Personalitat i diferències individuals

Tema 1

El terme de personalitat és una branca de la psicologia i una disciplina que intenta

compendre a les persones mitjaçant diferents estratègies de recerca, cal destacar
que la personalitat és un concepte abstracte i una entelèquia.

La personalitat és una entitat hipotètica que es justifica, principalment, pel tipus

d’actes que realitzen quotidianament les persones. Aquest concepte de personalitat
exigeix propietats psicològiques que no s’observen directament, però que clarament
contribueixen al comportament de l’individu com per exemple: què pensa, què sent,
què fa. La personalitat es pot estudiar amb mètodes evaluatius per descriure,
explicar, predir i prendre decisions adequades sobre els individus.

No hi ha cap explicació o definició acceptada universalment però, hi han algunes

que tenen mes recolzament empíric que altres.
Encara que, no podem donar una definició exacte si podem saber que, totes les
persones no actuen de la mateixa manera en una mateixa situació.

Característiques que tenen les definicions de personalitat:

- Emfasitzen la importancia de la singularitat

- Personalitat com una estructura hipotètica
- La personalitat és un procés
- Personalitat està conduida per aquelles característiques que fan que una
persona manifesti patrons consistens i estables de conducta.

Enfoques nomotéticos influyen en características relevantes para todo ser humano

como el deseo de compartir la vida con otras personas: ejes globales

enfoques ideográficos es un tipo de enfoque que no se centra

aspectos individuales que nos ayudan a conocer en profundidad la personalidad de
una persona.: ejes individuales y propios.

Actualment, la psicologia de la personalitat és un camp principalment científic, en el

qual la recerca juga un paper molt important .A través de la recerca es posen a
prova les teories= Enfocament científic
Aproximacion centifica:

Evidencias empericas(no abstracto), observables i measurables

Escepticismo reflexionan sobre la limitacion de su estudio i dudan de su veracidad

de todos sus argumentos.
Finalmente tenemos la replicabilidad que consiste en repetir el estudio o la
investigación original y de esta manera puedes dar más veracidad y obtener los
mismos resultados o parecidos y que no parezca que sean al azar.

Replication crisis es un término que explica que muchos estudios no se pueden

volver a replicar.

Objectius de la psicologia de la personalitat:

- Objectius propis són descriure, explicar, predir i controlar( de vegades)

- La major part de la investigació empírica contemporània de la personalitat
aborda les formes en que difereixen els individus i els grups.
- Els psicòlegs que investiguen en el camp de la psicologia de la personalitat
ho fan des de diferents perspectives sobre la “naturalesa humana”.

Criteris per avaluar la bondad de les teories:

- Verificació que sigui contrastable

- Valor heuristic que generi investigació
- Amplitud evidència que ens faci creure en la investigació i teòria
- Coherència que siguin capaç d’integrar fenomens diversos
- Parsimònia que és la idea de mentre més senzill sigui millor, és a dir; mentre
menys suposicions en una teoria molt millor
- Significat funcional que sigui uan teoria popular i que ajudi al cap de la
ciència psicològica

Tema 2

Recollida d’informació
Dos grans tipus:

- La introspecció: és la reflexió sobre la pròpia experiència. Però té un

limitació ja que no podem estar segurs de si estem distorsionant allò que
recordem i veiem de nosaltres mateixos.
 - L’observació dels altres: (conductes obertes i encobertes) però també te
una limitació ja que és impossible estar “dins del cap de l’altre” per saber amb
certesa què pensa i què sent.

La decisió està en saber molt d’una persona o saber poc de moltes, però és molt
difícil fer totes dues coses alhora.

Els investigadors escolleixen un mètode d’investigació o l’altre en funció dels seus

objectius, però el més freqüent en Psicologia de la personalitat és estudiar en grans
mostres de persones.

- Generalizació: És el grau d’amplitud aplicable d’una conclusió. Per a què una

conclusió generalitzable s’ha de basar en l’observació d’un nombre
considerable de persones de diferents edats, nivells
socioeconòmics,ètnies,cultures, és a dir, buscar diversitat en el nostre
experiment.

En la majoria d’estudis actuals, els investigadors observen a mostres grans de

persones per realitzar generalitzacions de les conclusions.NO obstant, la majoria
d’estudis s’han dut a terme als EEUU i Europa, molts d’ells amb mostres
d’estudiants universitaris.

