Feedback PAC 2

BLOC 1
Treballes a Vèncer, una associació local de suport a pacients amb càncer i el seu entorn social i
familiar. Des de l’hospital comarcal et deriven a la Pilar, de 56 anys, mare de dues nenes de 17
i 14 anys. Fa tres mesos li han diagnosticat limfoma de Hodgkin (LH). Encara que el seu oncòleg
li ha explicat clarament l’eficàcia del tractament (la tassa de curació és superior al 70% del
casos), la Pilar està molt preocupada i desanimada. Portava un temps molt cansada i va
començar a perdre pes. Al principi creia que era pel ritme de treball que portava des de feia
més d’un any, però quan li va aparèixer un nòdul a l'axil·la li van fer una biòpsia i li van
diagnostica el LH.
Des de llavors, «la meva energia ha desaparegut; estic de baixa al treball i pràcticament em
llevo del llit quan he d’anar a per la quimio». Encara que li han aparegut alguns efectes
secundaris del tractament no sembla que aquest sigui el motiu de la falta d’energia que ens
informa. Conseqüència d’això, ha deixat de banda totes les activitats que duia a terme: el curs
de restauració de mobles, les classes de portuguès o el sopar setmanal amb les amigues.
La pacient t’explica que no recorda cap cas de càncer a la seva família però que quan era petita
un oncle seu «va faltar en quatre dies i ningú em va explicar el per què». Tampoc informa
d’antecedents de salut mental a excepció de que recorda a la seva mare sempre molt nerviosa
i preocupada per tot.
Respecte al seu futur, està convençuda de que morirà en poc temps, no confia en la quimio, i
això li genera sentir-se molt trista, desanimada i culpable: «especialment per les nenes... què
faran elles soles?».

1.1. Prepara un esquema de primera entrevista amb la Pilar que inclogui les principals àrees
que tindries que explorar. De cada bloc indica una pregunta exemple. Extensió màxima: 1
pàgina. Puntuació màxima: 1 punt.
Resposta esperada: l’esquema de primera entrevista ha d’incloure una pregunta exemple del
següents aspectes (blocs) a explorar: història i conceptualització del problema principal,
tractaments previs i actuals, motivació, objectius i expectatives de la persona; recursos i
limitacions per fer front al problema; problemes psicològics associats actuals i anteriors; àrees
bàsiques de la vida; i altres aspectes que considerem rellevants. Trobareu exemples de
preguntes al punt 1.6.2. del mòdul 2 de l’assignatura.

1
1.2. Amb la informació obtinguda amb aquesta primera entrevista indica quines eines
d’avaluació aplicaries exposant de manera clara quina o quines variables relacionades amb
el seu problema vols explorar amb cada instrument d’avaluació. Extensió màxima: 1
pàgina. Puntuació màxima: 1,5 punts.
Resposta esperada: davant el diagnòstic de càncer de la pacient avaluaríem les següents
variables:
- Estat emocional (ansietat i estat d’ànim): l’Escala hospitalària d’ansietat i depressió (HADS) i
l’Inventari de depressió de Beck-II (BDI-II).
- Estratègies d’afrontament davant del càncer (desesperança-indefensió; preocupació ansiosa;
esperit de lluita; evitació cognitiva; fatalisme): Qüestionari breu d’estratègies d’afrontament.
- Eficàcia percebuda: l’Escala d’autoeficàcia de Telch i Telch.
- Qualitat de vida: Functional Assessment of Cancer Therapy (FACT); l’European Organization
for Research and Treatment of Cancer (EORTC); o l’Escala QLQ-C30.

1.3. Com li explicaries a la pacient què és la qualitat de vida relacionada amb la salut? Escriu un
text (transcripció) en el que mostris com li ho explicaries a la Pilar. Indica breument quin o
quins instruments utilitzaries per avaluar aquesta variable i justifica la teva elecció.
Extensió màxima: 1 pàgina. Puntuació màxima: 1 punt.
Resposta esperada: hem d’adaptar la definició de QVRS a la situació de la pacient i explicar-li
la importància que té la seva visió subjectiva sobre la seva malaltia en relació al seu estat
emocional, funcionament físic i integració social. Podem administrar qualsevol del següents
instruments per avaluar aquesta variable: Escala de salut SF-36 o EUROQOL-5D.

1.4. Amb tota la informació obtinguda, en la següent graella defineix la seva situació segons el
triple sistema de resposta i escriu les hipòtesis diagnòstiques. Extensió màxima: 1 pàgina.
Pots inventar tots els detalls que consideris congruents amb el cas. Puntuació màxima: 1
punt.
Resposta esperada:

R. fisiològica /
ESTÍMUL/SITUACIÓ R. cognitiva R. conductual
emocional
Per a què vaig a alçar-me
del llit? Total... per al que
Al despertar pel matí al Tristesa, ràbia,
em queda...Sóc una mala Em quedo al llit tirada
llit nerviosisme
mare; estic abandonant
les meves nenes

2
La pacient mostra un estat d’ànim decaigut conseqüència dels seus pensaments negatius sobre
el seu futur i sobre el futur de les seves filles el que fa que cada dia li costi més fer front a la
seva realitat.

BLOC 2
El Sergi ha sigut diagnosticat de VIH fa un any. El seu sentiment de culpa el va portar a trencar
la relació de parella amb el Carles. Ara ha conegut la Marta i està quedant amb ella i no sap
com fer front a la situació. No sap si dir-li que té la infecció o no. De fet, encara no li ha dit a
ningú del seu entorn el que li passa.

