TEMA 5: GARANTIES CIENTÍFIQUES I ÈTIQUES DE L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

1. INTRODUCCIÓ

2. TEST, TÈCNIQUES I ALTRES PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

2.1. DELIMITACIÓ CONCEPTUAL

TESTS PSICOLÒGICS:

- Procediment sistemàtic per a observar la conducta i descriure-la amb l'ajuda d'escales numèriques
o categories establides [...] l'avaluador arreplega informació preguntant i observant a totes les
persones de la mateixa manera, en la mateixa o en comparables situacions (Cronbach, 1990).

- Procediments de mesura el material del qual, forma d'administració, puntuació, correcció i

valoració són estàndards, i d'ells es deriven puntuacions normatives (Fernández-Ballesteros, 2011).

- Requisits per a considerar un test com a tal:

 Mesura objectiva: un test s’aplica sota les mateixes condicions (SEMPRE DE LA MATEIXA
MANERA)

 Presenta una escala numèrica: dona una puntuació com a resultat de la seua aplicació
(estandardització).

 Permet la comparació interindividual.

 TÈCNIQUES D’AVALUACIO PSICOLÒGICA

- Procediments que no compleixen amb alguna de les característiques dels tests (perquè no s’han
estandarditzat, perquè avaluen a cada individu de forma diferent, perquè no faciliten una
puntuació normativa que permeta la seua interpretació...).

- Exemples de tècniques:
 Tècniques projectives.
 Tècniques subjectives.
 Entrevista psicològica.

INSTRUMENTS D’AVALUACIO PSICOLÒGICA

- Aparells a través dels quals pot arreplegar-se informació sobre manifestacions observables o
amplificables dels subjectes.

- Exemples de tècniques:
 Pulsòmetre.
 Biofeedback.
 Test de constructes Personals de Kelly. (Test)
 Electrocardiógraf. (instrument)
 Psicodiagnòstic de Rorschah. (tecnica)
 Inventari Multifàsic de Personalitat Minnesota. (test)
 Electroencefalògraf (instrument)
 Tensiòmetre.(instrument)
 Inventari de Depressió de Beck.(test)
 Test d'Aptituds Diferencials(test)

3. PUNTUACIONS UTILITZADES EN AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

3.1. MESURAMENT EN AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

Els atributs o característiques psicològiques no poden mesurar-se directament. Són “constructes” o

conceptes teòrics desenvolupats pels científics que intenten explicar la conducta humana.

En psicologia, mesurar significa:

A. unir o relacionar conceptes abstractes amb indicadors empírics.

B. Assignar nombres als dits conceptes

 Problemes de mesura en avaluació psicològica:

- Les mesures psicològiques estan basades en mostres limitades de conducta ( GENERABILITAT ??

REPRESENTATIVITAT ).

- Error de mesura: la mesura psicològica sempre té un marge d’error.

- Les mesures obtingudes, en brut (PD) no solen significar res (necessari barems i normes
d’interpretació).

3.2. ESCALES DE MESURA

ESCALA NOMINAL (O CATEGÒRICA):

- Variables numèriques els valors de les quals representen una categoria o identifiquen un grup
de pertinença.

- Permet agrupar els subjectes en classes  tots els subjectes que pertanyen a la mateixa
categoria que siguen equivalents respecte de l'atribut, característica o propietat que estudiem.

- Aquest tipus de variables només ens permet establir relacions d'igualtat o desigualtat entre els
elements de la variable.

Exemples:

 Sexe.
 Orientació sexual.
 Grup on algú estudia (H? VM? VT?...).
 Ciutat de procedència.

ESCALA ORDINAL:

- Aquest tipus d'escala està destinada a ordenar als subjectes d'una distribució en funció d'alguna
característica (A > B > C).

- La distància entre les seues unitats no és uniforme (A > B > C ≠ C és tres vegades A).

Exemples:

 Qualificació acadèmica (sense estudis, estudis primaris, estudis secundaris...).

