DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL DE LA PERSONA

Tema 3. L’adolescència
DESENVOLUPAMENT COGNITIU
Egocentrisme adolescent

Imaginar el que altres persones poden estar pensant sobre ells i

després assumeixen que aquesta hipotesi són fets.
L’egocentrisme adolescent fa que el comportament d’una altra persona
s’interpreti com una cosa personal.
D’aquí s’en deriven diversos mites:

✓ Mite d’invencibilitat
✓ El mite personal
✓ El públic imaginari
✓ Mite d’invencibilitat: res aconseguirà derrotar-lo.
✓ El mite personal: està destinat/da a tenir una vida única, heroica i
inclús llegendària.
✓ El públic imaginari: creença de què els altres observen i estan
interessats/des en l’aparença, idees i conductes de l’adolescent.

Aquesta creença de que “tot gira al voltant d’aquesta persona” fa que

l’individu es torni molt conscient de si mateix/a.
Els processos de pensament durant els anys adolescents.

▪ Els adolescents comencen a pensar de forma lògica.

▪ Entre els 14 i els 18 anys es tornen menys egocèntrics.

El pensament operacional formal

▪ Canvis significatius: en els processos cognitius i continguts dels

pensaments (Piaget)

▪ Estadi del pensament operacional formal: el pensament ja no està lligat

a les experiències personals (com les operacions concretes).

▪ L’adolescent pot considerar els conceptes lògics i les possibilitats que no

es poden observar.
Capacitat per pensar en termes de possibilitat, no només de realitat. Són
estimulats a participar en el pensament hipotètic (14 anys).

Adquireixen la capacitat de raonament deductiu: raonament que parteix

d’una afirmació, una premisa o un principi generalitzat i segueix passos
lògics amb la finalitat de deduir detalls.
L’economia cognitiva és l’ús més eficient i eficaç dels recursos
mentals (estalviant energia cerebral i esforç intel·lectual).
El pensament posformal

• Seria l’etapa que caracteritza el pensament adult.

• Està vinculada amb la “búsqueda de la causa problema” i no tant amb la
“resolució del problema”.
• Consciència de què existeixen múltiples punts de vista del mateix
fenòmen.
• El pensament de l’adult jove és més flexible, més dinàmic i
menys absolutista

• Les expectatives poden tenir un paper fonamental sobre el

rendiment i per això l’amenaça dels estereotips pot ser
devastadora.
P.e. per què poques dones són ingenieres o físiques?.
DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL

Lluiten per trobar la seva identitat i busquen l’aprovació de la família

i els amics.
Els adolescents s‘afronten a dues tasques principals:
➢ la definició d'ells/es mateixos/es,
➢ l'ampliació i canvi de les seves relacions familiars i d'amistat
11-12 anys…

Canvis de la mateixa definició personal davant d'un mateix i davant

dels altres.

Això significarà perdre o reorganitzar l'anterior identitat infantil i

construir així una nova identitat.
 L’autoconcepte i l’autoestima en l’adolescència

1) Es produeix un augment de la introspecció

2) La definició de si mateix/a es concentra especialmente en els aspectes
interiors de la persona
3) Presa de consciència de la multiplicitat d'aspectes que integren el nostre
jo, i de la possible existència de conflictes
4) Reflexiona sobre diferents maneres possibles de ser o comportar-se i
dibuixa un jo ideal
Una autoestima positiva implica:

• En relació amb un/a mateix/a, seguretat i confiança i, per tant,

benestar emocional.
• En relació amb els altres, facilitat per a relacionar-s'hi des de
l'autonomia i basant-se en la confiança en els altres.
• En relació amb les metes educatives i professionals: aspiracions
més altes i més probabilitats d'èxit
L'autoestima negativa:

• En relació amb un/a mateix/a, inseguretat, autocrítica exacerbada i, per

tant, ansietat i problemes psicosomàtics.
• En relació amb els altres, dificultats per a establir-hi relacions (submissió
al grup o autoritarisme i dominació)
• En relació amb les metes educatives i professionals: rendiment baix.
La identitat

• Una crisi psicològica de la vida és la de la identitat versus difusió

(també denominada confusió de rols). (Erik Erikson)

• la crisi primària de l’adolescencia = les persones joves intenten

reconciliar “un sentit conscient de singularitat individual” amb
la “lluita conscient per una continuïtat de l’experiència i la
solidaritat amb els ideals d’un grup”.
Un jo múltiple

• els adolescents acostumen a tenir diverses identitats.

• experimenten “jo possibles” és a dir, diverses percepcions de qui són

en realitat, qui són en diferents grups o contextos i qui podrien arribar a
ser.
Els camins cap a la identitat.

És l’acció que permet saber qui és un/a mateix/a com a ésser únic,
acceptant alguns valors culturals i rebutjant-ne d’altres: reconsiderar tots els
objectius i els valors establerts pels seus pares i la cultura.

4 camins per arribar a la identitat:

✓ Difusió
✓ Identitat prematura.
✓ Identitat negativa
✓ Moratòria
Difusió. És l’oposat a la consecució de la identitat.

