Material Primària Abús Sexual

FORMA’T I TRANSFORMA.
www.peretarres.org/acciosocial
Detecció i notificació de casos

de maltractament infantil
PRIMÀRIA
Patricia Hermosilla Del Olmo
Tocant la realitat de l’Abús Sexual Infantil

MITES
Maltracte infantil:
Acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que
priva l’infant dels seus drets i el seu benestar, que
interfereixen en el seu ordenat desenvolupament
físic, psíquic o social i/o l’amenacen, els autors del
quals poden ser persones, institucions o la mateixa
societat.
Abús/agressió́ sexual infantil

Qualsevol comportament en què un menor
és utilitzat per un adult o un altre menor com
a mitjà per obtenir estimulació o gratificació
sexual. Aquesta definició inclou tots els
delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.
Definicions
• Abús sexual
• Agressió sexual
• Exhibicionisme
• Explotació sexual infatil
Comportaments sexuals amb contacte directe:

• Tocar a un menor als seus genitals per obtenir plaer
sexual.
• Fer que el menor toqui els genitals de la persona
abusadora o mútuament.
• Acaronar i besar al menor amb propòsits sexuals,
sempre obtenint plaer, o fer que el menor li faci a
una altra persona.
• Introduir objectes o parts del cos (dits, llengua o
penis) a la vagina, boca o anus d’un menor.
• Relació coital, vaginal o anal completa.
Comportaments sexuals sense contacte directe:

•Mostrar material pornogràfic a un menor.
•Exhibit els genitals davant un menor.
•Demanar a un menor que interactuï sexualment amb
un altre.
•Seduir a un menor a través d’internet per a propòsits
sexuals.
•Fotografiar a un menor en posicions sexuals.
•Exposar al menor a contemplar actes sexuals de
persones adultes.
•Observar al menor despullat amb fins sexuals.
Per a que un comportament sigui classificat

com a abús sexual infantil, el component
principal es el de PODER de l’adult sobre
l’infant. Poder que es pot transmetre
mitjançant:
•Amor
•Autoritat
•Força física
•Diferència
Conseqüències
• La relació de la víctima amb l’agressor.
• Les característiques de l’acte abusiu: freqüència,
intensitat, duració...
• L’ús de la violència física i la utilització de força i
amenaces.
• El context familiar de la víctima: ambient familiar
disfuncional, existència o no de recolzament familiar
després de la revelació i les conseqüències
derivades de l’abús.
• Les pròpies habilitats del menor per afrontar les
situacions adverses.
Dificultats amb les que es troben els menors
• Indefensió
• Por
• Dificultat per narrar els fets
• Vergonya
• Desenvolupament evolutiu
• Conflicte lleialtats
Dificultats amb les que es troben els professionals

• Falta de formació
• Por al procediment judicial
• Dificultat per fer feina en xarxa
• Carácterístiques pròpies de l’abús. Només es

pot detectar a partir de:
- Revelació directa del nin
- Observació de la seva conducta
- Informacions de terceres persones
Estadístiques
• 1 de cada 5 nins i nines.
• A Espanya, el 23% de les dones i el 15% dels
homes han sofert ASI.
• Només un 2% dels menors informa de l’abús.
Com identificar si un nin o nina és víctima d’ASI

Indicadors
•Físics
•Conductuals
•Sexuals
Important: s’han de considerar de manera global

i no de forma aïllada
Comportaments sexuals considerats normals segons l’edat
Fins als 4 anys:

•Explorar i tocar-se les parts privades, en públic i en privat.
•Frotar-se les parts privades (amb la mà o amb objectes).
•Mostrar les parts privades a altres persones.
•Tractar de tocar els pits d’altres dones.
•Despullar-se i voler estar despullat.
•Intentar mirar quan altres persones estan despullades o
desvestint-se.
•Fer preguntes sobre el seu propi cos, el cos d’altres persones
o funcions corporals.
•Parlar amb altres nins de la seva edat de funcions corporals
com pipí o caca.
Entre 4 i 6 anys:
•Tocar-se les parts privades a propòsit (masturbació)

ocasionalment amb la presència d’altres.
•Tractar de mirar a altres persones quan estan
despullades o desvestint-se.
•Imitar comportaments de parella (com besar-se o
agafar-se les mans).
•Parlar de les parts privades i emprar paraules
“dolentes”, encara que no coneguin el seu significat.
•Explorar les parts privades d’altres nins de la seva
edat (p.e: jugar a metges).
Entre 7 i 12 anys:
•Tocar-se les parts privades a propòsit (masturbació) usualment en

