Tècniques d’intervenció i Tractament psicològic- PAC2

OBJECTIUS:

1. Treballar els continguts i les competències associades als mòduls 2, 5, 6 i 10 del

material.
2. Aplicar els continguts, coneixements i competències adquirides a situacions
clíniques concretes en les que l’alumne es pot trobar.
3. Analitzar un cas clínic, revisant les fases del procés terapèutic.
INDICACIONS:

1. Mòduls necessaris per realitzar la PAC2: Mòduls 2, 5, 6 i 10 del documents. Els

trobareu a l’espai de l’aula destinat a l’activitat 2.

2. Estructura: la PAC2 que us proposem consta de dos apartats:

-2.1. Preguntes curtes d’aplicació específica dels continguts treballats.

S’atorgarà una puntuació màxima de 5 punts (1 punt per cadascuna de les cinc
preguntes).

-2.2. Aplicació dels continguts a un Cas Clínic: es presenta una historia clínica
i se us demana fer una sèrie d’activitats relacionades amb aquesta. S’atorgarà
una puntuació màxima de 5 punts a aquest apartat (1 punt per cadascuna de les
cinc preguntes).

NORMES IMPORTANTS: EN CAS DE NO COMPLIR-LES NO S’AVALUARÀ

LA PROVA

3. Format: heu de respectar l’espai que s’indica per contestar. També, us preguem que
utilitzeu lletra tipus “Times New Roman” o “Arial”, de mida 10 o 12, i deixeu un
espai d’interlineat d’un i mig o doble. Aquestes petites indicacions faciliten molt la
feina a l’hora de corregir.

4. No torneu a posar els texts explicatius del cas. Simplement poseu el número de
pregunta concreta que esteu responent.
5. Molt important respectar el número màxim de pàgines que es demana: 10
pàgines: 5 pàgines en la primera part i 5 en la segona part.

6. Identificació dels estudiants: a la part superior del document, encapçalat, heu

d’afegir el vostre nom i cognoms.

7. El plagi no està permès. Si l’estudiant realitza un plagi obtindrà una nota de D.

8. NO s’acceptaran les Pacs fora del termini de temps fixat.

9. Les Pacs que no es puguin obrir, o corresponents a altres assignatures, tampoc

s’acceptaran. L’alumne ha de revisar que el lliurament és correcte.

10. Les PACs s’han lliurar amb un editor de text. Si voleu lliurar-la en format pdf
també haureu de lliurar còpia, amb el mateix contingut, en format de qualsevol editor de
text.

11. Per tal de poder resoldre satisfactòriament les preguntes i el cas cal treballar tot
el contingut dels tres mòduls. A la PS s’avaluarà tot el treball relacionat amb els quatre
mòduls.

PREGUNTES CURTES

Teniu 5 pàgines com a màxim per respondre les 5 preguntes

1.-Es presenta la següent situació clínica:

Ve la Gisela (30 anys) a la consulta i explica:. “la metgessa de família m’ha derivat a
vostè per ajudar-me amb la depressió que porto a sobre. Només faig que qüestionar-me
si seré una bona mare o no...Jo he tingut una infància molt desgraciada. La meva mare
sempre m’ha maltractat psicològicament, desqualificant-me...els seus pares varen morir
joves en un accident de cotxe, i el meu pare la va deixar quan jo era molt petita, i ja no
hem sabut res més d’ell... Ella sempre m’ha fet molta pena, mai l’he volgut molestar ni
tampoc deixar-la, tot i que arribava moments que se’m feia insostenible la relació. La
meva mare es desfogava portant molts homes a casa, diu que això l’ajudava a
sobreviure, i moltes vegades tenia que presenciar les seves relacions... Jo sempre l’he
justificat, ja que estàvem soles. Vaig millorar una mica quan vaig conèixer al Raül, i als
20 anys vaig marxar a viure amb ell. La meva mare no m’ho ha perdonat mai i m’ha fet
sentir sempre culpable que la deixés sola.”

