DISSENYS DE RECERCA

TEMA 1. PLANTEJAMENT I INSTRUMENTS

MÈTODE CIENTÍFIC
- Instrument de la investigació científica, l’estratègia que segueix la investigació científica.

Fet: tot allò que es sap o es suposa, amb fonament, que pertany a la naturalesa.
- Allò que és estudiable, perquè té propietats analitzables
- Quan un fet ja el coneixem: fenomen

Variable: propietat mesurable d’un fet, que pren valors diferents en fets diferents
- Propietat a la qual li puc assignar valors
- Si no és mesurable (o no sé com fer-ho), parlo simplement de propietat

Relació btw fets: connexió entre certes propietats d’un fet i certes propietats d’un altre o, entre
diferents propietats d’un mateix fet.
Tipus de relació entre fets:
● Fortuïta o aleatòria
- Relacions aparegudes en un moment determinat, però no es repeteixen
- 0 valor científic

● De concomitància
- Simultaneïtat temporal en l’aparició de dos fenòmens, sense causalitat

● Causal
- Una variable modifica els valors que prendrà una altra (A → B)

Generalització empírica: extrapolació a una població de casos d’una regularitat observada en una
mostra d’ells.

Hipòtesis: regularitat que s’espera observar si és certa una explicació o una teoria establerta
prèviament
- Explicació d’allò que s’està intentant esbrinar
- Estrictament parlant, la hipòtesi només es formula en vies deductives (tot i que en la realitat,
en la via inductiva també fem hipòtesi)

Mètode científic: Instrument de la investigació científica, l’estratègia que segueix la investigació

FASES DEL MÈTODE CIENTÍFIC
1. Plantejament del problema
2. Formulació de la hipòtesis
3. Validació de la hipòtesis
4. Generalització de resultats
5. Plantejament de nous problemes

1
OBJECTIU: arribar a la comprensió i la explicació dels fenòmens que s’estudien.

ESQUEMA FASES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

Cos de coneixement: no partim del 0, tot i no tenir una teoria d’allò que estic estudiant, hi ha
coneixement previs d’àrees/temes/problemes relacionats
- EX: tinc un pacient amb una conducta que no havia vist mai, no tinc teories sobre aquesta
conducta però tinc coneixements de psicologia
- Sempre s’afegeix nou coneixement en acabar el procés metodològic, fins i tot quan la
hipòtesi es rebutja (dona informació sobre la necessitat d’un nou enfocament, pensar
alternatives, etc.)

2
A) Plantejament del problema : investigador disposa d’un determinat coneixement, i es planteja
un problema a resoldre (inici de qualsevol investigació, preguntar-se el perquè d’un
determinat fenomen).
- Origen del problema pot ser de tipus:
1. Empíric
- Podem no disposar d’una teoria establerta i la resolució seguirà una
via de tipus inductiu;
2. Teòric.
- Objectiu és precisament verificar la teoria, per tant, es seguirà una
via deductiva.

EX: tractament conductual T és eficaç per a reduir l’obesitat?

- Seleccionem variables (quantifiquem)
- T: Categòrica (aplicat/ no aplicat)
- Obesitat: quanti (pes corporal)

B) Formulació de les hipòtesi: des del moment en que es planteja un problema es pensa en
una/unes possible/possibles solució/solucions.
- Solució possible és una conjectura que es denomina hipòtesi.
- Si x aleshores y (fòrmula general de la hipotesi)
- Important: fem hipòtesi de recerca i hipòtesis estadístiques (determinem nul·la i
alternativa)
- Nul·la: no hi ha diferències significatives
- Confirmar l’alternativa no sempre confirma la de recerca

C) Validació de les hipòtesi: La tasca de l’investigador és validar o confirmar les hipòtesis o, en

cas contrari, refutar-les.
- Fase empírica
- Gira entorn a les dades:
1. Recollida i organització, pel que s’han d’aplicar les tècniques pertinents,
establint com es mesuraran les variables, etc.
2. Per processar-les/analitzar-les.

