CLÚSTER A TPP
Desconfiança i suspicàcia. Senten que la resta tenen intencions
malicioses. Sectarisme. Provocadors. Paranoia: més enllà de la raó. QI
alt.
T. aparell digestiu per tensió.
Kraepelin: característiques bàsiques. Sentiments de ser tractat injust,
irritabilitat emocional, estat d’ànim hostil i crític.
Bleuler: dubta de Kraepelin. Sqz paranoide i no paranoide.
DEFINICIÓ Kretschmer: no creu que psicosis paranoide sigui trastorn sqz.
Subjectes sensibles a l’avaluació negativa i socialment aïllats. Poden
deteriorar-se fins a psicosis paranoide.
Kendler: indicar sospites, indicar idees delirants, descriure síndrome
psiquiàtric de les idees delirants.
Magro: sqz i paranoia son dimensions de la personalitat que es
creuen.
Olham i Morris: diuen que aquestes persones tenen un 6è sentit per
advertir missatges ocults i intencions confuses dels demes.
ESTIL Vigilant.
PREVALENÇA 2-4% en PG. 10-20% hosp. 2-10% assistència ambulatòria. + homes. +
familiars t. Delirant i sqz.
GÈNERE Homes
CURS Inici infància. Ant. a TT psicòtic de tipus esquizofrènic.
CULTURA Grups minoritaris (immigrants) i persones que s’aïllen.
Desconfiança i suspicàcia general en 4 o + contextos:
- Sospita que s’aprofiten d’ell
- Preocupació de fidelitat d’amics
- Poca disposició a confiar en els altres per por injustificada
a que ho usin en la seva contra.
- Llegeixen significats ocults amenaçant en els fets més
innocents.
CRITERIS - Rancorosos
DIAGNÒSTICS - Se sent atacat
- Sospites d’infidelitat de la parella
No apareix exclusivament en sqz, TEA amb símptomes psicòtics,
trastorn psicòtic.
Símptomes associats: Problemes en relacions, Cautela i reserva,
Aparenten racionalitat i objectivitat, Actitud combatent que provoca
respostes hostils, Culpabilitzadors, autosuficients i rígids, Sectaris,
racistes, Vigilant constantment, Postures en guàrdia, Episodis
psicòtics breus. Poden desenvolupar trastorn de l’aparell digestiu i
neuromuscular degut a la tensió que acumulen.
ESQUIZOIDE
Solitari. No interès relacional. Indiferència les crítiques. Frialdat.
Restricció expressió emocional en lo interpersonal. No busca novetat,
no evita el dany, no necessita reforç.
Hoch: personalitat tancada en si que prevé el desenvolupament de
demència precoç. Reticència, rigidesa, aïllament i obstinació. Viu en
mon de fantasia.
Bleuler: inclou terme esquizoide. Característiques de tipus autista.
Categoria no psicòtica que representa expressió extrema per centrar
atenció en la seva vida interna i aïllar-se.
Kretschmer: teoria del temperament en relació a psicosis. Esquizotímia:
personalitat patològica en familiars d’esquizofrènia. Èmfasi en poques
relacions socials i experiències poc realistes.
DSM-II: excentricitat, timidesa, hipersensibilitat, aïllament i evitació.
DSM-III: esquizotípic, evitatiu i esquizoide.
No + freqüent en familiars amb sqz.
Antisocial x elecció, no x ansietat. Obsessiu-compulsiu bon company -
poc exigent emocionalment, i tb estil autodestructiu ja q no demana res
a canvi. Narcisistes es poden sentir atrets.
Relacionar-se deixant-lo actuar a la seva manera. S’ha d’intentar
apel·lar a la lògica i no a les emocions.
3-5% en EC. No demanen ajuda difícil de valorar. Poc freqüent en
entorn clínic. + homes (2:1). + prevalent en familiars amb t.sqzotipic i
sqz.
Homes
Inici en infància o adolescència, però no es diagnostica fins l’edat
adulta. Antecedeix a trastorns psicòtics en un 50%.
Grups minoritaris.
Distanciament de relacions socials i restricció d’expressions emocionals
o interpersonal. 4 o més àrees:
- Ni desitja ni gaudeix de les relacions personals, inclòs formar
part d’una família.
- Escull gairebé sempre activitats en solitari.
- Escàs o cap interès en experiències sexuals amb altres
persones.
- Gaudeix amb poques o cap activitat.
- No té amics íntims a part de familiars de primer grau.
- Indiferent a crítiques.
- Fredor emocional
No apareix exclusivament en el transcurs d’una esquizofrènia, TEA amb
símptomes psicòtics o trastorn psicòtic.
Símptomes associats: Despreocupació i indiferència, Independents,
Expressió facial neutra, EPB en situacions estres, Marcada manca
d’habilitats socials.
ESQUIZOTÍPIC
Raro. Dèficit social. Distorsions cognitives o perceptives i excentricitat
en el comportament.
Poden desenvolupar sqz.
Rado: genotip esquizofrènic.
Meehl: distingeix esquizotípia (desorganització) i esquizofrènia
(síndrome psicòtic complert).
Millon: variació greu de TP evitació o esquizoide.
Actualment: mètodes clínics (il·lusions, pensament de màgia, idees
de referència), mètode familiar (aïllament social, retraïment, fredor).
Trastorn mental sever.
Excèntric. Extrasensorial, místic, ocult. La seva autoestima no depèn
dels demés. Independents. Conductes i interessos difícils en context
socio-cultural que l’envolta.
No bona parella amb narcisistes, paranoides, antisocial ni sàdic.
Necessiten algú que toleri les seves excentricitats com dependents i
autodestructius.
Relacionar-se que cadascú faci les seves coses respectant-se.
3-4% PG. + homes. + prevalent famílies 1r grau sqz. Desenvolupen sqz
i t.psicotic. Crònic i estable.
Homes
Crònic i estable. Inici en la infància. Ant. a TT psicòtics.
Mostrar-se empàtic pot fer que comparteixi més.
Creences religioses.
Dèficits socials associats a malestar agut i capacitat reduïda per
relacions personals, distorsions cognoscitives o perceptives i
excentricitats del comportament.
- Idees de referencia (excloses si son delirants)
- Creences rares o pensament màgic i no son congruents
amb cultura.
- Experiències perceptives inhabituals, incloses il·lusions
corporals.
- Pensament i llenguatge rars
- Suspicàcia o ideació paranoide
- Afectivitat inapropiada o restringida
- Comportament rar, excèntric o peculiar.
- Manca d’amics
- Ansietat social excessiva
No apareix exclusivament en sqz, TEA amb símptomes psicòtics o
altres trastorns psicòtics o trastorn generalitzat del comportament.
  TT delirants  TT psicòtics: doble diagnòstic TP esquizoide s’ha d’haver iniciat  TP esquizoide
 SQZ i EPB abans que símptomes psicòtics.  TT delirants
 Esquizoide i esquizotípics (Clúster A)  TT esquizotípics (20-30%)  TPL (+ dissociat i canvis afectius)
COMORBIDITAT  TP evitatiu, narcisista, TLP, substàncies, AG, agorafòbia, DM  TT evitatiu (30-35%): si q tenen interès en relacionar-se.  Depressió major (50%)
 TP paranoide, dependència, dissociatius amb despersonalització,  TT paranoide
obsessiu-compulsiu, subst. DM.  TP evitació
No fan parella amb narcisista, paranoide, antisocial ni sàdic. Arribar a
un tracte per compartir moments. No deliris. Suspicàcia. Aparença
important.
 TT psicòtics (deliris i al·lucinacions persistents)  TT psicòtics (deliris/al·lucinacions persistents). En cas de partir  TT psicòtics (deliris/al·lucinacions)
 TT clúster A: esquizoide i esquizotípic (+raros, excèntrics i no d’un episodi psicòtic, no canviem el diagnòstic si és breu.  Autisme, asperger (menys contacte social, 1a infància)
idea paranoide)  Autisme i asperger (interessos estereotipats, inici a la 1a infància)  TT comunicació (fan esforços per comunicar)
 TT evitació (- relació x por rebuig i no x desconfiança)  TP paranoide (presencia de suspicàcia i paranoides)  TP paranoide i esquizoide (absència d’excentricitat, distorsions
DIAGNÒSTIC  TPL (comparteixen ira però no suspicàcia paranoide)  TP esquizotípic (distorsions cognitives i perceptives i excentricitat) cognitives i perceptives)
DIFERENCIAL  TP antisocial (idees de venjança, no per profit personal)  TP evitatiu (te desig de interacció)  TP evitatiu (manca relació social x por rebuig).
