposa que una agressió sexual no implica necessàriament
l'ús d ela força o que la víctima hagi intentat resistir-se ja que, per
exemple, la seva passivitat podria estar condicionada per una
intimidació ambiental o la ingesta d'alcohol o altres substàncies.

"Cap dona haurà de demostrar que hi va haver violència o

intimidació en una agressió per tal que sigui considerada com una
agressió. Es reconeixeran totes les agressions com a violències
masclistes"

Eliminació de l'abús sexual i la polèmica

La nova llei elimina l'actual distinció entre abús i agressió sexual.

Tota interacció sexual sense consentiment serà un agressió i es

castigarà amb penes de presó de 1 a 4 anys.

Aquesta refundició de les conductes ha comportat que alguns

condemnats hagin obtingut rebaixes automàtiques quan s'ha
aplicat la llei perquè el rang de penes ara és més ampli, i amb
mínims més baixos en alguns suposats.
Uns 15 agressors condemnats han obtingut una rebaixa de la
pena. I tres han pogut sortir de la presó.
El canvi en el règim jurídic, que es va aprovar no va incloure una
disposició transitòria para acotar els casos susceptibles de
revisió de la pena.
 Altres mesures

L'ASSETJAMENT SEXUAL passarà a ser penat cpom a delicte lleu. Es podran castigar
amb entre 5 i 30 dies de localització permanent, treballs comunitaris o multes.

LA VIOLÈNCIA SEXUAL DIGITAL: extorsió sexual a través de les xarxes o pornografia no

consentida.

PROHIBICIÓ DE LA PUBLICITAT PORNOGRÀFICA: vetar anuncis que mostrin una

imatge discriminatòria o denigrant de les dones utilitzant el seu cos o parts d'aquest,
associada a comportaments estereotipats que es consideren ofensius.

També servirà per prohibir anuncis que promocionin la prostitució o que puguin
considerar-se racistes, LGTBIQfòbics.

RECOLZAMENT A VÍCTIMES I EDUCACIÓ SEXUAL

Educació sexual obligatòria a totes les etapes educatives, carreres universitàries
vinculades a la docència, àmbit sanitari i judicial.

Els agressors també hauran de rebre educació sexual obligatòria.

EXEMPLES: MATERIALS DIDÀCTICS I
PUBLICITAT NO SEXISTA
MODEL DE
MASCULINITAT
APRENENTATGE DE LA MASCULINITAT

DOMINACIÓ DE L'ESPAI
CONTROL
SEGURETAT
PODER

Com a centre de la identitat de la masculinitat

L’ESTEREOTIP MASCULÍ DOMINANT

OFEREIX UNES PAUTES MOLT CLARES

Ha de CONTROLAR ELS ESPAIS I ELS TEMPS

Ha de CERCAR L’ACTITUD, LA MIRADA D’APROVACIÓ I EL SOMRIURE
CÒMPLICE DE LA RESTA DEL GRUP
Ha de DEMOSTRAR I EXHIBIR LA MASCULINITAT
LA LLUITA DE PODER ENTRE IGUALS:
ESPORT
TREBALL
CONTES
POLÍTICA
PATI...

 APRENENT A NO SER NENA:

ALLÒ MASCULÍ ES DEFINEIX EN
CONTRAPOSICIÓ A ALLÒ FEMENÍ.

Aprendre el que no han de fer per complir amb el model: no ser o semblar-se a
una nena (no mostrar característiques associades a la feminitat)

1 de cada 5 joves entre 15 i 29 anys considera que la violència masclista no existeix i

que només és un “invent ideològic"

El barómetro sobre juventud y género de la FAD, elaborat pel Centro Reina Sofía,
apunta que aquesta xifra s'ha duplicat en els últims 4 anys.

APRENENT A EXERCIR EL PODER I A

OCUPAR L’ESPAI
Des de molt aviat s’estableix una relació entre:
•Masculinitat
•Poder
•Violència

No significa que els nens desenvolupin aquesta violència, però reben una gran
quantitat de missatges explícits i implícits per adequar-se a aquest model.
Personatges masculins que lluiten, jocs bèl·lics, baralles... Són maneres de mostrar
la força, la valentia, la vàlua per complir amb el model.
La violència es normalitza i, a més, es recompensa amb reconeixement social.

