TEMA 2: CARACTERÍSTIQUES INDIVIDUALS BIOSOCIALS DE LA CONDUCTA

ANTISOCIAL I DELICTIVA
1. RISC O PERILLOSITAT ........................................................................................................................ 1
1.2. VALORACIÓ DEL RISC ..................................................................................................................... 1
2. MODEL PARADIGMÀTIC: DINÀMIC DE RISC......................................................................................... 2
2.1. ESTABILITAT DELS FACTORS DE RISC ......................................................................................... 3
3. FACTORS DE RISC ................................................................................................................................. 5
4. COGNICIÓ SOCIAL: PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ SOCIAL ................................................. 6
4.1. MODEL DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ SOCIAL: DOGLE I COLS .............................. 6
4.2 MODEL RESPONSE EVALUATION AND DECISION- RED (Fontaine y Dodge, 2006) ...................... 7
5. REFLEXIONS DE CONCLUSIÓ ............................................................................................................... 8

1. RISC O PERILLOSITAT

Perillositat Risc
•Concepte Jurídic (Garófalo, 1893) •Concepte ACTUARIAL
•Quelcom implícit en el subjecte segons la •Qualsevol característica o circumstància
seua personalitat detectable d'una persona o grup de
•Predisposició una persona que porta a persones
cometre un acte violent (les seues •Característica o circumstància associada
pròpies característiques psicològiques) amb un augment en la probabilitat de
•Heretat de conceptes de la psiquiatria patir, desenrotllar o presentar un
•CAUSAL del delicte, de la violència determinat criteri (conducta
delictiva/reincidència)
•PREDICTOR associat al risc de delinquir

Treballem en un model de probabilitat, respecte a les caracteristiques de la persona, dels factors externs
etc

1.2. VALORACIÓ DEL RISC

Valoració del Risc de Violència: estimar el risc de tornar a reincidir o cometre conductes violentes.

 Risc: “es un perill que pot succeir amb una certa probabilitat en el futur i del que no comprenem
totalment les seues causes o estes no es poden controlar de forma absoluta” (Hart, 2001)
 Risc de Violència: continu que pot anar de menys a mes o viceversa i per tant és probabilístic,
gestionable i modificable.
La Valoració del Risc com a Tècnica, permet:

 identificar els factors (predictors) que estan influint en el comportament violent

 adoptar estratègies de control i gestió del mateix
 Desenvolupemnt estrategies cognitives per a afrontar les dificultats que poden sorgir de la nostra
conducta. Este model estableix que hi han unes condicions basiques, i el element cognitiu es bàsic i
implica unes conductes.
Falta de empatía, identitat de rol poden ser condicions previes. En els delinquents la cognicio es
molt important. Totes les condicions faciliten les conductes.

Parla de una forma sencilla, que el context (entorns socials, barris etc) on viu el individu defineix el seu
comportament. Hi han elements en el entorn que senyalizen que hi tens que fer X conductes.
Importancia que tenen el context per a la conducta delictiva

2. MODEL PARADIGMÀTIC: DINÀMIC DE RISC

RNR (Risc-necessitat-responsivitat) de D.A. Andrews i J.Bonta (2010) (model que se utlitza)

I. Principi de Risc.
II. Principi de Necessitat Criminogénica.
III. Principi de Responsivitat a les intervencions o modificabilitat.

Principi de risc: organitzar les nostres prediccions (te la mateixa prevalença una ansietat o esquizofrenia?
No te la mateixa forma de actuacio una ansietat o esquizofrenia? no) (mateixos factors de prediccio us de
pornografía i abus sexual? No) Tu tens que definir la conducta i els seus factors en funcio de les seues
característiques. (hem de fer una diferenciacio molt clara entre una conducta delictiva o un altra)
Principi de necessitat criminogenica: en tota análisis de la conducta criminal es rellevant la motivacio (que
meneja a l’individu). Que es el que movilitza el comportament de l’individu per a fer eixa accio? (la
motivacio no es un element unic)
Principi de Responsivitat a les intervencions o modificabilitat: la finalitat de tot treball que es fa en conducta
delictiva es la insercio social. Quina probabilitat hi ha de que l’individu torne a reincidir? Que podem fer per
a que no faigue la conducta?. Quines posibilitats tenim en este individu d equ euna intervencio li funcione?
Que es imprescindible per a fer una intervencio en un criminal? Reconeixement de que si que ha comes un
delicte.