D) Generalització dels resultats i plantejament de nous problemes : a partir de les dades

obtingudes i del seu tractament (estadística) obtenim quin grau de certesa té la hipòtesi
(mitjançant proves de significació estadística).
- Resultat es generalitza en dos sentits:
1. S’estén a tota la població: mateix resultat s’hagués obtingut si s’hagués
investigat tota la població i no tan sols la mostra.
2. S’estén a totes les ocasions en les que es dóna la condició de la hipòtesi si
aquesta s’ha verificat

3
1.1. PLANTEJAMENT D’UN ESTUDI D’OBSERVACIÓ

METODOLOGIA OBSERVACIONAL

Observació directa: in vivo, espontània

Verificar una hipòtesi/recollir dades sense introduir cap tipus de artificialitat, sense exercir control
sobre les variables independents o sobre els subjectes a estudiar, tan sols observant les conductes
que espontàniament executen els subjectes.
⇩
Observació científica sistemàtica: procés representacional; acte de recollida de dades que reflexa
una part de la realitat.
- Observació consta de varis nivells de representació, cadascun dels quals comporta un cert
grau de selecció del que es representa:

- Al final, la realitat es veu alterada pels diferents graus de selecció (no arriba tota la realitat al
final del procés)

TIPUS DE COORDINACIÓ ENTRE REALITAT I SISTEMA REPRESENTACIONAL

1. No ambigua: cada classe li correspon tan sols un signe

2. Ambigua de realitat: cada classe es pot representar per varis signes.

- EX: una balança imprecisa i, que assigna diferents valors a un mateix objecte que es
pesa en diferents ocasions

4
 3. Ambigua de signe: signe representa a varies classes de segment de
realitat.
- EX: daltònic que assigna el mateix signe (color gris) a diferents
segments de realitat (vermell i verd)

ESQUEMA ORGANITZACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ OBSERVACIONAL

Com segueix el procés del mètode científic, el seu procediment és pràcticament anàlog

1. Plantejament del problema, del objectius i/o de les hipòtesis

2. Operativització de les variables (inclou la categorització de la conducta)
- Evitar un sistema representacional ambigu
3. Recollida de dades mitjançant tècniques d’observació sistemàtica.
- Assegurar que no es perden dades en el procés
4. Control de la qualitat de les dades
5. Anàlisi de les dades amb la finalitat d’explorar relacions entre les variables, assolir els
objectius i/o validar les hipòtesis
- Anàlisi de dades ja vist en altres assignatures, però veurem anàlisi de seqüències (no
vist abans)

ORGANITZACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ OBSERVACIONAL

Les principals fonts dels problemes són:
➢ Conseqüències d’una llacuna de coneixement
➢ Recerques anteriors que han tractat el mateix problema i obtingut resultats contradictoris
➢ Necessitat d’obtenir lleis científiques per via inductiva
➢ Necessitat d’ampliar el domini d’una teoria a comprovar que pot ser vàlida per altres
fenòmens
➢ Confrontació d’hipòtesis i teories que, des de perspectives oposades, donen explicacions
coherents a un fenomen

La condició per a plantejar un problema:

➔ Ha de ser resoluble (empíricament, és a dir, que se li pot assignar una probabilitat de certesa
o falsedat de la seva solució) → Pot dependre de la tecnologia existent
➔ Necessari estudiar els diferents enfocs i corrents científiques relacionades amb el problema.
◆ En recerca deductiva cal conèixer a fons la teoria que s’està verificant.
◆ En la inductiva cal conèixer altres recerques amb igual o similar problema de
recerca.
TIPUS DE VARIABLES

5
Estratègies experimentals: fan aparèixer els fets

Estratègies ex post facto: esperen a l’aparició dels fets

- Classificació de les variables en metodologia observacional (ex post facto)

1. Segons la seva funció en les hipòtesis

a) Exògenes: segons la hipotesi, em permet predir altres variables
- Variables predictores, antecedents
- Diferència amb independent (experimental): no hi ha manipulació

b) Endògenes: segons la hipotesi, és predita per altres variables

- Variables conseqüents o criteri

c) Estranyes: variables que poden influir en els valors de l’endògena

- Apareix sovint de forma concomitant amb l’exògena
- Si no es tenen en compte poden portar a error

2. Segons l’escala de mesura

a) Qualitatives
b) Quantitatives
i) Ordinals
ii) Continues

3. Segons la seva relació amb el comportament:

a) Ambientals

6
 - Qualsevol variable mesurable de l’entorn físic que pot afectar en el
compartment

b) Conductuals
- Qualsevol producte conductual d’un subjecte (conducta agressiva,
territorial…)

c) De subjecte
- Qualsevol variable no conductual dels individus
- Normalment atributs (ex. gènere)

En psicologia
- Tant endògena com exògena poden ser conductuals (la conducta d’algú afecta a la conducta
d’una altra

- Exògena subjecte i endògena conductual?: yes (valors d’un tret de personalitat poden
modificar la conducta d’una persona)
- Al revés no té sentit (conducta no pot variar quelcom intrínsec de la resta)

- Ambientals: exògena (en altres disciplines poden ser endògenes)

EX: recerca té com a objectiu esbrinar si l’experiència de les mares amb bebès recent nascuts afecta
a les pautes d’interacció de la parella.
- Vol esbrinar si les mares no primípares aconsegueixen controlar el comportament del bebè
amb major eficàcia que les mares primípares.