 Substàncies (malaltia SNC o consum crònic de substàncies. )  TP O-C: distanciament social per dedicar-se al treball.  TP narcisista (por a mostrar imperfeccions)
No exclusiu en sqz, trastorn d’estat d’ànim amb simpt. psicòtics o No apareix només en sqz. “” “”  TPL (símptomes psicòtics x canvis afectius x estres dissociatius)
altre trastorn psicòtic. No per malaltia medica ni ús de substàncies.  Consum substàncies o mèdic: efecte directe a SNC o consum
crònic de substàncies.
INSIGHT NO NO NO
AVALUACIÓ MCMI-III i MMPI (Pa) IPDE, SCID, MCMI-II. Incapaços de proporcionar retroalimentació al SPQ, MCMI-II. Empatia, comprensió, consell...
clínic. Sol respondre si o no. acudeixen poc al tractament.
FÀRMACS No ajuden molt. Reduir sensibilitat a crítiques amb relaxació No ajuden molt. Habilitats socials, exposició gradual a tasques socials, Farmacologia per símptomes. Tractament cognitiu-conductual,
muscular, reestructuració cognitiva...teràpia cognitiu-conductual. modificar esquemes i + vivència d’emocions positives. habilitats socials i maneig d’estrès. Mantenir sessions estructurades
per evitar que se’n vagi per les rames.
SÍMPTOMES EPB en estres. EPB en estres. Relació espectre psicòtic i clúster A. Símptomes psicòtics atenuats. Inclusió en espectre de sqz. Pot
PSICÒTICS antecedir a t. Psic. I esquizofrènia. Consum de tòxics molt freqüent.
S’inclou a trastorns esquizofrènics (DSM-V).
Pot tenir relació amb el TT delirant de l’eix I (no sqz). Turkat (5 No genètica. Similitud d’aïllament social amb autisme, aquest aïllament Relació amb autisme. Família de I graus en SQZ. Família formal. Falta
ETIOLOGIA etapes): criança a no fer errors, ser defensiu davant els demes / és un factor de risc que produeix dèficits socials. Comunicació familiar d’habilitat comunicativa.
ansiós per rebuig / aïllament per sospites / busquen explicació / bucle fragmentada. Teories biopsicosocials d’integració: factors genètics, modelatge i
cíclic + risc desenvolupar càncer, + propensos a baixa pressió sanguínia, reforç social.
debilitat generalitzada.
CLÚSTER B NARCISISTA HISTRIÓNIC LÍMIT
Grandiositat. Relacionat amb la histèria. Kernberg: descriu el TLP. Persones es queden fixades
DSM I: reacció de conversió i personalitat a l’etapa de separació-individuació. Dificultat a
No és egocèntric (això és un adjectiu, no un emocionalment inestable. tolerar la soledat i temor a ser abandonat.
DEFINICIÓ diagnòstic clínic). DSMI II: neurosis histèrica i personalitat histèrica.
DSMI III: eliminen la psicoanàlisis i fan Es considera que està a mig camí entre la psicosis i la
Més importància l’èxit que no la bellesa. desaparèixer la histèria. Els trastorns similars els neurosis.
anomenen TP histriònics.
El nom s’usava per descriure a persones amb
La neurosis histèrica de Freud és similar a: trastorn esquizofrènia pseudoneuròtica. Tipus de
de somatització i trastorn dissociatiu. Però personalitat pot entre els dos tipus de personalitat
aquestes semblances no son escrites al DSM. infantil (primitiva) a personalitat madura.
Anys 80: es considerava trastorn afectiu.
Gunderson: eix II
Zanarini: dins de trastorns dels impulsos.
Herman i Van der Kolk: variació crònica de TEPT,
relacionat amb problemes dissociatius, incloent
trastorn dissociatiu de la identitat.
És molt inestable en el temps. El que és estable és la
inestabilitat. Característic en impulsivitat.
Trastorn mental sever. En CIE-10: TP inestabilitat
emocional (2 tipus: impulsiu i límit).
ESTIL Impulsiu.
La parella ideal és l’O-C ja que inclou sensatesa,
responsabilitat i fermesa. Es solen sentir atrets però
per gent antisocial, paranoide (per la polaritat i
Autoenamorat Excèntric extremisme) i dependent (dona permís a la possessió
en la parella9.
PREVALENÇA 1%PG / 2-16% PC. + homes. Vigilar diagnosticant 2% població general, 10-20% població ambulatòria 5% població general, 10% ambulatori, 20% ingressos
adolescents, ja que sol ser una etapa. i ingressos. psiquiàtrics (agressivitat a casa o intents autolítics).
+ prevalent en familiars de 1r grau amb trastorn que
la població general.
GÈNERE Segons DSM és igual en homes que en dones, però
Homes es diagnostiquen moltes més dones per la Dones (75%)
construcció de feminitat.
CURS Crònic i es passa pitjor al créixer (envellir – Curs estable. S’alterna amb períodes d’estabilitat. A
capacitats). No diagnosticar a adolescents. No hi ha més adult es sol calmar.
un patró familiar.
ANTISOCIAL
Veuen a les persones com objectes.
Interacció entre entorn i genètica.
PCL-R (escala de Hare): objectiva psicopatia, si
s’usa malament es pot posar etiqueta incorrecta.
Les seves accions solen infringir les normes de
convivència.
Pinel: maniesendélire (funcionament intel·lectual
normal amb conductes que entren en conflicte
amb normes que presenten atacs d’ira i no
experimenten culpabilitat.
Pritchard: insanity (perversió mòrbida dels
sentiments naturals sense trastorn o defecte
detectable i sense al·lucinacions.
Karpman: psicòpata (individu insensible, no
experimenta por i el càstig o recompensa no fan
efecte en el seu comportament).
Cleckley: consciència intel·lectual innata però
consciència moral disminuïda. No al·lucinacions ni
pensament irracional.
No podem definir aquest TP segons la moral ja que
aquesta és molt diferent entre les societats.
Agressiu
La parella que millor combina son histriònics per
avivar la sexualitat, autodestructius per la
flexibilitat, obsessiu-compulsiu per la
responsabilitat. Però si algun es torna dependent
de l’antisocial, la relació s’acabarà. També
funciona amb límit pel sexe. Passiu-agressiu tb
podria portar-se bé però son massa passius pels
antisocials.
1,6% (major índex que esquizofrènia). Homes 3% i
dones 1%.
Major % en població reclusa (>30%). + prevalent en
familiars.
+ Homes.
Crònic. Sol disminuir amb l’edat (dubte).
CULTURA Gran diferencia en edat de parella.
Patró general de grandiositat, necessitat d’admiració Patró general d’excessiva emotivitat i cerca
i manca d’empatia: d’atenció (5 o més):
- Grandiós sentit de la seva importància.  Incomoditat en situacions en que no son el
- Preocupat per fantasies d’èxit il·limitat, centre d’atenció.
poder brillantor, bellesa o amor  Comportament sexual seductor o real o imaginari (no incloure suïcidi ni autolesió)
imaginaris. provocador.
- Es creu especial i únic.  Expressió emocional superficial i ràpidament
- Exigeix admiració excessiva. canviant.
CRITERIS - Molt pretensiós.  Usa aspecte físic per cridar atenció.
- Falta d’empatia  Parlen excessivament de manera subjectiva i
DIAGNÒSTICS - Comportaments arrogants absenten matisos.
Trets clínics més rellevants:  Autodramatització, teatralitat i expressió
- Autoestima inestable emocional exagerada.
- Crisi depressiva per la crítica  Suggestionable (influenciat pels altres)
- Ferida narcisista: fer-se gran implica  Considera les seves relacions més íntimes del
perdre qualitats que son realment.
- Depressió narcisista: si penses que no tens No és el més guapo, sinó el més seductor.
la qualitat, no te sentit res i pot donar lloc Característica típica: hospitalisme.
al suïcidi.
No més típic en fills únics.
 TT histriònic  TP límit
 TPL  TP antisocial
 TT antisocial  TP narcisista
COMORBIDITAT  TT paranoide  TP dependència
 Anorèxia nerviosa  Trastorn per somatització i conversius
 Substàncies: cocaïna (fa sentir poderós) i (evidència la relació del TP amb la histèria).
whisky.  DM (símptoma característic de la histèria).
 Quadre depressiu.  Intent de suïcidi: freqüent. Sol ser crida
 Hipomania pot ser confusa en el diagnòstic. d’atenció, però es poden matar.
Gran part dels quadres de fibromialgia, fatiga
crònica i alegria a múltiples substàncies realment
son trastorns de somatització.