Mètodes d’investigació

Estudi de cas únic: Serà un cas d’estudi en el camp clínic i s’utilitzarà l’estudi de
molt de pocs. Aquesta tècnica implica l’anàlisi repetida i en profunditat d’una
persona. S’acumula molta informació arribant a saber la vida detallada de la persona
i el període d’aquesta investigació sol ser llarg de temps.
- Avantatges: Són rics ens detalls, observació de la persona en el seu propi
context( validesa ecològica), observació del que fa i no del que està establert
avaluar en un protocol(ambients controlats i creats per l’investigació), molt
heustèric.
- Limitacions: Molts dels estudis de cas únic són estudis clínics, és a dir, de
persones que tenen algun problema o alteració mental. La informació que
obtenim a partir d’un cas no es pot generalitzar.

Mètode experimental

S’utilitza per a inferir causalitat: si una variable influeix en una altra. S’emplea la
manipulació de les variables( uns dormen més i altres menys però tot el demés és
igual per a tothom), el control experimental( uns dormen més i altres menys i
l’assignació aleatòria. Si veiem que les persones que han dormit menys són més
lents en l’experiment podrem veure que una variable influeix l’altre i que aquest fet
serà per la nostre manipulació.
Tenim mètodes quasi-experimentals no existeix la part d’assignació aleatoria.

Mètode correlacional

S’utilitza aquest mètode d’investigació per determinar si hi ha relació entre variables.

Un exemple seria relacionar i fer un estudi el consum de tabac amb el nivell
d’ansietat sense fer manipulacions o provocant cap variable, únicament es farà un
estudi per veure si tenim causalitat.

És un mètode molt útil per a l’estudi de grans mostres i per a variables d’aparició
natural que no es poden manipular i es el més utilitzat per l’estudi de la personalitat.
Pertany als estudis transversals(fer un estudi una unica vegada) i longitudinals(fer-
ho més vegades en diferents moments determinats de temps).
m
3. Establiment de relacions entre variables

Variable: Caracteristica que s’analitza i que difereix d’un subjecte a l’altre o que
canvia d’un moment del temps a un altre
- Qualitativa:( Binària; sexe: home/dona)
- Quantitativa: és una quantitat i pot ser discreta; nombre de germans o
continua; el pes)
Quan volem saber si esixteix relació entre dues variables,cal analitzar els diferents
nivells d’aquesta variable. Considerar tot el rang de variabilitat, i no solamnet un
extrem.

3.1 Correlació entre variables

Una correlació entre dues variables implica que els valors observats tendeixen a
comportar-se junts d’una manera sistemàtica,és a dir, les dades que s’observen de
cada una tendeixen a covariar de manera sistemàrica.

El metode correlacional NO permet establir relacions causa-efecte simplement ens

informa de si hi ha relació entre dues o més variables.

Hem de considerar dos aspectes de la correlació: la direcció(sentit) i la força(grau)

La dirección:
- Correlació positiva: Relació entre dues variables que mostra que ambdues
augmenten o disminueixen simultaneament
- Correlació negativa: Relació entre dues variables que mostra que una
variable disminueix conforme l’altra augmenta
 - Sense correlació: Denota la situació en la qual no es pot formar un patró
aparent al traçar punts de dades per a dues variables en un diagrama de
dispersió. Mostra que no hi ha relació entre les dues variables.

La força: Fa refèrencia al grau d’una variable pot predir el valor de l’altra amb la
qual està relacionada.
La força de la correlació es representa amb un coeficient númeric,
COeficient de correlació: quantifica la relació lineal entre dues de variables
- Coeficient de correlació de Pearson: dues variables i es representa amb la
lletra r
- Coeficient de correlació multiple: mes de dues variables i es representa
amb la lletra R
El valor de r pot oscil.lar entre -1 i +1. En psicologia de la personalitat una correlació
de 0.6-0.8 es considera forta, de 0.3-0.5 moderada i de 0.2-0.3 baixa.

Estudis correlacionals:

- Transversals: l’observació i registre de la informació es realitza en un únic

moment temporal
- Longitudinals: l’observació es realitza mitjaçant comparacions en diferents
moments temporalts

3.2 Causalitat i inferència

El mètode experimental ens permet determinar la causa i efecte. Es defineix per

dues caracteristiques:

- Manipulació de la variable independent(VI) : En un experiment,

l’investigador “manipula” la VI (la dimensió o variable que l’investigador
sotmet a prova com la possible causa de la relació causa-efecte9
- Participants i condicions experimentals equivalents:
. Assignació aleatoria: controlar la variabilitat entre els grups
experimentals assignant a l’atzar la condició experimental
. Contrabalanceig: tots els subjectes passen per totes les condicions
experimentals canviant d’ordre les condicions experimentals en un mateix
grup de subjectes.