“I ara, des de que va néixer la meva filla Claudia, no em puc aixecar del llit. Sento que
m’he equivocat tenint-la, ja que li faré el mateix que la meva mare m’ha fet a mi.
Tampoc sé com tractar a la meva filla, se m’està fent un munt i la meva parella tampoc
sap com ajudar-me... Per una banda culpo a la meva mare del què em passa però per
l’altra, em culpo per ser una mala filla i deixar-la sola, pobreta, ella no té cap culpa del
què li passa. Quan la truco només fa que recordar-me que l’he deixat sola, una i altra
vegada... Necessito prendre’m una o dues cerveses cada vegada que la truco. I a més,
hem d’anar a casa seva com a mínim tres vegades per setmana perquè vegi a la seva
néta, sinó “em monta un xou”. Em ve molta angoixa dos dies abans d’anar a casa seva,
sembla que m’ofego. Ella em fa por... i és la meva mare!, però no sé què fer. Estic
cansada de sentir-li dir que sóc mala filla. Que potser té raó eh?... He vingut però no
confio amb la teràpia, potser perquè tampoc confio amb mi mateixa, i estic delegant les
meves funcions de mare al meu home, ell ho fa millor que jo, la veritat. No sé com em
pot aguantar tant... Penso que potser un dia el Raül es cansarà de mi i em deixarà, com li
ha passat a la meva mare...”

1.a.- Com si fossis el seu terapeuta explica a la Gisela des de l’escola de Perls un
dels mecanismes de defensa que creus que utilitza, argumentant la teva elecció.

RETROFLEXIÓ :és una patologia de la retirada. L'individu es fa a si mateix el que els

faria als altres. Per exemple, dirigir els sentiments negatiu-agressius cap a un mateix.
Racionalitza els seus impulsos i els torna contra si.

Jutge interior que autocensura, autodescalificació, autorreproche

Els POLSTER distingeixen dues modalitats:

a) Es fa a si mateix el que li agradaria fer a altres

b) Es fa a si mateix el que li agradaria que uns altres li fessin. (Aquesta modalitat és

menys nociva. Ocorre quan la persona no demana)

Per exemple:

Sento que m’he equivocat tenint-la, ja que li faré el mateix que la meva mare m’ha fet a
mi.

Per una banda culpo a la meva mare del què em passa però per l’altra, em culpo per ser
una mala filla i deixar-la sola, pobreta, ella no té cap culpa del què li passa.

1.b.- Després explica a la Gisela la seva problemàtica en funció de la teoria del “Cicle
de l’experiència gestàltic”.

Cicle experiència Cicle experiència

1.- Sensació Correspon a la simptomatologia que la Gisela experimenta com a primera
fase del cicle.
“la metgessa de família m’ha derivat a vostè per ajudar-me amb la depressió que porto a
sobre. Només faig que qüestionar-me si seré una bona mare o no…

2.- Adonar-se Es refereix a prendre consciència d'una sensació vital prioritària.

Només faig que qüestionar-me si seré una bona mare o no...Jo he tingut una infància
molt desgraciada.

3.- Mobilització de l’energia: Càrrega d'energia o tensional bàsica, pròpia d'una figura
clarament conformada.
4.- Acció Serveix per a obtenir el que necessitem, es tracta de fer un esforç, de voler, de
tenir la decisió de desplaçar-se, realitzar-se, transportar-seº cap a l'objecte del propi
desig.

5.- Contacte És la trobada, un gest, l'acostament, el contacte amb un altre, …

6.- Repòs o retirada conducta de total relaxació o Concentració Destrucció de la figura
d'estrès.