 TP antisocial, TLP, TP histriònic (no  TP narcisista: sol sentir-se més superior.
grandiositat). L’histriònic se sent més fràgil.
 TP O-C (els narcisistes no fan autocrítica)  TP antisocial: manipulació dirigida, no son
DIAGNÒSTIC  TT maníac (no hi ha alteracions de l’estat tant exagerats emocionalment com l’H.
DIFERENCIAL d’ànim en narcisisme tot i compartir  TP límit: autodestructiu i símptomes de buit i
grandiositat). alteració d’identitat. No l’H.
 TP dependent: no presenten característiques
exagerades i extravagants.
 TEA: episodis d’eufòria son daltabaixos en
intensitat i de duració més amplia.
Relacionar-se: evitar joc d’admiració, deixar que
se’ls passi quan s’enfaden, tenir en compte que
son suggestionables.
INSIGHT NO
Es pot confondre amb adolescència tardana o mal
acabada de construir.
Patró dominant d’inestabilitat de relacions
interpersonals, de l’autoimatge i dels afectes, i
impulsivitat intensa. 5 o més àrees:
 Esforços desesperats per evitar abandonament
 Patró de relacions interpersonals inestables i
intenses que es caracteritzen per l’alternança
entre extrems d’idealització i devaluació.
 Alteració identitat
 Impulsivitat en 2 o + àrees q son potencialment
autolesives.
 Conductes autolesives
 Inestabilitat afectiva degut a reactivitat notable
de l’estat d’ànim (episodis intensos de disfòria,
irritabilitat...)
 Sensació crònica de buit
 Dificultat per controlar ira
 Idees paranoides transitòries relaciones amb
l’estrès.
 Símptomes psicòtics en èpoques d’estres.
 Consum de tòxics (psicoactius)
 Trastorn d’alimentació
 Trastorn de control d’impulsos
 Trastorn per dèficit d’atenció
 TEPT
 Clúster B, esquizotípic, paranoide, evitatiu i
dependent. Solen tenir més d’un diagnòstic de
TP.
 TEA
Amplia comorbiditat problemàtica per la
simptomatologia que se solapa: 32% TDM, 17%
distímia, 5% ciclotímia i 4% trastorn bipolar.
 TB II *Taula a sota
 TP histriònic: autodestructivitat, ruptures i buit
 TP esquizotípic: reactivitat i transitorietat
d’il·lusions paranoides.
 TP narcisista: autodestructivitat/impulsivitat
 TP antisocial: remordiments molt intensos
 TP dependent: sentiment d’abandonament
comporta tempesta emocional que no apareix
en el dependent.
 Trastorn per consum de tòxics: efectes de
consum crònic de substàncies.
 Problemes identitat: no es considera un TMB el
dol.
Baix estatus socioeconòmic i medi urbà. Barris
marginals de cuitat, no son antisocials, son
delinqüents.
Patró dominant d’inatenció i vulneració dels drets
dels altres que es produeix abans dels 15 anys
d’edat i es manifesta per 3 o + fets en els últims 6
mesos:
 Incompliment de normes socials
 Engany
 Impulsivitat o fracàs per planificar
 Irritabilitat i agressivitat
 Desatenció imprudent de la seguretat pròpia
o dels altres.
 Irresponsabilitat constant
 Absència de remordiment
Mínim 18 anys
Trastorn de conducta abans dels 15 anys.
No es produeix exclusivament en sqz o TB.
No es compleixen criteris de TP antisocial.
Especificar si:
- Inici infantil: 1 símptoma abans dels 10
anys
- Inici adolescent: cap símptoma abans
dels 10 anys
- No especificat: falta informació per
determinar quan va ser el primer
símptoma.
 TP histriònic, TP narcisista (pitjor
combinació), TP límit
 Trastorn de control d’impulsos
 Joc patològic
 Trastorn per us de substàncies
 Consum de tòxics (tenir en compte la
personalitat des d’adolescents, pq potser si
els treus de les drogues ja no son antisocials).
 TP narcisista: no és agressiu ni enganya.
L’antisocial no necessita ser admirat.
 TP histriònic: comparteixen ser seductors i
manipuladors, però els histriònics son més
teatrals i no tenen activitats antisocials.
 TP límit: comparteixen manipulació per
protecció però els límits son emocionalment
inestables i menys agressius amb la resta.
 TP paranoide: comparteixen possible
conducta violenta. Paranoide no vol benefici
personal. Antisocial es barallaria perquè li
donessin les drogues, el paranoide es baralla
perquè la veïna li fa la punyeta.
AVALUACIÓ MMPI. Prefereixen preguntes obertes. Entrevistes semiestructurades i inventaris generals Tendeixen a demanar ajuda. Responen millor a
de TP. tractament que pacients amb sqz. Taxa de suïcidi alta
(3-10%, 33% TLP i 55% temptatives). Afectació
sociolaboral millor que la de trastorns psicòtics.
Entrevistes no estructurades, autoinformes (PDQ i
MCMI) q donen alta proporció de falsos positius,
inventari de personalitat límit (basat en teoria
estructural de Kernberg amb 3 nivells: neuròtic
(identitat no difusa i no mecanisme primitiu de
defensa), límit, psicòtic (avalua estranyament la
realitat)).
FÀRMACS NO. Solen tenir multimedicació. Antipsicòtics,
antidepressius, estabilitzants de l’estat d’ànim i
anticonvulsius i benzodiazepines
Teràpia dialèctica conductual per reducció de
conductes suïcides, disminuir obstaculització del
procés terapèutic, reducció de conductes que
interfereixen la vida.
Teràpia cognitiu conductual: teràpia cognitiva de
Beck, teràpia d’esquemes de Young, teràpia
cognitiu-conductual dinàmica de Turner, formulació
clínica de cas de Turkat (solució de problemes).
SÍMPTOMES No genètic familiar. Malcriament.
PSICÒTICS
Experiències evolutives (indulgència parental, Factors temperamentals hereditaris. Si hi ha poc Psicoanàlisis:
ETIOLOGIA malcriament). Provoquen manipulació i explotació. càstig i molt reforç positiu es manté. - Naturalesa mediambiental: separacions
en infància, compromís parental alterat,
abús infantil.
- Naturalesa constitucional: temperament
vulnerable, tendència familiar a patir certs
trastorns psiquiàtrics, subtilesa de
disfunció neurològica o bioquímica.
Activitat serotoninergica reduïda (relacionat amb
impulsivitat). Naturalesa multifactorial (factors
constitucionals, hereditaris, temperamentals i
ambientals).
PCL – R de Hare: test que permet avaluar trets,
però no per establir diagnòstic.
- Factor 1: personalitat
- Factor 2: desviació social
- Items addicionals: conducta sexual
promiscua, versatilitat criminal.
3 tipus de psicòpates: primari (pur), secundari (pot
sentir culpa, es pot tractar amb psicoteràpia),
dissocial (socialitzada en ambients marginals amb
lleis pròpies).
Necessari fer biografia del pacient, aconseguir
fonts addicionals de dades.
Estructura cerebral igual a població normal, però
no el funcionament.
Factors genètics i congènits: hiperactivitat en
edats primerenques i TP antisocial en adult.
Patrons hormonals: alteració glàndula tiroïdal
produeix nivells elevats de testosterona causant
hiperactivitat amb dèficit d’atenció i
comportament agressiu en edats primerenques
així com TP antisocial en adults.
Patrons de neurotransmissió: alta dopamina i
baixa serotonina  agressivitat, violència, impuls.
Factors neuropsicologics: disfunció lòbul frontal
(baixa activació davant estímuls estressants, no
por, manca atenció), menor activitat cortical
(actuen abans de pensar).
Nivells d’activació: biologia amb violació de
normes socials.
Factors familiars, factors relacionats amb
l’aprenentatge.
CLÚSTER C TP EVITATIU
Temor al rebuig, a humiliació i a ser avaluats negativament pels altres.
Volen interaccionar amb els altres, els agrada i aprecien les reaccions
socials, tenen grans necessitats d’afiliació.
Individu solitari, q evita les festes, les cites amb els iguals, llocs
concorreguts i situacions en general. Es dedica al treball, a les seves
DEFINICIÓ aficions, a la família però amb escàs contacte amb la gent.
Antigament es descrivien dues formes d mostrar aïllament:
- Passiu: no mostren interès (característic d’esquizoide)
- Actiu: s’allunyen pel temor al rebuig (evitatiu).
Millon: distingeixen la seva evitació activa.
Bleuler: concepte esquizofrènic aproximat al evitatiu.
