TEMA 2: MÈTODES PER A L’ESTUDI DE LA

PERSONALITAT
1. RECOLLIDA D’INFORMACIÓ
· La introspecció: és la reflexió sobre la pròpia experiència.

- Limitació: no podem estar segurs de si estem distorsionant allò que recordem

i veiem de nosaltres mateixos.

· L’observació dels altres: (conductes obertes i encobertes)

- Limitació: és impossible estar “dins del cap de l’altre” per saber amb certesa
què pensa i què sent.

La decisió està en saber molt d’una persona (o vàries) o saber poc de moltes, però és
molt difícil fer totes dues coses alhora.

Els investigadors solen escollir un mètode d’investigació o l’altre en funció dels seus
objectius, però el més freqüent en Psicologia de la Personalitat és estudiar mostres grans
de persones (estudiar només el més rellevant de les persones).

· Generalització: és el grau d’amplitud aplicable d’una conclusió.

Per a què una conclusió sigui generalitzable s’ha de basar en l’observació d’un nombre
considerable de persones de diferents edats, nivell socioeconòmic, ètnies, cultures...

En la majoria d’estudis actuals, els investigadors observen a mostres grans de persones

per realitzar generalitzacions de les seves conclusions.

No obstant, la majoria d’estudis s’han dut a terme als EEUU i Europa, molts d’ells amb
mostres d’estudiants universitaris.

2. Mètodes d’investigació
Abans d’estudiar un fenomen, l’investigador/a, ha de triar quin és el millor disseny per a
investigar aquest fenomen. En personalitat hi ha 3 dissenys bàsics d’investigació:

- Estudi de cas únic:

o Molt utilitzat en el camp clínic
o Aquesta tècnica implica l’anàlisi repetida i en profunditat d’una
persona
 o S’acumula molta informació
o Període llarg de temps

Avantatges:

 Són rics en detalls

 Observació de la persona en el seu propi context (validesa
ecològica).
 Observació del que fa i no del que està establert avaluar en un
protocol (ambients controlats i creats per l’investigador).
 Molt heurístic.

Limitacions:

 Molts dels estudis de cas únic són estudis clínics, és a dir, de

persones que tenen algun problema o alteració mental.
 La informació que obtenim a partir d’un cas no es pot
generalitzar.

- Mètode experimental:
o S’utilitza per a inferir CAUSALITAT: si una variable influeix en una
altra.
o Manipulació de les variables, control experimental, assignació
aleatòria.
o Mètodes quasi-experimentals (tenim control però no hi ha assignació
aleatòria).

- Mètode correlacional:
o S’utilitza per a determinar si hi ha relació entre variables.
o Molt útil per a l’estudi de GRANS MOSTRES i per a variables
d’aparició natural que no es poden manipular
o És el més utilitzat en l’estudi de la personalitat.
o Transversals (en un únic moment temporal)/Longitudinals (implica la
dimensió temps)

3. ESTABLIMENT DE RELACIONS ENTRE VARIABLES

· Variable: característica que s’analitza i que difereix d’un subjecte a l’altre o que canvia
d’un moment del temps a un altre.

- Qualitativa: (Binària; Ex., sexe: home/dona; Politòmica; Ex: color dels

cabells)
 - Quantitativa: és una quantitat
o Discreta: no pot prendre qualsevol valor; ex: nombre de germans
o Contínua: dins d’un interval hi ha valors infinits; ex: pes

· Quan volem saber si existeix relació entre dues variables, cal analitzar els diferents
nivells d’aquesta variable. Considerar tot rang de variabilitat, i no solament un extrem.

· És possible trobar dos tipus de relacions entre variables: la correlació i la causalitat.

3.1. Correlació entre variables

· Una correlació entre dues variables implica que els valors observats tendeixen a
comportar-se junts d’una manera sistemàtica, és a dir, les dades que s’observen de cada
una tendeixen a covariar de manera sistemàtica.

· El mètode correlacional no permet establir relacions causa-efecte, simplement ens

informa de si hi ha relació entre dues o més variables.

