Assignatura Codi Data d’inici Data de finalització

Psicologia de l’ Atenció i de la Memòria 10506 28/09/2020 18/10/2020

PAC1
Impacte de les alteracions de memòria en un mateix i en
els altres

Nom: Laura
Cognoms: Lacal Martín

Resolució de la PAC

Pregunta 1
Seguint el vídeo documental de Youtube (2012) “El hombre con 7 segundos de memoria”, en Clive pateix
una amnèsia severa permanent, arrel d’una encefalitis provocada per un herpes simple. Seguint Baquès
Cardona, J. (2019), afirmem que és permanent perquè el virus que va provocar l’encefalitis va afectar
l’hipocamp, que és una zona del cervell per a la memòria i l’aprenentatge. Observem que el tipus
d’amnèsia que pateix és principalment anterògrada, però també retrògrada. Anterògrada perquè en Clive
no és capaç d’emmagatzemar la nova informació que rep després d’emmalaltir, veiem com cada cop que
ell està amb una persona, afirma que “és la primera vegada que veu una persona des de que es va posar
malalt”, també observem que no és capaç de veure pel·lícules ni llegir perquè de seguida se li obliden les
frases que acaba de llegir. Per en Clive, cada moment, és un moment nou on tot li és desconegut perquè no
reté res més d’uns instants. Té un diari on va escrivint el que va fent, com per exemple anotar quan
desperta per primer cop, però quan li mostren el diari, no el reconeix, tot i que fa uns moments hagi estat
escrivint. El mateix quan rep visites, quan la visita marxa, en segons, ja no és conscient que ha estat amb
algú. Refereix quan seu en la cadira i s’aixeca, i torna a seure moments després, que no recorda haver estat
abans assegut en aquesta cadira.
És retrògrada perquè no és capaç de recordar informacions que tenia abans d’emmalaltir, com és el cas
amb els seus fills, els reconeix com a fills, però no recorda els seus noms, tot i que aquest tipus de memòria

Pàgina 1 de 7
Assignatura Codi Data d’inici Data de finalització
Psicologia de l’ Atenció i de la Memòria 10506 28/09/2020 18/10/2020

el té menys afectat que en el cas del records posteriors. Manté la seva habilitat per tocar el piano, però no
recorda haver estat un pianista i director d’orquestra important.

Pregunta 2
El Clive pregunta els periodistes que l’estan entrevistant si són capaços d’imaginar el que és “tenir una sola
nit en 20 anys”, per tant té moments en què és conscient que és malalt. Descriu com és la seva vida,
afirmant que és com estar mort, i que estar mort no és difícil. Refereix que no distingeix entre la nit i el dia
i que no té pensaments ni somnis. A l’inici de la seva psicopatologia (amnèsia permanent) es mostra amb
un humor voluble, passa de l’eufòria a la tristor més profunda, també es mostra angoixat, espantat i
confús, ho veiem quan entra el seu fill a visitar-lo i en Clive sanglota perquè sap que és el seu fill però no és
capaç de reconèixer-lo. També quan deixa missatges al contestador de la seva dona dient-li que torni ràpid
a l’hospital perquè no sap què li passa. La primera anotació que fa en el diari és, entre plors, “sóc
completament incapaç de pensar”. Segons passen els anys, l’angoixa no desapareix, doncs al diari
s’aprecia com va ratllant amb ràbia les anotacions del dia anterior, perquè se n’adona que cada dia escriu
“avui m’he despertat per primer cop”. Quan la seva dona li mostra el quadern, s’enfada molt perquè
assegura que ell mai ha vist aquest quadern i li increpa a la Dèborah, que faci el favor d’adonar-se que ell
té raó i que aquell diari no és seu, tot i que reconeix la seva lletra. Ha fet episodis agressius, tant amb la
seva dona com amb la seva germana, com amb els nens que portaven de visita, poc a poc, amb el pas dels
anys, aquests episodis agressius han anat disminuint. Pateix al·lucinacions auditives (diu que escolta
música).
Seguint Sáiz Roca, D. (2019), la seva amnèsia permanent afecta tots els seus comportaments, doncs sense
memòria cada dia és començar des de zero i no és capaç d’aprendre res nou. La memòria atorga
coneixement que fan de guia per a la conducta. El comportament no només depèn de l’estimulació
externa, sinó també de les condicions internes. L’absència de memòria fa el Clive perdre la seva identitat.
Sense memòria no té possibilitat de comprendre ni interpretar la seva vida.
Seguint a Sebastián, R. (2015) el Clive té les mateixes necessitats que qualsevol altra persona, necessita
estimulació, benestar, relacionar-se socialment, etc, però no és capaç de reconèixer les seves necessitats
ni per tant satisfer-les, ni sap com expressar-li als altres. Pot estar avorrit, tenir una falta d’activitat i
experiències sensorials. Les al·lucinacions auditives que pateix tampoc afavoreixen que pugui estar tranquil.
Tot això pot estar provocant un malestar que podria justificar el comportament agressiu. Amb el pas del
temps l’agressivitat ha anat minvant perquè les conductes van disminuint a mesura que l’amnèsia té anys
d’evolució, com si en Clive acabés conformant-se a conviure amb la seva malaltia. L’amnèsia produeix
anomalies en la conducta i canvis en la personalitat irremeiablement, els símptomes comportamentals