LA VEU ÉS MEVA

Els personatges masculins majoritàriament tenen rols actius

governants
soldats
herois
reis

Les emocions que es deriven del triomf, el domini, l’orgull de la fortalesa són
emfatitzades. Però les que tendeixen a desencadenar compassió, obediència i passivitat
són negades i fins a un cert punt prohibides.
 Les 4 emocions bàsiques
(ira-ràbia-tristesa-alegria)

•La castració afectiva els porta a una fagilitat i insegurtat interior i la transformació de la por
i la inseguretat en ràbia i violència.

•Els imperatius de la masculinitat REQUEREIXEN DEMOSTRACIÓ CONSTANT, HAN DE

DEMOSTRAR CAPACITAT PER PASSAR LA PROVA O L’AMENAÇA DEL FRACÀS. Això porta a
molts homes a l’aïllament, la ira o l’autogressió.
 LA TRAMPA DE LA MASCULINITAT:
ATRAPATS EN UNS PRINCIPIS MOLT
SÒLIDS

•Una masculinitat construïda en oposició a la feminitat.

•Hi ha un rebuig de tot el que està codificat com a femení.
•Pressionats a cumplir amb les normes de gènere.
•Els nens s’enfronten a moltes dificultats i s’exposen a discriminacions i violencia si
transgredèixen les normes de gènere, molt més que quan ho fa una nena.
•La virilitat és sinònim de poder i dominació.
 LA TRAMPA DE LA MASCULINITAT:
ATRAPATS EN UNS PRINCIPIS MOLT
SÒLIDS

“La virilitat no només imposa als homes la dominació sobre els altres (dones, homosexuals,
afeminats), també els exigeix sacrificar la seva individualitat i les seves emocions”.

Pierre Bourdieu

Per aquest motiu han de demostrar constantment una màscara. Han de demostrar
incansablement que són homes de veritat.

Això implica:
-Haver de córrer riscos innecessaris.
-Posar-se en perill.
-Recórrer a la violència.
VIOLÈNCIA I MASCULINITAT

Comportaments violents entre els nens/nois, no es perceben com a tal. Sovint es veuen
positius i substitueixen actituds que entre les noies són afecte, empatia i contacte físic.
Mostrar afecte = afebliment. D’aquí expressions com “maricón”, “nenaza”, etc. L’afecte
que mostren sempre és mancat de tendresa, reconeixement, emoció positiva…
Els cops, les baralles i les agressions entre ells és una forma de medir-se, tant a ells
mateixos com els del grup.
La violència que s’exerceix a les escoles majoritàriament és entre ells mateixos.
Cal preguntar-nos pel paper social de la violència.
Què passaria en una societat en la qual els nens no fossin educats sense la incitació a la
violència?
 ETAPA DE TRANSICIÓ...

El model hegemònic masculí està sent qüestionat, però alhora segueix vigent i és assumit
per la majoria dels homes, ja que hi ha pocs recursos pel canvi. Hi ha resistències, pors…
No hi ha una alternativa clara a seguir i això fa que se segueixi en la mateixa direcció.

Davant la indefinició seguir el model oposat a les nenes/noies.

 ETAPA DE TRANSICIÓ...

Des del punt de vista patriarcal, els homes han ostentat uns privilegis i una situació de
poder.

Des del punt de vista afectiu i relacional, han ostentat una posició de fracàs.

És important evitar qualsevol tendència a utilitzar un llenguatge de culpabilitat. Sí, els

nens creixen amb un conjunt de privilegis pel fet de pertànyer al gènere masculí en una
societat dominantment masculina. Volem que els nens i nois ho sàpiguen, s’hi enfrontin,
desastimin aquest tipus de privilegis i vegin com han patit les dones i, paradoxalment, el
preu que els homes també han pagat per aquests privilegis. (...) Volem que qüestionin les
definicions que a si mateixos es donen de masculinitat i que vegin com ells estarien millor
si es desfessin d’aquesta armadura. (...) Actuen d’una certa manera no només per obtenir
recompenses, sinó per por o inseguretat.
Michael Kaufman.
L'OCUPACIÓ DE L'ESPAI

Els nens: Són els protagonistes de

l’espai, l’ocupen, l’omplen i se
l’apropien. És l’escenari on escenifiquen
el seu protagonisme, a afirmar-lo. És
una dimensió a ocupar, conquistar i
afirmar-se individualment.

