TEMA 1: DISSENY EXPERIMENTAL

Recerca experimental: És un estudi realitzat amb un enfocament científic que

utilitza dos conjunts de variables. El primer conjunt actua com una constant, que
s'utilitza per mesurar les diferències del segon conjunt.
1. Observar
2. Qüestionar
3. Hipòtesi
4. Experimentar
5. Conclusió
6. Anàlisis
Mètode científic:

El problema: Una pregunta que no té una resposta segura. S’ha de plantejar en

forma de pregunta, fent l’esforç de concretar al màxim. Si es vol relacionar dos
factors, haurien d’aparèixer en la pregunta.
Les hipòtesis: Són possibles respostes al problema que hem plantejat. Hi ha de
poder haver una resposta negativa (falsable). Les hipòtesis haurien de formular-
se començant amb “Potser”.

Les variables independent i dependent Comentado [MV1]: no són definides, poden canviar

• Variable independent: Variable que modifiquem en l’experiment per tal Comentado [MV2]: canvia durant l’experiment
de comprovar si influeix en els resultats. Els diferents valors que donarem
a aquesta variable s’anomenen tractaments. (Em fa canviar lo que jo estic
observant i valoro, es la que surt a la hipòtesi )
• Variable dependent: Variable que observem si s’ha modificat durant
l’experiment. La variable dependent depèn de la variable independent.

Les variables controlades: Són factors, diferents de la variable

independent, que raonablement podrien influir en els resultats. Per evitar
que interfereixin en els resultats, s’han de mantenir constants, és a dir,
s’han de fixar en uns valors que permetin l’obtenció́ de resultats durant tot
l’experiment.

Grup control: És aquell grup de participants d’una experimentació o

estudi científic que no és intervingut i que no rep tractament, per tal de
comparar els resultats amb el grup experimental.

Exemple 1

En un congrés de cardiologia s’ha presentat un estudi basat en una mostra de

772 persones (de 55 a 80 anys) repartides en dos grups: el primer grup se li ha
subministrat una dieta mediterrània enriquida amb oli d'oliva i al segon se li ha
proporcionat una dieta rica en greixos animals. Als tres mesos en els dos casos
s’ha mesurat una sèrie d'indicador (colesterol en sang ...) que mesuren el risc
cardiovascular.

Quin és el Problema?
L’augment del risc cardiovascular de les persones entre 55 a 80 anys

Quina pregunta ens fem?

• Quin tipus de greix és més dolent?
• La dieta influeix en el risc cardiovascular?
Quina es l’hipòtesi?
• Potser el grup que té més risc cardiovascular és el que té una dieta rica
en greixos animals.
(Greix vegetal menys risc que l’animal).
• Potser la dieta rica en greixos augmenta el risc cardiovascular.
• Potser la dieta mediterrània redueix el risc cardiovascular.

Variables (dependents/independents)? Variables controlades?

• Dependents: Colesterol en sang.
• Independents: Tipus de dieta
• Controlades: Edat, hàbits (alcohol, exercici físic...), gènere, nivells de
colesterol (si la persona ja té o no), genètica, la quantitat de menjar...
• Grup Control: Hi hauria d’haver un grup control on mengessin com
volguessin.

Exemple 2 Per tal de valorar el creixement d’espores de fong en les taronges es

van prendre 12 taronges a les que se’ls va treure un tros de pell. Es van preparar
tres safates, cadascuna amb 4 taronges: la primera es va col·locar a la nevera a
5ºC, la segona en una incubadora a 25ºC i la tercera en una estufa a 45ºC.
Després de diversos dies es va observar el creixement dels fongs...

Quin és el Problema?
Floridura de la taronja, presencia de fong

Quina pregunta ens fem?

La Tº té un efecte sobre el creixement de les espores de fong en les taronges?

Quina és l’hipòtesi?
Podria ser que les Tº elevades afavoreixin el creixement dels fongs.

Variables (dependents/independents)? Variables controlades?

• Dependent: Creixement dels fongs
• Independent: Tº
• Controlades: Humitat, La N (nº de mostres) potser és petita, el temps que
les taronges estan a la nevera...
• Grup Control: Grup de taronges a Tº ambient o aquella Tº que sapiguem
que els fongs no poden créixer.
El disseny

S’ha de desenvolupar la situació imaginada

detallant clarament tots els passos a seguir. S’ha
de modificar la variable independent i
observar els canvis en la variable dependent.

