Assignatura Codi Data inici Data finalització

Psicologia de la Personalitat 10.529 07/11/2022 28/11/2022

PAC 2
Nom: Laura
Cognoms: Lacal Martín
Resolució de la PAC
Pregunta 1a) Seguint Jayme (2020), considero que Pacheco (2021) empra un tipus d’aproximació clínica per a l’estudi

de la personalitat. Fa servir una eina qualitativa, com és l’entrevista microfenomenològica, amb l’objectiu d’estudiar
sistemàticament, en profunditat, i en tota la seva complexitat, l’experiència subjectiva de l’estrès en cadascú dels tres
participants amb TLP, mitjançant l’observació directa en el seu context natural, mitjançant Zoom, fent-los recordar
mitjançant evocació, per comprendre aquesta vivència subjectiva de l’estrès amb persones amb TLP, és a dir, estudia la
relació real que hi ha entre aquestes tres persones i la situació estressant, generant múltiples hipòtesis vers la seva
conducta. És propi d’aquesta aproximació l’estudi de casos (com és el nostre cas), el que dificulta poder replicar les
observacions fetes sobre aquests tres participants i extrapolar-lo a la resta de població amb TLP.
Amb l’exposat, es descarten els altres dos tipus d’aproximacions perquè no s’empren eines estandarditzades que
serien pròpies d’aproximacions correlacionals o experimentals, no s’estableixen relacions causals (aproximacions
experimentals) ni descriu relacions d’associacions de variables (aproximacions correlacionals).
Pregunta 1b) Seguint Jayme (2020) considero que no és la més indicada, doncs no ens permet establir l’associació que
busca vers si l’estrès en població amb TLP presenta un impacte directe en les diferents àrees del desenvolupament de
cada individu. Tot i que l’aproximació clínica té com avantatges que permet observar una gran varietat de fenòmens en
tota la seva complexitat, que estudia la relació existent entre persona i situació, i que aprofundeix sobre l’individu des
del punt de vista fenomenològic, permetent generar una gran quantitat d’hipòtesis sobre la seva conducta, no permet
un millor desenvolupament teòric i comprensió vers la vivència subjectiva de l’estrès en persones amb TLP, no
permetent un millor abordatge psicoterapèutic en el futur, com es proposa aquest estudi, doncs té les seves
limitacions, com no poder extrapolar els resultats, al tractar-se d’un estudi de casos i d’una interpretació subjectiva per
part de les avaluadores, a més de basar-se en observacions asistemàtiques.
Com alternativa proposaria una aproximació correlacional. No hem de perdre de vista que és la més representativa de
la psicologia de les diferències individuals, buscant establir una estructura de personalitat mitjançant aquestes
diferències entre individus en trets determinats, basant-se en la covariància de les diferents respostes per esbrinar
quina és l’estructura de la conducta. Els avantatges d’haver emprat aquesta aproximació haurien estat l’ampli rang de
variables estudiades i les interaccions que s’estableixen entre elles, mitjançant la mesura científica, fent ús d’eines
estandarditzades, i una anàlisi de dades amb mètodes estadístics, que hagués permès una major validesa i fiabilitat,
podent extrapolar els resultats obtinguts, permetent validar/anul·lar la hipòtesi “l’estrès en població amb TLP presenta

Pàgina 1 de 5
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 07/11/2022 28/11/2022