Schneider: personalitat astènica (similar evitatiu)
Kretschmer: asintètic i hiproestètic (antecedent a patró evitatiu)
Kahn: concepció actual prototip d’evitació (experiència fragmentària)
Teòrics psicoanalistes tradicionals: esquizoide. Reich i Menninger:
caràcter fòbic.
Horney: tipus desapegat. Odi i depressió a si mateixos.
Costa i Widiger: model matemàtic x fer explícites combinacions de
característiques subjacents a diferents trastorns.
Siever i Davis: disposicions biològiques bàsiques (ansietat/inhibició).
ESTIL Evitatiu. Bona parella amb obsessius-compulsius i histriònics o amb
narcisista amb trets O-C. No fa bona parella amb esquizoide.
PREVALENÇA 0,5-1% PG, 10% serveis de salut mental. Igual en homes i dones, però
una mica + en dones en PG.
GÈNERE Igual en homes q en dones.
CURS Sol presentar-se en èpoques tempranes ja. Es fa menys intens amb
l’edat.
CULTURA En algunes cultures un patró evitatiu és adaptatiu. Els immigrants tb ho
poden ser x la desigualtat de drets i condicions.
CRITERIS Patró general d’inhibició social, sentiment d’incapacitat i
DIAGNÒSTICS hipersensibilitat a l’avaluació negativa (4 o +):
- Evita activitats amb contacte interpersonal per por a ser criticat.
- Reaci a implicar-se amb la gent si no està segur q agradarà.
- Demostra repressió a les relacions íntimes per por a ser
ridiculitzat.
- Propiciat per possibilitat de ser criticat o rebutjat en situacions
socials.
- Inhibit en situacions personals noves per sentiments d’incapacitat.
TP DEPENDENT
Por, estratègia desenvolupada en comptes de fugir q és anar
acompanyat amb algú per evitar-ho passar malament. No prenen
decisions per si mateixos, busquen harmonia en les relacions socials.
Fleming: passivitat, manca d’eficàcia i docilitat excessiva. Errors del
desenvolupament moral. “Etapa oral” del nen: la frustració de nen fa q
sigui dependent d’adult.
Anderson: diu q l’antecedent son les reaccions d’immaduresa, descrita
en la 2a Guerra Mundial, una reacció de tipus neuròtica davant l’estrès
de la rutina .
DSM-I: TP passiu-dependent i era subtipus de TP passiu agressiu. La
primera definició era un caràcter amb reaccions de desemparo,
indecisió i tendència a enganxar-se als altres com un nen petit depenent
dels pares q el sustenten.
DSM-III: ja es coneix com a TP dependent. Es canvien i s’afegeixen
criteris.
DSM-V: patró arrelat d’apego insegur i baixa autoestima associat amb
conductes dependents i submises.
Dependent.
9% PG, >20% en serveis d salut mental, 47% pacients ambulatoris. En
els manuals no es difereixen dades en homes i dones, però en clínica es
veu + en dones.
Dones.
Solem ser dependents de petits, però ens anem tornant independents.
A l’edat adulta pot afectar laboralment i socialment, tenint risc per
TDM.
En certes cultures la dependència de la gent gran (Xina) o d’un gènere
respecte l’altre (Islam) pot ser habitual.
Necessitat general i excessiva de que s’ocupin de tu q ocasiona
comportaments de submissió i adhesió així com temors de separació (5
o + fets):
- Dificultat per prendre decisions
- Necessitat q els altres prenguin responsabilitat
- Dificultat d’expressió de desacord
- Dificultats d’iniciar projectes
- Desig d’assolir protecció i suport
- Incomoditat de tenir pors de ser incapaç de cuidar-se
- Busca constantment relacions q li donin cura i suport
OBSESSIU-COMPULSIU
No tenen ni obsessions ni compulsions.
Recomanació: en parlar amb altres professionals, en comptes
d’usar terminologia del DSM-V millor usar CIE TP anacàstic.
Un gran % de persones amb TPOC tb tindran TOC.
Ser perfeccionista, minuciós, organitzat i competent, son altament
valorades en l’entorn laboral i ajuden als individus a progressar
ràpidament. Pocs amics de l’oci q significa pèrdua de temps
productiu. No solen cometre excessos ni solen arriscar-se.
Planifiquen, ordenen, classifiquen. Guarden objectes poc útils. No
tenen moltes relacions socials però cuiden als essers estimats.
Conductes desadaptatives q fan q molts dels comportaments es
tornin ineficaços i ineficients i pertorbin el funcionament.
Esquirol: primer q descriu TOPC.
Freud: mecanismes de defensa de l’aïllament son subjacents a
obsessions. La teoria psicoanalítica va hipotetitzar q tant el TOC de
l’eix I i el TOPC de l’eix II s’originaven durant la fase anal (1-3 anys)
degut a enteniment en el control dels esfínters inapropiats.
Reich: s’origina pq els pares havien estat massa rígids i punitius en
l’entrenament de control d’esfinters en la fase del
desenvolupament. Així el nen desenvolupa un super-jo molt
estricte.
DSM-I i DSM-III: personalitat compulsiva i trastorn compulsiu de la
personalitat.
DSM-II: personalitat obsessiva-compulsiva
DSM-III-R i DSM-IV-TR: trastorn obsessiu compulsiu de la
personalitat.
Obessiu-compulsiu
1% PG, 3-10% serveis de salut mental
50% + en homes
Relativament estable, però és difícil de predir. Empitjora amb
l’edat.
Es sol donar en societats desenvolupades, amb vida organitzada i
disciplinada. Cultura occidental.
Patró general de preocupacions per l’ordre, perfeccionisme i
control mental i interpersonal a expenses de la flexibilitat,
espontaneïtat i eficiència (4 o +):
- Preocupació per detalls, normes, horaris...
- Perfeccionisme q interfereix en finalització de les tasques
- Dedicació exclusiva al treball i productivitat amb exclusió
d’activitat d’oci i amistats.
- Excessiva terquedat, inflexible en temes de moral, ètica...
- Incapacitat per tirar objectes inútils
 - Es veu a si mateix socialment inepte, personalment poc
interessant o inferior als altres.
- Extremadament reaci a córrer risc personal o implicar-se en noves
activitats pq poden ser comprometedores.
- Trastorns afectius de tipus depressius (+ distímia o TDM)
- Trastorns ansiosos (fòbia social generalitzada)
- TP dependent
COMORBIDITAT - TLP (controvèrsia pq no porta molta informació)
- Clúster A (controvèrsia, no tenen ansietat ni son temorosos).
No sol haver comorbiditat amb TP obsessiu-compulsiu.
- Trastorn x fòbia social generalitzada: freqüent q hi hagi els dos
diagnòstics i q el trastorn sigui una manifestació del TP evitatiu. Es
sol considerar el mateix, el TAG és + generalitzat q la fòbia social
simple, però el TP encara és + genèric.es considera q hi ha una
DIAGNÒSTIC continuïtat entre fòbia simple – fòbia generalitzada – TP evitatiu.
DIFERENCIAL - Trastorn de pànic amb agorafòbia: evitació en trastorn de pànic
comença després de l’atac de pànic i varia en freqüència i
intensitat, mentre q l’evitatiu té inici temprà amb absència
d’estímuls desencadenants clars i un curs estable.
- TP dependent: busca q el cuidin i davant la crítica + submissió.
- TP esquizoide: no es preocupa per la relació social ni hi ha reacció
emocional.
- TP paranoide: soledat i excés d’alerta de l’evitatiu venen de la
intensitat sensació d’avaluació personal i baixa autoestima, el
paranoide vol autonomia i té expectatives de malicia envers els
altres).
INSIGHT
AVALUACIÓ Pautes per l’entrevista: empatia, evitar confrontació, transmetre
comprensió i protecció.
SCID-II, IPDE, MCMI-III, MMPI o CEPER
- Preocupat de forma no realista q l’abandonin.
Els 2 últims punts es solen donar en violència de gènere.
Oldham i Morris:
- Persones molt compromeses, prefereixen companyia, obeir,
demanen consell, amables i diplomàtics, emocionalment
constants, pateixen molèsties per complaure els altres, idealitzen
les parelles, se senten inferiors.
- TEA
- Trastorn d’ansietat sobretot per crisis d’angoixa amb o sense
agorafòbia
- Fòbia social
- Trastorn psicosomàtic
- TP límit (50% (discutible), Evitatiu (50%) i histriònic (30%).
No sol haver comorbiditat amb TPOC.
- TEA q cursa amb dependència de l’entorn
- Trastorns per angoixa i agorafòbia: la dependència es produeix
posteriorment a un atac de pànic. L’evitatiu té inici + temprà i
sense cap estímul diferenciat.
