INICI:

Hola a tots em dic Mariona Aranda i avui hos vinc a presentar el meu treball de
recerca sobre els trastorns de conducta alimentaria.

Per començar voldria tractar el cos del meu treball que esta format per un apartat
teòric on en parlo de les seves causes , els símptomes , la influència que té la gent
del nostre entorn i la importància del suport en aquesta mena de trastorns ,
seguidament dels factors de risc i la mortalitat .

Per una banda per poder donar-li forma a aquest treball he hagut de centrar-me en
la recerca d’informació sobre els trastorns alimentaris i selecionar la informació
mes rellevant , explicant-la de manera clara i entenedora , per aconseguir tot això
un factor clau en la creació d’aquest treball ha sigut la tecnología ja que gràcies a
ella he pogut trobar una gran extensió d’informació sobre el tema , explicats desde
punts de vista diferens
Amb tot això he pogut donar-li forma a el meu marc teòric.

Per l’altre banda també aquest treball posseeix un marc pràctic on m’he encarregat
de crear una enquesta per tots els públics per tal d’arribar al màxim d'audiència
possible i arribar a abastir una franja d’edat més àmplia.
Amb aquesta enquesta he pogut a arribar a saber el coneixement dels adolescents
que es basaven en les seves creences i punts de vista i també en els adults veient les
seves perspectives i si es veuen diferències entre les edats.
En aquest marc pràctic també entra una entrevista a dos casos de generes oposats
on es van plantejar les mateixes preguntes per tots els generes , amb això la meva
intenció era que m’expliquessin de forma extensa com és viu un trastorn alimentari
en primera persona i que ho poguessin explicar sense pressions.
Amb tot això vaig poder assolir un dels meus objectius mitjançant l’analísi de les
respostes dels meus entrevistats.

He triat aquest tema perquè em sembla molt extens i poc conegut, és un tema que
tinc molt proper perquè tinc dos coneguts que l'han patit i sé de primera mà el que
és, i això em facilita per una part la recerca d'informació perquè em puc guiar des
d'un punt de vista personal i real.
Em sembla un tema molt complet, ja que existeixen varietats i molts diferents
casos.
També he volgut treballar aquest tema perquè és un tema que afecta molt a l'etapa
de l'adolescència i com és una etapa que tinc a prop, em sembla molt interessant
poder treballar-ho, ja que em serà útil per un futur.
Quant a la metodologia abans de començar a cercar informació primer havia de
tenir clar el tema que escolliria, però des de primer moment ho vaig tenir molt clar
així que vaig poder començar a buscar informació i donar-li forma al meu treball.

Per una part treballar aquesta clase de trastorns és dur , ja que aprens a posar-te a la
seva pell i entens que per el que estan passant no és gens fàcil i que no es un
període fàcil de passar , però , també treballant-lo he pogut visibilitzar-lo amb el
meu entorn , fent així, que en siguin conscients i si en un futur es troben en
aquesta situació ells o algún familiar o amic sàpiguen com actuar.

OBJECTIUS:

Homes i dones.
He complert aquest objectiu ja qu he pogut veure que si que existeix una diferencia
, però no en el trastorn en sí , sino en la perspectiva que tenen ells mateixos.
Els dos patien el mateix, compartint els pensaments o els símptomes , però per
exemple els dos tenen un criteri diferent alhora de veure com afecta aquest trastorn
basant-se en el seu punt de vista i la seva experiència personal.
He pogut arribar a la conclusió de què depèn molt de la persona que està patint i el
seu propi criteri i que el gènere en sí no està relacionat amb el trastorn, si que és
cert que els homes al ser més reservats alhora d'expressar els seus sentiments és
més difícil de diagnosticar o veure a simple vista, en canvi, les dones son més
expresives en aquest aspecte però això no influeix en l'efecte del trastorn
alimentari.

EN SOM CONSCIENTS TAN ELS ADULTS COM ADOLESCENTS?

He pogut comprovar que tant adolescents com adults tenen els mateixos
coneixements en quan els trastorns alimentaris he pogut assolir aquest objectiu
mitjançant la publicació d’una enquesta a les meves xarxes socials assolint així la
franja adolescent però també el vaig difondre per grups familiars o amics de
familiars assolint aixi la franja adulta.
HI INFLUEIX LA SOCIETAT ON VIVIM?

l'altre objectiu complert ha sigut comprovar si la societat i els comentaris de la gent

influeixen en l'aparició d'un trastorn alimentari, he pogut veure que té molta
influència, ja que els adolescents com adults en aquestes situacions son molt més
vulnerables, més els adolescents que els adults, perquè estan entrant en una etapa
de canvis i no tenen la suficient maduresa per a veure que no es poden deixar
influenciar per l'altra gent, sinó que s'han de centrar en un mateix.