2.1. Prepara un esquema d’avaluació de la situació del Sergi indicant número de sessions,
variables a avaluar en cada sessió i quins instruments utilitzaries. Extensió màxima: 1
pàgina. Puntuació màxima: 1 punt.
Resposta esperada: l’avaluació amb el Sergi deuria estar plantejada en un màxim de quatre
sessions (allargar més pot augmentar el risc d’abandonament); al llarg d’aquestes sessions
avaluem:
- Sessió 1. primera entrevista, informació sobre la infecció i demanem autorregistre.
- Sessió 2. comentem autorregistre i avaluem ansietat, estat d’ànim i autoestima (l’Escala
Hospitalària d’Ansietat i Depressió de Hamilton (HAD) i l’Escala d’autoestima de Rosenberg).
- Sessió 3. comentem autorregistre, estils d’afrontament, qualitat de vida i adherència al
tractament (entrevista ad hoc, SF-36 i SMAQ).
- Sessió 4. hipòtesi diagnòstica i explicació al Sergi.

2.2. En relació als dubtes del Sergi sobre compartir o no amb la Marta el seu diagnòstic, com
actuaries? Explica-ho segons el model de pressa de decisions de Sileo i Kopala (1993). Per
altra banda, com li explicaries al Sergi què és l’autoestigma i com això li està influint en
aquesta decisió. Extensió màxima: 1 pàgina. Puntuació màxima: 1 punt.
Resposta esperada: la resposta correcta ha de seguir el plantejament de la presa de decisions
del model ABCDE; amb aquest model avaluem en cada pas la situació del pacient, des d’un
punt de vista personal, professional i ètic i sempre buscant el màxim benefici pel al pacient
però també amb les persones implicades del seu entorn.
Pel que fa a l’autoestigma, li expliquem de manera senzilla al Sergi com les idees negatives i la
discriminació que la societat presenta cap a les persones amb VIH-sida les ha interioritzat i, de

3
manera inconscient, se les aplica a sí mateix i això fa que augment el seu desànim, el seu
nerviosisme i l’aïllament social, entre altres.

2.3. En relació a l’adherència al tractament, (a) explica-li al pacient què és i quina importància
té en la seva situació; (b) com avaluaries aquesta variable (justifica la teva resposta).
Extensió màxima: 1 pàgina. Puntuació màxima: 1 punt.
Resposta esperada: l’adherència fa referència al tractament farmacològic però també a l’estil
de vida. En el cas del Sergi l’adherència al tractament farmacològic és fonament pel que
suposa de cara al control de la replicació del virus i eliminar la possibilitat de transmissió a
altres persones (indetectable= intransmissible). Com podeu llegir al mòdul 4: «Entre els factors
que influeixen en aquest compliment podem trobar les pautes de tractament, la relació amb el
professional sanitari, els possibles efectes secundaris i els problemes de salut mental com
ansietat i estrès (Ventura, Martín, Morillo, Yébenes i Casado, 2014). Altres factors podrien ser
la falta de suport sociofamiliar i l’eficàcia percebuda per la mateixa persona (Hudelson &
Cluver, 2015). D’altra banda, a algunes de les persones amb VIH, la pressió del tractament diari
els recorda la infecció i, en ocasions, no el segueixen de manera consistent perquè fer-ho és la
manera d’acceptar que viuen amb el virus». Per altra banda, l’adherència també inclou altres
aspectes com els estils de vida saludables com l’exercici físic, el tabac o el consum d’altres
substàncies.
Aquesta variable la podem avaluar de manera senzilla amb el qüestionari SMAQ, validat en
persones amb VIH.

BLOC 3
3.1. Redacta un exemple on mostris com afecten les estratègies d’afrontament i l’autoeficàcia
d’una persona amb dolor crònic a la seva situació de salut. Quin instrument d'avaluació
aplicaries per valorar cada variable? Justifica la selecció que has fet dels instruments. Extensió
màxima: 1 pàgina. Puntuació màxima: 1 punt.
Resposta esperada: ambdues variables són molt importants en el maneig d’un problema de
dolor crònic; la resposta ha de mostrar exemples on apareguin estratègies d’afrontament com
que la persona es queda a casa sense fer pràcticament cap activitat per por a que el seu dolor
augmenti o, en relació´ a l’autoeficàcia, com de convençuda està la persona en poder seguir les
indicacions mèdiques. Entre els instruments podem administrar el Chronic Pain Coping
Inventory i l’Artritis Self-Efficacy Scale.

4
3.2. Et planteges demanar-li al pacient amb dolor crònic un autorregistre: (a) indica l'objectiu
d'aquest autorregistre i quina variable o variables voldries explorar; (b) en quin moment del
procés d’avaluació li ho demanaries; (c) prepara una graella amb un exemple d’autorregistre.
Extensió màxima: 1 pàgina. Puntuació màxima: 1,5 punts.
Resposta esperada: un possible objectiu de l'autorregistre pot ser identificar les respostes del
pacient quan li apareix el dolor; aquest tipus d’autorregistre el demanaríem en la primera o
segona sessió d’avaluació ja que amb ell volem conèixer el triple sistema de resposta i poder
elaborar l’anàlisi funcional. Li podem demanar un autorregistre molt senzill que només inclogui
situació/què penso?/què sento?/què faig?