- TP Evitatiu: por al rebuig. Evitatiu tendeix a aïllament.
- TLP: por a l’abandonament, xò dependent tendeix a submissió i
TLP sol cridar atenció autoagredint-se.
- TP histriònic: tenen necessitat de ser reafirmats, xò l’histriònic
tendeix a demanda activa i teatralitat d’atenció.
Mala parella amb TP sàdic o antisocial pq es poden aprofitar, histriònic
no poden oferir tranquil·litat emocional, Evitatiu no donen fortalesa.
Bona parella amb obsessiu-compulsiu i paranoides pq els agrada
prendre decisions, narcisista pq els encanten els dependents. Si dos
dependents acaben junts i no son extrems, poden funcionar donant-se
suport.
Entrevistes i qüestionari.
- Relació a delegar tasques si no se sotmeten a fer el q ells
volen.
- Estil avar de diners, s’ha d’acumular diners per futures
catàstrofes.
- Mostra rigidesa i obstinació.
*el quadre + típic q sol haver rere la diogenes (extrem
abandonament d’autocura) és un TPOC.
Diferències a destacar entre DSM i CIE:
- CIE dona explicació de pq la persona te aquesta manera de
pensar (inseguretat)
- El criteri 8 del CIE recorda molt a les obsessions, això dificulta
diagnòstic diferencial entre TP anaclàstic i TOC
- Nom del trastorn.
Característiques bàsiques clíniques segons Shapiro:
- Estil de pensament extremadament rígid: son bons en tasques
tècniques i + deficients en aspectes + globals. Pateixen una
activa manca d’atenció, escolten i miren en excés.
- Forma d’activitat: s’absorbeixen en activitats.
- Pèrdua de realitat: es preocupa x coses q nomes semblen
improbables i absurdes, quasi delirants.
Criteris diagnòstics del TOC:
- Obsessions, compulsions, o ambdues.
- Obsessions i compulsions requereix molt temps
- Símptomes no s’atribueixen a efectes fisiològics de substància
- No s’explica millor per trastorn mental.
- TOC: presencia d’obsessions i compulsions, aquestes son
reconegudes com irracionals i provoquen malestar
significatius.
- TEA
- TA
- TP narcisista, esquizoide, histriònic, límit, paranoide,
antisocial, dependent i evitatiu.
- Síndrome diogenes (DSM: trastorn per acumulació)
- TP narcisista: pot ser perfeccionista però no autocrític. Son
generosos amb ells mateixos però no amb els altres. El TOPC
no ho és ni amb ell ni amb els altres.
- TP esquizoide: aïllament social igual xò provocar x incomoditat
de connectar amb les emocions i pq els representa pèrdua de
temps.
- TOC: anacàstic no té obsessions ni compulsions.
- Autisme: no es diagnostiquen mai junts.
Entrevista (SCID-II o IPD) i instruments d’autoinforme x TP general.
Fonts d’informació com l’observació.
Perry: perfeccionisme i ambivalència fa que l’entrevista sigui difícil.
Othmer i Othmer: hem de tenir en compte mostrar empatia.
FÀRMACS Tractament pels símptomes d’ansietat i depressió, i per irritabilitat per
la sobre-activació del SNA simpàtic.
Entrenament en relaxació amb o sense dessensibilització sistemàtica,
entrenament en habilitats socials, teràpies cognitives dirigides a
eliminar les suposicions i atribucions associades a l’ansietat, tècniques
d’exposició, millora d’autoestima, teràpia cognitiva-interpersonal
d’Alden.
Teràpia cognitiva de Beck: comprovació d’esquemes, suposicions i
pensaments disfuncionals. Dessensibilitzar. Habilitats socials.
SÍMPTOMES
PSICÒTICS
Determinants biològics i ambientals. Factors:
ETIOLOGIA - Genètics: heretabilitat. Concordança amb fòbia social major en
BM. La inhibició conductual és un factor de risc pel
desenvolupament posterior de problemes d’interacció social i les
pràctiques educatives dels pares poden influir. La sobreprotecció
afavoreix el manteniment de temors.
- Familiars: (Hudson i Rapee)
o Estil de criança infantil: perceben pares protectors
o Modelatge parental de l’ansietat social: si els pares
tenen ansietat social pot ser q ho ensenyin als fills.
o Limitada exposició a situacions socials: dèficit
d’exposició al grup d’igual disminueix interacció.
- Ambientals: experiències socials traumàtiques, rebuig dels iguals,
aïllament.
- Del desenvolupament: x demandes de la comunitat i per la
consciència d’un mateix i l’avaluació dels altres.
Entrenament en solució de problemes, entrenament en habilitats
socials, teràpia de valoració cognitiva de Wessler, Tractament cognitiu
conductual de Overholser i Fine (direcció activa, augment de
l’autoestima, foment de l’autonomia, prevenció de recaigudes).
Millon i Everly: influències ambientals: sobreprotecció parental,
deficiència en competir, seguiment de rols socials.
Beck i Freeman: començar per àrees deficitàries i comportaments
desadaptatius, manca d’habilitats x donar prioritats, manipular
temps, solucionar problemes i temor a cometre errors. Proposta
cognitiu-conductual:
- Establiment de programa de treball donant prioritat a
problemes i centrant-se en un cada cop.
- Entrenament en relaxació x reduir tensió i ansietat
- Entrenament en solució de problemes x establir prioritats i
escollir solucions.
- Control pensaments obsessius
- Programa d’activitats
- Full de registre de pensaments disfuncionals
- Entrenament en autoinstruccions
- Identificació de suposicions i substitució x idees racionals
- Augmentar empatia
Límit: no donen prioritat a tasques importants.
Rica: programa d’estalvi de temps (ordenar de + a – important).
Aprendre a delegar tasques
Evitar revisar les tasques
Dedicar temps a l’oci i descans.
No hi ha estudis q avaluïn l’eficàcia dels tractaments farmacològics.
+ probabilitat a tenir problemes cardiovasculars (hipertensió),
migranyes, ulceres i problemes neuromusculars.
Factors ambientals (Milon i Everly):
- Sobrecontrol parental: massa punitiu i inflexible. Similar a
hostilitat parental.
- Comportament compulsiu après: per por a les represàlies del
progenitor x evitar el càstig. A través d’aprenentatge vicari tb.
- Aprenentatge de responsabilitat: se’ls ensenyen
responsabilitats molt perfeccionistes.
NO ESPCF. TP DEPRESSIVA TP PASSIU AGRESSIU TP ORGÀNIC ALTRES CANVIS DE DSM-IV A
DSM-V
S’inclou x primer cop al DSM-IV. DSM-III-R: l’inclou dins el clúster C (decideixen eliminar-lo a partir del Es compleixen a causa TP autodestructiu Desaparició eixos.
DEFINICIÓ DSM-IV. d’una malaltia o canvi en (masoquista): anteposen les Esborrany molt
Descriu persones tristes, hiperresponsables i l’organisme de la persona. necessitats dels altres a les dimensional. + pagines q la
treballadores. Èmfasi de l’ús en 2a guerra mundial en l’àmbit militar. Es relaciona El + típic sol ser seves. Oldham i Morris: versió anterior.
amb trets de personalitat sadomasoquistes (psicoanàlisis). traumatisme - Atentes als altres Criteris TFH: edat de
Depressiu. Bon company: dependents i Passiu-agressiu. No bona parella amb obsessiu compulsu pq no entén cranioencefàlic. - No competitius diagnòstic disminueix de 6 a
autodestructius (pq accepten i deixen ser com la forma de vida, ni narcisista pq no vol canviar la seva vida, ni passiu Tipus: - Al servei dels altres 3 anys (diagnòstics es
son), obsessius compulsius (pq tenen agressiu pq els dos volen atenció, ni exigents com el límit ni histriònic. - Làbil - Paciència i tolerància dupliquen, i tb benefici de
ESTIL - Desinhibit - Irònics farmacèutiques).
perspectiva similar sobre els aspectes laborals Bona parella amb paranoide pq comparteixen desconfiança cap als
de la vida, xò poden tenir discussions pel q altres i dependent pq dona el suport q col. (frontalitzat) Agressiu - Ètics Nous criteris diagnòstics de
consideren correcte), depressius (veuen el mon - Apàtic - Etc. trastorns de risc de psicosis
d la mateixa manera xò necessiten una persona - Paranoide Es porten bé amb qualsevol. o antic EMAR q presenta
+ sociable i positiva). Mal company: antisocial, Però corren el risc de de complicades escales i
límit, narcisista i histriònic. buscar un company q significa la medicació dels
PREVALENÇA Poques dades. No hi ha dades fiables, mostres clíniques q varien de 2-19%. s’aprofiti o abusi d’ells (com pacients amb antipsicòtics.
l’antisocial). El narcisista Secció III amb model
GÈNERE Igual en homes q dones. Igual en homes q en dones.
sabrà rebre tot el q li ofereixi. alternatiu passa a apèndix B
CURS + vulnerable a depressió major i distímia. No és optimista, però existeixen poques dades. i ara només es categorial.