QUE ÉS?
Els trastorns de la conducta alimentària són un grup de trastorns mentals que es
caracteritzen per alteracions en la forma de pensar, de sentir i de comportar-se en
relació amb l'alimentació, el pes o la figura. El TCA és un trastorn greu, que afecta
de manera psicològica i les conseqüències son físiques i es tracta d'una alteració
alimentària. Les persones afectades amb aquest trastorn presenten problemes amb
el seu pes, l'alimentació, el control constant de les calories que ingereix i sobretot la
seva imatge, a causa d'aquestes situacions que es generen aquestes persones solen
desenvolupar malalties que a la llarga podrien causar la mort, però això només en
casos extrems perquè els TCA es poden tractar amb ajuda d'un seguiment de
teràpies i metges.

SIMPTOMES
Els símptomes solen variar depenent del cas, però els símptomes principals que
solen afectar a tothom són:
● La pèrdua de pes notòria i el canvi físic en el cos del pacient.
● La negació a menjar buscant qualsevol excusa o manera d'evitar la ingesta
d'aliments.
● Aparició de manies relacionades amb el menjar que abans no tenia.
● Augment de pràctica d'exercici o excés d'exercici.
● Fer servir roba ampla o d'una talla més gran per ocultar el cos o una possible
baixada de pes.
● Contar calories o portar un sobre control de les calories o el greix que conté
cada aliment.
● Anar al lavabo després de menjar per vomitar o escopir el menjar ingerit.
Aquests símptomes són visibles a simple vista, per tant, si una persona del teu
voltant està tenint algun d'aquests símptomes és possible que hagi desenvolupat un
TCA.

INFLUÈNCIA.
La influència de la gent i la societat en realitat té molt a veure amb aquesta classe de
trastorns, ja que solen influir, pel fet que en l'actualitat ens importa molt l'opinió de
l'altra gent, perquè sempre volem ser acceptats pels altres per no ser jutjats, i molts
cops la gent opina del cos de la gent de forma negativa i això generalment sol
afectar molt a les persones perquè comencen a veure's malament i a obsessionar-se
amb la seva imatge.
Això afecta a totes les edats per es comença a veure a l'adolescència.
Això succeeix perquè durant aquesta etapa, la personalitat, autoestima estan en ple
desenvolupament i, per tant, davant un entorn social en el qual la pressió per la
imatge és excessivament elevada.
Sobretot infants i adolescents, que han rebut crítiques i burles relacionades amb la
seva aparença física i que a causa d'això s'han sentit insegurs amb la seva imatge
poden presentar major tendència a desenvolupar TCA.

FACTORS DE RISC

En aquest apartat podrem veure factors que alteren l’aparició del trastorn.

● Antecedent familiar: El risc de patir un TCA, si hi ha antecedent d'un

familiar amb un TCA anteriorment en la família o entorn pot ser clau per
desenvolupar-lo.
Això es deu al fet que la persona que ho hereta, ja ha passat per això en certa
manera, per tant, l'hi sembla una cosa normal perquè ho ha vist a casa o en el seu
entorn més proper.

● Els trets psicològics: Certs trets de personalitat com una autoexigència

molt elevada, perfeccionisme obsessiu, necessitat de control i presentar
rigidesa estan molt relacionats amb l’aparició d’una anorèxia.

Aquest factor sol aparèixer quan la persona se n'adon conta que no pot assolir mai
la perfecció , per tant, es desespera i s'autoexigeix més i això acaba fomenten el
TCA.

● Ansietat: L'ansietat o l'estrès també solen ser fonamentals perquè en si, com
ja no estàs bé psicològicament això pot jugar en contra en la teva ment
perquè ho veus tot més negativament i això és un dels factors més comuns.

La Bulímia està més relacionada amb l'ansietat i la impulsivitat perquè un atac de

bulímia et ve de cop, ingereixes menjar de manera compulsiva, grans quantitats i
després ho vomites tot.

