Tècniques d’intervenció i Tractament psicològic- PAC2

13/11/2019

OBJECTIUS:

1- Treballar els continguts i les competències associades als mòduls 2, 5, 6 i 10 del

material.
2- Aplicar els continguts, coneixements i competències adquirides a situacions clíniques
concretes en les que l’alumne es pot trobar.
3- Analitzar un cas clínic, revisant les fases del procés terapèutic.

INDICACIONS:

1. Mòduls necessaris per realitzar la PAC2: Mòduls 2, 5, 6 i 10 del documents. Els trobareu a
l’espai de l’aula destinat a l’activitat 2.

2. Estructura: la PAC2 que us proposem consta de dos apartats:

-2.1. Preguntes curtes d’aplicació específica dels continguts treballats. S’atorgarà

una puntuació màxima de 5 punts (1 punt per cadascuna de les cinc preguntes).

-2.2. Aplicació dels continguts a un Cas Clínic: es presenta una historia clínica i se
us demana fer una sèrie d’activitats relacionades amb aquesta. S’atorgarà una
puntuació màxima de 5 punts a aquest apartat (1 punt per cadascuna de les cinc
preguntes).

NORMES IMPORTANTS: EN CAS DE NO COMPLIR-LES NO S’AVALUARÀ LA PROVA

3. Format: heu de respectar l’espai que s’indica per contestar. També, us preguem que
utilitzeu lletra tipus “Times New Roman” o “Arial”, de mida 10 o 12, i deixeu un espai
d’interlineat d’un i mig o doble. Aquestes petites indicacions faciliten molt la feina a l’hora de
corregir.
4. No torneu a posar els texts explicatius del cas. Simplement poseu el número de pregunta
concreta que esteu responent.
5. Molt important respectar el número màxim de pàgines que es demana: 10 pàgines: 5
pàgines en la primera part i 5 en la segona part.
6. Identificació dels estudiants: a la part superior del document, encapçalat, heu d’afegir el
vostre nom i cognoms.
7. El plagi no està permès. Si l’estudiant realitza un plagi obtindrà una nota de D.
8. NO s’acceptaran les Pacs fora del termini de temps fixat.
9. Les Pacs que no es puguin obrir, o corresponents a altres assignatures, tampoc
s’acceptaran. L’alumne ha de revisar que el lliurament és correcte.
10. Les PACs s’han lliurar amb un editor de text. Si voleu lliurar-la en format pdf també
haureu de lliurar còpia, amb el mateix contingut, en format de qualsevol editor de text.
11. Per tal de poder resoldre satisfactòriament les preguntes i el cas cal treballar tot el
contingut dels tres mòduls. A la PS s’avaluarà tot el treball relacionat amb els quatre mòduls.

PREGUNTES CURTES
Teniu 5 pàgines com a màxim per respondre les 5 preguntes

1.-Es presenta la següent situació clínica:

Ve la Gisela (30 anys) a la consulta i explica:. “la metgessa de família m’ha derivat a vostè per
ajudar-me amb la depressió que porto a sobre. Només faig que qüestionar-me si seré una bona
mare o no...Jo he tingut una infància molt desgraciada. La meva mare sempre m’ha maltractat
psicològicament, desqualificant-me...els seus pares varen morir joves en un accident de cotxe, i
el meu pare la va deixar quan jo era molt petita, i ja no hem sabut res més d’ell... Ella sempre
m’ha fet molta pena, mai l’he volgut molestar ni tampoc deixar-la, tot i que arribava moments
que se’m feia insostenible la relació. La meva mare es desfogava portant molts homes a casa,
diu que això l’ajudava a sobreviure, i moltes vegades tenia que presenciar les seves relacions...
Jo sempre l’he justificat, ja que estàvem soles. Vaig millorar una mica quan vaig conèixer al
Raül, i als 20 anys vaig marxar a viure amb ell. La meva mare no m’ho ha perdonat mai i m’ha
fet sentir sempre culpable que la deixés sola.”

