PROVA D’AVALUACIÓ CONTÍNUA NÚM.

3 (PAC 3)

Data de lliurament: 21 de maig de 2018.

Continguts:
 Mòdul 3 Psicopatologia clínica.

Professors col·laboradors: Montserrat Davins Pujols, Rodrigo Martínez de Ubago Campos,

Rubén Muiños Martínez i Elena Requena Varón.

Important!

- Respecta l’extensió màxima de la resposta.

- Cita les fonts d’informació (sinó es tractaria d’un plagi) i anomena-les segons la
normativa APA. Les competències de síntesi i reflexió crítica respecte la informació
consultada són fonamentals.

- Sigues clar i ordenat en l’exposició de les idees.

- No oblidis posar el teu nom i cognoms al primer full.

- La PAC ha de presentar-se preferiblement en format .doc, .docx o .pdf.

- El tipus de lletra serà Arial, Verdana o Times New Roman 11, interlineat d’1,5.
- A aquelles preguntes on calgui descriure la simptomatologia, s’ha d’anomenar el
símptoma i explicar per què es considera que hi és present i il·lustrar-ho amb el
material del cas. Cal indicar la semiologia tant actual com la presentada en el passat.
Pel que fa al diagnòstic diferencial, cal anomenar els diferents trastorns amb els quals
és pertinent fer-lo i argumentar per què es descarta en el cas concret. Recordeu que
únicament s'ha de fer el diagnòstic diferencial dels trastorns presents a l'actualitat.
- No s’acceptaran treballs fora de la data de lliurament.
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 3

PREGUNTES

1. Llegeix el següent cas:

En Juli, de 30 anys d'edat, acut a una consulta privada de psicologia després de ser atès durant un
any per un psicòleg de la xarxa pública. S'ha decidit a consultar perquè "en general, no em trobo bé
i sempre estic nerviós". L'altre psicòleg no l'entenia i li va donar l'alta perquè no assistia a les
sessions programades ni tampoc es va vincular amb un grup terapèutic. Espera sentir-se més ben
comprès per la nova professional.
Treballa com a operari en una cadena de muntatge. Fa torns rotatoris de matí, tarda i nit, cadascun
d'ells de tres setmanes de durada. Explica que això no ho porta gens bé, especialment el torn de
nit. Viu amb la seva dona i el seu cunyat (germà de la seva muller). Descriu una bona relació de
parella. En Juli té un germà uns anys menor que ell amb qui manté una bona relació, igual que amb
els seus pares encara que refereix que la seva mare, des de que ell recorda, ha tingut les seves
"manies" amb la neteja i l'ordre (es dutxa de 3 a 5 cops diaris, per por a infectar-se; i no suporta ni
el desordre ni el fet que les coses no estiguin al seu lloc exacte). Recorda que de petit acostumava
a arribar tard a l'escola perquè la mare li feia repassar la seva habitació perquè quedés
perfectament endreçada, inclosos armaris i calaixos. De fet, una motivació d'en Juli per anar al
psicòleg és que no vol tornar-se com la seva mare.
Fa tres anys que va començar a sentir-se malament a nivell anímic, moment que coincideix amb la
seva operació de vesícula i perd l'exclusivitat del torn de matí (passa a realitzar torns rotatoris). Tot
just després de l'operació, va passar per una època molt dura pensant que tindria un tumor i es va
fer moltes proves a la medicina privada per descartar-ho. Des de llavors diu no trobar-se bé, i
defineix el seu malestar com nerviosisme general sense que existeixi una causa objectiva (té una
bona relació de parella, amistats i contracte laboral indefinit, tampoc hi ha problemes econòmics).
Quelcom semblant li havia passat sis anys enrere quan es va casar, els preparatius del casament li
van comportar molt estrès i per aquest motiu va estar un mes i mig de baixa. Però va ser un fet
puntual, passat l'esdeveniment es va reincorporar a les seves activitats de la vida diària sense
dificultats. Tanmateix, ara és diferent: aquest estat de nerviosisme sembla que s’ha instal·lat a la
seva vida.
Aquests darrers tres anys, ha passat per un període molt dur en què no sortia de casa, excepte per
desplaçar-se a la feina. Va necessitar parlar amb el seu cap per modificar el seu horari perquè els
caps de setmana no volia anar a treballar perquè no hi havia metge d’empresa. Durant aquest
període anava pràcticament un cop per setmana a urgències perquè se li disparava el cor, tenia
problemes per respirar i sentia formigueig als braços i les cames, malgrat que mai no se li va trobar
res orgànic. No li agradava quedar-se sol a casa i quan la seva dona marxava a treballar, anava a