Les nenes: L’espai no els pertany, no és

el seu escenari. L’utilitzen per anar d’un
punt a un altre, però sense envair
massa l'espai: aula, pati, parc... No
necessiten afirmar la seva possessió de
l’espai ja que ningú els hi demana.
 L'OCUPACIÓ DE L'ESPAI

“ELS NENS APRENEN A IMPOSAR-SE A TRAVÉS DE

PETITS DESAFIAMENTS, A PROVOCAR I CREAR
CONFLICTES PER SABER COM MANEJAR LA
CONFRONTACIÓ, PER MESURAR LA SEVA
HABILITAT PER SORTIR TRIOMFANTS”

(MARINA SUBIRATS, SOCIÒLOGA)

 L'OCUPACIÓ DE L'ESPAI: patis i parcs

Nens ocupen la part central del pati o parc, envaint amb

major freqüència la major part d’aquest.

Les nenes es veuen desplaçades als extrems. Adoptant

actituds passives i observen què passa en el centre de pati,
del parc, de l’espai principal de joc.

La LLIBERTAT INDIVIDUAL D’ELECCIÓ AL PATI O AL PARC

(en funció dels seus interessos personals i preferències)
farà que hi predomini el model dominant: el model
masculí.

Actitud activa en el joc és més ben valorada que una

actitud passiva o contemplativa.

Un joc que requereixi habilitat física i superació

individual és més valorat que un joc basat en la
cooperació o expressions d’afectivitat.
 Suggerències per canviar l’ús d'espais de joc

En el pati o parcs hi ha problemes de sexisme perquè s’ha entès com un espai

on les criatures s’hi desfoguen.

L’observació permet:
Veure la jerarquia entre el gènere masculí i el gènere femení: polarització
dels jocs en funció del gènere. Les nenes necessiten menys espai i els nens
han d’ocupar l’espai central perquè són més actius.

Els nens participen en els jocs de les nenes i viceversa? I, de quina forma?
Col.laborativa, invasiva, etc.?

Actuacions prepotents i invasores del territori o espai

Observar aquell nen o nena que estan aïllats, que no acaben de trobar el seu
espai i poden ser víctimes d’assetjament.

Cal comptar amb la participació de la infància per discutir les observacions a

l'espai de jocs i negociar com introduir-hi jocs col.lectius. Però també amb la
sensibilització per donar sentit a la intervenció que s’hi pugui fer.

A partir de al reflexió sobre el pati o espais de lleure, també aprenem a mirar

coeducativament altres relacions.
Suggerències per canviar l’ús d'espais de joc

Per aquest motiu és necessari un NOU ORDRE SIMBÒLIC que ajudi als nens a ubicar-se
en el món en una situació d’igualtat perquè:

No estan en el centre del món.

No són representants del gènere humà.
No són els únics referents.
Suggerències per canviar l’ús d'espais de joc

Els espais coeducatius haurien de tenir 3 espais ben diferenciats:

1. Àrea de joc tranquil (poc moviment, diàleg, expressar emocions, jocs d’escacs…
2. Àrea de moviment i psicomotricitat (joc ràpid, córrer i jugar amb pilotes, jugar a amagar-
se, esports…)
3. Àrea d’experimentació amb la naturalesa (zona verda, zona amb plantes, animals…)
plantas, con animales…): millora el rendiment cognitiu, capacitat d’observació, anàlisi i
raonament.

Consensuar com es pot compartir i diversificar l’ús de la part central per tal que no sigui
escenari de l’únic joc, el futbol, o qualsevol altra activitat/esport/joc a què puguin jugar.
Promoure l’organització d’altres jocs més col.laboratius, on hi hagi grups heterogenis i
equilibrats de nenes i nens que faciliti una participació més equitativa i representativa.
D’aquesta manera s’evita crear grups tancats de nens per una banda, i de nenes per l’altra.
Promoure jocs que evitin la reproducció de rols tradicionals.
Canviar la cultura de la competició per la participació i el respecte a l’altra persona.
Suggerències per canviar l’ús d'espais de joc

Recomanem fer observació per tal:

Veure la jerarquia entre el gènere masculí i el gènere femení: polarització dels jocs en
funció del gènere. Les nenes necessiten menys espai i els nens han d’ocupar l’espai
central perquè són més actius.