 Ordre d’arribada en una carrera: 1er 50 minuts 2° 53 minuts 3er 57 minuts
4rt 83 minuts ....
 ESCALA D’INTERVAL:

- La unitat de mesura és equivalent en tots els punts de l'escala ( A > B > C = B és dos vegades A i
C tres vegades A)

- S'assumeix la igualtat d'intervals o de diferències

- Permet conèixer quanta diferència hi ha entre els elements.

- El zero és arbitrari, no indica l'absència d'atribut.

Exemples:

 Termòmetre.

 Test d’intel·ligència.

ESCALA DE RAÓ:

- La unitat de mesura és equivalent en tots els punts de l'escala ( A > B > C = B es dos vegades A i
C tres vegades A)

- S'assumeix la igualtat d'intervals o de diferències

- Permet conèixer quanta diferència hi ha entre els elements.

- El zero NO és arbitrari, indica l'absència d'atribut !

Exemples:

 Estatura.

3.3. TIPUS DE PUNTUACIONS

 PUNTUACIONS PROCEDENTS DE INSTRUMENTS REFERITS A CRITERIS

- es poden interpretar sense transformar-les ni modificar-les (SELF-EXPLANATORY).

- Les puntuacions tenen sentit perquè s’interpreten d’acord a un criteri preestablert.

Exemples:

 Examen de coneixements (p.e., el vostre examen d’avaluació psicològica):

0-7.5: Suspès 7.6-8: Bé 8.1-9: Notable 9-10: Sobresalient

 Qüestionari BDI de depressió (Beck Depression Inventory)

PUNTUACIONS REFERIDES A NORMES

- tenen la particularitat de que el seu significat prové de la seua comparació amb un grup de
subjectes de referencia (comparació interindividus)
- Es denomina tipificació al procés de determinar la distribució de les puntuacions d’un
qüestionari en un grup concret de validació.
- El procés per a obtindre una puntuació d’aquest tipus consta de dos fases:

1. determinar el grup amb el qual es va a comparar al subjecte.

2. Transformar la puntuació directa del subjecte per un altra que indique la seua posició
relativa en comparació amb el grup normatiu o de comparació.

CALIFICACIÓ Z

- Significació: índex de separació de la puntuació d’un subjecte respecte a la mitjana del grup de
referencia.
- La puntuació z de 0 correspon al valor exacte de la mitjana, mentres que el rang habitual de
puntuacions (on s’inclou el 68.26% de les persones) es situa en +/- 1 DT.
- En ocasiones, la puntuació z s’utilitza també com a puntuació referida a criteri (p.e., es
considera que puntuacions superiors a 1.5 DT per damunt de la mitjana indiquen condicions
patològiques ens qüestionaris que avaluen condicions clíniques).
- Avantatges:Permet la comparació entre diferents qüestionaris.
- Inconvenients:Habitual en investigació, infreqüent en la pràctica clínica.

CALIFICACIÓ T

- Distribució de puntuacions amb una mitjana 50 i un rang de valors possibles entre 10 i 90.
- Avantatges: No inclou valors negatius ni valors decimals.Per exemple, puntuacions utilitzades al
qüestionari NEO PI-R.
 PERCENTILS

- Significació: a quin percentatge de la població deixaria d’arrere un participants en funció de la

seua puntuació (p.e., una persona que obté una puntuació percentil de 80 superaria en
puntuació al 80% de la mostra de validació).
- Avantatges: Molt fàcil d’interpretar per part del terapeuta.
Molt fàcil de comprendre per part del pacient/client.
- Inconvenients:Diferències iguals en percentils no signifiquen diferències iguals en quantitat de
puntuació.

4. GARANTIES DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

Selecció de procediments segons les seues garanties  A l'hora de seleccionar les tècniques
d'avaluació adequades és necessari revisar, identificar i seleccionar aquelles que compten amb les
millors evidències o garanties psicomètriques en el cas individual, que, necessàriament, diferiran
depenent dels objectius d'avaluació i de les demandes del cas.