3. Cerca un ARTICLE publicat després de l’any 2010, on s’investigui algun tipus

d’estudi relacionat amb la perspectiva d’intervenció integradora (estratègies
terapèutiques, eficàcia de les diferents propostes d’intervenció, estudi d’algun cas/
sos...).
a. Referència l’article en APA

Guasch Mari, Antonio. (2018). Dinàmiques de grup: Una eina intergradora. Màster en
Formació del Professorat. Barcelona. http://hdl.handle.net/11201/145325

b. Justifica la teva elecció i fes una reflexió sobre el contingut del mateix
Kurt Lewin, psicòleg estatunidenc, va ser qui va usar per primera vegada l'expressió de
dinàmica de grup, per a designar al conjunt de fenòmens que tenen lloc en la vida d'un
grup. Va posar l'accent en la naturalesa dinàmica d'un grup a mesura que passava per
diferents fases en la seva constitució i desenvolupament. considera important tenir en
compte les interrelacions que existeixen entre les persones que integren un grup, ja que,
el canvi en una d'elles provoca una transformació en el conjunt. considerat des d'aquesta
perspectiva, la dinàmica de grup apareix com un procés natural, inherent a l'existència
de qualsevol grup. Són mitjans, mètodes o eines, que s'usen quan es treballa amb grups
per a aconseguir l'acció del grup. Posseeixen el poder d'estimular els impulsos i
motivacions particulars i estimular la dinàmica externa i interna, de manera que les
energies puguin integrar-se millor i així aconseguir els objectius del grup.

Quan pensem en integrar significa: és l'acte d'unir, incorporar i/o entrellaçar parts
perquè formi part d'un tot.

Per això una dinàmica pot englobar un aprenentatge integrant a tothom. Englobant-la
dins del grup.

Màxim total de 20 línies per fer l’exercici.

4.- Es presenta la següent situació clínica:

Ve a la consulta la Imma (26 anys) i el Quim (24 anys). La Imma explica: “fa 1 any i
mig que vivim junts i nosaltres estem bé, però jo no amb els pares del Quim. Ells no
m’accepten ni em perdonen que “els hi hagi robat el seu fill”, això mateix diuen. Que és
molt jove i que encara està estudiant, que ja tindrem temps... Aleshores a les
celebracions ells no em conviden i em fan sentir “una merda”. El Quim (se’l mira de
reüll) no els sap dir que “no” i ell hi va, quan s’hauria d’imposar i defendre’m estant al
meu costat. El Quim respon: “a mi se’m fa molt complicat perquè Imma, m’obligues a
anar contra ells. Són els meus pares i germans, i no em puc negar a no anar-hi. Entenc
que et sentis malament però no puc fer res més, per ara. Potser més endavant ho
entendran, quan hagi acabat el màster... No crec que sigui tan complicat d’entendre. Jo
vull seguir vivint amb tu, però també hi haig d’anar, són la meva família”.

“El què passa que a causa d’aquest problema ella està pitjor “de lo seu” (és mira a la
Imma), Tot seguit ella explica que als 11 anys va patir un problema de mobbing per part
de dues companyes. Ara refereix que li torna a passar el mateix: “em torno a sentir
rebutjada com abans, això em genera molta desesperació i ansietat, i necessito desfogar-
me menjant, especialment dolços i xocolata. Aleshores penso que potser sóc jo el
problema si els altres no m'accepten com sóc, i l’únic que em tranquil·litza és menjar a
grans dosis”. Després comenta el Quim: “nosaltres volem estar junts i tranquils. A mi,
que la Imma es destrueixi així amb el menjar tampoc m’agrada, em fa patir molt. I
també ens discutim més, però només pel tema dels meus pares...Per la resta de coses
estem molt bé. Per això estem aquí, perquè ens pugui ajudar a solucionar-ho”.

4.-Com si fossis un terapeuta experiencial, explica a la Imma una tècnica que l’ajudi a
resoldre el problema d’ansietat amb el menjar.

Tècniques de treball corporal

L’ansietat és un estat de la persona, un estat que té a veure amb factors interns i externs.
Moltes vegades sol ser difícil explicar perquè una persona pateix d’ansietat ja que la
mateixa respon a situacions que es troben amagades darrere d’unes altres. La veritat és
que l’ansietat és un fenomen que pot tractar-se.
El propòsit del treball corporal és aprofundir en les capacitats i dificultats personals per
a descobrir quins són els bloquejos que existeixen i com es mantenen actius. A través
del moviment conscient es permet que l’energia del cos flueixi lliurement, de manera
que es puguin “desfer” els nusos corporals i es recuperi la capacitat de connectar amb
les pròpies necessitats, amb l’alegria de viure i el benestar.