Els nens participen en els jocs de les nenes i viceversa? I, de quina forma? Col.laborativa,
assetjadora, etc.?

Actuacions prepotents i invasores del territori.

Observar aquell nen o nena que estan aïllats, que no acaben de trobar el seu espai i
poden ser víctimes d’assetjament.

Cal comptar amb la participació de l’alumnat per discutir les observacions al pati de jocs i
negociar com introduir-hi jocs col.lectius. Però també amb la sensibilització del
professorat per donar sentit a la intervenció que s’hi pugui fer. A partir de al reflexió sobre
el pati, el professorat també aprèn a mirar coeducativament altres relacions escolars.
ELS INSULTS
 QUÈ ÉS UN INSULT

•És la negació d’una característica que hauríem de tenir segons

el model assignat socialment (de feminitat o de masculinitat).

•Si no la complim, hi ha qui vigila que ningú surti del seu model
assignat i emet una sanció social en forma de violència verbal.

•Quines són les característiques o conductes que la societat

espera de la persona, segons el sistema sexe-gènere?
PUTA GUARRA ZORRA MARICA GAI BUJARRA

GORDA PLANA LLORO MONGOLO AUTISTA

DOWN RETRASSAT
FEMINAZI FEMINISTA GILIPOLLES
SUBNORMAL ANORMAL
LESBIANA
FILL DE PUTA CABRÓN
A les dones se les ofèn per:
•LLETGESA/BELLESA/COS: És una de les
característiques bàsiques del model de
feminitat (lletja, gorda, plana, cul de
carpeta...). Quan no és desitjable per
complaure la mirada dels homes
cisheterosexuals.
•EDAT: bruixa, peluda,
•SEXUALITAT: guarra, puta, zorra...
•QUAN QÜESTIONA EL PODER: Feminazi,
feminista
Als homes se'ls ofèn per:
•ORIENTACIÓ SEXUAL: marica...
Perquè s’espera d’un home que
sigui heterosexual.
•INTEL·LIGÈNCIA: mongolo,
down, retrassat, autista...
•TENIR DOMINI: “sigues un
home”.
•TENIR CAPACITAT DE DECISIÓ:
autoritat
L'ALTERITAT

«La dona es determina i diferencia en

relació a l'home, i no aquest en
relació a ella; ella és l'inessencial
davant l'essencial. Ell és el Subjecte,
ell és l'Absolut: ella és l'Altre».

Simone de Beauvoir
L'ALTERITAT
•Simone de Beauvoir en “El segon sexe” es pregunta: Què significa
ser dona? Què significa ser dona amb discapacitat? Què significa
ser dona i racialitzada?

•La resposta es troba a la categoria d’alteritat: l’home defineix a la

dona en relació amb ell. Ser dona no significa ser una persona
autònoma, sinó l’altra. Per tant, totes aquelles persones que no són
subjecte essencial, principi i fonament de totes les coses.

•Totes les persones que s’allunyen dels valors associats al gènere

masculí, es van subalternitzant.
•En l’imaginari patriarcal aquestes persones no tenen lloc social,
queden desubjectivats. (Pié i Riu).
•Els “no llocs” són els seus lloc” – Marc Agé-. Tot això travessa i
condiciona la vida de les dones amb diversitat funcional: l’imaginari
les situa en la subalternitat i als marges de la societat.
COSIFICACIÓ I ALTERITAT
Condicions per a l’exercici de les violències estructurals: idees de poder
+ deshumanització/cosificació.

•COSIFICAR: Relacionar-se ambl’altra persona reduint-la a la categoria

d’objecte , i no pas tractant-la com una persona ambdrets i sentiments
(VIOLÈNCIA SIMBÒLICA).

•ALTERITAT: “L’altre/a” queda al marge del que es considera normatiu.

Tradicionalment, com que s’ha atribuït una posició de privilegi a un
conjunt de categories (home, sense discapacitat, persones blanques..),
s’ha considerat les dones coma subordinades dels homes, degut a una
cultura que no els permet realitzar-se com a subjecte i crear la pròpia
identitat . Per tant, dins d’aquest concepte d’alteritat també s’hi
inclouen totes les persones que surten del camí normatiu: persones
ambdiscapacitat/diversitat funcional cognitiu LGTBI....
EXEMPLES: MATERIALS DIDÀCTICS I
PUBLICITAT NO SEXISTA