2
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 3

casa dels pares, doncs no podia suportar la tensió de pensar que si patia un atac de cor ningú el
podria ajudar. Tampoc podia anar a cinemes o centres comercials perquè li provocaven mal de cap
i pensava que es podria desmaiar. En Juli té dificultats per concretar durant quan de temps li va
passar això, creu que va ser durant mig any i escaig, aproximadament. El seu germà el va ajudar
molt i, a dia d’avui, continua essent un suport i un referent per a ell. Per aquella època, li
preocupava bastant que la seva dona es volgués separar, era una idea que no se la treia del cap:
que la seva parella es cansés de la relació.
En el moment actual, ha deixat de fer coses que abans li agradaven, com ara la pràctica de l’esport
perquè nota que si ho fa se li accelera el cor i això el posa nerviós, focalitza tota la seva atenció en
els batecs. Ha reduït les seves sortides socials de lleure, perquè les aglomeracions de gent el
neguitegen i, si pren una copa, tem que es presentin de nou les taquicàrdies. De vegades, pren
mitja pastilla d’Alprazolam per poder estar més tranquil si surt. Refereix tenir com una sensació
d’irrealitat, li sembla mentida que li estigui passant tot això a ell quan ha estat sempre un noi molt sa
i centrat.
Actualment, sobretot se sent malament pels matins, és quan més tens se sent. No es desperta
descansat (es desperta diversos cops al llarg de la nit), especialment si ha tingut malsons.
Verbalitza que el que porta pitjor és el dia a dia, “sempre tinc pensaments negatius” respecte
imprevistos que puguin esdevenir. Es defineix com una persona meticulosa, perfeccionista, a qui li
agrada tenir-ho tot ordenat, controla els diners i quan estalvia la família cada setmana, i fa
previsions de cara a la jubilació. Li agradaria seguir una rutina estricta de llevar-se sempre a la
mateixa hora, fer les coses en el mateix ordre, tenir-ho tot planificat... Això creu que l’ajudaria a
mantenir els nervis. Per això porta tan malament els canvis de torns de treball, perquè li impedeixen
aquesta organització. La seva dona, al respecte, li diu que “es menja molt el coco” i que no passa
res si les coses no estan endreçades o no pot fer-les segons en Juli havia planificat.
Qualsevol notícia negativa o petit incident li afecta molt, “em preocupo per bajanades”. El menjar
també és un àrea de preocupació. Si, per exemple, un dia consumeix menjar ràpid, l’endemà ja està
pensant si li pujarà el colesterol, que els nivells de glucosa s’alteraran...
La seva dona és una gran ajuda, li dóna suport i es mostra comprensiva. Estan buscant un
embaràs, tenen un antecedent d’avortament als dos mesos de gestació. La parella ho va passar
fatal però es van unir encara més. A en Juli l'il·lusiona la idea de ser pare però també té por d’estar
a soles amb el fill i que li superin els nervis.
Relata no portar gaire bé el fet que el seu cunyat visqui amb ells: és desendreçat i resta intimitat a
la parella. Va començar a viure amb la parella fa un any i escaig perquè estava passant per un mal
moment personal i econòmic, però en Juli no veu que s’esforci gaire per superar-se. Això provoca
bastants enfrontaments entre cunyats, i alguns entre en Juli i la seva dona, qui reconeix el tarannà

3
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 3

immadur del seu germà però es mostra bastant protectora amb ell. En Juli diu “només per culpa del
meu cunyat discutim la meva parella i jo... Bé, i per la meva necessitat d’ordre i meticulositat, que
també m’ha provocat algun petit problema a la feina”.
1.1 Analitza la semiologia.
1.2 Proposa i justifica un diagnòstic.
1.3 Realitza el diagnòstic diferencial.
1.4 Indica els factors predisposants, precipitants, mantenidors i protectors.
Extensió màxima de la pregunta 1: 5 pàgines.

2. Indica si cadascun dels següents ítems és cert o fals. Argumenta breument la teva
resposta.
2.1 Els trastorns de la personalitat sempre suposen una interferència severa en el
desenvolupament de la persona en la seva vida quotidiana i en les seves relacions
interpersonals.
2.2 Les diferents formes d’histèria sempre es presenten conjuntament amb el trastorn de la
personalitat histriònic.
2.3 L’evolució dels trastorns de la personalitat esquizoide i esquizotípic és cap a
l’esquizofrènia.
2.4 Una diferència important entre el trastorn psicòtic breu i el trastorn d’estrès
posttraumàtic és la presència de símptomes psicòtics en el primer però no en el segon.
2.5 El curs de l’anorèxia és difícil de predir i un elevat nombre de casos seguiran un curs
crònic.
2.6 La manca d’empatia i d’insensibilitat a las necessitats dels altres ens orienta cap a un
diagnòstic de trastorn narcisista de la personalitat.
2.7 El diagnòstic de trastorn de pànic recull el quadre clínic en què una persona pateix
continus atacs d’ansietat i limita la seva activitat quotidiana tot evitant aquells contexts en
què ha patit les crisis.
2.8 Segons la psicoanàlisi, el fenomen de la conversió té a veure amb els guanys secundaris
que s’obtenen en esdevenir un malalt i explicaria les somatitzacions que es presenten en
determinades formes d’histèria.
2.9 El trastorn obsessivocompulsiu (TOC) i el trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat
(TOCP) sempre es presenten junts.
2.10 En els trastorns d’ansietat existeix un biax en la percepció que tendeix a focalitzar-se en
situacions amenaçants o perilloses.