Pàgina 2 de 7
Assignatura Codi Data d’inici Data de finalització
Psicologia de l’ Atenció i de la Memòria 10506 28/09/2020 18/10/2020

que pateix en Clive són freqüents en aquest tipus de pacients: agressivitat, agitació, angoixa, irritabilitat i
apatia.

Pregunta 3
Seguint Pousada Fernández, M. I De la Fuente Arnanz, J. (2019), els sistemes de memòria afectats en el
Clive són:
 Memòria a llarg termini: en el casos d’amnèsia com la que pateix el Clive, la memòria declarativa
és la que es sol veure afectada:
 Memòria episòdica: no és capaç de crear nous records, no recorda res instants després que
es donin els fets, com haver estat amb persones, haver assegut a una cadira, haver escrit en
el seu diari o haver-se aixecat. És per tant una afectació anterògrada. Els records que té
d’abans d’emmalaltir són molt pobres, l’únic que conserva gairebé intacte és el de la
Déborah (la seva dona), és dels pocs records que li queden de la seva vida anterior. En
aquest cas parlem d’una afectació retrògrada. La Dèbora el porta a una església on ell va
dirigir un concert que va ser retransmès a 4 països, ell no recorda res d’això que la seva
dona li està explicant, fent palès que no té records anteriors de la seva vida personal.
 Memòria semàntica: no sembla capaç d’aprendre informació semàntica nova, com nou
vocabulari. Sí que podem observar com manté coneixement de coses de la seva vida abans
de la malaltia, aquests coneixements són els que li permeten fer ús del llenguatge. És una
afectació retrògrada.

Seguint Pousada Fernández, M. I De la Fuente Arnanz, J. (2019), els sistemes de memòria que el Clive
conserva són:
 Memòria sensorial: pot escriure al seu diari, per tant rep els estímuls visuals, pot parlar i mantenir
converses, pot sentir la música quan toca el piano i pot moure les tecles d’aquest piano. És capaç
de retenir per uns instants els estímuls sensorials que rep a través de la via sensorial auditiva i de la
via sensorial visual, doncs no estan relacionades amb cap procés d’aprenentatge per part del Clive.
 Memòria de treball:
 Llaç fonològic: manté el seu magatzem fonològic, doncs és capaç d’interpretar i
utilitzar tant el llenguatge parlat, com l’escrit. Observem converses amb la seva
dona, amb els periodistes, amb els seus fills, amb el seu cunyat, i està capacitat per
a escriure en el seu diari i per llegir el que ha escrit a posteriori.

Pàgina 3 de 7
Assignatura Codi Data d’inici Data de finalització
Psicologia de l’ Atenció i de la Memòria 10506 28/09/2020 18/10/2020

 Agenda visuoespacial: hem pogut observar-lo tocant el piano amb partitures, ha

estat capaç de retenir aquesta informació en imatges mentals com són les notes
musicals de la partitura.
 L’executiu central i l’atenció: funcions relacionades amb el control cognitiu no
semblen afectades, és capaç de fer frases com si d’acrònims es tractés, amb les
lletres de les matrícules dels cotxes, a la vegada que va escoltant el que la seva
dona li va dient.
La funció d’emmagatzematge temporal sí que sembla afectada, per això no és
capaç de llegir. Quan acaba una frase i comença una altra, no recorda l’anterior
llegida i això ni li permet dotar de sentit les noves paraules que està llegint
 Memòria a llarg termini: davant una amnèsia com la que pateix el Clive, la memòria no declarativa
és la que normalment, no es veu afectada.
 Memòria procedimental: És capaç de tocar el piano, de llegir ( tot i no retenir, relacionat
amb l’altre tipus de memòria ja comentat), i d’escriure en el seu diari.