“I ara, des de que va néixer la meva filla Claudia, no em puc aixecar del llit. Sento que m’he
equivocat tenint-la, ja que li faré el mateix que la meva mare m’ha fet a mi. Tampoc sé com
tractar a la meva filla, se m’està fent un munt i la meva parella tampoc sap com ajudar-me... Per
una banda culpo a la meva mare del què em passa però per l’altra, em culpo per ser una mala
filla i deixar-la sola, pobreta, ella no té cap culpa del què li passa. Quan la truco només fa que
recordar-me que l’he deixat sola, una i altra vegada... Necessito prendre’m una o dues
cerveses cada vegada que la truco. I a més, hem d’anar a casa seva com a mínim tres vegades
per setmana perquè vegi a la seva néta, sinó “em monta un xou”. Em ve molta angoixa dos dies
abans d’anar a casa seva, sembla que m’ofego. Ella em fa por... i és la meva mare!, però no sé
què fer. Estic cansada de sentir-li dir que sóc mala filla. Que potser té raó eh?... He vingut però
no confio amb la teràpia, potser perquè tampoc confio amb mi mateixa, i estic delegant les
meves funcions de mare al meu home, ell ho fa millor que jo, la veritat. No sé com em pot
aguantar tant... Penso que potser un dia el Raül es cansarà de mi i em deixarà, com li ha
passat a la meva mare...”

1.a.- Com si fossis el seu terapeuta explica a la Gisela des de l’escola de Perls un dels
mecanismes de defensa que creus que utilitza, argumentant la teva elecció.
 1.b.- Després explica a la Gisela la seva problemàtica en funció de la teoria del “Cicle de
l’experiència gestàltic”.

2. En què consisteix la Transferència?. A partir del cas de la Gisela descriu un exemple breu
des del model psicoanalític, il·lustrant aquest tipus de fenomen.

3. Cerca un ARTICLE publicat després de l’any 2010, on s’investigui algun tipus d’estudi
relacionat amb la perspectiva d’intervenció integradora (estratègies terapèutiques, eficàcia de
les diferents propostes d’intervenció, estudi d’algun cas/sos...).

a. Referència l’article en format APA

b. Justifica la teva elecció i fes una reflexió sobre el contingut del mateix
Màxim total de 20 línies per fer l’exercici.

4.- Es presenta la següent situació clínica:

Ve a la consulta la Imma (26 anys) i el Quim (24 anys). La Imma explica: “fa 1 any i mig que
vivim junts i nosaltres estem bé, però jo no amb els pares del Quim. Ells no m’accepten ni em
perdonen que “els hi hagi robat el seu fill”, això mateix diuen. Que és molt jove i que encara
està estudiant, que ja tindrem temps... Aleshores a les celebracions ells no em conviden i em
fan sentir “una merda”. El Quim (se’l mira de reüll) no els sap dir que “no” i ell hi va, quan
s’hauria d’imposar i defendre’m estant al meu costat. El Quim respon: “a mi se’m fa molt
complicat perquè Imma, m’obligues a anar contra ells. Són els meus pares i germans, i no em
puc negar a no anar-hi. Entenc que et sentis malament però no puc fer res més, per ara. Potser
més endavant ho entendran, quan hagi acabat el màster... No crec que sigui tan complicat
d’entendre. Jo vull seguir vivint amb tu, però també hi haig d’anar, són la meva família”.

“El què passa que a causa d’aquest problema ella està pitjor “de lo seu” (és mira a la Imma),
Tot seguit ella explica que als 11 anys va patir un problema de mobbing per part de dues
companyes. Ara refereix que li torna a passar el mateix: “em torno a sentir rebutjada com
abans, això em genera molta desesperació i ansietat, i necessito desfogar-me menjant,
especialment dolços i xocolata. Aleshores penso que potser sóc jo el problema si els altres no
m'accepten com sóc, i l’únic que em tranquil·litza és menjar a grans dosis”. Després comenta el
Quim: “nosaltres volem estar junts i tranquils. A mi, que la Imma es destrueixi així amb el
menjar tampoc m’agrada, em fa patir molt. I també ens discutim més, però només pel tema dels
meus pares...Per la resta de coses estem molt bé. Per això estem aquí, perquè ens pugui
ajudar a solucionar-ho”.

4.-Com si fossis un terapeuta experiencial, explica a la Imma una tècnica que l’ajudi a
resoldre el problema d’ansietat amb el menjar.

5. -Com si fossis un terapeuta sistèmic, explica a la Imma i el Quim el procediment d’una

tècnica per millorar la seva relació. Argumenta l’elecció de la tècnica.
CAS CLÍNIC: POL

