TEMA 8.

CANVI I ESTABILITAT TEMPORAL DE LA PERSONALITAT

1.TIPUS I FORMES DE CANVI I ESTABILITAT DE LA PERSONALITAT

Els trets a llarg termini, poden canviar. Si volem veure com, tenim 4 maneres de fer la pregunta:

Som estables en comparació amb la resta del meu grup?

- Consistència en l’ordre en el rang, si al llarg del temps et mantens en la mateixa part de la distribució. Això és
mesura amb una correlació.
Si mesurem estats, tenim baixa consistencia.
Hi han canvis en la mitjana del trets de personalitat al llarg de la vida?

- Saber si comparant les mesures ha hagut un augment en la mitjana, el promig de la distribucio que observo.

Els nostres trets mes destacats, al llarg del temps ho segueixen sent?

- Consistencia ipsativa, si el teu perfil destacat es mantenen, relatives a les altres. Si destaques molt en
responsabilitat, si al llarg del temps continua destacan la teva responsabilitat.

Les persones canvien en la mateixa mesura o ens mantenim en la mateixa mesura ?

- Plasticitat i metaestabilitat. Gent molt plástica, i gent molt invariant.

Formes de respondre aquestes 4 preguntes:

- Estudi longitudinal, avaluar les mitjanes dels trets d’una o mes cohort.
- Estudi longitudinal, centrent-se en les correlacions entre 2 punts temporals en els trets d’interès.

Ideografica, veure com varia el pacient individualment

1. CONSISTÈNCIA EN L’ORDRE EN EL RANG

Si hi ha consistencia en la distribució, persones a les que han avaluat la responsabilitat als 15

anys, 30, 50 i 65.

Es referiría a si les persones que fan la distribucio canviant molt dins de la distribució o no.

Els estats, que son coses momentanies fluctuaren, i les consistències en l’ordre será baixa.

Tan en inteligencia com en personalitat sol haber una alta consistencia, ja que son trets estables, tot i que si que poden
haber canvis pero serán petits.

2. CANVIS EN EL NIVELL DE LA MITJANA

Calcular el promig d’un grup de gent, i veure com aquest promig canvia. Patró bastant consistent en persones de països
industrialitzats, desenvolupats…

Fixar-se en les facetes dels trets, ja que aquests son molt generals.

Els usuaris no s’han d’adaptar a una norma concreta de personalitat,

però si es desvía molt de la norma poden haber factors de risc.

Els promitjos determinen els varems, amb els que es comparen per
saber valors esperats en els diferents grups d’edat.
 3. CONSISTÈNCIA IPSATIVA

Es refereix a l’estabilitat del perfil, el perfil es mante estable, es segueix caracteritzant per les mateixes puntuacions
en cada tret, o per unes molt semblants.

4. DIFERÈNCIES INDIVIDUALS EN EL CANVI

Metaanalisi, on es veu com la terapia pot produir canvis en la personalitat, tot i que depen de la plasticitat de la
persona.

En promig tots els trets de personalitat amb terapia poden arribar a variar fins dos desviacions estándard. En canvi no
incideix gaire en la responsabilitat, cordialitat.

Gent que canvia més o gent que canvia menys, la gent que va a terapia tendeix a canviar més, i els canvis produits son
duradors.

MECANISMES QUE FAN CANVIAR LA PERSONALITAT O QUE LA MANTENEN ESTABLE

La responsabilitat augmenta al llarg de la vida i l’estabillitat emocional tambe tendeix a augmentar.

- Modelatge: reforçament positiu/negatiu, aprenentatge per observació.

Tenim un paper actiu en com interectuem amb l’entorn, tenim agencia en com l’ambient ens afecta, aixo funciona a
través de les transaccións persona-ambient, (tu influeixes en l’ambient, i l’ambient influeix en tu).

- Atraccio: hi han ambients que encaixen en com ets i tu els busques.

- Reacció: en diferents ambients fixar-te en estimuls que encaixen en tu.
- Evocació: quan has seleccionat ambient, i t’has fixat en els estimuls que encaixen en tu, això seria modular
l’ambient, generes el teu ambient. EX: ets extrovertit i busques ambients on hi hagi gent pero tu inicies
converses.

Aquestes tres coses juntes generen claredat en la identitat, aquesta es va generant en base a aquests procesos.

- Atrició: abandonar ambients que no acaben d’encaixar amb tu.

FONTS ESTABILITAT I CANVI

En blanc, els factors que contribueixen al canvi, i en negre els que influeixen a l’estabilitat, com a persona orientes
entorn al qual t’exposes i a l’hora aquest et modula.

ESTABILITAT

Interve la genética, és la influencia mes estable.

- Tambe factors epigenetics i estructures biologiques.

- Personalitat.

I pel que fa a l’entorn hi han moltissims factors que intervenen per aixo es tan difícil, coneixe’ls.

Aquests factors intervenen sobre la personalitat i tot aixo impulsa el CANVI.