● Baixa autoestima: Tenir una baixa autoestima d’un mateix/a incrementa la

probabilitat de patir TCA.
La baixa autoestima en les persones sol tenir molts afectes negatius d'un mateix,
per tant, és important tenir suport del teu entorn perquè et facin veure el que vals,
però algunes persones no tenen aquest suport, en conseqüència, acostumen a
agafar el mal hàbit de tenir l'autoestima baixa i això també pot ser un factor clau en
l'aparició d'aquest trastorn, perquè l'autoestima és la percepció que tens d'un
mateix i els trastorns alimentaris depenen molt de les percepcions pròpies.

● Imatge corporal negativa: Les persones que no tenen una imatge real del
seu propi cos i se senten malament, són més vulnerables a l’hora de patir un
TCA.

Les persones que tenen una percepció dolenta del seu cos tenen més facilitat en
desenvolupar un TCA perquè són més vulnerables a l'hora de mantenir la seva
autoestima.

Això suposa que busquin moltes maneres de poder aprimar-se, sigui deixar de
menjar, anar al lavabo sempre després de menjar per vomitar, o practicar esport
sempre després de consumir qualsevol aliment.
RISC DE MORTALITAT EN TCA

El risc de mortalitat en aquest tipus de trastorn no és elevada, ja que la mort no

recau en el trastorn en si, pel fet que la majoria de les morts registrades d'aquesta
classe de trastorns es deuen als suïcidis.

Les persones amb trastorns de la conducta alimentària tenen un risc elevat de

suïcidi, a causa de la combinació de factors psicològics, emocionals i físics que
afecten la seva salut mental i física. La desesperació, la baixa autoestima i la
deterioració de la salut poden contribuir a aquest sentiment de voler prendre's la
vida, perquè és l'única solució que troben per deixar de sentir aquest malestar.
Els trastorns alimentaris poden comportar un risc de mortalitat, especialment en
casos d'anorèxia nerviosa. La desnutrició i les complicacions mèdiques poden
afectar greument òrgans vitals. La bulímia nerviosa també té riscos importants,
incloent-hi problemes cardíacs.
Els trastorns de la conducta alimentària solen presentar riscos variables.
La intervenció i el suport professional són crucials per millorar les perspectives de
recuperació i evitar el risc de mortalitat.

FAMILIA
Pel que fa la família
- Les famílies en les quals no existeix una estructura estable i segura tenen
major risc de desenvolupar un TCA.
- Aixi i tot Aquelles famílies en què la comunicació i la dinàmica familiar és
rígida, controladora i exigent poden influir en el desenvolupament d'un
-
 - TCA, sobretot en aquells membres amb major vulnerabilitat individual, com
les noies adolescents.

- També Canvis traumàtics en l'estructura familiar com, per exemple, la mort

d'un dels membres pot augmentar la probabilitat de TCA.
A part dels problemes que puguin haver-hi a casa o un possible divorci
relativament proper.

TRASTORNS COMUNS.

ANORÈXIA
L'anorèxia és un trastorn de conducta alimentària que consisteix a tenir una por intensa a
augmentar de pes i generalment les persones amb anorèxia solen pesar molt poc per estatura i
edat.

BULÍMIA

És un trastorn de l'alimentació que es caracteritza per episodis repetits d'ingesta excessiva

d'aliments en un període curt de temps.

POSEM-HO EN PRÀCTICA
En aquesta part del treball podrem veure les diferents qüestions que els hi he fet en
aquest cas a dues persones una de gènere masculí i l'altre de femení d'entre 16-18
anys els quals se'ls hi ha proposat els dos les mateixes preguntes, han pogut
contestar de manera sincera i sense pressió explicant la seva experiència i amb les
quals jo he pogut treure'n unes conclusions i compara-les entre si per veure si
existeix diferència entre casos de gènere oposat.

PREGUNTA DESTACABLE

Després d'haver superat el TCA, conserves encara algun símptoma o mania

que tenies durant el trastorn?

Una mania que encara conservo i és que tot i això haver superat el TCA encara em
costa enrecordar-me de menjar, ja que puc estar més d'un dia sense menjar i no
notaré la diferència, és a dir, no m'adono conta fins que algú m'ho recorda.
A part també he generat una petita mania amb alguns aliments, que abans solia
consumir força sovint , però a causa de les circumstàncies ja no el consumeixo
perquè no el tolero, alguns d'aquests aliments poden ser:
La pizza de qualsevol mena, tota mena de carn, però sobretot el pollastre.