privat.
•Jugar amb nins de la mateixa edat a jocs que involucren un
comportament sexual com jugar a pares i mares o a “beso atrevimiento
verdad”.
•Tractar de veure altres persones quan s’estan desvestint o estàn
despullades.
•Mirar fotos de persones despullades o que s’estan despullant.
•Veure/escoltar material de contingut sexual a trvés dels mitjans de
comunicació.
•Demanar mes privacitat (no voler desvestir-se davant altres persones)
i resistir-se a parlar amb els adults sobre temes sexuals.
•Començar a sentir interès o atracció sexual cap a altres nins o nines
de la seva edat.
Senyals d’alarma
0 a 5 anys:
•Tenir coneixement sobre actes sexuals específics o llenguatge sexual explícit.
•Participar en contacte sexual de forma similar als adults o actes sexuals amb altres
nins similars als dels adults.

6 a 8 anys:
•Interaccions sexuals similars a les dels adults.
•Conèixer actes sexuals específics.
•Comportar-se sexualment en llocs públics, o per mitjà de les TIC.

9 a 12 anys:
•Freqüents conductes sexuals similars a les dels adults.
•Comportaments sexuals en llocs públics.

13 a 16 anys:
•Masturbació en llocs públics.
•Interés sexual dirigit a nins molt més joves.
Ampliació de l’identificació: potencials agressors

No existeix un únic perfil d’abusador, però:
•El 75% son familiars, el 20% coneguts i el 5%

desconeguts.
•86% nomes vs 14% dones.
•Entre els 16 i els 36 anys.
Qué evitar: ACCESIBILITAT i PROXIMITAT

PROCÉS
1.Autoritat
2.Seducció
3.Manipulació
4.Secret
5.Xantatge
6.Amenaces verbals i físques
Factors de risc per al menor

• Adult extremadament protector o gelòs
• Tutors aïllats o amb poques habilitats
• Confusió dels rols familiars
• Noves parelles tutors
• Dificultats en el matrimoni
• Viure en situacions d’amuntegament
• Dificultats de control d’impulsos, malaltïa mental,
adiccions, violència domèstica...
• Discapacitat dels tutors
PAPER DELS PROFESIONALS

Prevenció: 7 passes
1. Coneix els fets: tenim la

responsabilitat com adults de protegir
als infants. Accepta la realitat.
2. Redueix al mínim els riscs: sigues

conscient que l’ASI sempre ocorre
quan un nin/a està tot sol amb un
adult.
3. Parla sobre el tema: En general els nins i

nines mantenen l’abús en secret, però les
barreres cauran si parles obertament sobre
el tema.
-Educació afectiu-sexual
-Crida ben fort Estela
-La mano de Kiko
La regla de KIKO
4. Mantén-te alerta: no esperis senyals

òbvies de que un nin està sofrint ASI.
5. Informa’t, aprèn a reaccionar: es
important saber a on anar, a qui cridar i
com reaccionar.
6. Actua quan tinguis sospites: està en
risc el futur benestar d’un nin.
7. Involucra’t: ofereix-te com a voluntari o
com a soci per recolzar organitzacions
que lluiten contra l’ASI i el maltractament.
DESCANS
Detecció
Detectar significa reconèixer o identificar

l’existència d’una possible situació de
maltractament infantil. Com més aviat es
detecti una situació de risc, millors seran els
resultats en la intervenció, i per suposat,
menys sofrirà el nin.
INDICADORS -> Notificació.

INDICADORS
NOTIFICACIÓ
Notificació
Què és?
La notificació del cas és la transmissió

d’informació referent al menor suposadament
maltractat i del mateix informant. El que es
demana al professional és que detecti indicis
raonables per sospitar i que n’informi.
No han de detectar-se només els casos més
greus i evidents, també hi ha obligació legal
de notificar els casos aparentment lleus i les
situacions de risc.
Qui ho ha de fer?
S’estableix l’obligació de tota persona (i en especial

la que per raó de la seva professió o funció) que
detecti una situació de risc o de possible
desemparament d’un menor, de prestar-li auxili
immediat i de comunicar el fet a l’autoritat o als seus
agents més pròxims (Llei orgànica 1/1996, de 15 de
gener, de protecció jurídica del menor, i Llei
17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i
dels drets de la infància i de l’adolescència de les
Illes Balears).
A on?
RUMI
Possibles dificultats
Hi ha algunes creences o actituds que poden presentar
dificultats perquè es dugui a efecte la notificació d’una situació:
• Pensar que els infants son responsabilitat dels pares.