Pregunta 4
Seguint Sáiz Roca, D. (2019), podem mesurar la memòria a través de tests psicomètrics o mitjançant el
mesurament de laboratori o experimental. Volem dissenyar una prova de memòria que el Clive pugui
afrontar sense problemes, farem servir una mesura de laboratori o experimental, mesurarem la seva
memòria a llarg termini, en concret la memòria no declarativa o procedimental, ja que en el seu cas no
s’ha vist afectada.
Dintre les possibles mesures de laboratori, farem servir un tipus de prova implícita, també anomenades
indirectes, inconscients o incidentals, ja que per mesurar la memòria no declarativa serà la que millor
anirà, una mesura directa podria col·lapsar en Clive.
Mesurarem la seva destresa tocant el piano amb una prova de coneixement procedimental, on
examinarem com toca el piano, com es desenvolupa realitzant aquesta tasca segons la pràctica. El material
que precisarem serà el seu piano, un metrònom, un ordinador portàtil on anirem anotant tota la informació
que anem recollint i un pianista, per a què ens pugui indicar si tot el que Clive va tocant es correspon amb
el que marca la partitura.
Realitzarem una prova orientadora, on tocarà el piano 15’ al dia durant una setmana i recollirem informació
relativa a velocitat lectora de la partitura, que mans i peus vagin acord al temps marcat pel metrònom i que
les notes que està tocant es corresponguin a les escrites a la partitura. Ell no serà conscient que l’estem
avaluant.

Pàgina 4 de 7
Assignatura Codi Data d’inici Data de finalització
Psicologia de l’ Atenció i de la Memòria 10506 28/09/2020 18/10/2020

No tindrà cap problema per a realitzar aquesta tasca, doncs en Clive, al tocar el piano no controla
voluntàriament el procés de recuperació. És una destresa adquirida, és un tipus d’aprenentatge de més
durabilitat, i tot i que no toqués a diari perduraria en el temps. Aquest tipus de destresa és tant motriu, a
l’hora de moure els dits per les tecles del piano i els peus per pressionar el pedal corresponent, com
cognitiva perquè és capaç d’interpretar les partitures musicals, tant les notes, com la clau en la que està
escrita, com els tempos marcats, per a què el resultat sigui una melodia perfecta.

Pregunta 5
Seguint a Sáiz Roca, D. (2019) i De la Fuente Arnanz, J. (2019) parlarem dels factors i variables que
influeixen en la nostra memòria i que s’han de tenir presents en com poden afectar en l’exactitud del
testimoni de les víctimes a l’hora de reconèixer l’autor dels fets.
El procés de memòria consta de 3 fases: la de codificació i retenció (interval de temps en què es produeix el
fet i va ser percebut) i la de recuperació (moment en què hem de recordar). S’han de donar totes tres per a
què les víctimes puguin recordar i identificar el sospitós.
Existeixen diferents variables que incideixen directament en un correcte reconeixement de les víctimes cap
els agressor:
-Les condicions físiques, temps que la víctima ha estat vivint el fet, a major exposició, més gran serà el
record. La distància en què ha ocorregut (imaginem un tret amb una pistola), quan més aprop millor serà la
capacitat de recordar detalls i la il·luminació, quan més llum, més probabilitats d’encert.
-Característiques del fet. Davant un fet violent les víctimes acostumen a ser pitjors testimonis. En aquesta
variable influeix el sexe, si la víctima és home recordarà millor les característiques del fet.
-Les característiques de la víctima com les seves habilitats, la seva edat (si és un nen o una persona molt
gran, costarà més que en la franja d’edat intermitja), la seva capacitat, la seva actitud, la seva aptitud, la
raça (tendim a reconèixer millor les característiques de les persones de la nostra raça).
-Context en el que es trobava, tant intern com extern. Fer-la reconèixer en el mateix lloc que van succeir els
fets o recrear-li l’entorn, milloraria l’encert.
-El temps que ha passat entre que va succeir el fet i el moment del reconeixement també afectarà en l’èxit
del reconeixement.
-Les estratègies que la víctima fa servir per fer el procés de recuperació de la informació també són molt
importants, tal com el nivell d’atenció que presti, si ho associa amb altres fets, el nivell de comprensió.
L’atenció en concret és molt important, si la víctima ha estat molt atenta a una característica en particular,