CULTURA TP sàdic: han nascut per S’opta per mantenir
manar. Solen assumir moltes definició categorial dels TP,
Patró permanent de comportaments i funcions Patró permanent d’actituds d’oposició i respostes passives davant
responsabilitats d’altres però s’inclou proposta
cognoscitives q s’inicia al principi de l’edat adulta demandes q exigeixen rendiment adequat (4 o +).:
persones. Poden deixar de dimensional en l’estudi.
i es reflexa en varis contextos (5 o + símptomes): - Resistència passiva a rendir en la rutina social i tasques laborals
costat l’ètica fent el possible TP específics segons model
- Estat d’ànim habitual: abatiment, tristesa, - Queixes d’incomprensió i ser despreciat pels demes.
per tenir poder. Oldham i dimensional: Antisocial: 6 o
desànim, desil·lusió i infelicitat. - Hostilitat i facilitat per discutir
Morris: +: manipulació,
- Concepció amb símptomes d’impotència, - Critica i despresa irracional per l’autoritat
- Poder natural inestabilitat, engany,
CRITERIS inutilitat i baixa autoestima. - Mostres d’enveja i ressentiment cap als companys
- Funcionen en hostilitat, assumpció de
DIAGNÒSTICS - Es critica, s’acusa o s’autodescalifica - Queixes obertes i exagerades de la seva mala sort
estructures de poder riscos, impulsivitat i
- Es preocupa per tot - Alternança d’amenaces hostils i repetiment
tradicionals. irresponsabilitat. Evitatiu: 3
- Critica, jutja i porta la contrària als altres. No apareix només en episodis depressius majors i no s’explica per
- Molt disciplinaris. o +: ansietat,
- Pessimista trastorn distímic.
- Valents. distanciament, anhedonia,
- Tendeix a sentir-se culpable.
- Agressius físicament. evitació d’intimitat. Límit: 4
Símptomes no apareixen exclusivament en Té algunes semblances amb paranoide, però no és tant fort: tendeix
- Els agrada l’acció i o +: labilitat emocional,
transcurs d’episodis depressius majors i no a portar la contrària i a estar de mal humor, son pessimistes i es
l’aventura. ansietat, inseguretat x
s’expliquen per presència de trastorn distímia queixen per tot, desanimen als altres, resistència passiva i critiquen
- Grans impulsos sexuals i separació, depressió,
(es diferencia pq la distímia no és TP). els esforços dels altres.
inclinació per lo físic. impulsivitat, assumpció de
COMORBIDITAT Semblança amb trastorn distímic (DSM-V). - TEA: no fer diagnòstic si els símptomes s’expliquen per trastorn
- Gran control riscos i hostilitat.
Vulnerabilitat a desenvolupar trastorn depressiu distímic o nomes apareixen en transcurs d’episodi depressiu.
d’emocions. Narcisista: complir
major o distímic. (30%)
- Poden semblar grandiositat i cerca
- Trastorn x consum de substàncies (18%)
insensibles. d’atenció. Obsessiu-
D. DIFERENCIAL Diferenciar del TP histriònic, límit i dependència.
Bona parella amb compulsiu: 3 o +:
Ús d’antidepressius x donar energia i optimisme Entrenament en assertivitat, establiment de vincles de col·laboració dependents, autodestructius i perfeccionisme rígid,
FÀRMACS (depenent del pacient). des de l’inici, reestructuració dels esquemes bàsics. evitadores. Si es obsessiu perseverança, evitació de la
Promoure autoeficàcia i canviar interacció compulsiu pot afavorir q la intimitat, afectivitat
passiva a activa. Estratègies cognitiu- relació duri (a no ser q violin restringida. Esquizotípic: 4
conductuals x canviar el comportament i les normes morals). No bona o +: desregulació cognitiva i
conseqüències. parella amb límit, paranoide, i perceptiva, creences i
Pèrdua de suport emocional en la infància fa q Inestabilitat parental, escissió familiar (conflicte permanent, els nens obsessiu compulsiu. Tampoc experiències inusuals,
ETIOLOGIA abandoni la cerca de suport patern. agafen paper de mediadors), rivalitat entre germans, variabilitat histriònics pq poden provocar excentricitat, afectivitat
Desenvolupen sentiment de desesperança. apresa, no hi ha un comportament assertiu (Perry i Flanery: no ha gelosia. restringida, distanciament,
Entrenament en indefensió. Reforç de tristesa après mai aquestes conductes, ansietat excessiva evita reaccions Es podria incloure dins el desconfiança.
com a identitat: es senten ineficaços. Pèrdua de assertives, càstig anticipat disminueix q actuï assertivament). clúster A.
si mateix: se sent buit.
 TRACTAMENT
 Tractaments biològics:
o Psicofàrmacs (antidepressius, ansiolítics, eutimitzants, antipsicòtics). Útil x disminuir Falta evidència x dir q realment la psicoteràpia funciona, hi ha una gran dificultat en la validació de les
símptomes però x canviar estructura de personalitat. diferents psicoteràpies proposades ja que:
o Electroconvulsicoteràpia - Encara hi ha ambigüitat en el diagnòstic
o Estimulació magnètica transcranial - Gran comorbiditat amb trastorns de l’eix I i II.
 Psicoteràpia: element fonamental. - Manca de manualització de la intervenció i d’instruments
o Cognitiu-conductual - La base dels estudis clínics aleatoritzats és difícil de seguir: assignació a l’atzar, doble cec, grup
o Psicodinàmica control.
CONCEPTES o Sistèmica (es basa en les relacions entre persones del nucli familiar. El tractament és basat - Dificultat d’avaluar els canvis
en el context de com es relaciona amb els altres). TLP és el q + dades fiables tenim.
GENERALS
L’objectiu de la teràpia és modificar la identitat del pacient, i per tant pot provocar + ansietat durant el
transcurs d’aquest. Ha de ser força estructurada i amb recolzament continuat. Aconseguir una bona
adhesió terapèutica i tractar les conductes de risc (sobretot TLP), establint uns límits clars. Els objectius
s’han de plantejar a llarg termini.
Es centra en les creences errònies. Pretén modificar les creences considerant q així hi hagi canvis Tècniques:
emocionals i conductuals. Útil pel clúster C. Paranoide: reduir sensibilitat de crítica + entrenament en HHSS.
- Conductisme: aturada del pensament i exposició - Esquizoide: exposició a tasques socials + entrenament en HHSS
- Cognitivisme: resolució de problemes, control del pensament. - Esquizotipic: control d’estrès + entrenament en solució de problemes i HHSS
Pilars bàsics: - Antisocial: control ira i impulsos + entrenament en conductes prosocials
- Promoure observació dels pacients automàtics negatius o distorsionats - Límit: control impulsos i emocions + entrenament en solució de problemes i HHSS
- Identificar creences irracionals q mantenen els pensaments automàtics negatius - Histriònic: control de conductes seductores + regulació emocions
PSICOTERÀPIA - Rebutjar creences irracionals - Narcisista: distorsió cognitiva de si mateix + entrenament en habilitats de comunicació
COGNITIU - Reemplaçar creences irracionals x d’altres + adaptatives. - Evitatiu: exposició de conductes evitatives + entrenament HHSS
- Dependent: foment d’autoestima + entrenament en assertivitat
CONDUCTUAL - Obsessiu: augment expressió emocional + presa de decisions.
TP Evitatiu: exposició a situacions temudes, aconseguir aliança terapèutica, control de pensaments automàtics negatius, entrenament en assertivitat, entrenament en habilitats socials.
TP límit:
- Teràpia dialèctica conductual (Linehan): + important. Mostra millores en taxa de suïcidi. Millora l’eficàcia interpersonal, regula emocions, augmenta tolerància al malestar intern, incrementa l’autocontrol.