- Verificació de la hipòtesi 4 (mares primípares tendeixen a parlar al bebè més que les no
primípares)

7
 - Mares primípares tendeixen a parlar més als bebès que les no primípares,
probabilitat de parlar condicionada a ser primípara serà major que la probabilitat
incondicionada de parlar (H1).

- En les dades, les estimacions de probabilitat seran:

- Pr (parlar/primípara) = 79/120= 0,66
- Pr (parlar) = 120/240= 0,50

- Si la diferencia entre ambdues probabilitats, es significativa es rebutja Ho

Es descobreix que en les mares primípares el pare tendeix a estar present i, en les no primípares està
absent.

- Pot ser
que les
mares
parlin
més als fills pel fet d’estar el pare present i no per ser primípares?
- Com esbrinar quina de les dues variables “Pare” o “Mare” està relacionada amb
“Parla” o si ho estan les dues?

CLASSIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT OBSERVABLE

Comportament: diferents modalitats de producció de conducta d’un subjecte.

- En metodologia observacional tan sols son observables les conductes manifestes (NO canvis
en la pressió sanguínia, alliberació d’acetilcolina en el SN, etc...)

8
Classificació nivells de conducta observables (Weick, 1968)
1. No verbal
a. Expressions facials
b. Intercanvis de mirada
c. Moviments corporals
i. Conducta gestual (dinàmica)
- De més difícil anàlisi
ii. Conducta postural (estàtica)
- Posició de l’esquena, postura de les cames, etc.

2. Espacial (proxèmica)
- De variació intercultural
a. Íntima
b. Personal
c. Social
- En cas d’amenaça seria possible la fugida (distància protectora)
d. Pública

3. Vocal (paralingüística)
a. Dimensió sonora
b. Dimensió temporal (timings entre silenci i parla del discurs)
c. Continuïtat (non ah ratio: interferències del subjecte dins el discurs, com repeticions,
pauses, paraules crossa)

4. Verbal (lingüística)

TIPUS D’OBSERVACIÓ
1. Passiva (pre-científica)
- Observació fortuïta
- Cap tipus de control
- No objectivitat i comprobabilitat
- Can be l’inici d’una investigació que utilitzi la investigació activa
- No és inherentment científica (però pot precedir la ciència)
- No criteri per a decidir el nivell de comportament
- Observador tendeix a mirar el que li crida l’atenció (subjectivitat)
- La podem acabar transformant en activa amb una estructura i sistematització
concreta

2. Activa (científica)
- Deliberada
- Use control (intern i extern)
- Mostratge, control de variables, etc.
- Poden formular hipòtesi
- Observador té un objectiu delimitat
- Objectiva i comprovable

9
 - Problema: les condicions naturals no sempre són reproduïbles

CLASSIFICACIÓ SEGONS GRAU DE PARTICIPACIÓ DE L’OBSERVADOR (observació científica)

a) Externa (NO participant)

- Absència prèvia de coneixement entre observador i observat
- No interacció entre els dos

b) Interna (participant)
- Presència de l’observador en la situació analitzada (EX: observador forma part del
grup que s’observa)

i) Participant passiva
- Observador no interfereix en la situació observada (aliè al grup)

ii) Participant activa

- Observador participa en el grup (participació amb l’objectiu de, en integrar-
se en el grup, pugui entendre millor el comportament i l’estructura del grup
- Problema: possible subjectivitat de les mesures (observador massa integrat
en el grup)
- Ambient nou pot provocar ansietat

Estudis de cas únic: no són replicables (no succeeixen els mateixos successos amb les mateixes
característiques).

Nota: decidir un tipus o un altre d’observació (externa o interna activa/passiva) depèn de l’objectiu
de l’observació, no és arbitrari

c) Auto-observació: prestar atenció deliberadament a la pròpia conducta i registra-la

mitjançant algun procediment prèviament establert.

- Psicologia Clínica l’auto-observació s’utilitza amb dos objectius diferents:

1. Mètode d’avaluació, destinat a identificar una conducta problema i,
obtindré un registre d’algun indicador de la mateixa, previ a un tractament.
2. Possible factor instigador de canvi o com a tractament útil per si mateix.

