AVALUACIÓ I DIAGNÒSTIC PSICOLÓGIC II: Avaluació i Psicopatologia en la infància i

l’adolescència. Prof. Eulàlia Arias

SESSIÓ DE GRUP PETIT 3r

Cas 3: en David i les pors

En David és un noi de 13 anys que cursa 2n de l’ESO. A la primera visita ve acompanyat dels seus
pares. Els ha derivat la pediatre. A l’informe de derivació hi diu: “trastorn de la son des de fa un
any, sense causa coneguda”.

Un cop fetes les presentacions a la sala d’espera del CSMIJ, se’ls diu que primer passi el noi sol
al despatx amb la psicòloga. El noi s’aixeca, mira als pares i va cap al despatx. S’asseu i quan se
li pregunta què li passa respon: “mm,... és que (amb el cap cot, mirant a terra)... a la nit.... no
dormo bé, no puc dormir al meu llit, dormo amb el meu pare, i quan ve la meva mare em poso
al llit del meu germà”.

T- I què passa si vas al teu de llit?

D- Que no estic bé, m’agafa mal de panxa..., no em trobo bé... , llavors m’he d’aixecar, i vaig al
menjador i m’estiro al sofà.

T- I allà t’adorms?

D- No, tampoc dormo, em passo la nit despert (s’emociona i se li humitegen els ulls).

T- Entenc que és una situació complicada

D- Sí.

T- I des de quan et passa?

D- Fa un any i mig.

T- Mm. I durant tot aquest temps, què has anat fent?

Explica que necessita companyia. Fa un temps anava a l’habitació de la seva germana gran, fins
que ella se’n va cansar, també amb el seu pare, el germà... Ara va al sofà, agafa la tablet o mira
el mòbil, encén una llumeta, i finalment, d’esgotament, s’acaba dormint, tot i que ell no ho
recorda. Quan es desperta, algú ha apagat la llum i la claror del dia ja entra per la finestra.

La psicòloga es pregunta com s’ha anat instaurant aquesta dinàmica familiar, que sembla que fa
temps que dura. Pensa que ho preguntarà als pares a la següent entrevista. Sembla que el David
és el fill petit i que hi ha altres germans.

La psicòloga li pregunta per la família i ell explica que és el petit de 3 germans. Té una germana
de 21 anys, que va a la universitat i un germà de 17 que fa batxillerat. La mare és periodista i
treballa a la TV i el pare exerceix d’advocat. Amb el germà sempre s’han barallat molt, tot i que
en parla amb admiració. Van estar junts a la mateixa habitació durant molt de temps, però quan
el gran tenia 14 anys els van separar (el germà ja feia 2 anys que ho demanava). Inicialment ell
dormia bé a la seva habitació, però va començar a “adormir-se” amb el pare i es va “enganxar”-
diu.

Ara li preocupa el tema i vol solucionar-ho ja que nota que ha empitjorat i li afecta altres àrees
de la seva vida.

La psicòloga li pregunta pels seus interessos i explica que la seva afició és el futbol, de fet, “és
més que una afició”, ocupa bona part de la seva vida. Va despuntar quan era a la categoria Aleví
i el va fitxar l’equip més important de la ciutat quan acabava la primària (10-11 anys). Això vol
dir que té molts entrenaments entre setmana i que sovint amb l’equip fan estades esportives o
participa de tornejos a fora de casa. Des de que li passa tot això dormir en un alberg o un hotel
li és un problema. Diu: “abans quan sortia uns dies amb l’equip dormia bé amb els companys,
però ara no puc, no dormo en tota la nit, i a l’endemà estic fatal”.

També ha deixat d’anar a dormir a casa dels amics, ja que li agafa molt mal de panxa i s’angoixa.

Està cursant 2n de l’ESO en una escola concertada i treu bones notes. La primària la va fer en un
altre Centre. Gairebé dedica tot el seu temps lliure a l’esport que practica, entre entrenaments
i partits li queda ocupada tota la setmana. Els seus companys diuen d’ell “que és un crack, que
té molt bona visió de les jugades”. Sembla que és un noi molt valorat dins l’equip i que ell
s’esforça molt per ser el millor.