Consta de 4 fases: 1. Treballar el descontrol conductual sever (1 any) amb teràpia individual (1h), grups psicoeducatius (2,5h) i atenció telefònica. 2. Treballar la desesperació emocional amb tractament d’estres
posttraumàtic, TCC d’exposició i reelaboració del significat del trauma, i poden assistir a grups d’autoajuda. 3. Resoldre problemes de la vida. 4. Capacitat sostinguda x gaudir. Necessitat de fer un contracte
TERÀPIA COGNITIU- terapèutic (acudir a teràpia, reduir conductes suïcides, habilitats socials). El motor principal és: aquesta conducta s’apropa o t’allunya de les teves metes? Teoria: solució de problemes, entrenament en
CONDUCTUAL habilitats socials, presa de consciència (Zen: aprendre a controlar la ment sense jutjar impulsivament), habilitats per tolerar el malestar, regulació emocional, conducta suïcida.
- Teràpia d’esquemes de Young: per a pacients difícils (dificultat en identificar emocions i sentiments, problemes, dif. x establir bona relació terapèutica). Integradora de diferents models. Es basa en els
esquemes primerencs desadaptatius (consideracions sobre un mateix estables i sòlids q provenen de la infància i generen distorsions cognitives, disfuncions emocionals i conductes desadaptatives). 4 esquemes
bàsics (desconnexió-rebuig: ningú em satisfarà, experiència de separació / deteriorament d’autoestima i actuació: creure q no funciona amb èxit, sobreprotecció / límits deteriorats: deriva d permissivitat en
família / inclinació envers els altres: al servei dels altres, origen familiar d’acceptació condicional, obté aprovació / sobrevigilància i inhibició: excessiu control d’impulsos. Processament dels esquemes
primerencs desadaptatius: rendició davant l’esquema (esquema autosacrifici), evitació de l’esquema (esquema de fracàs), compensació de l’esquema (esquema imperfecció/vergonya).
Freud diu q nomes les persones amb trastorn neuròtic podem ser tractades amb psicoanàlisi. Les psicosis diu q no pq no son accessibles. Avui en dia es considera q si q es pot amb adaptació del model clàssic, i és
recomanat. La modificació de les emocions genera modificació de conducta (a la inversa q el cognitiu conductual). La teràpia es fa cara a cara, es fa poca transferència, el terapeuta dirigeix els aspectes importants,
sessions en programes 2-3 per setmana.
- Psicoteràpia focalitzada en transferència: integració de la representació de l’objecte, la modificació de les defenses i la resolució de la difusió de la identitat mitjançant anàlisi de transferència. Entrevistes
diagnòstiques (estructurals), devolució i negociació del contracte, contracte (pot ser modificat si s necessita tractament), tractament. Es sol tractar l’aquí i l’ara, no experiències biogràfiques. Tractament de
mínim 2-3 anys.
o Otto Kerbenerg: es basa en la transferència. Centrat en TLP buscant la seva causa psicològica. Diu q l’estructura s’estableix x fixació de l’etapa de separació-individuació. Manca d’integració del self,
TÈCNIQUES no ben estructurat i li costa regular emocions. Objectes significatius fan referència a com està estructurat l’inconscient dels individus. Predominen mecanismes de defensa d’idealització-devaluació
PSICOANALÍTIQUES q provoquen difusió de la identitat. Els mecanismes de defensa son els d’escissió (separar el q es bo del q es dolent). Això tb seria típic de psicosis i clúster A. El q difereix clúster A de TLP es la
conservació de judici d’insight. Identificació projectiva: nen petit te gelosia del germà petit, i per això li trenca les joguines, l’altre al final l’acabarà no estimant pq està complint el fet q no l’estimi.

- Psicoteràpia de mentalització: deriva de teories de attachment de Bowly. Existim i després pensem. Procés x entendre la ment i la dels altres x donar sentit i anticipar les accions de cada un. Implica la capacitat
de contenir, regular, experimentar i donar sentit a les emocions i sentiments.
o Estructura límit: en situacions d’alta càrrega emocional no integren el self. La teràpia augmenta la capacitat de mentalitzar inclòs en situacions estressants.
 o No interpreta la transferència.
o Tècnica de la MBT: crear context interpersonal q faciliti la comprensió dels estats mentals i identifica conjuntament amb el pacient, patrons de mentalització exitosos i fracassats i treballar a partir
de les hipòtesis formulades sobre aquests. Tècniques desaconsellades: focalitzar en d’insight, evitar associació lliure, mètode socràtic, q el terapeuta mostri la prevalença d la seva capacitat
d’introspecció, no dir q jo crec q penses X, sinó q el pacient posi paraules als seus pensaments i sentiments.
Intenten tractar la simptomatologia associada però no l’estructura de la personalitat.
Quasi q nomes hi ha dades sobre psicofàrmacs en TLP.
La farmacologia sense psicoteràpia no té sentit.
Efectivitat dels tractaments biològics segons TP:
- Alt potencial: dependent, obsessiu-compulsiu, Evitatiu
- Potencial mig: narcisista (quan fa quadres depressius), límit (en moments psicòtics), histriònic
(quadres d’esfera afectiva), Esquizotipic (fenòmens delirants i alteració de percepció).
- Baix potencial: paranoide, esquizoide i antisocial.
Tractament clúster C: mateixos fàrmacs q síndromes ansioses i depressives.
- Inhibidors demonoaminooxidases: poden causar efectes 2aris greus.
- Tricíclics (imipramina, clomipramina): no tenen efectes secundaris greus. Generen sequedat boca,
menys concentració.
TRACTAMENTS - ISRS: fluoxetina, paroxetina, citalopram
BIOLÒGICS - Inhibidors selectius de recaptació de serotonina i noradrenalina: venlafaxina, fluvoxamina,
duloxetina. Es consideren la 1a elecció x tractar ansietat.
- Benzodiazepines.
Tractament clúster A: antipsicòtics
- Neurolèptics a dosis baixes. Actuen sobre receptors de dopamina (bloqueig de D2, balanç
dopamina/serotonina). Poden generar efectes extrapiramidals (parkinson).
- Medicaments amb efectes anticolinèrgics (akineton) x evitar els efectes secundaris anteriors.
- Nous antipsicòtics: risperidona, olanzapina. Generen alteracions metabòliques. Augmenten pes
associat a hipertensió, diabetis, + risc de mort precoç.
Exclusiu a TP Esquizotipic i pot ser q TLP.
Tractament clúster B:
- Histriònic i narcisista eficaç tractar símptomes depressius.
- Antisocial no sol respondre. Es pot usar liti o carbamazepina i nous eutimitzants controladors
d’impulsos.
- Límit: antidepressius, antipsicòtics, ansiolítics, eutimitzants (estabilitzen estat d’ànim).
Eutimitzants:
- Liti: nomes trastorn bipolar pq disminueix episodis maníacs i depressius i te intensitat i durada. No
serveix en la fase aguda pq ha de prendre antidepressius.
- Carbamazepina
- Àcid valproic: efectes secundaris
- Nous: tropiramat, lamotrigina, pregabalina
Ansiolítics benzodiacepines:
- Mecanismes d’acció: fixació sobre receptors BZD específics.
- Efectes primaris: sedació / disminució d’ansietat
- Efectes secundaris: somnolència, caigudes a gent gran, dependència tolerància. No efectes
secundaris durs, però a llarg termini poden disminuir capacitats neurocognitives.
Tractament de toxicòmans:
- Antabús: amb alcohol senta fatal
- Metadona: tractar heroïna. Es pren via oral. Disminueix risc de punxar-se.
- Anticraving (acomprasat): menys ganes de consumir alcohol i cocaïna.
Molts pacients amb TLP tenen comorbiditat amb consum de substàncies.
Model centrat en el símptome: si una persona se sent trista se li dona antidepressiu, sense mirar a quin
clúster pertany. Dimensions afectiva (antidepressius), impulsiva (eutimitzants, castració química),
cognoscitiva (suspicàcia, antipsicòtics).
Altres tractaments biològics de TP:
- Estimulació magnètica transcranial: estimula còrtex cerebral focalment i indolorament. Alterativa a
TEC q no requereix anestesia, pot ser util en clúster C i límit. No s’ha de fer fora l’àmbit experimental.
- Teràpia electroconvulsiva: en depressió greu amb simptomes psicòtics, mania resistent,
esquizofrènia, resistent. Comorbiditat amb TP empitjora pronòstic a TEC. Efectes secundaris
importants (amnèsia). No proves favorables al TEC en TP.
- Lobotomia: cirurgia estereotàxica. No és com es coneix avui en dia. S’usa en TOC resistent, depressió
major resistent i agressivitat. No molt útil.
*Diferències entre TB II i TLP:

TM: conjunt de símptomes i signes, conjunt de trets desadaptatius, exigeix anàlisi biogràfica i avaluació longitudinal.
