1.

Estructura del TDR: introducció, etc

2. Es tracta de la recerca d’informació sobre la salut mental dels adolescents afectada
pels trastorns ansiós i depressiu, a partir de llibres especialitzats en la matèria i
d’altres fonts d’investigació, i de la recerca d’experiències i vivències extrapolats de
les enquestes proposades a través de les xarxes socials.
L’anàlisi d’un cas d’estudi ha permès aprofundir de manera més directa les situacions
viscudes quan es pateix un trastorn mental i les seves conseqüències aixi com. les
entrevistes a un familiar directe Finalment, s’ha consultat un professional en
l’àmbitde la psicologia per així tenir una referència sobre les diferents teràpies
El treball es realitza amb el tractament, l’anàlisi i l’organització de la informació
obtinguda mitjançant la recerca teòrica i la comparació amb els resultats de les
enquestes i entrevistes realitzades, incloent-hi gràfics, annexos i bibliografia
consultada

3. La meva hipòtesi és que un esdeveniment únic com la pandèmia, que ha comportat

l'alteració de la vida en general dels ciutadans, ha tingut un impacte molt important i
clarament negatiu en els efectes psicològics dels adolescents, més sensibles a
canvis significatius en diferents esferes, incloent-hi l'experiència emocional. La
conseqüència és l'augment dels trastorns mentals així com del seu malestar
emocional af
4. conèixer com afecten els trastorns ansiós i depressiu als adolescents
Analitzar l'influencia de la pandèmia en aquests trastorns psicològics.
donar més visibilitats a aquestes malalties, ja que es imprescindible un coneixement
profund i adequat per tal de fer front als prejudicis i estereotips que envolten els
trastorns mentals.
La motivació principal que m'ha portat a escollir aquest tema és molt personal, ja que
involucra el meu entorn familiar i a mi directament. Aquest treball ha representat una
oportunitat per aprofundir en temes relacionats amb la psicologia, a la que aspiro
dedicar-me professionalment

5. la metodologia utilitzada ha consistit en una recerca bibliogràfica exhaustiva, per tal

d'informar-me sobre els aspectes més generals i s'ha centrat i relacionat amb l'etapa
de l'adolescència, per entendre com els problemes emocionals i els processos
 psiquiàtrics es tornen més habituals i s'agreugen en condicions extraordinàries, tal
com ha passat durant la pandèmia.
S'han realitzat unes enquestes sobre el trastorn ansiós i el depressiu difoses
mitjançant les xarxes socials.i vaig diferenciar les 125 persones enquestades segons
el sexe i segons les tres franges d'edat més representatives per aquest estudi: 14-17
anys, 18-21 anys i 22-25 anys. Seguidament, vaig analitzar els resultats mitjançant el
programa informàtic Excel i vaig fer els gràfics corresponents. Les entrevistes a la
meva germana, diagnosticada de trastorn ansiós i depressiu, i al nostre entorn
familiar, m'han donat l'oportunitat d’obtenir uns resultats més fiables sobre els
problemes lligats a la salut mental i abordar altres punts de vista d'aquestes malalties.
S'ha dut a terme una entrevista a un professional de la psicologia, abordantt temes
relatius a la relació amb els pacients, a les teràpies a disposició etc .

6. Marc teòric: L’adolescència és una etapa plena de canvis físics, emocionals i socials.
Això pot provocar una clara vulnerabilitat als adolescents amb els conseqüents
problemes de salut mental. Els trastorns més freqüents en l’adolescència són els
emocionals, com per exemple el trastorn ansiós i el trastorn depressiu
L'ansietat és un sentiment i/o reacció completament normal i automàtica que
experimenta l'ésser humà quan es troba davant d'una amenaça o perill, per tant, és
una reacció natural que generalment es manifesta quan perdem el control d'alguna
situació. L'ansietat es converteix en un trastorn mental quan les persones que la
pateixen l'experimenten de manera freqüent i/o excessiva davant de diferents
situacions, fins al punt que interfereix de manera significativa en la vida diària de les
persones afectades.

 Trastorn d’ansietat fòbica:

 Agorafòbia
 Fòbia social
 Fòbies específiques
 Atacs de pànic
 Trastorn obsessiu-compulsiu
 Trastorn per estrès posttraumàtic
 el tractament consisteix en teràpia psicològica duta a terme per un psicòleg
professional, tot i que hi ha casos en els que serà necessari complementar-ho amb
medicació específica.(ansiolítics)