un impacte directe en les diferents àrees del desenvolupament de cada individu”, complint amb l’objectiu de l’estudi:
permetre un millor abordatge psicoterapèutic en el futur.
Pregunta 1c) Seguint Jayme (2020) no es poden traslladar els resultats perquè és una recerca d’estudi de casos, des
d’una aproximació clínica, però sí que hi ha alguna conclusió que ens pot ajudar amb el cas: va ser diagnosticada als
16a amb TLP. A consulta s’aprecia clínica depressiva i ansietat molt reactiva als estressant ambientals, el qual
encaixaria amb el que cerca aquest estudi. Per a ella són situacions estressants 1)les visites de 2h/setmana al seu fill
(afirma que es sent desbordada i l’agredeix) i 2)la gestió de relacions interpersonals mostrant elevada impulsivitat. A
Pacheco (2021) observem com l’estrès present en persones amb TLP és vivenciat d’una manera complexa, presentant
un impacte directe en diferents àrees del desenvolupament particular, com s’observa en el cas de la Lídia, ajudant-nos
a explicar la seva conducta davant situacions que per a ella són estressants. L’estudi conclou la presència d’efectes a
nivell mental, sensorial, físic i emocional, durant la vivència d’una situació estressant, identificant-se en els pacients
alteracions en el seu normal funcionament, conseqüència dels efectes enumerats, podent inferir que la Lídia se
n’adona que el seu funcionament es troba alterat. Quan ha de visitar el seu fill, per exemple, comporta que l’agredeixi
físicament, doncs els resultats també mostren la ràbia com element comú als tres participants, que genera que es posin
en funcionament recursos a nivell físic i mental, fent-los executar accions concretes, totalment vinculades a la ràbia
que presenten, com seria les agressions al seu fill en el nostre cas, amb la finalitat de regular-la. A més d’ajudar-nos a
poder comprendre la seva conducta davant estressors, ens serà d’utilitat a l’hora de fer la intervenció
psicoterapèutica.
Pregunta 2 Seguint Jayme (2020), sistematitzar uns criteris dins de l’estudi de la personalitat és una necessitat per a
poder abandonar les teories intuïtives i “implícites”, donant pas a l’estudi científic de la personalitat, tot delimitant els
constructes i unitats en què es basen les teories posteriors. Això implica un canvi radical en la manera en què s’entén la
personalitat.
Seguint Tous (1986, citat a Jayme, 2020) i la sistematització que va proposar, observem alguns beneficis com: 1)podem
distingir els quatre models principals de personalitat segons uns criteris que són d’aplicació a cadascun d’ells, podent
observar punts en comú i diferencials de tots ells, permetent-nos tenir una visió global de tots ells d’una manera molt
esquemàtica i facilitadora; 2)el fet de sistematitzar uns criteris permet poder identificar nous coneixements generats en
el procés de sistematització, produint-se nous aprenentatges, així com descriure els coneixements tradicionals i
científics que han estat d’utilitat fins el moment en l’estudi de la personalitat; 3)si necessitéssim identificar o treballar en
alguna àrea en concret de la personalitat d’un determinat individu, aquesta sistematització ens ajuda a determinar quin
és el model més adequat per allò que volem estudiar o observar, adaptant-nos al que la situació a avaluar requereixi
(metodologia, qüestionaris, etc.).
Els desavantatges que poden sorgir en sistematitzar uns criteris dins de l’estudi de la personalitat podrien ser: 1) no
podem emprar aquest model de sistematització com a únic criteri de classificació de la personalitat, doncs poden haver

Pàgina 2 de 5
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 07/11/2022 28/11/2022

casos en què es combinin varis d’ells o inclús moltes altres possibilitats que no estiguin sistematitzades, doncs no hem
d’oblidar, que en la personalitat, les diferents teories relacionen elements observables directament amb constructes, és
a dir, elements abstractes que es mesuren indirectament, i que no sempre poden ser dicotòmics; 2)la sistematització de
criteris proposada per Tous (1986, citat a Jayme, 2020) no deixa de ser una modalitat que es basa en l’objectiu específic
de poder visualitzar les característiques dels diferents models de personalitat vers els criteris que proposen, però sota la
mirada d’un autor, podent concórrer en un biaix de subjectivitat; 3) la proposta de criteris establerta en la sistematizació
per a poder diferenciar entre les diverses teories científiques no és una ciència exacta, podent haver quedat criteris
exclosos, doncs no acaba essent exhaustiva, pot haver coses que han quedat fora, no havent tingut en compte altres
aspectes, com altres factors i models.
Pregunta 3a) La proposta que escullo per a l’estudi de la personalitat de la Sra. Lídia és l’aproximació clínica. Pregunta
3b) Ve a consulta derivada del CSMA de referència per a una reavaluació en l’àmbit de la seva personalitat, doncs no és
conforme amb el diagnòstic de TLP que li van emetre fa 8 anys. Ens trobem en un punt on ja s’han realitzat entrevistes,
on ens ha mostrat alta labilitat emocional, impulsivitat i inseguretat en quant a gestió de relacions interpersonals.
Refereix que té un caràcter fort però no és impulsiva. Ens explica que durant les visites de 2h/setmana amb el seu
primer fill de 5a, es sent desbordada arribant a agredir-lo físicament. Amb aquestes primeres dades producte de
l’entrevista clínica realitzada, ja puc començar a elaborar les meves hipòtesis.
Així doncs, les variables a tenir en compte durant l’exploració són la manera que té de relacionar-se amb les persones
del seu entorn, la simptomatologia depressiva i l’ansietat reactiva que presenta davant d’estressors ambientals, així com
la impulsivitat. Per tant, les accions que duria a terme en les següents sessions, des del model psicodinàmic, seria
treballar sobre la pròpia Lídia, avaluant la seva problemàtica en tota la seva complexitat, tenint en compte aspectes del
seu entorn, tot partint de la premissa que la seva conducta, seguint Requena (2016), ve determinada per conflictes
inconscients, fixacions o regressions a etapes psicosexuals anteriors.
2a sessió: començaré per investigar en profunditat a la Lídia, fent una història de vida, tot observant les seves reaccions
i recollint les dades per continuar treballant en les meves hipòtesis.
3a sessió: 1)administraré una entrevista fenomenològica. 2)Programaré entrevistes amb els agents majors d’edat
implicats, com a seva mare i la seva actual parella, per tal d’indagar en la interacció amb el seu context més proper.
4a sessió: 1)empraré una tècnica projectiva, com la tècnica d’associacions d’idees lliures, on la Lídia hauria d’expressar
tots els seus pensaments, sentiments, fantasies i produccions mentals segons li vagin venint al cap, sense cap restricció,
portant al conscient el que té a l’inconscient. 2)Començaré a treballar amb ella en la línia de fer-la reflexionar al voltant
de la seva responsabilitat (conscient i inconscient) vers el fet que li hagin tret al seu primer fill.
Posteriorment, un cop observades totes les dades recollides, faré una anàlisi qualitativa, mitjançant la meva
interpretació subjectiva basada en el meu coneixement, podent emetre una orientació diagnòstica i realitzar
l’informe, així com oferir una intervenció psicoterapèutica.