2.1. ESTABILITAT DELS FACTORS DE RISC

No tots els factors son iguals:

Estàtics Dinàmics

•Formen part del passat de l'individu o per la •Susceptibles de canvi a través de la

seua mateixa natura no poden modificar-se.
•Immodificables, només poden incrementar-se
o empitjorar.
•es aixina, no puc cambairlo en este individu o
en tots els individus i a mes pot anar a pitjo
pero no el puc cambiar
•Exemples:Edat de comissió del delicte,
Antecedents delictius, Abusos en la infància,
Història de trastorn mental i trastorn de
personalitat
intervenció o l'experiència
•Necessitats criminógenas (objectiu dels
programes de tractament)
•Modificables, poden canviar a millor o a pitjor
•territori de la psico forense, consisteix en
argumentar si es posible modificar els factros
dinamics de un individu. Lo que puc cambiar
•Exemples: Afrontament de l'estrés,Suport
Social, Distorsions Cognitives ,
Adicción/Consum Substàncies i Trastorn
Mental

Exemple: home de 35 anys (sense nom)  factors estàtics i dinàmics

 Pare desconegut, mare drogoadicta mor als 11 anys.

 Internat, canvis de col·legis constants.
 Acaçament escolar i baralles en els centres escolars i afanades a professors
 Abusos sexual cap als 13 anys.
 Legionari
 Membre d'una secta
 21 anys dos intents de suïcidi i ingrés hospitalaris: TAP
 23 agressió sàdica i molt violenta a dona desconeguda, amb temptativa d'homicidi
 Condemna a 18 anys de presó.
 Conducta al Centre Pintenciari exemplar
 Primer permís 35 anys
 Reitera delicte agressió amb temptativa d'homicidi
 Factors estatics: vincul desorganitzat, no estabilitat social, dessarelament, fracas academic, abusos en
la infancia, desconfiança, perdua de acceptacio per part de l’entorn social, historia de trastorn mental
(TAP),
 Factors dinamics: percepcio de la infancia (idealitzacio de la infancia), necesita pertanyer a un grup,
respon molt be a les normes i regularitats,locus de factor externo
 Hi han estatic que tenen una part dinámica
 Element de risc: factor de sexualitat (mai ha tingut relacions sexuals) (trauma molt greu de la sexualitat)
Per la seua funcionalitat, un factor de risc
Exemple: cas CS  FACTORS MOTIVADORS, DESESTABILITZADORS, DESINHIBIDORS I
PROTECTORS

 Home de 39 anys.
 Formació professional Auxiliar Administratiu.
 Servici Militar Obligatori en la Legió.
 Treball en Hostaleria principalment.
 Convivència amb la víctima de 14 anys, tenint dos fills en comú.
 * Antecedents familiars: Primer de 7 germans Maltractament continuat per part de pare (consum
alcohol) a la mare i a ell i quelcom als seus germans
 * Antecedents médicos/psicológicos: Sense antecedents.
 * Antecedents tòxics: Consum moderat d'alcohol
 * Exploració psicopatològica: Reservat però col·laborador en l'exploració. Expressió de l'aplanament
afectiu, normalitat en el llenguatge, adequats nivell de consciència, percepció, memòria, intel·ligència i
pensament. Orientat en l'espai i temps. Estat d'ànim subdepressiu. S'aprecia un sentiment de
resignació-acceptació passiva que facilita la col·laboració. Penediment al mateix temps que una certa
sensació d'alliberament.
 * Avaluació psicològica: Obté puntuació alta en l'escala depresió; (del MCMI-III) així com en l'escala
ansietat. Presenta trets patològics de la personalitat depressiva, així com simptomatologia ansiógena
moderada.
 * Exploracions complementàries: Anàlisi amb resultat negatiu per a amfetamines, barbitúrics,
benzodiacepinas, cannabis, cocaïna, opiacis, metadona i alcohol
 Factors de risc
•Ruptura sentimental. El motiu de la mateixa, per infidelitat, alimenta la seua celotípia, que al
seu torn, alimenta les idees obsessives.
•Autoexclusió de la seua xarxa de suport social.
•Minimització del risc tant per de la víctima com per familiars i amics d'ambdós
Característiques personals/Dinàmica psicològica de l'autor
•Baixa autoestima.
•Falta d'asertividad: ansioso/agresivo.
•Alta dependència emocional cap a la parella.
•Evitador
•Dèficits en factors cognitius: Egocentrisme, Incapacitat per a reconéixer, anticipar i resoldre
problemes interpersonals, Baixa empatia o Caires de gènere
Factors precipitants
•Manifestació de ruptura no assumida.
•Situació d'alt estrés económico/laboral

3. FACTORS DE RISC
Grans factors de risc (Andrews y Bonta, 1994) Predictors de la reincidència
1) Les cognicions antisocials
- actituds, valors, creences, distorsions i racionalitzacions que recolzen la delinqüència
- Estats emocionals i cognitius d'ira
- Ressentiment i rebel·lia cap al sistema de justícia
- Identificació amb el rol del delinqüent

2) Les xarxes o vincles antisocials

- Relacions pròximes amb altres delinqüents i aïllament respecte a persones prosocials
- Reforç social immediat de la conducta delictiva

3) La història individual de conducta antisocial

- Inici primerenc i participació continuada en nombrosos i diversos comportaments antisocials i
delictius, en diferents situacions
- Mala conducta penitenciària

4) Patró de personalitat antisocial

- Presència d'un trastorn de personalitat antisocial segons criteris diagnòstics
- Patró habitual i generalitzat de baix autocontrol, impulsivitat,cerca de sensacions, hostilitat,
baixa empatia
- Conducta problemàtica en la infància i comportament antisocial

5) Circumstàncies problemàtiques en l'àmbit familiar

- Baixa satisfacció marital o de parella
- Mala qualitat de les relacions amb els pares i altres familiars pròxims

6) Circumstàncies problemàtiques en l'àmbit escolar o laboral

- Inestabilitat i baixos nivells de rendiment i de satisfacció acadèmica y/o laboral

7) Circumstàncies problemàtiques en el temps d'oci o recreatiu

- Baixos nivells d'implicació i poca satisfacció en activitats no delictives durant el temps lliure

8) Abús de substàncies
- Problemes de consum i dependència d'alcohol y/o drogues
4. COGNICIÓ SOCIAL: PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ SOCIAL

Models de competencia social: (primers models)

Els individus antisocials tenen dificultatns davant situacións socials.
A. Dificultats en l'ajustada percepció de l'entorn social (tendència a percepció d'hostilitat)
B. Limitació al generar formes de solucionar els problemes (poques alternatives generades,
inadequades i preferència per les aparentment immediates i agressives)
C. Avaluació de conseqüències a curt termini (no anticipació, mitjà i llarg termini absent)
D. Deficitària execució conductual (carència de destreses no verbals –Control postural, contacte
ocular, gestualitat- i pitjor destresa verbal)

4.1. MODEL DE PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ SOCIAL: DOGLE I COLS

Figura 1. Reformulació del Model

del Processament de la Informació
Social (Crick y Dodge, 1994).

David Roncero, José M.Andreu,

M.Elena Peña (2016)Procesos
cognitivos distorsionados en la
conducta agresiva y antisocial en
adolescentes. Anuario de
Psicología, Volume 26, Issue 1,
Pages 88-101.
Model fonmanetal: idea básica del
model  el problema fonamental
esta al final. Els delincuents o
antisocials interpreten de forma
inadecuada la informacio o senyals dels intercanvis socials. (pensen que hi ha algo mes darrere, que va
contra mi etc). Dificultat de triar les respostes de forma adecuada, previament a aquestes, tenen la
dificultat de elegir la meta que hi ha. La tria de resposta i la execucio de la resposta es el final. El grup de
iguals es en quina mesura els individus antisocials es senten socialitzades (tenen referents que reforçen
els seus comportaments)
Aspectes cognitius. Processament de la información social: distorsions perceptives i cognitives.
Dodge
1) Codificació Informació rellevant (indicis –Atenció i percepció). Heurístics i esquemes cognitius
previs.
2) Representació (memòria i significat). Interpretació d'Intencions i Atribució de Causes.
3) Busca de Respostes (vincles associatius, facilitat d'accés, varietat de repertori). Vincles entre
atribucions hostils i respostes agressives; limitació de repertori i automatisme a la recerca.
4) Selecció de Respostes (avaluació de conseqüències, acceptació de conseqüències, criteris de
selecció). Historial de resultats, capacitat i qualitat d'execució.
5) Actuació (transformació en conductes) Habilitat i experiència en l'execució

4.2 MODEL RESPONSE EVALUATION AND DECISION- RED (Fontaine y Dodge, 2006)

Figura 2. Representació del Model Response

Evaluation and Decision - RED (Fontaine y Dodge,
2006).
David Roncero, José M.Andreu, M.Elena Peña
(2016)Procesos cognitivos distorsionados en la
conducta agresiva y antisocial en adolescentes.
Anuario de Psicología, Volume 26, Issue 1, Pages
88-101.

Dodge. Resultats mès significatius

1) INTERPRETACIÓ (codificació i representació)
- Caire d'atribució hostil (50% superior). (tot el que digues ho interprete cap a mal, com una cosa
hostil cap a mi)
- Caire d'interpretació d'indicis. Quantitat (40% menys) i Qualitat (indicis generals i efecte
recencia). (quines senyals seleccione, els individus que no estan ven socialitzats tenen menys
informacio per a resoldre en un context social)
- Trasllat d'experiència viscuda (contextos agressius). Tendència a interpretar l'ambigu com
hostil. (l’ultim moviment es al que van a respondre) (tendeixen a donarli valor al final de tot)

2) ACCÉS DE RESPOSTA (cerca)

- Quantitativa. No diferència clara
- Qualitativa. Dèficit d'accés a no agressives.
- Part de competencia (tinc o no la conducta disponible)

3) SELECCIÓ DE RESPOSTA (selecció i avaluació)

- Qualitat de Resposta. Preferència per agresiva
- Resultat Probable. Resultats millors agressives.
 - Autoeficàcia Percebuda. Confiança en la R agressiva i poca capacitat percebuda d'Inhibició de
la R quan provocació.

5. REFLEXIONS DE CONCLUSIÓ
Propietats de la violencia i conducta delictiva
A. Complexitat. La violència inclou components cognitius, actitudinals, emocionals i motivacionales
que actuen de forma interrelacionada i amb una finalitat concreta. Model de Processament de la
Informació Social Dodge i cols (1994)
B. Heterogeneïtat. Diferents tipus de violència que es poden classificar segons distints criteris. RNR
(Risc-Necessitat-Responsivitat) de D.A. Andrews i J. Bonta (2010)
C. Multicausalitat. Coincidir en el temps nombroses variables que no solen combinar-se amb massa
freqüència. Precipitadors Situacionals del Delicte: Richard Wortley (2008)
D. Intencionalitat. L'acció violenta és el resultat d'una decisió deliberada, intencionada i voluntària de
produir dany o malestar a un bé jurídic. Estil de Vida Criminal” de Glenn G. Walters (1990) 5.
Infreqüència. La violència és un fenomen poc habitual, rar i infreqüent