5. -Com si fossis un terapeuta sistèmic, explica a la Imma i el Quim el procediment

d’una tècnica per millorar la seva relació. Argumenta l’elecció de la tècnica.

L'ús de rituals en la teràpia familiar el va introduir l'equip de Milà. Consisteixen en

tasques complexes dotades de significat simbòlic implícit que comporten l'execució
seqüencial de múltiples passos per part de tota la família, sovint amb un cert to
cerimonial.

Dintre d’aquest: Les Constel·lacions Familiars avui dia també conegudes com a
configuracions sistèmiques és un tipus de Teràpia Sistèmica Familiar, amb principis de
psicoanàlisis, neurolingüística i Gestalt entre altres, desenvolupada per Bert Hellinger.

CAS CLÍNIC: POL

El Pol (28 anys) ve a consulta molt nerviós: “no he vingut mai a teràpia, però un
company de la feina m’ha dit que vingui. Porto gairebé tota la meva vida amagant-me
de la meva homosexualitat. El meu pare és una persona molt autoritària, que sempre
m’ha dominat, i també a la meva mare i germana petita, i me les estimo un munt.
Sempre m’he portat millor amb les dones. Tota la vida m’he sentit molt diferent als
companys de la meva edat. Necessitava jugar amb nines des de petit, posa’ls-hi vestits,
parlar amb elles... em feia sentir que era jo mateix. Quan vaig anar creixent vaig veure
que desentonava molt a l’escola. A mesura que m’anava fent gran m’anava reprimint
més... Era com si fos dues persones, dues imatges. La bonica que volia el meu pare, i la
meva, l’autèntica, que havia de tancar a l’armari, per a tots/es excepte per la meva mare
i germana. Les úniques que m’han acceptat tal com sóc. Però tots estem dominats, molt
dominats per el meu pare, especialment a la meva mare. La meva germana (Marta, 21
anys), al ser més petita ha quedat més protegida, sobretot per mi, que no vull que li
afecti el què està passant, almenys el mínim. Aleshores li vaig dir a la meva mare
d’exposar la meva homosexualitat al pare, però ella em va insistir que no ho digués, que
no ho entendria... A més, és veu que un dia li va dir que si de veritat jo era homosexual
(crec que ja ho intuïa...) em faria fora de casa”.

“Fa temps que vaig marxar (als 23 anys) i convisc amb la meva parella, l’Héctor, que
m’ajuda molt a ser jo mateix. Estem molt bé però hi ha un problema: tinc lapsus,
parèntesis... que quan estic estressat o algun problema de la feina (sóc enginyer i tinc 10
persones al meu càrrec) em tanco molt com una petxina, i no em comunico amb ningú
durant dies, m’entra una sensació de buit, tristesa, aïllament... Segons em comenta
l’Héctor, en aquests moments semblo una persona molt turmentada. Reconec que no
tinc una estabilitat emocional, sembla com si el meu pare em perseguís en la meva
consciència... No sé, és molt rar. Fa anys que no parlem... A les nits en ocasions em
desperto amb malsons, que ell m’està cridant perquè sóc homosexual, i que haig de
tornar a “la rectitud moral”. Sembla un personatge de la Santa Inquisició... Voldria que
m’ajudés a estabilitzar-me emocionalment i que se’m tregui el fantasma que em
persegueix... Que a mesura que em faig més adult sembla que ho gestiono pitjor...”.