7. La depressió és un trastorn que es caracteritza principalment per un sentiment de

tristesa d’una intensitat desproporcionada a la situació. aquests sentiments no
desapareixen i s'intensifiquen, provocant malestar o grans dificultats per continuar
desenvolupant la seva vida quotidiana. Aquesta simptomatologia és un exemple clar
de trastorn depressiu. Els trastorns més comuns en adolescents són: el Trastorn
Depressiu Major, el Trastorn Depressiu Persistent (distímia), Trastorn Disfòric
Premenstrual (TDPM) i el Trastorn Afectiu Estacional (TAE
La teràpia cognitiva-conductual és la que ha demostrat més eficàcia en el tractament
de la depressió o Tractament farmacològic (antidepressius). La prevenció del trastorn
preveu pautes saludables (dieta, vida social activa, dormir be, etc)
els trastorns d'ansietat i depressius afecten més les dones que els homes, (factors
serien els psicosocials i socioculturals que inclouen diferències en la manera
d’afrontar la realitat, rol sexual, la predisposició genètica, les hormones sexuals, etc
Els investigadors afirmen que durant la pandèmia les dones i els joves són el grup
més afectats

8. Marc pràctic: enquestes la participació en les enquestes sobre el trastorn ansiós i

depressiu ha destacat les dones com a protagonistes principals, representant 72%
dels enquestats. Aquesta major participació podria ser significativa de com la societat
veu aquestes malalties, en particular podria ser deguda al fet que el col·lectiu femení
és més sensible a aquests temes i més participatiu o també podria ser degut a
l'estigma de debilitat que envolta la salut mental i que sembla ha adoptat
majoritàriament el gènere masculí.
Ansietat: persones que pateixen trastorn ansiós i/o depressiu, mostra percentatges
clarament més alts en la franja d’edat de 14-17 anys, sobretot degut al gènere
femení. Aquesta dada confirma que és durant l’adolescència, quan són recurrents
l'aparició de canvis emocionals. Es considera, per tant, una fase de risc a causa de la
quantitat d'alteracions presents
 La pandemia ha afectat greument la salut mental dels adolescents en particular, ja
que s’ha posat de manifest que aquest malestar perdura en el temps
Depressió gràfiques molt semblants a les de l’estat ansiós, con predominancia de
les dones sigui com números d’individus que havien patit algun cop depressió sigui
com percentatge . Durant la pandèmia hi ha un augment dels casos depressius en
general i en les dones en particular, i l’afectació emocional te porcentaje realment
alts. Un altre tema important que ha sorgit de les preguntes als enquestats és el de
l’estigmatització de la salut mental entesa com el prejudici (la conseqüència cognitiva
i emocional dels estereotips) i la discriminació (la conseqüència conductual del
prejudici). El 87% de les persones que tenien un trastorn afirmen d’haver patit un
tracte discriminatori en algun àmbit de la seva vida. professionals de la salut mental i
també de distribució dels recursos
9. Les entrevistes a una persona amb trastorns mentals i del seu entorn familiar, han
permès tractar d’una manera més directa les realitats viscudes a causa d’un trastorn
mental i donar veu a les seves experiències.
L’entrevista a la psicòloga m’ha donat la possibilitat de conèixer més a fons les
diferents teràpies i com un professional gestiona els diferents casos de depressió,
segons l’edat i l’evolució de les malalties, i ha evidenciat la manca de professional de
la salut mental i falta de recursos

10. Conclusions
la pandèmia ha agreujat altament la salut mental dels adolescents, evidenciant
una major afectació del genera femení ja que s’ha posat de manifest que el
malestar perdura en el temps, evidenciant una de les característiques més
problemàtiques d’aquestes malalties, la dificultat en la recuperació a breu
termini
La falta de coneixement es la responsable de molts prejudici i estereotips
negatius que envolten la nostra societat. Un coneixement profund és vital per a
poder garantir una correcta acceptació social, atenció adequada i per a
desenvolupar més mètodes de prevenció, tant en l’àmbit escolar com en el
laboral i social.
Ens falta encara molt camí per recórrer i aconseguir una organització, eficient i
de qualitat, en l’àmbit de l’atenció a la salut mental. La salut mental és una de
les àrees sanitàries que tradicionalment han estat infra-finançades dins del
 sistema sanitari públic i és inevitable que afecti negativament la qualitat de
l'atenció mèdica pública en relació al tractament dels trastorns mentals, sigui
en condicions normals i encara més durant la pandèmia.
11. Aquest treball ha representat una oportunitat per aprofundir en temes relacionats amb
la psicologia, a la que aspiro dedicar-me professionalment.
Possibilitat d’un creixement personal en ja que he pogut familiaritzar-me amb
diferents mètodes de realitzar una recerca, començant per la redacció d'una
enquesta enfocada al tema d'estudi, de les entrevistes etc. I treure conclusions
interessants.
Les dificultats més importants han estat en l'anàlisi i valoració dels resultats, ja que
tenia el dubte de que la persona entrevistada podria confondre els símptomes de
tristor i desànim d'un període curt amb el que representa patir un trastorn mental.
Crec que l'enquesta es podria millorar amb preguntes centrades a esbrinar el
coneixement real del trastorn per part de qui respon, per tal de tenir dades més
fiables. També m'hauria agradat una participació més alta del col·lectiu masculí, per
donar-li la mateixa representació que el femení.
12. Finalments moltes gracies a tots per l’atencion i en particular a...............
Amb aquest treball espero haver aportat el meu granet de sorra per donar més
visibilitat als problemes de salut mental que pateixen els adolescents.