• Creure que el compromís de canvi dels pares es suficient.
• No notificar perquè no és té certesa absoluta.
• No conèixer els mecanismes i passos que cal seguir per
notificar.
• No notificar una situació perquè es desconfia d’allò que afirma
la víctima.• Falta de confiança davant l’actuació dels serveis
socials en general.
A tenir en compte:
• Per notificar un cas no és necessari tenir-ne una

certesa absoluta, és suficient tenir una sospita
raonable.
• La relació entre professor i alumnes és fonamental.

És de vital importància treballar en xarxa.
• Per a molts d’infants que sofreixen maltractament, la

violència de l’abusador es transforma en una forma
de vida.
• En els casos en que sigui possible fer-ho, és

important informar als pares.
• El que implica la notificació es sol·licitar els

suports necessaris. Com més tard es notifica un
cas, més crònica serà la situació i més greus
seran les seqüeles del menor.
• Importància de la confidencialitat i l’anonimat de

les fonts.
• Prima en tot cas l'interès superior del menor.

COM DEMANAR AJUDA

CASOS LLEUS/MODERATS
1. Posar en coneixement de la direcció.
2. Reunió amb:
• Tutor alumne
• Membre equip orientador
• Equip directiu
3. Registrar per escrit la reunió especificant:
• Informació recollida
• Actuacions acordades
• Seguiment del cas
4. RUMI
CASOS GREUS (Agressió física o abús sexual)
1º Posar-se en contacte amb la policia

2º Avisar el Servei d’Urgències (061) per tal de
prendre les mesures que corresponguin.
3º Traslladar (amb el transport sanitari) l’infant
o l’adolescent al centre de salut o al centre
hospitalari. Valorar a qui i com se li notifica,
amb suport, si és necessari, de professionals
externs.
4º Notificar la situació (RUMI).
5º Còpia a fiscalia:
fiscaliamenores.baleares@fiscal.es
6º En el cas de Mallorca, emplenar full de derivació

a Protecció de menors
Tots els casos de abús sexual infantil

s’han de notificar com a GREUS
En aquest procés s’ha de:

•Garantir la protecció del menor.
•Preservar-ne la intimitat i la de la seva família.
•Actuar de forma immediata.
•Generar un clima de confiança bàsica en el
menor.
•Recollir indicadors.
•No duplicar intervencions i evitar dilacions
innecessàries.
REVELACIÓ
Evitar la victimització secundària
El maltractament addicional que rep una

víctima com a conseqüència dels dèficits o de
la mala intervenció dels organismes i agents
responsables d’atendre-la i ajudar-la.
Com actuar
• Cercar un lloc privat.
• Asseure’s prop de l’infant, procurar que no hi
hagi obstacles entre ambdós (taules, etc.).
• Utilitzar un llenguatge clar i senzill, i intentar
evitar paraules tècniques.
• Assegurar la confidencialitat.
1. Cregui al menor i respecti els seus temps.
• MAI qüestionar.
• EVITAR : “¿Estàs segur?, Pensa-t’ho bé”.
• DIR “Gràcies per confiar en jo i contar-me la
veritat”.
• No pressionar.
• No interrogar.
2. Fes-lo sentir orgullós per haver-ho contat.
•Agraeix-li la seva confiança per contar una

cosa tan difícil d’expressar.
•Li podem dir “Has estat molt valent i estic
molt orgullós de tú”.
3. Transmetre en tot moment la idea

que ell o ella no és culpable.
Podem dir frases com: “Sabia que

estava fent una cosa dolenta. No és
culpa teva”.
4. Transmetre la idea de que sortirà endavant.
•El menor ha de sentir el nostre recolzament

més sincer.
•NO prometre coses que no podem complir.
•Tot i així li podem assegurar que no el
deixarem sol o sola i que l’ajudarem en tot
moment.
5. Analitza possibles ferides.
•Assegura’t que el menor no ha sofert

ferides. En cas afirmatiu, acudeixi
d’immediat al metge.
•Preguntes com: “T’ha fet mal? A on?”
6. Protegir a la víctima
•Si ho valorem, explicar al menor les passes que

seguirem
El més important: tractar-lo amb afecte,

entendre que pot sentir- se temorós,
espantat o avergonyit.
Qué NO s’ha de fer
• Qüestionar la veracitat del seu relat