Pàgina 3 de 5
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 07/11/2022 28/11/2022

Pregunta 3c) He triat l’aproximació clínica perquè em sembla la més adient davant la demanda del cas, on hem de fer
una reavaluació en l’àmbit de la personalitat (té un diagnòstic de TLP anterior i no és conforme), per realitzar una
orientació diagnòstica i elaborar un informe, trobant-nos en un context terapèutic. Ens permetrà aprofundir en el cas
concret de la Lídia, intentant comprendre el per què del seu comportament, a partir de les seves pròpies experiències
i de la relació amb l’entorn que conviu, fent una observació directa, des d’un punt de vista fenomenològic, el qual
genera una gran quantitat d’hipòtesis sobre la materialització de la seva conducta. Estudia la relació real entre la
persona i la situació. Afavoreix la recollida de dades essent menys artificial que un laboratori experimental, doncs les
observacions les farem en un ambient natural i sense emprar instruments estandarditzats, per tractar d’apropar-nos a
la pacient, analitzant el seu cas particular d’una manera personal. Aquesta aproximació, de fet, és la pròpia de la
psicoteràpia.
He descartat l’aproximació correlacional perquè buscaria establir una estructura de personalitat mitjançant la
variabilitat interindividual en determinats trets, el que no ens permetria aprofundir específicament en el cas concret de
la Lídia, que és el que estem tractant al nostre servei.
He descartat l’aproximació experimental, doncs el cas de la Sra. Lídia és únic i irrepetible. No es tracta d’un
procediment controlat des d’un punt de vista experimental, on es manipulen variables específiques en un laboratori,
motiu pel qual, no es poden establir relacions de causalitat perquè no procedeix.
Referències bibliogràfiques
Aguilera, A. [Aida], Escobar, R. [Ramon] i Lacalle, M. [Montserrat]. (2021a). Tècniques, estratègies i procediments

de recollida d’informació (II): intel·ligència i personalitat. A Aguilera, A., Escobar, R. I Lacalle, M. Avaluació

Psicològica. (2a ed., pp. 5-39). FUOC.

https://campus.uoc.edu/annotation/1e69cf2f02398a4eee6d04089b55ddbb/832377/PID_00265562/

PID_00265562.html

Jayme, M. [María] (2020). Mètodes i tradicions d’estudi de la personalitat. A Jayme, M. Guia de psicologia de la

personalitat. (4a ed. pp. 5-22). FUOC.

https://campus.uoc.edu/annotation/fdae6a5ac4d508b43dda08393571c470/894226/PID_00277194/

PID_00277194.html

Pacheco, C. [Cristóbal] (2021). Estrés en el trastorno límite de la personalidad: una revisión de la vivencia particular

desde una perspectiva microfenomenológica. Revista de investigación en psicología, 24 (1), p.223- 244.

Pàgina 4 de 5
Assignatura Codi Data inici Data finalització
Psicologia de la Personalitat 10.529 07/11/2022 28/11/2022

Requena, E. [Elena] (2016). Bases conceptuals i sistemes de classificació de la psicopatologia. A R. Muiños, E.

Requena i R. Sáez, Psicopatologia d’adults (Vol. Mòdul 3). Barcelona: FUOC.

Pàgina 5 de 5