 Criteris per a valorar les garanties d’un test:

o Fiabilitat.
o Validesa.

4.1. FIABILITAT
PREGUNTA : Mesures bé el que vols mesurar i es manté entre avaluadors i en el temps?

- Definició: precisió (objectivitat del registre), consistència (entre avaluadors) i constància (en el
temps) en el mesurament.

- Tipus de fiabilitat:
o Fiabilitat test-retest: estabilitat temporal de la mesura.
o Consistència interna: equivalència entre els ítems que componen una mateixa mesura.
o Fiabilitat inter-jutges: equivalència entre els resultats de diferents avaluadors

A. FIABILITAT TEST-RETEST:

- Examina la estabilitat temporal de les mesures psicològiques.

- Procediment: aplicació de una mateixa mesura psicològica en dos moments i comparació
(correlació) dels resultats.
- En teoria, quan es mesura una dimensió psicològica estable (p.e., personalitat), les puntuacions
haurien de romandre estables.
- Si les puntuacions varien molt:
 I. El qüestionari no es fiable
II. El qüestionari mesura un estat psicològic puntual (no un tret).
III. Hi ha agut problemes derivats de l’aplicació repetida d’una mateixa mesura:

 Memòria: els subjectes recorden les respostes i contesten repetint el mateix patró
de resposta.
 Pràctica: per l’exposició repetida, els subjectes desenvolupen destresses que
milloren la seua competència al test.
 Per evitar els problemes anteriors, no fixar intervals de temps curts entre
aplicacions.
 Tampoc es recomanen intervals excessivament llargs (no més d’un any).

B. CONSISTÈNCIA INTERNA

- Examina l’homogeneïtat dels ítems d’una mateixa escala (¿les respostes a preguntes que
conformen una mateixa escala es pareixen entre si? Si fiable, SI).
- Procediment: α de chronbach

C. FIABILITAT INTERJUTGES

- Estimació del grau de consistència o d’acord que existeix entre dos avaluadors.
- Procediment: Correlació entre les puntuacions obtingudes per un avaluador i les obtingudes per
un altre.

 Aspectes que tenen un impacte (positiu o negatiu) sobre la fiabilitat d’un instrument de mesura:

 Nombre d’ítems d’una escala: a major nombre d’ítems, major es la fiabilitat de la escala.
 Homogeneïtat en la redacció de les preguntes (quan més es pareixen les preguntes entre si,
major fiablitat).
 Escala de resposta: les escales amb múltiples opcions de resposta són normalment més fiables
degut a que s’incrementa la variabilitat (escales Likert de 10 nivells Vs. escales dicotòmiques).
 Format de les preguntes: quan els ítems inclouen dobles negacions o plantejaments confusos es
redueix la fiabilitat).

4.2. VALIDESA
PREGUNTA: mesures el que vols mesurar?

- La validesa es considera la condició més important que ha de complir un test (més inclús que la
fiabilitat).
- No hi ha un índex de validesa únic, general o total; la validesa d’un qüestionari es sosté a partir
de múltiples evidències de múltiples fonts d’informació.
- Definició: Grau en què la ferramenta avalua la variable que pretenia avaluar quan es va
dissenyar.
 «Grau en que l’anàlisi dels reactius d’un qüestionari resulta coherent per a l’avaluació d’una
dimensió concreta (també anomenat validesa aparent)»
«Estimació de la validesa d’un qüestionari a partir de la seua comparació amb un criteri»
«Grau en el que un qüestionari i els ítems que l’integren s’ajusten a una teoria psicològica
ben fonamentada»

- Tipus de evidències de validesa:

I. Validesa de contingut.
II. Validesa referida a un criteri.
III. Validesa de constructe.

A. VALIDESA DE CONTINGUT

- Principi general: Grau en que l’anàlisi dels reactius d’un qüestionari resulta coherent per a
l’avaluació d’una dimensió concreta (també anomenat validesa aparent).