• Manifestar horror, esglai o desaprovació davant
el que ens ha contat.
• Deixar que se senti culpable.
• Indagar o demanar insistentment respostes que
l’infant no està disposat a donar.
• Suggerir-li respostes.
• Demanar-li que repeteixi el que ha ocorregut
davant altra persona.
• Realitzar les entrevistes més de dues persones
Com actuar davant la confirmació
• Coordinació amb els SS.SS competents.

• No tractar al nin de forma especial ni diferent.
• Sí ser respectuós i facilitar en la mesura de lo
possible l’adaptació de l’infant a la nova
situació.
• Assegurar-li que estem amb ell per allò que
necessiti (i complir-ho).
• Seguiment: en el cas que, tot i la intervenció,
la situació no millori, s’ha de tornar a notificar.
Per acabar...
5 mujeres hablan
Moltes gràcies per la vostra
atenció.
Per més informació escriure a:
trigo@peretarres.org
mmgarau@dgice.caib.es
Carolines - 10 | 08021 | Barcelona | Tel. 93 410 16 02 | formacio@peretarres.org

Material Primària Abús Sexual

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Material Primària Abús Sexual

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FORMA’T I TRANSFORMA.

Detecció i notificació de casos

Tocant la realitat de l’Abús Sexual Infantil

Abús/agressió́ sexual infantil

Comportaments sexuals amb contacte directe:

Comportaments sexuals sense contacte directe:

Per a que un comportament sigui classificat

Dificultats amb les que es troben els menors

Dificultats amb les que es troben els professionals

• Carácterístiques pròpies de l’abús. Només es

Com identificar si un nin o nina és víctima d’ASI

Important: s’han de considerar de manera global

Comportaments sexuals considerats normals segons l’edat

Fins als 4 anys:

•Tocar-se les parts privades a propòsit (masturbació)

•Tocar-se les parts privades a propòsit (masturbació) usualment en

Ampliació de l’identificació: potencials agressors

•El 75% son familiars, el 20% coneguts i el 5%

Qué evitar: ACCESIBILITAT i PROXIMITAT

Factors de risc per al menor

PAPER DELS PROFESIONALS

1. Coneix els fets: tenim la

2. Redueix al mínim els riscs: sigues

3. Parla sobre el tema: En general els nins i

4. Mantén-te alerta: no esperis senyals

Detectar significa reconèixer o identificar

INDICADORS -> Notificació.

La notificació del cas és la transmissió

S’estableix l’obligació de tota persona (i en especial

• Pensar que els infants son responsabilitat dels pares.

• Per notificar un cas no és necessari tenir-ne una

• La relació entre professor i alumnes és fonamental.

• Per a molts d’infants que sofreixen maltractament, la

• En els casos en que sigui possible fer-ho, és

• El que implica la notificació es sol·licitar els

• Importància de la confidencialitat i l’anonimat de

• Prima en tot cas l'interès superior del menor.

COM DEMANAR AJUDA

CASOS GREUS (Agressió física o abús sexual)

1º Posar-se en contacte amb la policia

4º Notificar la situació (RUMI).

6º En el cas de Mallorca, emplenar full de derivació

Tots els casos de abús sexual infantil

En aquest procés s’ha de:

Evitar la victimització secundària

El maltractament addicional que rep una

1. Cregui al menor i respecti els seus temps.

2. Fes-lo sentir orgullós per haver-ho contat.

•Agraeix-li la seva confiança per contar una

3. Transmetre en tot moment la idea

Podem dir frases com: “Sabia que

4. Transmetre la idea de que sortirà endavant.

•El menor ha de sentir el nostre recolzament

5. Analitza possibles ferides.

•Assegura’t que el menor no ha sofert

•Si ho valorem, explicar al menor les passes que

El més important: tractar-lo amb afecte,

Qué NO s’ha de fer

• Qüestionar la veracitat del seu relat

Com actuar davant la confirmació

• Coordinació amb els SS.SS competents.

You might also like