Pàgina 5 de 7
Assignatura Codi Data d’inici Data de finalització
Psicologia de l’ Atenció i de la Memòria 10506 28/09/2020 18/10/2020

haurà prestat menys atenció a altres trets importants per al correcte reconeixement, l’anomenem efecte
de focalització de l’arma.
-L’estat emocional de la víctima també influirà directament, si la víctima pateix depressió, li costarà més
recordar i poder reconèixer l’agressor. Si en el moment del reconeixement està en un punt àlgid d’estrès,
la probabilitat que cometi errors és alta.
-La personalitat, si és introvertida o extravertida, recuperarà la informació de manera diferent. Una
persona introvertida tindrà un criteri de resposta més curós.
Per millorar el procés de reconeixement de sospitosos, les rodes de reconeixement s’haurien de fer de
manera individual, fer-les estar juntes pot donar lloc a l’efecte d’informació enganyosa. Si una d’elles dona
unes dades sobre característiques físiques de l’agressor, tot i que no concordi amb el que les altres víctimes
recordaven, pot succeir que distorsionin el seu record i introdueixin aquestes dades sobre l’agressor com
a certes.
Si a més hi ha hagut testimonis, i aquests expliquen la versió dels fets tal com els van percebre, les víctimes
no haurien de tenir accés a aquesta informació, perquè correm el risc que davant la possibilitat que els
fets narrats pels testimonis no siguin del tot fidels al que va succeir, les víctimes generin un fals record.
Hem de tenir present, que una víctima que expressi el seu testimoniatge amb molta confiança i seguretat
en si mateixa, no vol dir que estigui en lo cert. Davant aquesta confiança que mostra no hem de caure en
l’error de pensar que la informació que ens està proporcionant és més precisa.
S’ha demostrat que el sistema que emprem per prendre declaracions de testimonis no hauria de ser en
base a preguntes tancades o dicotòmiques, doncs obliguem a la víctima a escollir una de les opcions, per
intentar evitar que la informació sigui errònia hauríem de deixar que relati recordant lliurement, sense fer
preguntes ni interrompre el seu discurs. Una bona tècnica seria l’entrevista cognitiva, que introdueix
quatre principis que ajuda a recuperar la informació per part de les víctimes: evocar la víctima al moment
que van succeir els fets, deixar la víctima parlar amb tots els detalls que vulgui sense condicionar-la a si
és important o no el que està explicant, fer que la víctima expliqui els fets des de diferents moments (ara
explica’m a partir que vas sentir el soroll, per exemple) i demanar que ho expliqui des d’una altra
perspectiva, com si no hagués estat la víctima i hagués estat un testimoni presencial, el que des de la
distància hauria pogut veure.

Pàgina 6 de 7
Assignatura Codi Data d’inici Data de finalització
Psicologia de l’ Atenció i de la Memòria 10506 28/09/2020 18/10/2020

Referències

Baqués-Cardona, J., De la Fuente-Arnanz, J. i Sáiz-Roca, D. (2019). Aplicacions de la psicologia de la

memòria. J. Baqués, D. de Noreña, B. González, P. Luna, S. Martínez, M. Pousada, M. Ramon, D. Sáiz

i J.A. Vera, Psicologia de l’atenció i la memòria. Barcelona: FUOC. Recuperat 30 de setembre, 2020,

de http://cv.uoc.edu/annotation/318410b46d09d7a81568638a1880ab7d/753990/PID_00267008/

PID_00267008.html

De la Fuente-Arnanz, J. i Pousada-Fernández, M. (2019). Els sistemes de la memòria, Psicologia de l’atenció i

la memòria. Barcelona: FUOC. Recuperat 30 de setembre, 2020, de

http://cv.uoc.edu/annotation/318410b46d09d7a81568638a1880ab7d/753990/PID_00267009/

PID_00267009.html

Sáiz-Roca, D. (2019). Aspectes conceptuals i metodològics, Psicologia de l’atenció i la memòria. Barcelona:

FUOC. Recuperat 30 de setembre, 2020, de

http://cv.uoc.edu/annotation/318410b46d09d7a81568638a1880ab7d/753990/PID_00260027/

PID_00260027.html

Sebastián, R. (2015). Averigua que se esconde tres el enfado de tu madre, Cuidar bien. Recuperat 30 de

setembre, 2020, de https://www.cuidarbien.es/te-ensenamos/averigua-que-se-esconde-tras-el-

enfado-de-tu-madre/

Youtube. (2012, 16 octubre). El hombre con 7 segundos de memoria [Vídeo]. YouTube.

https://www.youtube.com/watch?v=8suclojMp0k

Pàgina 7 de 7