· Hem de considerar dos aspectes de la correlació: la direcció (sentit) i la força (grau.)

- La direcció (tipus):
o Correlació positiva (ascendent): relació entre dues variables que
mostra que ambdues augmenten i disminueixen simultàniament.
o Correlació negativa o inversa (descendent): relació entre dues
variables que mostra que una variable disminueix conforme l’altra
augmenta.
o Sense correlació (punts dispersos): denota la situació en la qual no es
pot formar un patró aparent al traçar punts de dades per a dues
variables en un diagrama de dispersió. Mostra que no existeix relació
entre les dues variables.
- La força:
o Fa referència al grau en que amb el valor d’una variable es pot predir
el valor de l’altra amb la qual està relacionada.
o La força de la correlació es representa amb un coeficient numèric.
o Coeficient de correlació: quantifica la relació lineal entre dues
variables. En Psicologia de la Personalitat una correlació de 0.6-0.8
es considera forta, de 0.3-0.5 moderada, i de 0.2-0.3 baixa.
 Coeficient de correlació de Pearson: dues variables i es
representa amb la lletra “r”. El valor de “r” pot oscil·lar entre
-1 i +1. El signe indica si la correlació és positiva o negativa i
la força em ve indicada per el número.
 Coeficient de correlació Múltiple: més de dues variables i es
representa amb la lletra “R”.
· Estudis correlacionals:

- Transversals: l’observació i registre de la informació es realitza en un únic

moment temporal.
- Longitudinals: l’observació es realitza mitjançant comparacions en diferents
moments temporals (amb diferents mostres representatives o el mateix grup).

3.2. Causalitat i inferència

· El mètode experimental ens permet determinar la causa i l’efecte. Es defineix per dues
característiques:

- Manipulació de la variable independent (VI): en un experiment,

l’investigador “manipula” la VI (la dimensió o variable que l’investigador
sotmet a prova com la possible causa de la relació causa-efecte)
- Participants i condicions experimentals equivalents:
o Control experimental:
 Assignació aleatòria: controlar la variabilitat entre els grups
experimentals assignant a l’atzar la condició experimental.
 Contrabalanceig: tots els subjectes passen per totes les
condicions experimentals canviant d’ordre les condicions
experimentals en un mateix grup de subjectes.
- Manipulació VS Control

3.3. Com es reconeixen els tipus d’estudis?

· Recordar les característiques de l’experiment (manipulació i assignació

aleatòria/control)

· Sempre que els grups reflecteixin una diferència d’aparició natural o els grups siguin
formats per característiques que nosaltres mesurem, l’estudi és correlacional (ni
manipulació ni assignació aleatòria/control)

· Per què els estudis de personalitat de vegades semblen experiments? Perquè els
participants són seleccionats per les seves puntuacions extremes en una determinada
dimensió de personalitat.

3.4. Quin tipus d’estudi és millor?

· Mètode experimental:

- Avantatge: permet mostrar causalitat

- Limitacions:
 o A vegades no estem segurs de quin aspecte de la manipulació era
l’important (ex. intervenció).
o En humans els fenòmens que s’estudien han de ser de curta durada i
sota condicions molt controlades (poca validesa ecològica).

· Mètode correlacional:

- Limitació: no permet establir relacions causals.

- Avantatges:
o Permet examinar esdeveniments que poden durar inclús anys i que
són més elaborats.
o També permet estudiar esdeveniments que no seria ètic manipular
(ex. Parelles divorciades, dieta, etc)

Investigació en psicologia de la personalitat: el tipus d’estudi més freqüent és el

correlacional transversal.

3.5. Estudis multifactorials

- En aquest tipus d’estudis, dues o més variables són manipulades (executar
una tasca) i/o mesurades (característiques de personalitat) separadament al
començament de l’estudi, la qual cosa implica crear totes les combinacions
dels diferents nivells de les variables.
- La clau d’aquest model és obtenir dades de més de dues variables.
- Aquests tipus d’estudis s’anomenen investigació experimental de la
personalitat.