El Pol (28 anys) ve a consulta molt nerviós: “no he vingut mai a teràpia, però un company de la
feina m’ha dit que vingui. Porto gairebé tota la meva vida amagant-me de la meva
homosexualitat. El meu pare és una persona molt autoritària, que sempre m’ha dominat, i
també a la meva mare i germana petita, i me les estimo un munt. Sempre m’he portat millor
amb les dones. Tota la vida m’he sentit molt diferent als companys de la meva edat.
Necessitava jugar amb nines des de petit, posa’ls-hi vestits, parlar amb elles... em feia sentir
que era jo mateix. Quan vaig anar creixent vaig veure que desentonava molt a l’escola. A
mesura que m’anava fent gran m’anava reprimint més... Era com si fos dues persones, dues
imatges. La bonica que volia el meu pare, i la meva, l’autèntica, que havia de tancar a l’armari,
per a tots/es excepte per la meva mare i germana. Les úniques que m’han acceptat tal com
sóc. Però tots estem dominats, molt dominats per el meu pare, especialment a la meva mare.
La meva germana (Marta, 21 anys), al ser més petita ha quedat més protegida, sobretot per mi,
que no vull que li afecti el què està passant, almenys el mínim. Aleshores li vaig dir a la meva
mare d’exposar la meva homosexualitat al pare, però ella em va insistir que no ho digués, que
no ho entendria... A més, és veu que un dia li va dir que si de veritat jo era homosexual (crec
que ja ho intuïa...) em faria fora de casa”.

“Fa temps que vaig marxar (als 23 anys) i convisc amb la meva parella, l’Héctor, que m’ajuda
molt a ser jo mateix. Estem molt bé però hi ha un problema: tinc lapsus, parèntesis... que quan
estic estressat o algun problema de la feina (sóc enginyer i tinc 10 persones al meu càrrec) em
tanco molt com una petxina, i no em comunico amb ningú durant dies, m’entra una sensació de
buit, tristesa, aïllament... Segons em comenta l’Héctor, en aquests moments semblo una
persona molt turmentada. Reconec que no tinc una estabilitat emocional, sembla com si el meu
pare em perseguís en la meva consciència... No sé, és molt rar. Fa anys que no parlem... A les
nits en ocasions em desperto amb malsons, que ell m’està cridant perquè sóc homosexual, i
que haig de tornar a “la rectitud moral”. Sembla un personatge de la Santa Inquisició... Voldria
que m’ajudés a estabilitzar-me emocionalment i que se’m tregui el fantasma que em
persegueix... Que a mesura que em faig més adult sembla que ho gestiono pitjor...”.

“Des de que vaig marxar també hi ha un altre problema. Que ara tot s’ho carrega la Marta.
Encara viu amb ells, i sembla que el meu pare la controla amb tot. Té unes normes molt rígides
amb ella. M’ha demanat ajuda perquè vol venir a viure amb nosaltres. Li vaig comentar a
l’Héctor però ell no ho vol. Diu que sinó no tindrem intimitat. Jo em sento dividit per aquest
tema. Perquè em fa escollir entre la Marta i ell. Crec que això m’ha generat més conflicte intern
i els fantasmes han aparegut amb més força. Li he comentat a la Marta si pot anar a viure amb
unes amigues, però per ara és complicat. Li dic que aguanti, però sé qui és el meu pare i crec
que cada dia que passa està pitjor (pel que em diuen elles...). Ens té terroritzats a tots”.
Preguntes:

1.-Com si fossis un terapeuta psicoanalític explica al Pol a través del mecanisme de

l’aclariment i de la interpretació, què li succeeix. Indica al text quan apliques cadascun dels
dos mecanismes.

2.-Com si fossis un terapeuta experiencial, explica al Pol el procediment (pas a pas)

d’una tècnica que l’ajudi a unificar/integrar el JO. Raona la teva elecció.

3.-Com si fossis un terapeuta de l’Eclecticisme d’Orientació, proposa i explica al Pol una

estratègia i tècnica concretes que ajudi al Pol a ser més assertiu i explicar-li al seu pare que és
homosexual.

4.- a) Defineix breument en què consisteix els patrons d’interacció diàdics.

b) Explica com si fossis un terapeuta sistèmic i dirigint-te a ells, els següents patrons:
Pol-pare; Pol-Marta; Pol-mare; Pol-Héctor; Pare-mare; Pare-Marta; Mare-Marta.

5.-“Considera les dificultats com a part essencial i inevitable del desenvolupament

humà”.

a) De quina escola sistèmica parteix aquesta premissa?.

b) Imagina que el Pol li explica al pare que és homosexual i malgrat que no ho acaba
d’acceptar, ha millorat la seva relació. A partir de la petició de tots els membres, el pare accepta
realitzar una teràpia familiar. Com si fossis un terapeuta sistèmic, explica les hipòtesis de
la problemàtica i proposa estratègies/tècniques terapèutiques seguint aquesta escola
(resposta anterior). Cal exposar-ho a tots els membres de la família de forma clara i
entenedora.