- Necessària en la pràctica clínica per a que:

1. Psicòleg no pot desplaçar-se darrera de cada pacient i verificar quines
conductes es donen, en quines situacions, amb quina intensitat, etc.
2. Determinades conductes no son accessibles a la observació dels altres, son
les denominades conductes intimes.

- Especialment indicada en:

- Conductes íntimes/privades

10
 - Conductes poc evidents a observadors externs
- Conductes encobertes i inaccessibles
- Conductes desencadenants o precedides per reaccions internes (fumar,
menjar, estudiar…)
- Casos en que es considera que auto-observar-se facilita la motivació del
pacient per a seguir un tractament
- Tots els casos en que la hetero-observació es inviable o anti econòmica

EX: conductes auto-observables i possibles indicadors.

- Problemes conjugals
- Nombre de vegades que es respon al cònjuge amb un somriure o agraït

- Manca d’estudi
- Temps dedicat a l’estudi diàriament
- Lloc on s’estudia

- Mals de caps
- Freqüència i intensitat, en una escala de moderat a fort

- Alcoholisme
- Nombre de visites al bar
- Nombre de copes preses cada cop
- Nombre de vegades que refusa convidats

- Pensaments obsessius (dificultat de registrar la seva duració, doncs no tenen un inici

i final clars)
- Presencia o absència en intervals de temps
- Qualificar el malestar que produeixen

11
1.2. INSTRUMENTS D’OBSERVACIÓ

UNITATS DE CONDUCTA I CATEGORITZACIÓ

Flux conductual (activitat organisme)

- Estudiar la conducta quantitativament cal divisió del flux en segments conductuals
(senyalitzadors, canvi d’una conducta a un altre)

- Graus de segmentació de les unitats de conducta

- Molecular: Accions concretes i específiques, en conducta normalment motrius
- Gestos, expressions facials,.. (EX: mossegar la mà)

- Molar: Abstracció més gran, combinem accions i definim el segment en base a les
seves conseqüències, no les accions en sí
- Combinació accions, direccions, objectes... (EX: acte agressiu)

- Tipus de segments segons la seva duració

- Esdeveniments: duració més petita que la unitat de temps disponible
- La duració no és enregistrable
- La mesurem en freqüències normalment (vegades en unitat de temps)
- Estats: duració més gran o igual que la unitat de temps disponible
- Duració enregistrable (presenten certa permanència en el temps)
- La mesurem en duració normalment
- Menjar, plorar, estar assegut, etc.

- Tipus unitats de conducta segons definició

- Unitat estructural (morfològica/tipogràfica): definició per operació
- Què fa el subjecte? (moure un braç, girar el cos…)
- Grau de segmentació molecular
- Esdeveniment (usually)

- Unitat funcional: definició per conseqüència

- Quin és el resultat de les conductes (toca el piano, fa un niu)
- No interessa què ha fet, sinó on ha arribat
- Dins seu hi ha moltes unitats estructurals (toca el piano: s’asseu, posa les
mans en les tecles, etc.)
- Grau de segmentació molar
- Estat (usually)

- Unitat causal: definició per causa interna

- Mecanisme intern no observable que, inferim, ha produït la conducta
observada
- Molt més abstracte que les anteriors

12
 - Estructural no permet generalitzar de manera útil
- Funcional i causal poden emprar-se per generalitzar

- Definició unitat de conducta

- Objectiva: característiques observables
- Per molt que emprem unitats causals (abstractes i subjectius), hem
d’emprar paraules objectives
- “Està trist”: interpretable
- Objectivitzar el màxim possible l’observació

- Clara: fàcil d’entendre

- Sense ambigüitats de concepte

- Complerta: específica els límits de la unitat

- Indicar en quin moment la conducta s'inicia i es finalitza

- Unitat ha de tenir
- Nom/codi
- Definició de la conducta (estandaritzada, rollo diccionari)
- Èmfasi en les diferències entre aquesta unitat i altres unitats properes (similars)
- EX: si passa això, és aquesta unitat, però si passa això altres és l’altres

EX: interacció infantil (Blurton-Jones y Woodson, 1978)

- Recibir: extiende el brazo y toma con la mano el objeto que le ofrece otro
sujeto. Brazo no se flexiona hasta que el otro sujeto ha dejado caer el
objeto, aunque éste no lo tuviera agarrado.
- Si otro no deja caer el objeto y/o flexiona su brazo mientras lo tiene
todavía, y el sujeto receptor continúa intentando obtenerlo, la
conducta de éste ya no es “recibir” sino “coger”.
- No aplicable cuando el objeto es comida (ver “recibir comida”).