Control: Conjunt de mesures que prenem per

assegurar-nos que els resultats són deguts a les
modificacions que introduïm en la variable
independent.

• Les variables controlades s’han de

mantenir constants en tots els
tractaments.
• Si és un experiment “amb-sense”, a més
s’ha de fer un tractament en el qual no
s’introdueixi l’efecte de la variable
independent. Aquest s'anomena grup control.

Rèplica: No n’hi ha prou amb un sol experiment per a demostrar un fet. S’han de
fer rèpliques, repetir l’experiment una o dues vegades més. Això̀ permet
descartar que els resultats siguin deguts a l’atzar (o a factors desconeguts).

Abans que es comenci a investigar el problema, moltes vegades l'investigador ja

ha pensat en alguna possible resposta. Aquesta explicació́ encara no confirmada
es diu hipòtesi. Altres vegades la recerca comença sense que hi hagi una
hipòtesi prèvia.

De vegades és possible formular més d'una hipòtesi. El treball dels investigadors

consisteix en verificar les seves hipòtesis fent experiments i observacions. Si els
resultats obtinguts no estan d'acord amb les hipòtesis, s’haurà̀ de formular
hipòtesis alternatives per explicar el fenomen.

EXERCICI
HIPÒTESI: Potser...
MILLOR PITJOR
1a-El mascle de paó atrau a les femelles amb les plomes de colors de la seva
cua
1b-Al mascle de paó li agraden les cues de colors
2a-Les plantes creixen millor quan són adobades.
2b-Les plantes creixen més altes quan són adobades.
3a-Les noies són més llestes que els nois
3b-Les noies treuen millors notes en els exàmens de mates que els nois
Formula...
Un investigador vol resoldre el problema: hi ha correlació entre la llum i el
creixement de les plantes?
Potser amb un nivell de llum més alt les plantes es fan més altes.

El beriberiés una malaltia molt greu produïda per la falta de vitamina B1. En dels
països on la dieta està basada en l'arròs, se sol eliminar la pellofa del gra. Un
doctor japonès va trobar que les persones que menjaven arròs sense espellofar
no tenien la malaltia. Potser la pellofa de l’arròs porta vitamina B1.

ESTUDI OBSERVACIONAL VS ESTUDI EXPERIMENTAL

Tipus de disseny experimental

1. PRE-EXPERIMENTAL DESIGN

Un investigador pot utilitzar un disseny pre-experimental si vol provar els efectes

de la variable independent en un sol participant o en un petit grup de participants.

El propòsit és de naturalesa exploratòria, per veure si la variable independent té

algun efecte. El pre-experiment és la forma més senzilla d'un experiment que no
conté una condició́ de control. Tanmateix, com que no hi ha cap condició́ de
control per a la comparació́ , l'investigador no pot concloure que la variable
independent provoqui un canvi en la variable dependent.

Pre-experimental research es pot dividir en 3 categories:

• Disseny de recerca de casos pràctics en una sola sessió: En aquest

estudi experimental només s'investiga un grup o variable dependent. És
una investigació posterior a la prova, ja que es fa després d'algun
tractament que se suposa que ha d'induir un canvi.

• Disseny proves prèvies i posteriors d'un grup: Mitjançant

l’administració́ d'una prova a un sol grup abans i després del tractament,
aquest disseny d’investigació́ incorpora estudis post-test i pre-test. El
 primer es dóna a l'inici del tractament, mentre que el segon es dóna al
final.

• Comparació́ de grups estàtics: En un estudi de comparació́ de grups

estàtics, s'observen dos o més grups, amb només un dels grups rebent
tractament mentre que els altres grups romanen sense canvis. Tots els
grups es tornen a provar després de la teràpia, i es suposa que les
diferències observades entre ells es deuen al tractament.