“Des de que vaig marxar també hi ha un altre problema. Que ara tot s’ho carrega la
Marta. Encara viu amb ells, i sembla que el meu pare la controla amb tot. Té unes
normes molt rígides amb ella. M’ha demanat ajuda perquè vol venir a viure amb
nosaltres. Li vaig comentar a l’Héctor però ell no ho vol. Diu que sinó no tindrem
intimitat. Jo em sento dividit per aquest tema. Perquè em fa escollir entre la Marta i ell.
Crec que això m’ha generat més conflicte intern i els fantasmes han aparegut amb més
força. Li he comentat a la Marta si pot anar a viure amb unes amigues, però per ara és
complicat. Li dic que aguanti, però sé qui és el meu pare i crec que cada dia que passa
està pitjor (pel que em diuen elles...). Ens té terroritzats a tots”.

Preguntes:

1.-Com si fossis un terapeuta psicoanalític explica al Pol a través del mecanisme de

l’aclariment i de la interpretació, què li succeeix. Indica al text quan apliques
cadascun dels dos mecanismes.

ACLARIMENT
El terapeuta pot resumir i sintetitzar, i pot transmetre al pacient l'essència del que
comunica. Expressat en altres paraules, diu al pacient el mateix que ell diu però d'una
manera més clara i concisa, vinculant el discurs amb els sentiments o motivacions que
l'animen. L'aclariment, doncs, no introdueix cap idea nova

Porto gairebé tota la meva vida amagant-me de la meva homosexualitat. El meu pare és
una persona molt autoritària, que sempre m’ha dominat, i també a la meva mare i
germana petita, i me les estimo un munt.

Terapèuta: M’has explicat que estàs molt angoixat perquè el teu pare és molt dominant i
autoritari i que tothom teniu por i fa anul·lar la persona que realment ets o que vols ser.

INTERPRETACIÓ
La interpretació és, des d'un punt de vista psicoanalític, el procés de deducció del sentit
inconscient existent en les manifestacions verbals i comportamentals d'un pacient. En el
procés psicoanalític o psicoterapèutic entenem també per interpretació la comunicació
d'aquesta deducció que es brinda al pacient de cara a fer-li accessible aquest sentit
inconscient.

A mesura que m’anava fent gran m’anava reprimint més... Era com si fos dues persones,
dues imatges. La bonica que volia el meu pare, i la meva, l’autèntica, que havia de
tancar a l’armari, per a tots/es excepte per la meva mare i germana.

2.-Com si fossis un terapeuta experiencial, explica al Pol el procediment (pas a pas)

d’una tècnica que l’ajudi a unificar/integrar el JO. Raona la teva elecció.

TÈCNIQUES EXPRESSIVES.
No hi ha material , es parteix de fulles en blanc en què el subjecte ha de fer un dibuix
segons consignes . A vegades es demana que a més d'haver dibuixat s'escrigui el que
s'ha dibuixat . Els dibuixos que més es demanen són el de la figura humana, el HTP
(casa - arbre - persona ) , el dibuix de la família , la tècnica del gargot ( grafologia ) …
Aquestes tècniques també sorgeixen des del marc psicodinàmic , quan s'usen des
d'aquesta perspectiva , validesa i fiabilitat disminueixen molt i presenten problemes
d'interpretació . Si es parteix del pressupost que projectar és reflectir la teva realitat ,
llavors és diferent , perquè aquestes tècniques poden servir llavors per establir un
llenguatge comú , ajudar a expressar idees que , per exemple , als nens els costen més
per ser abstractes , més complexes , etc .
3.-Com si fossis un terapeuta de l’Eclecticisme d’Orientació, proposa i explica al Pol
una estratègia i tècnica concretes que ajudi al Pol a ser més assertiu i explicar-li al seu
pare que és homosexual.