És important tenir en compte que cada persona és única i que les experiències amb
trastorns alimentaris poden variar.
No obstant això, hi ha alguns factors comuns que podrien contribuir al fet que
algunes persones que han superat un trastorn alimentari puguin tenir dificultats per
recordar-se de menjar.
Algunes de les raons podrien incloure:

Ansietat i por relacionada amb l'alimentació: Les persones que han superat un
trastorn alimentari poden experimentar ansietat o por a alguns menjars específics.
Això pot fer que evitin els records o les situacions que els recordin aquesta ansietat.

Hàbits establerts durant el trastorn: Les persones amb trastorns alimentaris

poden desenvolupar hàbits específics d'alimentació o evitar menjars en certes
situacions. Encara que hagin superat el trastorn, aquests hàbits poden persistir i
contribuir al fet que no es recordin de menjar.
Problemes de percepció corporal: poden tenir problemes amb la seva percepció
corporal. Poden no sentir gana o no ser conscients de les necessitats del seu cos pel
que fa a l'alimentació.
Aspectes psicològics residuals: Encara que algunes persones hagin superat el
trastorn alimentari des d'un punt de vista físic, poden persistir aspectes psicològics
que afectin la seva relació amb l'alimentació.
Això pot incloure una por constant a tornar a patir el trastorn, el que podria
afectar la seva disposició a menjar.
Manca de suport adequat: La falta de suport pot contribuir a oblidar-se de
menjar o a evitar situacions alimentàries.

ANYS 90 I L’ACTUALITAT
A causa de l'anàlisis de pel·lícules que he fet he pogut arribar en què en els anys
pràcticament 90 ja es registraven casos d'aquesta classe de trastorns i fins i tot van
fer pel·lícules fent d'això una manera de conscienciar a la gent d'aquella època.
Relacionat amb això he pogut comprovar que en l'actualitat seguim els mateixos
camins que anteriorment, ja que actualment la visibilitat que l'hi dona la gent a
aquests trastorns està relacionat amb la importància de la companyia i el suport
Per tant he assolit també aquest objectiu.
CONCLUSIONS
Per concloure aquesta presentació , diré que aquest treball ha sigut una etapa d’aprenentatge molt
important per mi , és a dir, he après molt sobre els trastorns alimentaris i m’he pogut posar a la
seva pell d’una manera mes directe, ja que les persones entrevistades m’ho han fet veure d’una
manera mes propera aconseguint aixi ferme reflexionar sobre el tema i tinguent mes ganes
d’ampliar els meus coneixaments, gracies a ells he aconseguit complir el meu objectiu principal i
també reforçar la meva amistat amb ells, ja que durant tot aquest temps m’he mantingut en
contacte amb ells i m’han facilitat tota mena d’informacions sense cap tabú, s’han obert molt
amb mi i aixo em provoca un sentiment de felicitat molt ampli , també gracies a aquest treball he
pogut obrir els ulls i donar-me compte de la classe de trastorns que ens envolten , apart també he
après a agafar-me les coses mes enserio i valorar com estic i el que tinc actualment , he apres a no
deixar-ho tot per últim momement ja que quan mes t’hi poses es quan s’aconsegueixen bons
resultatats.
Per acabar els trastorns alimentaris son poc coneguts pero molt frequents per tant es important
tenir-ne un mínim de coneixements per poder reduir la seva aparició.

OPINIÓ PERSONAL
En quan la meva opinio diré que es un treball complex pero si t’hi poses desde
primer moment ho pots dur a terme sense complicacions i sense pressa.
És un treball que requereix de temps i esforç però val la pena esforçar-se per
obtenir bons resultats , en la meva opinio diré que m’he pasat moltes hores davant
d’una pantalla buscant informació , entendre-la i després explicar-la , tot aixó m’ha
requerit molt temps però em va servir per donar-li forma al meu treball .
En la meva opinió els trastorns alimentaris són problemes de salut mental que
poden tenir un impacte significatiu en la salut física i emocional d'una persona.
Aquests trastorns, com l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn de la
ingesta compulsiva, sovint es manifesten a través de comportaments alimentaris
desordenats i preocupacions excessives pel pes i la imatge corporal.
És crucial abordar aquests trastorns amb un enfocament que pot incloure teràpia
psicològica, suport nutricional i supervisió mèdica. És important fomentar la
comprensió i la recerca de tractaments efectius per les persones que pateixen
aquest trastorn.
Tot i això m’ha agradat fer aquest treball ja que té un aprenentatge i un esforç
darrere que m’agradaria poder transmetre al públic i que hos pogueu interesar per
seguir aprenent sobre aquests trastorns.

Fins aqui la meva presentació , MOLTES GRÀCIES!

ALGUNA PREGUNTA?