2. TRUE EXPERIMENTAL RESEARCH DESIGN: Comentado [MV3]: (verdader disseny experimental de

recerca)

La veritable investigació experimental és el tipus d'estudi de màxima precisió

perquè depèn de l’anàlisi bioestadística per demostrar o rebutjar un concepte.
Només un disseny senzill, entre tots els tipus de disseny experimental, pot
demostrar un vincle de causa i efecte dins d'un grup. En un experiment real, s'han
de complir tres condicions:

1. Grup de Control que no es veurà afectat per les modificacions, i un grup

Experimental que estarà exposat a les variables alterades.
2. L'investigador té control sobre aquesta variable.
3. La distribució́ és aleatòria. Comentado [MPVS4]: Hi ha d’haver grup control,
l’inves9gador te control ..., distribució del individus ha de ser
aleatòria , a cegues
3. QUASI-EXPERIMENTAL RESEARCH DESIGN:
Comentado [MV5]: Quasi disseny de recerca experimental
"Quasi" indica "parcial", "meitat" o "fals". Com a resultat, tot i que la investigació́
quasi experimental s'assembla als estudis experimentals reals, no és el mateix.
Els participants en quasi-experiments no s'assignen a l'atzar i, com a resultat,
s'utilitzen en situacions en què l’aleatorització és problemàtica o impossible.

Aquest és un fet típic en la investigació́ educativa, on els administradors es

neguen a permetre que els estudiants siguin escollits a l'atzar per a mostres
experimentals. La sèrie
temporal, el disseny del
grup de control no
corresponent i el
disseny contrapesat són
dissenys d’investigació́
quasi experimentals.
CONTROLS Comentado [MPVS6]: variables de control del cuidado de
una planta

ELS RESULTATS

S’observen els canvis en la variable dependent al llarg de l’experiment, així com

qualsevol altre canvi o fet que ens sembli rellevant. Les dades dels resultats
s’enregistren (notes, taules, gràfics, arxius, dibuixos, fotografies...)

LES CONCLUSIONS

S’analitzen/S’utilitzen i interpreten els resultats, d’acord amb el marc teòric

de l’investigador. Es descarten les hipòtesis que haguessin predit resultats
diferents dels obtinguts. Comentado [MV7]: RECORDAR:
1. Control
2. Aleatòri
3. Replicació
4: Estructurar
EXEMPLE DE PROCEDIMENT
TEMA 2: LA MOSTRA
Una mostra és un conjunt més petit de dades que un investigador tria o
selecciona d’una població més gran mitjançant un mètode de biaix de selecció
predefinit.

Aquests elements es coneixen com a punts de mostra, unitats de mostreig o

observacions.

PUNTS IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE:

COM ESCOLLIM LA MOSTRA?
MÈTODES DE PROBABILITAT:
1. Mostreig simplement aleatori

2. Mostreig cluster: aleatori per

grups

3. Mostreig sistemàtic: aleatori

però amb algun criteri sistemàtic

4. Mostreig estratificat aleatori: fer

grups concrets i escollir
aleatòriament dins d’aquests
grups, hi ha un marge

MÈTODES DE MOSTREIG DE NO-PROBABILITAT (no intervé l’atzar):

1. Convience Sampling: És en el
qual l’investigador tria segons la
seva conveniència (exemple:
mesurem el nivell de mates i
escollim els que treuen més
bones notes en mates).
2. Purposive Sampling: Escollir
amb un propòsit per l’estudi (ex:
estudiar una malaltia genètica
rara amb pocs individus
(s’escullen els malalts amb
aquesta malaltia, llavors estic
escollint segons el meu propòsit)).
3. Snowball Sampling: al estudiar el primer et marca el següent a estudiar Comentado [MV8]: tu esculls unes primeres
mostres i aquestes et
(com s’ha expandit el còvid, genèticament...) proporcionen la resta de
1. Quota Sampling: Esculls si els individus pertanyen a cert criteri. Ex: vull mostres. Ex: malal9a
fer un estudi però nomes amb persones altes (has de tenir aquella genè9ca que afecta a un
individu
categoria) (no admet rang).