És la falta de compromís d’una persona amb qualsevol objectiu o valor,

una apatia sobre tots els rols.

“res és important” o “tot és igual”.

La difusió és l’absència d’identitat, l’absència d’autodefinició o

compromís. La difusió col·loca a la persona en risc de depressió clínica.
Identitat prematura

Escurçen la seva búsqueda sense questionar-se els seus valors

tradicionals o adoptant una identitat preformada. (P.e. el fill que estudia medicina
igual que els seu progenitor)

En l’estrés de l’adolescència, la identitat prematura és un refugi.

El perill, és que al llarg de la vida adulta aquestes persones es qüestionin

perquè van decidir fer-se metges.
Identitat negativa

Alguns adolescents decideixen que els rols que els ofereixen els adults són
inassolibles o no els resulten atractius, malgrat que no poden trobar
alternatives que siguin verdaderament pròpies.

La reacció pot ser una identitat negativa, és a dir, una identitat contrària al
que s’espera d’ells/es. P.e. la filla d’un mestre es nega a anar a la universitat.
Moratòria.

Seria com una pausa en la formació de la identitat.

S’exploren alternatives però es posposa la identitat definitiva.

Una moratòria no és dolenta: complexitat del fet de “trobar-se a un/a

mateix/a” en la societat moderna, sovint les moratòries són necessàries.
Els escenaris de la identitat: canvi i progrés

4 escenaris de la identitat: religiós, sexual, polític i vocacional.

Les persones no assoleixen la identitat d’una sola vegada. P.e. molts

adolescents del s XXI tenen una identitat religiosa prematura, aconsegueixen la identitat sexual,
mostren difusió en política i estan en moratòria en la identitat vocacional.
Existeixen tres aspectes en l’autodefinició sexual: identitat de gènere, rols de
gènere i orientació sexual.

✓ La identitat de gènere és el terme que s’utilitza per referir-se a la forma en

què una persona es considera a sí mateixa, ja sigui masculina o femenina.

✓ El rol de gènere és el rol que generalment s’assigna als homes o a les

dones. P.e. infermera, soldat.

✓ L’orientació sexual. Impulsos i direcció interna d’una persona respecte a

l’interés sexual. L’ésser humà pot orientar-se cap a persones del sexe
oposat (orientació heterosexual), del mateix sexe (orientació homosexual)
o d’ambdós sexes (orientació bisexual). L’orientació sexual pot diferir de
l’expressió sexual, l’aparença, la identitat sexual o l’estil de vida.
Les relacions familiars

Una de les metes principals en aquest període

adolescent consisteix a emancipar-se de la tutela
paterna i materna.
 Aquesta transformació de les relacions entre els adolescents i
els seus pares està marcada per l'ambivalència.

• No necessiten els progenitors i en altres, els necessiten tant com quan eren nens.
• Poden confiar incondicionalment en els seus progenitors i, a la vegada, distanciar-se
cada vegada més d'ells en temps i en altres qüestions.
• En unes situacions les relacions poden ser positives, i en d'altres, conflictives.
• Poden sentir cap als progenitors sentiments contradictoris: acceptació i rebuig, orgull i
vergonya, amor i odi.
El recolzament social

El recolzament dels adults

Bretxa generacional: diferència en termes de valors i actituds entre els

adults d’una generació i els joves de la següent.

El distanciament és major: la música, el vestuari i la forma de portar el

cabell, i menor: creences i els valors bàsics.
El conflicte és una part de la relació entre pares i fills.
Altres aspectes importants inclouen:

✓ La comunicació: els pares i els adolescents poden

parlar de forma oberta uns amb els altres?
✓ El recolzament: poden recolzar-se mutuament?
✓ La vinculació: Quin és el grau d’apropament
emocional?
✓ El control: Els pares fomenten o limiten l’autonomia de
l’adolescent?
El recolzament del iguals

En el món socioafectiu de l'adolescent preval el seu interès per fer noves

amistats, sentir-se bé en el seu grup de companys i, sens dubte, aprendre a
relacionar-se amb individus del sexe oposat.

Les relacions amb els iguals faciliten la transició de la infància a la

vida adulta. Tots els adolescents valoren les opinions dels seus
coetanis.
Els iguals poden ser tant constructius com destructius. pressió del grup (normalment en
termes negatius); seria la pressió que condueix a adaptar-se als amics o iguals en termes
de comportament, vestit i actitut.

✓ Selecció: els iguals s’escullen uns i altres. S’associen amb altres amb qui comparteixen
valors, interessos.
✓ Facilitació: els iguals s’estimulen entre ells per fer coses que cap altre faria sol.
La noció d'amistat també es transforma durant l'adolescència
• En la fase primerenca (d'onze-dotze a tretze anys), l'amistat apareix centrada en
l'activitat més que en la interacció per si mateixa
• En la fase intermèdia (catorze, quinze, setze anys), ens trobem amb l'"explosió"
del sentiment d'amistat
En l'últim període de l'adolescència (a partir dels disset anys), continua sent
important compartir les confidències però la manera de viure l'amistat és més
relaxada
Gràcies per la vostra atenció!

38