La psicòloga s’ha sentit bé conversant amb el noi i planteja un procés diagnòstic a partir de dues
entrevistes més amb el David sol i una altra amb els pares.

A les entrevistes el David es mostra obert, comunicatiu i col·laborador.

Explica com és el seu dia a dia, de com s’organitza per compaginar l’escola i l’esport.

Es descriu com a tímid, estudiós i responsable.

Sobre els amics explica que tot i que s’entén bé amb els companys de l’equip o de l’escola,
considera “amics” el grup de nois de l’edat del germà gran amb els que queda per veure partits
i també van a veure’l a ell.

A internet li agrada seguir youtubers coneguts com The Grefg i Ibay, i un dels seus jocs preferits
és el FIFA, i també el Fornite... Per Nadal li van regalar uns auriculars nous.

L’exploració psicològica es basa en entrevistes i també en tècniques projectives. Se li demana

que faci els dibuixos del HTP. Els dibuixos mostren que en David té un bon contacte amb la
realitat i bones capacitats comunicatives però també surten aspectes que fan pensar en una
gran fragilitat interna, un món fantasmàtic intens i por a la mort.

A l’entrevista amb els pares venen els dos. Estan preocupats perquè no dorm bé i relaten una
crisi que va patir fa unes setmanes que a la psicòloga li sembla una crisi d’ansietat, i que va fer
que no pogués anar a jugar un partit.

Expliquen que no pot dormir sol, necessita companyia, com quan era petit. Si no la té ,s’aixeca i
va al sofà i es passa la nit despert.
La mare pensa que el problema del David és propi de nens més petits, no ho entén, amb els
altres fills no els ha passat. Diu: “no se n’adona de que ja és gran per tenir tantes pors” -diu, amb
incredulitat, com pensant que quan se n’adoni li passarà de cop. No creu que a ell li importi ni
que ho pateixi.

El pare no veu més problema que el fet de que el llit queda petit per tres i estan incòmodes,
“ens llevem amb mal d’esquena si dorm amb nosaltres”.

Expliquen que la filla gran també va dormir amb ells fins als 6 anys, com dient que és el mateix,
i que aquestes coses es solucionen soles.

Quan es recullen les dades de l’anamnesi recorden que de petit ja tenia dificultats per dormir.
Va ser un nadó ploraner, que reclamava molt i li costava calmar-se i dormir. Els hi van dir que
tenia còlics. Va prendre el pit fins als 8 mesos. En general recorden que tot va anar bé:
desenvolupament motriu, llenguatge, control d’esfínters... i la salut en general. De més gran
reclamava companyia per adormir-se, tocava els cabells de la mare o la germana. També tenia
por a la foscor i quedar-se sol a casa encara li costa.

Va ser fa uns 2 anys, quan la mare es va fixar que alguna cosa estranya li passava a l’hora d’anar
a dormir. Explica que era un divendres, que els seus germans no hi eren, i ell anava allargant el
moment d’anar a dormir, i la mare es va adonar que no dormia, que estava al llit però seguia
despert.

Ara a l’hora d’anar a dormir es posa nerviós, si li donen algun consell no l’escolta i crida que el
deixin tranquil. “És molt tossut”, diu la mare. El pare afegeix “està passant una mala època, ell
estava bé, però des que el van fitxar i va canviar de club i el convoquen a partits de la selecció
va molt pressionat,... i ja no es veu tant amb els companys d’abans, per mi no caldria que
jugués”.

La psicòloga fa una primera devolució amb el David li explica el què ha vist i el què es podria fer
per ajudar-lo a superar aquestes pors que té.

A la setmana següent fa l’entrevista de devolució amb ell i els seus pares i proposa una
psicoteràpia setmanal pel David de 6 mesos de duració, la família i ell hi estan d’acord.