4
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 3

Extensió de la pregunta 2: 5 línees màxim per ítem.

3. Treballem el diagnòstic diferencial (DD):

3.1 Explica amb les teves paraules quin objectiu pretén el DD.
3.2 Indica 3 ítems que ajudin a realitzar el DD entre trastorn de pànic i trastorn d'ansietat
generalitzada. Argumenta-ho.
3.3 Indica 3 ítems que ajudin a realitzar el DD entre fòbia específica i fòbia d'impulsió.
Argumenta-ho.
3.4 Indica 3 ítems que ajudin a realitzar el DD entre transsexualisme i transvestisme fetitxista.
Argumenta-ho.
3.5 Indica 3 ítems que ajudin a realitzar el DD entre trastorn de la personalitat evitatiu i fòbia
social. Argumenta-ho.
3.6 Indica 3 ítems que ajudin a realitzar el DD entre trastorn de l'adaptació i trastorn d'estrès
posttraumàtic. Argumenta-ho.
3.7 Indica 3 ítems que ajudin a realitzar el DD entre anorèxia amb afartaments/purgues i
bulímia de tipus purgatiu. Argumenta-ho.
3.8 Indica 3 ítems que ajudin a realitzar el DD entre trastorns somatomorfs i hipocondria.
Argumenta-ho.
3.9 Indica 3 ítems que ajudin a decidir si una determinada conducta sexual es tracta d'una
parafília. Argumenta-ho.
3.10 Indica 3 ítems que ajudin a realitzar el DD entre trastorns bipolars i trastorn límit de la
personalitat. Argumenta-ho.
Extensió màxima de la pregunta 3: 6 pàgines.

4. Llegeix el següent cas:

La Laura és una noia de 17 anys. Sempre ha estat més aviat sobreprotegida pels seus pares (és
filla única) perquè té un petit buf al cor, tot i que està perfectament controlat i no li afecta en la seva
vida quotidiana. Des de l'estiu passat, quan la Laura es queda sola a casa, "pillo tot el que hi ha a la
nevera, sobretot rebosteria i coses dolces". Durant 15 minuts, pot ingerir tot tipus d'aliments, sense
tenir gana; ella pensa que és per calmar un buit, una ansietat. Després se sent bastant malament i,
a continuació, es provoca el vòmit. Darrerament s'ha descontrolat una mica. Acostuma a passar-li
els caps de setmana, però no relaciona la presència d'aquests episodis amb res d'especial.
Actualment està seguint una dieta per aprimar-se. Té un lleuger sobrepès concentrat essencialment
a la zona de la cintura i les cames, sobreprès força determinat per la seva pròpia estructura

5
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 3

corporal. Està a disgust amb la seva imatge i per això deixa d'anar a certs lloc, com ara discoteques
perquè està convençuda que tothom la mirarà pel seu aspecte físic. Té bastant descuidats els
estudis i creu molt improbable presentar-se a la selectivitat. Li agradaria estudiar infermeria per
poder ajudar a les persones, malgrat que ella no accepta ser ajudada pels altres. Es mostra
pessimista si pensa en el futur ("mai no faré res de profit en aquesta vida"). Està dolguda amb els
seus pares —els quals desconeixen el seu problema— perquè la tracten com una adulta (si no
aprova el curs, li diuen que haurà de posar-se a treballar per pagar-se els estudis); però, d'altra
banda, la Laura vol que li paguin un pis per anar-se'n a estudiar fora. Per aquest motiu, les
discussions amb els seus pares són força freqüents.
4.1 Analitza la semiologia.
4.2 Realitza el diagnòstic multiaxial.
4.3 Busca algun estudi –publicació no anterior a l'any 2012– que aprofundeixi en algun
aspecte de l'etiologia del trastorn mental diagnosticat en el cas (si has detectat més d'un
trastorn, escull únicament un d'ells) i identifica:
a) La referència bibliogràfica.
b) El tipus d'estudi (estudi empíric, revisió bibliogràfica, meta-anàlisi...).
c) Model teòric subjacent.
d) Hipòtesi de l'estudi (si no la hi hagués, pregunta d'investigació o objectius de
l'estudi).
e) Resultats i conclusions.
Extensió màxima de la pregunta 5: 3 pàgines.