SISTEMA DE CATEGORIES
- Sistema representacional on els signes poden ser verbals o de qualsevol altre tipus i
representen classe disjuntes de segments de conductes (unitats de conducta representades
pels signes no estan solapades, son mútuament excloents, si passa A no passa B).
- Tots els tipus de segments possibles estan representats per signes del sistema, o
sigui són exhaustius (EME, exhaustius mutuament excloents).
- No hi ha conducta del subjecte per la qual no tingui un signe
- Unitats de conducta es converteixen en categories quan compleixen les
característiques del sistema de categories

13
COMPONENTS D’UNA UNITAT DE CONDUCTA (o Categoria):
- Nucli conceptual: contingut abstracte de la unitat, que la
diferencia de les altres unitats.

- Nivell de plasticitat/apertura: grau de heterogeneïtat dels

diferents comportaments particulars que participen del mateix
nucli conceptual i als que, per tant, se’ls hi assigna la mateixa
unitat.
- Com més molar la unitat, més plasticitat tindrà (més
segments entren dins del mateix nucli conceptual)

- Borrositat: grau de solapament entre nuclis d’unitats de

conducta diferents.
- EX: entre arbre i arbust segons la definició, poden compartir característiques
- La borrositat impossibilita un EME

Plasticitat: per la molaritat de la unitat

Borrositat: per una descripció poc acurada

Relació unitats de conducta-sistema de categories

Tipus de solapament (NO exclusivitat mútua)

- Solapament conceptual: certes característiques comunes
- Solapament temporal: diferents nivells de conducta que es produeixen simultàniament
- Perquè pertanyen a dimensions conductuals diferents (camina + parla)

Tipus d’exhaustivitat
- Exhaustivitat conceptual: tots els segments possibles de la conducta, de la dimensió
conductual concreta, les tinc a les unitats que estic estudiant.
- Exhaustivitat temporal: sempre hi ha una categoria per classificar la conducta
- Pot ser que quedi buit a nivell temporal si no tinc unitat que defineixi el que passa
(unitats relatives amb la parla però durant uns minuts no parla)
Un sistema de categories (EME) ha de tenir
- Exhaustivitat conceptual (com a mínim)

14
 - No quedi cap conducta fora el llistat que he construit
- Exclusivitat temporal
- Mutuament excloents

2 maneres solventar solapament

1. Establir prioritats
2. Crear una nova categoria en base els solapaments (nova categoria A+B)

2 maneres solventar no exhaustivitat

1. Creació d’una categoria buida
2. Creació de categories calaix de sastre (tot allò que considero no prou rellevant per a
constituir una categoria per si sol)

Quan treballo amb dos sistemes es solapen a nivell temporal (treballem amb 1 sola conducta)
S1 EME
S2 EME
Both: EC (exhaustivitat conceptual, NO es solapen conceptualment)

INSTRUMENTACIÓ

- Fulls de registre: escriu la seqüència de categories i si interessa el temps d’inici de les

conductes (o bé la duració de cada ocurrència).
- S’acostumen a utilitzar codis curts (números, lletres, etc.), per a designar les
categories.

EX: Conducta de fumar en diverses situacions i moments del dia

- DISPOSITIUS MECÀNICS
- Gravador veu: substitut del paper en el moment de l’observació.
- Especialment quan la conducta analitzada és verbal

- Vídeo: preservar la conducta i analitzar-la posteriorment.

- Pot distorsionar la conducta del subjecte (pendents de la càmara)

- Mini-abacs: útil en auto-observació.

- Rellotges: útil per a mesurar la duració de la conducta (cronòmetre)

15
- MEMÒRIA DE COMPUTADOR
- Computadors amb propòsit específic: finalitat d’emmagatzemar dades
observacionals.
- Son portàtils i tenen un teclat, memòria (bastant limitada) i una pantalla o
visor. Tenen programes fixes que admeten el registre de categories de
conducta.

EX: Datamyte, Compulet.

- Problema: difícil fer un traspàs de dades (fer volcatge de dades a una altre ordinador
per a fer anàlisi de dades)

- Computadors de propòsit general: existeixen programes especials per a l’adquisició de dades

que funcionen en PCs i, es poden implementar en ordinadors.
- Programes d’adquisició de dades porten incorporada la possibilitat d’efectuar alguna
classe d’anàlisis de les dades

EX: ODAP (Observatinal Data Acquisition Program), The Observe

16