Els factors vitals tambe poden influenciar a la nostra personalitat.

EN RESUM:

Tenim paper actiu en com interectuem amb l’entorn, agencia en com l’entorn t’impacte! I tendim a buscar ambients
que encaixen en com son, de la mateixa manera que tendim a evitar els que no ho fan.

Tan psicoanalisi, com conductisme ens tractaven com agents passius, productes de les situacions que hem viscut.
2.ESTABILITAT EN ADOLESCENTS I ADULTS

CANVIS EN NIVELLS DE LA MITJANA

- Cordialitat i responsabilitat, augmenten de manera mes o menys estables.

- Hi han persones que cambiaren molt, perque hi ha plasticitat, pero en promig tots aquests trets s’estabilitzen
a partir dels 30.
- Distingim entre la part sociable i la part de la extraversió.

Quina quantita de canvi hi ha en total, segons l’edat, a la primera adultesa es quan hi ha mes proporcio de canvi en els
trets.

Pot haber processos maduratius, en el sentit que la personalitat es va desenvolupen de manera mes o menys
configurada.

CONSISTENCIA EN L’ORDRE DEL RANG

ESTABILITAT BIG5

Un tret per defincio es estable, pero fins i tot al llarg del temps continua sent molt estable,

A partir dels 30, si ja t’has configurat, es normal que en adults hi hagi bastant estabilitat, aixo en relacio a l’estabilitat
en el ordre del rang.

Durant adolescencia, es mes possible que es donin aquests canvis tan besties, ja que en adults joves i adolescents es
més inestable. Això vol dir que les correlacions test-reretest son mes baixes.

*Els canvis al voltant de la mitjana son mes dificils de predir, mentre que els canvis en els extrems és més fácil.

3.ESTABILITAT DELS TRETS EN NENS

En infants no parlem tant de personalitat, sino de temperament, ja que el seu comportament depen mes de les
tendencias innates.

- Problema en mesurar coses en nens, es que no tenen la mateixa comunicació que nosaltres.
- Fins els 10 anys tenen un pensament mes dicotòmic, es descriuen de forma global (bo/dolent).
- Moltes situacions i conductes no s’han pogut produir encara.
- Alguns trets, son dificils de mesurar en etapes primerenques.

Per avaluar, es fa amb observacio directa o amb heteroinformes demanats als pares o als professors.

Els estudis que mesuren big5 a nens, troben que en periodes curts, trets estables. Mentre que amb mes marge de
temps si que poden canviar bastant.

Personalitat amb nens molt menys estable.

4.PREDICCIÓ DE LA PERSONALITAT FUTURA: DUNEDIN I HAWAII

Alguna cosa queda de la teva personalitat infantil, en la personalitat adulta.

Estudi de Dunedin era predir personalitat adulta a partir d’estudis de personalitat en etapes primerenques, i si que es
pot pero tampor gaire, hi ha una certa relació.

- Quan tens infants “normals” al voltant de la mitjana, no es pot predir gaire.

Sí que hi han certs trets que es mantindran quan ets adult, pero no es pot mirar de manera determinista.

En intents de suicidi, si que pot tenir més sentit amb el temperament, principal factor de risc pel suicidi es la
impulsivitat. Te sentit que infants mes impulsius tinguin taxa una mica més gran d’intent de suicidi.
Predir com el temperament infantil s’associa a com envegeixes, a més control impulsivitat millor envelliment, millors
habits de salut.

Fins a cert punt també prediu el teu suport social, satisfacción amb la vida…

ESTUDI DE HAWAII:

Estabilitat de la personalitat infantil, adulta més o menys .20 perquè si que pot haber canvi.

5.DIFERÈNCIES DE PERSONALITAT ENTRE GÈNERES

- En la majoria de trets, les diferencies obtingudes en puntuacions mitjanes serien molt petites.

- Moderadament elevada en estabilitat emocional (neuroticisme) amb l’exepció de l’agressivitat.

- En cordialitat i extraversió mes o menys estables i lineals en dos generes.

Si que hi han diferencies en personalitat entre homes i dones, quan es miren en qualsevol variable psicológica, gairebe
sempre trobes que hi ha una diferencia promig petita, el patro es que sempre hi ha mes solapament entre les
distribucions que diferencies, ens assemblem més del que ens diferenciem en qualsevol paràmetre.

Les diferencies de generes, al llarg del temps van disminuint, ja que els factors culturals que la determinen es van
reduint. A mesura que entorn cultural afavoreix igualtat, les diferencies es van reduint.

Malgrat aixo hi han diferencies de genere que es mantenen, com el neuroticisme, que es mes gran en dones.

HIPOTESI DE LA VARIABILITAT:

En molts trets, encara que no hi hagi diferencies promig molt marcades, el shomes tendeixen a tenir distribución més
amplia, i tenen mes dispersió, s’estenen més als costats. Més homes amb puntuacions extremes.