ACTIVITAT
1) Investigues una malaltia genètica rara, busques els pacients que arriben
a l’hospital i fas l’estudi genètic amb la resta de parents/familiars.
Snowball
2) Vols analitzar la presència de la processionària del pi a la comarca
d’osona.
Simple Random Sampling
 3) Un estudi de l’efecte beneficiós d’una crema antiarrugues, nomes en noies
de 15 a 20 anys, de classe alta, sanes i influencers.
Convenience Sampling (pq vull veure l’afecte d’aquesta crema)

4) Un estudi en una població en la que s’escullen els individus alts o rossos

Quota Sampling

5) S’estudia la població de linx ibèric a la península, i s’agafa 1 individu de

cada regió.
Cluster Sampling

6) Estudi de la dieta mediterrània en individus de franges de pes: 50-70, de

70-90, de 90-110
Stratified Random Sampling

7) Estudi de l’efecte d’un agent anti-tumoral en pacients en estadis amb

probabilitats de sobreviure
Purposive Sampling

8) Anàlisis de la salut dels porcs d’una granja i s’agafen sempre els porcs de
les porqueres/corts imparelles (la 1,3,5,7…)
Esculls si els individus pertanyen a cert criteri. Ex: vull fer un estudi però
nomes amb persones altes (has de tenir aquella categoria)
Systematic Sampling

LA MIDA
La mida de la mostra és el nombre d'observacions o participants de l'estudi
escollits per ser representatius d'un grup més gran. La mida de la mostra és
important perquè afecta la precisió dels resultats d'un estudi i la manera en què
els investigadors poden detectar efectes reals o relacions entre variables.

Es necessita temps per determinar la mida de mostra adequada, saber en quin

tipus de càlcul es troba el vostre disseny de recerca:

• descobrir problemes
• Idees estimació d'un paràmetre
• fent una comparació́

Desviació estàndard: aquesta mètrica cobreix la variància en una enquesta.

Un nombre segur a tenir en compte és .5, el que significaria que la mida de
la mostra ha de ser tan gran. seria acceptable.
Hi ha 4 paràmetres per agafar la mostra:

1. Mida de la població (n): La mida de la població́ és el nombre de

persones/ subjectes/ mostres que s'ajusten al vostre grup d’estudi.

2. Nivell de confiança: aquesta mètrica mesura on la mitjana real es troba

dins d'un interval de confiança. Els intervals de confiança més habituals
són el 90%, el 95% i el 99%.

3. Un marge d'error : descriu fins a quin punt es pot esperar raonablement

que el resultat d'una experiment caigui en relació al valor real de la
població/mostra.

4. Desviació estàndard: La desviació́ estàndard és la mesura de la

dispersió d'un conjunt de dades a partir de la seva mitjana. Mesura la
variabilitat absoluta d'una distribució. Com més gran sigui la dispersió o la
variabilitat, més gran és la desviació́ estàndard i més gran és la magnitud
de la desviació. MÉS PERSONES MENYS VARIABILITAT I PER TANT
MENYS DESVIACIÓ ESTANDARD.

Com es calcula doncs la mida d’una mostra?

La millor manera de calcular la mida de la mostra és utilitzar tècniques

estadístiques com l’anàlisi de potència, la mida mínima de l'efecte detectable o
la fórmula de la mida de la mostra, tenint en compte els objectius i les limitacions
pràctiques de l'estudi.

Preservació de la mostra:
És de gran importància la correcta conservació i manipulació de les mostres en
el procés d’anàlisis. Si les mostres no es processen correctament, la informació
important es pot destruir, adulterar o enfosquir. Com a mínim, una manipulació
inadequada introdueix una mesura d'incertesa en els resultats analítics.

Com que les tècniques i mètodes per a l’anàlisi directa “in situ” són molt limitats,
s'han de prendre mostres, portar- les al laboratori i emmagatzemar-les per a una
anàlisi posterior. La preservació de la integritat química de la mostra ha de ser
l'objectiu principal de l’estratègia d'emmagatzematge i és un tema important en
l’anàlisi d’especiació.

PRECAUCIONS IMPORTANTS PER EMMAGATZEMAR LA MOSTRA

Com a regla general es poden donar les següents recomanacions:

• Eviteu l'emmagatzematge de mostres sempre que sigui possible.