Els partidaris de la ‘Teràpia Multimodal’ defensen que hi ha set components o variables

de la personalitat (Biològic, afectiu, de sensacions, d’imatges, cognitiu, conductual i
social) que interelacionen entre ells i que cal entendre’ls en una perspectiva social. A tot
això, en ‘Teràpia Multimodal’ es busca el que anomenen ‘perfil C.A.S.I.Co’ dels clients
i es treballen interrelacionadament els aspectes de: C. (cognició), A. (afecte), S. (base
somàtica), I. (interpersonals) i Co. (conductuals), propis i distints en cada individu.
Òbviament quan es parla d’eclecticisme cal diferenciar dues situacions prou diferents:
1.- D’una banda un ‘eclecticisme arbitrari’, que constitueix un pot-poti irreflexiu, sovint
testimoni d’una mala formació del terapeuta, que barreja tècniques sense capacitat per
discernir. Aquest és el cas de molts terapeutes ‘new age’, convertits en gurus i
conceptualment incoherents.
2.- De l’altra un ‘eclecticisme tècnic’, sistemàtic, basat en la recerca de regles
pragmàtiques que permeten indicar quines tècniques poden ser útils a cada moment en
un pacient concret, segons la seva evolució. Un exemple d’això és la ‘teràpia
multimodal’ d’Arnold Lazarus que avalua la seqüència d’intervencions en funció del
perfil del pacient, establert per l’aplicació d’un model avaluatiu multidimensional. .
L’eclecticisme és una tria pragmàtica, utilitària però no atzarosa, i aquesta diferència
sovint no és fàcil de justificar teòricament. De fet, fins l’arribada de la revolució
neurocientífica cap a la dècada de 1990 és aquest enfocament eclèctic el que ha dominat
en l’àmbit de la psicoteràpia
4.- a) Defineix breument en què consisteix els patrons d’interacció diàdics.

És l’acceptació de la diferència entre la posició superior d’un membre i la inferior de

l’altre. Les conductes que intercanvien són diferents però encaixen: per exemple un
dóna una ordre i l’altra la obeeix, un demanan consell o ajuda l’altre proporciona, un
cuida i l’altre a busca ser cuidat. Es poden donar aquests patrons entre pares i fills,
mestres i alumnes, metges i malalts i en tre parelles.

b) Explica com si fossis un terapeuta sistèmic i dirigint-te a ells, els següents

patrons: Pol-pare; Interacció complementària

Pol-Marta; Interacció complementària

Pol-mare; Interacció triàdica

Pol-Héctor; Interacció complementària

Pare-mare; Interacció simetria inestable

Pare-Marta; Interacció simetria inestable

Mare-Marta.Patró comunicatiu

5.-“Considera les dificultats com a part essencial i inevitable del desenvolupament

humà”.

a) De quina escola sistèmica parteix aquesta premissa?.

És de l'escola interaccional de l'MRI de Palo Alto.

La principal aportació conceptual d'aquesta escola és la particular anàlisi del problema

que realitzen, en funció del patró interaccional en el qual s'insereix. Basant-se en el
model de causalitat circular estudien la seqüència d'interaccions que envolta el
problema amb l'objectiu de determinar qui fa alguna cosa quan apareix el problema i
què fa, per a intentar solucionar-lo. Ells consideren els problemes o dificultats com a
part essencial i inevitable del desenvolupament humà.

b) Imagina que el Pol li explica al pare que és homosexual i malgrat que no ho acaba
d’acceptar, ha millorat la seva relació. A partir de la petició de tots els membres, el pare
accepta realitzar una teràpia familiar. Com si fossis un terapeuta sistèmic, explica les
hipòtesis de la problemàtica i proposa estratègies/tècniques terapèutiques seguint
aquesta escola (resposta anterior). Cal exposar-ho a tots els membres de la família de
forma clara i entenedora.

La principal aportació conceptual d'aquesta escola consisteix en la particular anàlisi del

problema que realitzen en funció del patró interaccional en el qual s'insereix. Prenent
l'esquema de la causalitat circular, investiguen la seqüència de interaccions que envolten
al problema. Bàsicament, els interessa determinar qui fa alguna cosa quan apareix el
problema, i què fa, per a intentar solucionar-lo.

WEBGRAFIA

• Rizo, M. (2011) El intereccionismo simbòlico y la Escuela de Palo Alto. Hacia

un nuevo concepto de comunicación. Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB), Barcelona.