Manipulació vs. Control

3.3 Com es reconeixen els tipus d’estudis

Recordar les característiques de l’experiment(manipulació i assignació
aleàtoria/control)
Sempre que els grups reflecteixin una diferència d’aparició natural o els grups siguin
formats per característiques que nosaltres mesurem, l’estudi és correlacional(ni
manipulació ni assignació aleatoria/control)
Per què els estudis de personalitat de vegades semblen experiments? Perquè els
participants són seleccionats per les seves puntuacionsextremes en una
determinada dimensió de personalitat.

3.4 Quin tipus d’estudi es millor?

Mètode experimental:

- avantatges: permet mostrar causalitat

- Limitacions: Avegades no estem segurs de quin aspecte de la manipulació
era l’important ( ex: intervenció). Els humans els fen``omens que s’estudien
han de ser de curta durada i sota condicions molt controlades(poca validesa
ecològica)

Mètode correlacional:

- Limitacions:No permet establir relacions causals

- Avantatges: Permet examinar esdeveniments que poden durar inclus anys i
que són més elaborats. També permet estudiar esdeveniments que no seria
ètic manipular.
Investigació en psicologia de la personalitat: el tipus d’estudi més frequent és el
correlacional transversal.

3.5 estudis multifactorials

En aquests tipus d’estudis, dues o més variables són manipulades(executar uan

tasca) i/o mesurades(caracteristiques de personalitat) separadament al
començament de l’estudi, la qual cosa implica crear totes les combinacions dels
diferents nivells de les variables.
La clau d’aquest model és obtenir dades de més de dues variables. Awuest tipus
d’estudis s’anomenen investigació experimental de personalitat.
Tema 3

- Avaluar significa mesurar

- Objectiu: elaborar procediments que permetin obtenir informació de manera
organitzada per poder ser interpretada i servir de base per a la presa de
decisions (terapèutiques o no).

Avaluació: Procés a través del qual l’avaluador/a realitza l’estudi del comportament
del subjecte, en els diferents nivells de complexitat, i a través de procediments, amb
diferents finalitats tant pràctiques com d’investigació bàsica.

Fonts d’informació

- Els instruments d’avaluació difereixen en el seu grau d’objectivitat i

subjectivitat:

- Subjectives: La informació que es registra mitjaçant la prova NO es

tipificada. Els resultats depenen més del judici de l’examinador

- Objectives:: La informació que es registra mitjançant la prova està

tipificada. Tant l’administració, com la puntuació i la interpretació són
més independents del judici de l'examinador

Característiques:

- El concepte d’estructura, parlant d’un instrument de mesura, fa referència al

major o menor grau de llibertat que aquest concedeix per respondre.

- Estandardització: implica la constància, uniformitat de les condicions o

procediments que se segueixen en aplicar, corregir i interpretar una prova

Tipus:

2.1 Registres d’observadors: mesures de la personalitat que no provenen del propi

individu sinó d’un altre que és qui l’avalua

- Entrevista:Mètode molt utilitzat i si no es molt estructurada la interpretació és

més subjectiva
- Informe de tercers: Entrevistes, escales d’apreciació o registres.
- Observació: Ambients naturals o de laboratori fet per experts.
2.2. Registres del propi subjecte: en personalitat, gran part de la informació que
obtenim prové del propi subjecte.

- Qüestionaris: tècniques que inclouen un conjunt de preguntes estructurades,

ítems o elements als quals la persona ha de respondre de forma també
estructurada (Sí / No; Veritable / Fals; escales de punts). Ex: MMPI, NEO PI-
R.
- Autorregistres: són tècniques no estructurades, el material no està
estandarditzat i les respostes s’interpreten segons la percepció de
l’observador (més subjectiva).

2.3. Tècniques Projectives: no estandardització, interpretació més subjectiva,

emmascarades. Relacionat amb la psicoanàlisi

3. Concepte de test

Dues accepcions (significats) del terme:

- Genèrica: en la qual es confon entre test, instrument o tècnica d’avaluació.

- Tècnica: instrument de mesura sistemàtic i tipificat, essent a més a més vàlid

i fiable.

Una tècnica o instrument d’avaluació pot no estar ni tipificada ni quantificada

(estandarditzada).

La concepció de test és més restringida que la de tècnica d’avaluació.