• Reduïu la durada d'emmagatzematge de la mostra al mínim absolut.
• Reduïu l’àrea de contacte a les parets del contenidor utilitzant volums de
mostra més grans.
• Utilitzeu materials de contenidor nets com FEP.
• Emmagatzemar a temperatura reduïda<5°C (períodes curts) o <-20°C.
• Emmagatzemar a les fosques.

Quin tipus de mostres ens podrem trobar?

1. No aïllament/extracció́ de la mostra:
observació́ directa (en aquest curs no
en parlarem

2. Si aïllament/extracció de la mostra: per

fer la anàlisis cal que la mostra estigui
separada. Ex: albúmina de la sang

3. Tractament de la mostra: per fer la anàlisis és necessari fer un tractament

de la mostra. Ex: Proteïnes de la llet
Resum:
TEMA 3: TÈCNIQUES DE SEPARACIÓ
What do we want to separate ?
Why do we want to separate a product ?

Search for differences: SIZE, CHARGE,

POLARITY, SOLUBILITY, VOLATILITY,
SPECIFIC BINDING CAPACITY...

SEPARATION TECHNIQUES:
• Mechanical-Physico-chemical separation
• Chromatographic separation
o High Pressure Liquid Chromatography (HPLC)
o Gas Chromatography (GC)
• Electrophoretic separation

Preparative: Per separar components d'interès en diferents fraccions per al seu

posterior ús.
Analysis: separar components només per a l'anàlisi de mostres.
MECHANICAL AND PHYSICO-CHEMICAL Comentado [MV9]: Separació mecànica i fisicoquímica
SEPARATION

1 - Filtration (Diferències de mida)

Mescla à retinguda + filtrat
Passos de filtració seqüencials
Tècnica molt utilitzada
La mida dels porus ha de permetre la separació
Filtracióà Ultrafiltració (mm, micres, kDa)

Diafiltració (permeat + retinat) com a disposició de

filtració industrial típica
2.1 PRECIPITATION: DIFFERENCES IN SOLUBILITY, IONIC REACTION
Precipitació: s'utilitza per separar una substància no soluble
en suspensió d'un líquid: basat en la gravetat (g)

FACTORS:
1. Salting out (salar): addició de sal per canviar la
solubilitat.

Ex:

2. Precipitació de pH: canvi de pH fins arribar al punt isoelèctric (formant

una espècie neutra, generalment insoluble en aigua).

3. Canvis de Tª: els sòlids són menys solubles a Tª inferior

2. CENTRIFUGATION: DIFFERENCES IN SOLUBILITY, DIFFERENCES IN

DENSITY (WEIGHT)
Les forces centrífugues (>g) es poden utilitzar per accelerar el procés de
precipitació.

Unitats de centrifugació:
RCF (Força centrífuga relativa)
Rpm (Revolucions per minut)
 CENTRIFUGACIÓ DE SANG:

CENTRIFUGACIÓ PER DENSITAT: CENTRIFUGACIÓ SEQÜENCIAL/DIFERENCIAL:

Ex: centrifugation for CTCs (Circulant Tumoral Cells)

3 . EXTRACTION: DIFFERENCES IN SOLUBILITY

S'utilitzen dues fases immiscibles per separar un solut

d'una fase a l'altra.
El dissolvent que s'enriqueix en solut(s) s'anomena
extracte.
La solució d'alimentació que s'esgota en solut(s)
s'anomena refinat.
Algunes aplicacions:
Extracció d'olis essencials per a sabors i fragàncies.

SOLVENT EXTRATION
L'extracció amb dissolvent és un mètode per separar
compostos o complexos metàl·lics, en funció de les seves
solubilitats relatives, en dos líquids immiscibles diferents,
normalment dissolvent orgànic i aigua.
Factors:
• Tª
• pH
• Precipitació de sòlids
• Pressió del vapor
4 . EVAPORATION: DIFFERENCES IN VOLATILITY
L'evaporació s'utilitza per separar una substància dissolta de la solució.
El dissolvent s'evaporarà deixant enrere el solut (sòlid).

5 . DISTILLATION :DIFFERENCES IN VOLATILITY

La destil·lació s'utilitza per separar un líquid més volàtil d'una mescla líquida.
Una substància més volàtil s'evaporarà primer i es podrà recollir abans que la
substància menys volàtil comenci a evaporar-se.

Ex: