TEAM 5B.

INSTRUEMENTS GENERALS EN EL PSICODIAGNÒSTIC CLÍNIC

1. INVENTARI CLÍNIC MULTIAXIAL DE MILLON (MCMI-III)

Antecedents (des de 1976): MCMI-I, MCMI-II.

 Inici: Construcció racional

 Final: Empírica i factorial
Estandardització de les PD a partir de les distribucions concretes de cada tret
psicopatològic o grups de criteri psiquiàtrics (taxa base). La taxa base compara la
puntuació obtinguda del subjecte amb la mostra de la població psicopatològica que es
fa servir per definir el punt de tall.
Avaluació de trets clínics (moderat i greu) i de personalitat (patrons de
personalitat/estils d’afrontament i alguns trastorns de personalitat). És molt directe en
quant a la mesura dels problemes de salut mental, però de forma directa no mesura
tots els trastorns de personalitat, només alguns de manera específica i des d’una
mesura dimensional.  A major mesura, major probabilitat d’existència de trastorn
mental psicomètricament parlant (igual que el DSM, a més criteris, més probabilitat
d’existència de trastorn).
Avalua dimensions des de personalitat normal fins a personalitat patològica. Avalua
trastorns greus de l’eix I, alguns trastorns de l’eix II i personalitat (entenent-la com a
estils d’afrontament de situacions vitals).
NO MEDEIX TOTS ELS TRASTORNS DE PERSONALITAT, NOMÉS ALGUNS.

Ús en l'àmbit clínic, forense i d'investigació.

Es calcula la Puntuació de Prevalença (PREV) a partir de la PD (puntuació
estandarditzada).
Aplicació:

 Autoaplicat
 20-30 minuts de durada.
 Adults (+ de 18 anys)  Tot i això, s’està estandarditzant una versió per
adolescents).
175 ítems de veritable/fals (resposta dicotòmica).
Basat en la Teoria de la Psicopatologia i de la Personalitat de Millon.
Organització dels trastorns segons els Eixos I i II del DSM-IV:
 4 escales psicomètriques o de validesa.
 11 escales bàsiques de personalitat o estils d’afrontament.
 3 trastorns de personalitat greus (del Clúster A i B).
 10 síndromes clíniques (7 d'intensitat moderada i 3 d’intensitat greu).
o Diferència eix I i eix II
 1.1. Escales de validesa
Permeten contemplar la fiabilitat de les respostes (essencial per l’àmbit forense).

 Sinceritat (X): Predisposició a respondre de forma honesta. La puntuació

directa de l'escala determina si cal aplicar una correcció per falta de sinceritat a
les puntuacions inicials TB de les escales 1 a PP. No s'aplica el factor corrector
quan la X té un valor entre 250 a 400.
 Desitjabilitat social (Y): Tendència a mostrar bona imatge. És un indicador de
falsejar les respostes. Contesta en funció del que seria esperable segons la
normativa social.
 Devaluació (Z): Propensió a donar una imatge de inferioritat.
 Validesa (V): Conté ítems absurds, la contestació positiva de les quals
invalidaria la prova. Indica si el subjecte està concentrat o no en la prova.
S’observa:

 Protocols amb una puntuació de 2 o més  Invalidats

 Protocols amb una puntuació 0 són vàlids  Qüestionables
 Protocols amb una puntuació 0  Vàlids

En cas d’invalidar la prova, se’n passa una altra o s’administra de forma orla per
evitar l’atzar i controlar les seves respostes.

1.2. Escales bàsiques de personalitat o estils d’afrontament

Esquizoide (1): Mesura un estil de vida asocial, apatia emocional, supressió de
sentiments.
Evitativa (2A): Mesura un aïllament social conflictivament viscut amb necessitat de
comunicació, però inhibida i amb baixa autoestima.
Depressiva (2B): Avalua actituds submises de cerca de protecció.
Dependent (3): Avalua actituds submises de cerca de protecció.
Histriònica (4): Es refereix al gregarisme, cerca d’atenció i impulsivitat.

Narcisista (5): Representa la tendència a ser sociable i desinhibit.

Antisocial (6A): Avalua la independència i ressentiment.
Agressiva (sàdica) (6B): Avalua accions que impliquen satisfacció i plaer personal en
comportaments que humilien als demés i violen els seus drets i sentiments.
Compulsiva (7): Es refereix a un estils de conducta tendent al control, la obediència,
moralitat i meticulositat.
Negativista (passiu – agressiu) (8A): Avalua a subjectes que pugnen entre seguir els
reforços oferts pels demés i els desitjats per ell mateix.
Autodestructiva (masoquista) (8B): Avalua a persones que es relacionen amb els altres
de forma obsequiosa i autosacrificada, permeten i, potser fomenten, que el altres
s’aprofitin d’ells.
Aquestes escales mesuren estils d’afrontament o trets de personalitat normal  NO
MESURES DIRECTES DE TRASTORNS DE PERSONALITAT (PER TANT, NO ES POT FER
DIAGNÒSTIC).
És útil realitzar perfils (encara que no sigui la finalitat d’aquest test) amb la combinació
d’aquestes escales per determinar en quin Clúster podríem classificar el pacient.
SÓN BASTANT FIABLES. ES CORRELACIONEN AMB ELS RESULTATS DE L’ENTREVISTA
SCID-II.

1.3. Trastorns de personalitat greus

Mesura directa dels Trastorns de Personalitat. Aquí si que es pot fer un diagnòstic
(encara que s’hauria de complementar amb més proves). Aquests tres casos no són
fàcils d’avaluar, ja que NO tenen insight (el pacient pot tenir coneixement parcial de la
problemàtica).

 Esquizotípica (S): Elevades puntuacions indiquen por i desconfiança dels altres,

conducta excèntrica, aïllament i potent fantasia  Clúster A
 Límit (C): Es caracteritza per inestabilitat emocional, impulsivitat i oscil·len
entre sentiments de tristesa, desesperança i resistència davant els altres 
Clúster B
 Paranoide (P): Elevades puntuacions signifiquen tendència a la desconfiança,
subjecte vigilant respecta als altres i defensa nerviosament anticipada contra la
decepció i les crítiques. Hi ha una aspre irritabilitat i una tendència a
l’exasperació precipitada i colèrica amb els altres  Clúster A

1.4. 10 Síndromes Clínics

Gravetat moderada:
Mesura directa d’alguns trastorns concrets (distímia/depressió major) i altres generals
(trastorn d’ansietat).

 Trastorn d’Ansietat (A): Avalua aprehensió, reaccions fòbiques, indecisió i

problemes físics associats amb tensió.
 Trastorn somatomorf (Histeriforme) (H): Llista d’alteracions psicosomàtiques,
com: dolors, fatiga, suors i palpitacions.
 Trastorn bipolar (Hipomania) (N): Avalua l'activitat, rapidesa del llenguatge,
impulsivitat i irritabilitat.
  Trastorn distímia (Neurosi Depressiva) (D): Avalua apatia emocional, dificultats
de son, baixa autoestima i pensaments o accions autodestructives i
autodesvaloratives. Subjecte que durant un període de dos o més anys ha
presentat sentiments de desànim o culpabilitat.
 Dependència d'alcohol (B): Puntuacions altes probablement indiquen una
història d'alcoholisme, havent fet esforços per superar aquesta dificultat amb
mínim èxit i, com a conseqüència, experimentant un malestar considerable tant
a la família com al entorn laboral.
 Dependència de substàncies (T): Puntuacions altes suggereixen pacients que
amb probabilitat han tingut una història recent o recurrent d'abús de drogues,
tendeixen a tenir dificultat per reprimir els impulsos o mantenir-los dins dels
límits socials convencionals i mostren una incapacitat per manejar les
conseqüències personals de tals comportaments.
 Trastorn d’estrès posttraumàtic (R).

Gravetat severa:

 Trastorn del pensament (pensament psicòtic) (SS): Avalua pensaments

confusos, desorganitzats i inadequats, aïllament social, baixa autoestima i
rigidesa de conducta i pensament. Aquests pacients es classifiquen com
esquizofrènics, psicosi reactiva breu o esquizofreniformes.
 Depressió Major (CC): Avalua disfòria, problemes de somni, bradipsíquia i
bradicinèsia, problemes cognoscitius i autoagressió.
 Trastorn delirant (PP): Avalua idees irracionals, persecutòries i de grandesa,
rigidesa i pensament confús. L'estat d'ànim és habitualment hostil i expressen
sentiments d'estar esglaiats i maltractats.
La correcció i la interpretació es
realitza mitjançant un programa
informàtic.
Interpretació:
Transformació de PD a
puntuacions de Prevalença
(PREV).

 PREV = 60-74 indiquen

tendència.
 PREV ≥ 75 indiquen
propensió moderada.
 PREV ≥ 85 indiquen
presència.
 2. INVENTARI CLÍNIC MULTIAXIAL DE MILLON (MCMI-IV)
Característiques:

 Instrument auto informat, d'aplicació individual, per avaluar des de la

personalitat normal a la patològica i la psicopatologia de l'adult, a partir dels
18 anys.
 Facilita identificar problemes clínics profunds i generalitzats, trastorns de
personalitat i síndromes clíniques rellevants, a consonància amb els criteris del
DSM-5 i CIE-10.
 Ús en àmbit clínic, forense i de recerca.
 Ús de taxes base (TB) garantint que la freqüència dels diagnòstics i patrons de
personalitat obtinguts són representatives de les prevalences subjacents a la
població clínica espanyola.
 Brevetat i llenguatge comprensible que redueix el temps d'aplicació (25-30
minuts) i minimitza l'esforç i la fatiga del subjecte.
 Nous barems i TB en mostra de població espanyola.
El MCMI-IV conceptualitza els patrons de personalitat en un nou espectre. Cada
conducta es descriu en 3 nivells de funcionament de la personalitat:
 Estil normal
 Tipus anormal
 Trastorn clínic.
Nova escala de patró de la personalitat Tempestuós, d’acord amb la darrera
conceptualització teòrica dels trastorns de la personalitat formulada per Millon.
Escales de fases de Grossman adaptades per primera vegada a la població espanyola,
dissenyades per oferir informació més detallada i precisa sobre els patrons clínics
(estils de afrontament) i patologia greu de la personalitat.
Incorporació de nous ítems i modificacions dels existents que milloren la
interpretabilitat de les puntuacions de les escales i ofereixen informació clínicament
més útil i rellevant.
Nova escala 4B que permet avaluar l'espectre Entusiasta-Eufòric-Tempestuós: Són
subjectes amb un patró de personalitat caracteritzats per ser molt alegres i animats.
No obstant això, s'avorreixen amb facilitat i manquen de recursos i regularitat
necessària per poder dur a terme els seus objectius i plans. En un nivell de disfunció
moderat, la seva persistent eufòria, entremetiment i volubilitat pot resultar irritant
pels altres i afectar adversament les seves relacions interpersonals.

A l'extrem disfuncional d'aquest espectre, quan no tenen control:

 La seva conducta pot esdevenir més extrema, temerària i erràtica.

 Aquest patró maníac, pot conduir amb freqüència a estats depressius.
  De tot això resulta un patró de conducta no predictible, de pensament dispers i
d'accions i estats d'ànim impetuosos i impulsius, interromputs per rampells
d'ira momentània i ansietat temorosa.
Perfil de patrons clínics de personalitat amb les tres escales o facetes proposades:

Aporten informació més precisa dels constructes mesurats per les escales dels patrons
clínics de la personalitat (escales 1.8B) i les 3 escales dels trastorns greus de la
personalitat (escales S, C i P).
Cadascuna d'aquestes 15 escales compta amb 3 facetes i cada faceta reflecteix un dels
dominis funcionals (estil normal, tipus anormal o trastorn clínic) o estructures més
importants d'expressió constructe de la personalitat.
La interpretació de les facetes de Grossman ajuda a poder formular hipòtesis
clíniques sobre les dificultats específiques d'un domini clínic del funcionament o estil
de afrontament, possibilitant decidir el tipus d’intervenció més pertinent per a cada
cas (de lo normal fins a lo patològic).
Ordre d’interpretació:
Primer mirem les escales de validesa (sinó no puc interpretar el qüestionari). Després
miro els estils d’afrontament (patrons bàsics de personalitat) complementats amb les
facetes de Grossman, després síndromes moderats i greus i, finalment, faig un
diagnòstic psicomètric.

Exemple d’un cas/ Dels patrons bàsics de personalitat, l’antisocial és el que ens surt
amb una escala més alta. En les facetes de Grossman, de tipus narcisista hi ha una
tendència cognitivament expansiva. Miro en el manual què vol dir. Cerca de sensacions,
desinhibit, expansiu.
Miro les facetes i la que té més alta es la de temperament inconsistent que concorda
amb lo anterior dit. Els estils d’afrontament, d’entrada ens diu que és un subjecte
patològicament cercador de sensacions, eufòric, etc. Trets de personalitat  Cap
supera la anormalitat.
Síndromes clínics  Se’ns
passa el punt de tall de
consum d’alcohol i drogues.
A nivell de síndromes clínics
ens troben davant d’un
subjecte amb un problema
de tòxics (trastorn d’us de
substàncies), que el seu estil
d’afrontament justifica
aquest consum de tòxics.
Diagnòstic: POSSIBLE
TRASTRON D’ÚS DE TÒXICS,
SENSE ALTERACIÓ DE
SÍNDROMES CLÍNCS O DE
PERSONALITAT. Això ho
posarem en els resultats
d’aquesta prova, no en el
diagnòstic de l’informe clínic.
 3. QÜESTIONARI D’ANÀLISI CLÍNIC (CAQ)
S’UTILITZA POC, EN CASOS EN QUE ES VOL DESCRIURE MOLT BÉ EL TIPUS DE
TRASTORN AFECTIU
Emmarcat en la teoria de R.B. Cattell i ús de criteris factorials.
Va ser concebut com un instrument que pogués mesurar simultàniament trets
normals i patològics i permetre un perfil complet i multidimensional del subjecte,
suplint les deficiències del 16 PF a la discriminació de patologies.

3 opcions de resposta amb 2 extrems i terme mitjà (A, B i C).

Consta de 2 parts (I i II):

 CAQ-I:
 128 ítems.
 Avaluació de l'estructura de la personalitat segons els 16 trets de Cattell.
 CAQ-II:
 144 ítems.
 Avaluació de 12 trets psicopatològics

 Aquí no tenim dimensionalitat. O la puntuació és alta o baixa, però no tenim

en compte la part del mig.
Característiques psicomètriques:

 Els trets clínics han sorgit d'una anàlisi elaborada factorial.

 Les qüestions es distribueixen de forma cíclica, per presentar un contingut
variat, mantenir l'interès i evitar efectes de sensibilització.
 Les puntuacions directes es transformen en decatipus.
 Es considera la normalitat entre el decatipus 4 i 7.
 Com a perfil sota el decatipus 1 a 3.
 Com a perfil alt el decatipus 8 a 10.

3.1. Escales Primàries

Hipocondria (D1). La persona que puntua alt li preocupa l'alteració de les funcions del
cos. És una de les principals contribucions al factor secundari de depressió.
Depressió Suïcida (D2). Pensaments d'autodestrucció o d'estar farts de la vida.
Juntament amb D5 (Baixa energia) formen la tríada de més pes en el factor secundari
de la Depressió.
Agitació (D3). Gust per fer coses arriscades i noves.
Depressió Ansiosa (D4). Maldestre, sentir por, inseguretat, no manifestar allò que es
pensa.
Depressió Baixa Energia (D5). Tristesa, mal humor, sense energies, sentiments de buit
i solitud. Sentiments de fatiga.
 D1, D2 i D% formen la triada de la depressió.
Culpabilitat-Ressentiments (D6). Sensació d'haver comesa una cosa imperdonable,
inutilitat o impotència.
Apatia-Retirada (D7). Sensació que la vida és absurda i sense sentit com per
preocupar-se, i tendència a evitar el tracte amb els altres.

Paranoia (Pa). Definició clàssica de síndrome paranoica.

Desviació Psicopàtica (Pp). Escassa inhibició a referència al dolor, perill i crítiques
socials.
Esquizofrènia (Sc). Dificultat d'expressió, impulsos estranys, sentiment d'irrealitat i
al·lucinacions.
Psicoastènia (As). Conducta obsessiva sense autocontrol.
Desajust Psicològic (Ps). Sensació d'absència de vàlua pròpia, devaluació personal.

Pregunta/ Què seria millor per un pacient que penso que té distímia, aquest
qüestionari o l’altre: Passar els dos, però sinó passarem MILLON, ja que aquesta ens
dona perfils. Tot i així, és veritat que aquesta prova ens permet una descripció més
semiològica de l’estat afectiu de la persona.

Correcció i interpretació:

 Transformació
de PD en
decatipus.
 Normalitat de 4
a 7.
 Perfil baix de 1
a 3.
 Perfil alt de 8 a
10.
Handicap  NO TÉ
ESCALES DE VALIDESA
Alts a partir de 7’5 i baixos a partir de 3,5.
 3.2. Factors de 2n ordre
 Ansietat: (+) D6 i (+) As, principalment. En menor mesura (-) Pp i (+)Sc.
 Extraversió: Signe negatiu a D7 i D4.
 Independència: Signe positiu a Pp, Pa i D3.
 Socialització Controlada o Superego: signe negatiu a D4.
 Depressió: Sis de les set escales primàries de depressió, en signe positiu, menys
D3.

3.3. Perfils clínics

Es fa servir la mateixa interpretació que el 16PF. Busquem perfils alts o baixos, és a dir,
informació en els dos sentits.

4. INVENTARI D’AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT (PAI)

NO MESURA PERSONALITAT, SINÓ SÍMPTOMES DE SÍNDROMES CONCRETS. MESURA
PSICOPATOLOGIA
344 ítems. Versió abreujada de 165 ítems (primers 165 ítems de l'inventari).
Aplicació:
 Subjectes sense i amb trastorns psicopatològics.
 Individual o col·lectiva.
 Àmbit clínic, forense, orientació i selecció de personal.
 Adults.
Durada aproximada de 40-50 minuts.
Avaluació de psicopatologia, trets clínics, variables de personalitat i susceptibilitat al
tractament.
Estructura dimensional.
Desenvolupament i validació:
 Absència de diagnòstics preestablerts.
 Èmfasi en els constructes sòlids, establerts al llarg del temps.
 Presència de 25 perfils de patrons diagnòstics (respostes a l'atzar, TLP,
esquizofrènia, risc suïcida, violadors, etc.).  15 trastorns clínics i 10 trastorns
de personalitat. Són combinacions de diferents escales.
 Adaptació al castellà amb subjectes adults de totes les
 Comunitats autònomes.
 Consistència interna i fiabilitat test-retest altes.
 Presència de 4 escales de validesa.

Escales principals:

 4 de validesa
principals (però en
realitat en té 9). En
funció de què em digui
cada una de les
escales, actuaré o no.
 11 clíniques
 5 relacionades amb el
tractament.
 2 relacions
Interpersonals

31 subescales:
Ansietat i depressió ho mesuren des de la simptomatologia que ho generen (cognitiva,
emocional i fisiològica). En funció de la tipologia de símptomes, podrem obtenir un
perfil o un altre.
Els perfils els obtenim amb aquestes, més cinc de relacions i 2 de relacions
interpersonals + escales subclíniques. La combinació ens permet obtenir els perfils
clínics diagnòstics.

10 índex complementaris:

 Índex de validesa
 Índex potencials
 Índex d’abús de substàncies

27 ítems crítics: Infreqüents en subjectes normatius. Alerten dels aspectes

potencialment crítics de la persona.
Obtenció de puntuacions típiques (PT).
 Zona verda clar normalitat, verd fosc senyal d'alerta, taronja marcada
tendència o probabilitat a, groc alta tendència a.
 Groc en puntuacions baixes susceptibilitat a la interpretació.
Absència de punt de tall (dimensional). Baremació en adults segons el sexe. Possibilitat
de perfils clínics.

Les particularitats de cada individu, és a dir, les puntuacions elevades del PAI es poden
comparar amb els perfils prototip.
Perfils Prototip= Perfils Psicopatològics (Eix I i Eix II).

Passos per a l'obtenció de Perfils:

 Valoració de les respostes (atzar, biaix de resposta, etc.)à escales de validesa.

 Tingueu en compte el grup normatiu de l'individu.
 Examen de les escales i subescales interpretant el seu significat.
 Anàlisi de la relació de les subescales per determinar el impacte  Obtenció de
Perfils psicopatològics.