Definició de test:

- Sistemàtic i Objectiu: les condicions d’administració, com la puntuació i la

interpretació han d’estar sistematitzades i han de ser independents del judici
de l’examinador.
- Tipificat: disposar de normes de referència o criteris per a interpretar les
puntuacions
- Barems: Taules de referència amb el grup normatiu que permet comparar
l’individu objecte d’estudi amb la població a la qual pertany.
- Mostra de conducta: Representativa
- Finalitat predictiva

Una bona tècnica d’avaluació de la personalitat ha de complir 3 requeriments:

estandardització (normes d’aplicació i correcció), fiabilitat i validesa. Els tests han de
ser vàlids i fiables.
4.1 Fiablitat

Precisió amb la qual un testa avalua. Es la consistencia o estabilitat de les mesures

quan el procés es repeteix.Un tets es fiable quan obtenim puntuacions similars en
condicions similars d’aplicació. Hi ha diferents situacions que poden significar fonts
d’error en l’estabilitat dels resultats obtinguts.

Fiabilitat test-retest:

- Procediment: s’administra dues vegades la mateixa prova amb un interval de

temps, que pot oscil.lar de dies a anys
- Calcul: Coeficient de correlació
- Utilitat: Mesurar l’estabilitat temporal
- Limitació: l’efecte de la pràctica pot distorsionar la mesura(aprenentatge)

Consistència interna:

- Procediment: Divisió per meitats: consisteix en partir la prova en dues meitats

comparables, després d’una única administració.
- Càlcul: coeficient de correlació. a de cronbach(càlcul complexe)
- Utilitat: avaluar l’homogenitat del contigut
- Limitació: Dificultat de dividir el test en dues meitats comparables. Tècnica
dels parells senas.

Formes paral.leles

- Procediment: Consisteix en administrar dues proves equivalents, però no

iguals, d’un test.
- Calcul: coeficient de correlació
- Utilitat: Avaluar la variabilitat del contingut. Si és amb interval, a més a més
s’estableix l’estabilitat temporalment.
- Limitació: Dificultat d’elaborar formes paral.leles.L’efecte de la pràctica pot
distorsionar la mesura

Fiabilitat interjutges

- Procediment: consisteix en la correcció del test per diferents persones en un

moment determinat.
- Càlcul: coeficient de correlació
- Utilitat: detectar errors humans en la correcció i l’objectivitat de la
prpova( errors aleatoris i sistemàtics)
fb
4.2 Validesa

La validesa fa referència a si un instrument d’avaluació mesura allò que pretén

mesurar. Tot test vàlid ha de ser fiable.No tots els test fiables són vàlids.És la
característica més important d’un instrument.

- Validesa de criteri(concurrent/predictiva): Relació entre l’instrument que

analitzem i alguna mesura ja coneguda com a válida.
- Validesa convergent: Relació amb constructes similars.
- Validesa discriminant: No mesura el què no vol mesurar. No relació amb
constructes distints
- Validesa aparent: Sembla mesurar allò que vol mesurar
- Validesa de constructe: Indica si un test mesura i en quin grau ho fa, un
determinat tret o constructe hipotètic.

4.3 Sensibilitat i especificitat

Fa referència a la validesa diagnòstica

Sensibilitat: Capacitat de detenció de verdaders positius(capacitat d’un test per a

detectar malaltia).
Especificitat: La capacitat de detecció de verdaders negatius(la capacitat del test
per a detectar als sans).Probabilitat que una persona sana realment obtingui un
resultat negatiu al test. 588750983

5. Pèrdua de validesa

Registres del propi subjecte

- Biaixos de resposta/ tendències de resposta.

-Involuntàries/voluntaries(simulació voluntaria)
-Desitjabilitat social
-Aquiescència(
- Tendencia a l’alternativa intermèdia(qüestionaris)
- Tendència a les opcions extremes( qüestionaris)
- Efecte reactiu(+o-).Efecte terapèutic en un 1er estadi. (autorregistres)
6. Construcció d’instruments d’avaluació

La construcció està determinada en gran part, per la perspectiva teòrica de qui

genera la mesura,

6.1 Construcció racional o teòrica: primer es deriven les bases racionals a partir
de les quals es creu que una determinada dimensió de la personalitat és important i
després es crea un instrument d’avaluació on aquesta dimensió sigui mesurada de
forma vàlida i fiable. Primer què i després com (STAI)

6.2 Construcció empírica: per determinar quins ítems formaran part de

l’instrument, s’utilitza un criteri extern, habitualment grups de subjectes extrems, que
sobresurten en les característiques psicològiques que s’espera que ha de mesurar
l’instrument(MMPI)