- Procediment per estimar la validesa de contingut: revisió detallada (i crítica) del contingut d’un
qüestionari a fi de contestar tres preguntes:

a) Tots els ítems que conté estan relacionats amb el constructe que es desitja mesurar?
b) Falta algun ítem important per a l’avaluació global del concepte a mesurar (omissions
injustificades)?
c) el qüestionari està, en la mesura de les seues possibilitats, lliure de biaixos (sexe, raça,
procedència, edat, estat civil, etc...).

- Es pot considerar el primer nivell de la piràmide de la validesa (sense validesa de contingut, no

val la pena ni tan sols tractar de determinar la resta de formes de validesa).

B. VALIDESA REFERIDA A UN CRITERI

- Principi general: Estimació de la validesa d’un qüestionari a partir de la seua comparació amb un
criteri.
- Criteris de comparació: qualsevol mesura directa e independent del constructe que es vol
mesurar.
- «Exemple de criteris per a valorar la validesa d’un qüestionari d'addicció als videojocs: 1) nivell
de correlació amb altres instruments per a avaluar l'ús excessiu de videojocs; 2) el temps que la
persona passa jugant cada setmana; 3) el diners que invertix en videojocs; 4) la seua impulsivitat
(mesura indirecta), 5) la prevalença d’altres addicions (mesura indirecta).»
- Segons la intensitat i natura de la relació:
I. validesa concurrent (correlació amb els indicadors)
II. validesa predictiva (el qüestionari prediu el indicador).
C. VALIDESA DE CONSTRUCTE

- Principi general: Grau en el que un qüestionari i els ítems que l’integren s’ajusten a una teoria
psicològica ben fonamentada.
- La validesa de constructe sols es pot analitzar quan el qüestionari es fonamenta sobre una
sòlida base teòrica.
- Procediment per a estimar la validesa de constructe:
a) Anàlisi factorial del qüestionari (a fi d’estimar si la estructura de les dades s’ajusta a les
hipòtesis teòriques)
b) Anàlisi de les aportacions del qüestionari a la comprensió teòrica de la dimensió que s’està
avaluant, etc.

5. GENERALIZABILITAT DE LES DADES ARREPLEGADES A PARTIR D’UN QÜESTIONARI

Teoria de la Generalizabilitat (TG) (Cronbach t'al., 1972): una mesura conductual (procedent d'un
procediment d'avaluació psicològica) és entesa com una mostra representativa de l'univers o població
de conductes que es pretén avaluar.

6. ALTRES CONDICIONS A CONSIDERAR QUE AFECTEN A L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

6.1. REVISIÓ DE QÜESTIONARIS

Quan és aconsellable sotmetre a un test a un procés de revisió?

- Quan es fa necessària l'actualització de les seues normes, tenint sempre en compte que uns tests
són més sensibles que altres al pas del temps.

- Quan interessa ampliar l'ús del test a altres cultures, llengües o a altres rangs d'edat.

- Quan certs ítems del test queden obsolets amb el pas dels anys (p.e., mesures de la intel·ligència
que encara plantegen problemes amb pessetes).

- Quan els estudis acumulats sobre el test aporten nous conceptes subjacents i/o una actualització
de la seua fiabilitat o la seua validesa.

- Quan es produïxen nous modes d'aplicació del test (modificació d'alternatives de resposta, versions
informatitzades…).

6.2. TRADUCCIÓ I ADAPTACIÓ DELS TESTS

International Test Commission (ITC) (2000): 22 directrius que han de guiar l'exhaustivitat del procés de
traducció i d'adaptació dels tests, organitzades en 4 àrees:

- Context

- Adaptació

- Administració
- Interpretació

7. EXEMPLE D’ANALÍSI DE AL QUALITAT D’UN INSTRUMENT

8. EXEMPLE REAL DE CREACIÓ I VALIDACIÓ