Trastorns personalitat: patrons desadaptatius de pensaments, sentiments, percepcions i conductes que s’inicien a l’adolescència o principi d’edat adulta, que es mantenen al llarg del
temps i a través de diferents situacions. Importància de la cultura. Solen valorar com a positius aquests comportaments. Egosintònic i egodistònic. Tractament difícil i costós. 11-23% PG
(1 de cada 4) independentment d’educació i nivell socioeconòmic. 50% pacients psiquiàtrics tenen TP. 15% hospitalitzats ingressa per TP. La resta el pateix comòrbid.
Història: 4 temperaments hipocràtics (melancòlic/pessimista, sanguini/optimista, colèric/irritable, flegmàtic/apàtic. 4 humors corporals: bilis negra, sang, bilis groga i flegma. Indicaven
descobrir les bases biogenètiques de la personalitat. Kant concreta més els tempraments. Wundt és el primer en establir model dimensional. S. XIX: Pinel, Esquirol, Rush i Pritchard. Janet
i Freud i Janet defineixen trets psicològics associats a la histèria (precursora del TP histriònic). S’aparta l’orientació psicoanalítica i es busca enfocament ateòric i descriptiu. S’afegeixen
criteris diagnòstics específics i es posen a un eix separat (eix II). Canvis al DSM per incrementar validesa de les categories del TP incorporant dades empíriques.
Kretschmer: buscava correlacions entre la constitució corporal i personalitat i/o patologia. Tres tipus somàtics: pícnic (ciclotímic), astènic (introvertit) i atlètic (viscós), i un quart displàsic.
Sheldon: va descriure dimensions per caracteritzar a tothom. 3 dimensions físiques: endomorfisme, ectomorfisme i desomorfisme. Temperaments: visceroctonia (afecte), somatotonia
(agressivitat), cerebrotonia (retraïment).
Pavlov: estímul-organisme-resposta. SN ens dona la resposta (excitació i inhibició). Bases biològiques.
Components de la personalitat: mescla de factors temperamentals [(biologia), 4 dimensions: busca novetat, evitar dany, dependència de recompensa, persistència / Big Five:
neuroticisme, extraversió, apertura a l’experiència, amabilitat, responsabilitat] i caracterològics [(ambient), inclou esquemes].
Àrees afectades: cognició, afectivitat, funcionament interpersonal i control d’impulsos.
Aspectes genètics: GRUP A: trastorn esquizotípic de la personalitat i esquizofrènia / GRUP B: trastorn límit i antisocial / GRUP C: sistema límbic altament excitable i reactiu (evitació)
S’estudia: conducta, tipologia de pensament i llenguatge, interacció amb el terapeuta o transferència, escales (com a complement).
Avaluació: considerar cronicitat, estabilitat i inici. Ús d’entrevistes estructurades i instruments d’autoinforme (baixa concordança kappa entre entrevistes, autoinformes i judicis clínics).
Si que hi ha concordança a TP per evitació i menys per TOPC. 80% que te TP en sol tenir un altre. Importància de l’anàlisi funcional.
Tractament: difícil. Ha de ser prolongat, ampli, coherent i centrat en l’adhesió del pacient. El que té més eficàcia és el tractament conductual.
Teràpia farmacològica: no sol ser eficaç. Liti útil per conducta agressiva, anticonvulsivants per inestabilitat emocional, irritabilitat i impulsivitat. Antipsicotics per símptomes psicòtics.
Ansiolítics per ansietat.
Teràpia conductual: centrada en conductes problemàtiques específiques. Disminuir símptomes, modular dimensió temperamental de la personalitat, reduir el deteriorament en el
funcionament social i laboral, modificar el caràcter o els esquemes de la personalitat.
Mischel: canvis personals en el cicle vital imprevisibles des de les teories psicomètriques. La naturalesa depèn del context en alguns trets. (interaccional-situacionista-anàlisi
factorial/estudi molecular).
Eysenck: major consistència en la forma de ser de cadascú. Trets característics que configuren la identitat. (trets-objectivació / global a predisposicions estables). Exageració de
constitució biològica.
Escales:
 Trastorn personalitat: SCID II, IPDE
 Avaluació dimensional: Neo, EPQ, 16 PF, Millon
 Avaluació psicodinàmica: OPD, KPDS
Personalitat normal vs anormal: criteris ideals de salut, estadística, ideologia i cultura (context), patiment personal.
Eix I: trastorns clínics i altres problemes objecte d’atenció / Eix II: trastorns de la personalitat i retard mental / Eix III: malalties mèdiques / Eix IV: malalties mèdiques / Eix V: avaluació
de l’activitat global. Eix I i II no son tant diferents, interaccionen. S’ha de tenir en compte l’estat i tret d’allò adaptatiu i desadaptatiu.
Estigma doble a nivell social i professional.
Psiquiatria-Clínica: subjectes sans / subjectes malalts (prototips).
- Model categorial: classificar (nosologia) en categories concretes (DSM i CIE). No quantifica (característiques superficials). Ateòric. Grup d’individus. Racional, a priori: comitè
d’experts que no sempre es posen d’acord. Poca flexibilitat (un individu pertany només a una categoria). Les decisions clíniques son dicotòmiques (si/no). Avantatges: llenguatge
universal, pragmatisme (facilita elecció de tractament i presa de decisions), proporciona informació sobre el curs i pronòstic, defineix grups homogenis. Desavantatges:
arbitrarietat del diagnòstic, provisionalitat del diagnòstic, comorbiditat no les explica.
DSM-IV-TR: Grup A: estranys o excèntrics / Grup B: teatrals, volubles o impulsius / Grup C: ansiosos o temorosos / No especificats: passiu-agressiu i depressiu / DSM-III-R: autodestructiu
i sàdic.
DSM-V:
A) Patró permanent i inflexible a mínim 2 àrees (cognició, afectivitat, afectivitat interpersonal, control d’impulsos):
B) Patró inflexible en amplia gama de situacions.
C) Provoca malestar clínicament significatiu o deteriorament sociolaboral. (antisocial es el que més mal fa però no li causa malestar)
D) Patró estable i de llarga duració (inici adolescència / principi edat adulta.
E) No atribuïble com a conseqüència d’un altre trastorn mental.
F) No es deu a malaltia mèdica o substàncies.
3 seccions:
 Secció I: introducció conceptes bàsics.
 Secció II: trastorns amb criteris.
 Secció III: trobem el model alternatiu dimensional.
Psicologia-Investigació: sense símptomes, símptomes lleus, moderats o greus.
- Model dimensional: estudien característiques individuals per quantificar. Estructura de la personalitat comuna a tothom i son la combinació dels trets que canvien. Grup de
símptomes. Empírica o estadística (anàlisi factorial). Alta flexibilitat (el mateix individu té puntuacions per cada dimensió). Ús per investigació (la no arbitrarietat dels criteris
augmenta la validesa). Model alternatiu dimensional del DSM-V.
MODELS dimensionals:
 Eysenck: 1r model dimensional. Ve dels tempraments (SNC). PEN  segons la dimensió en la que et trobes, es defineix el trastorn. Ho separa bastant, i sempre hi ha molts pacients
amb esquizofrènia que puntuen alt en neuroticisme. Anàlisi factorial. Les escales de temperament i personalitat no van per separat. Neuroticisme/estabilitat emocional (sistema
límbic), introversió/extraversió (SRAA i escorça, arousal), psicoticisme/normalitat (alteració homeòstasi SNC)  trastorns d’ansietat i afectius (IN), i trastorns d’impulsos (NE).
Esquizofrènia (IP), maníac-depressiu (PE).
 Costa McCrae  BIG FIVE (NEO Amabilitat Responsabilitat). Extraversió/introversió, amabilitat/oposicionisme, responsabilitat/falta de responsabilitat, adaptació/neuroticisme,
apertura a l’experiència. Antecedent al NEO-PI (neuroticisme, extraversió, obertura). Existeixen patrons.
 Claridge  la limitació del model dimensional és pensar que una dimensió sigui lineal. Pot haver salts qualitatius. No nega la linealitat.
o Intensitat + FR + FP = pèrdua de l’equilibri del sistema = TP
o Temperament i expressió del a personalitat  estatus dual (el que ens defineix / el que indica a quin tipus de fenotip o alteracions tenim vulnerabilitat).
 Cloninger  avalua personalitat normal i patològica. Teoria biosocial. Busca de novetat, evitació del dany, dependència de recompensa. Dopamina en activació, serotonina en
inhibició, noradrenalina en manteniment. Personalitat basada en el temperament (hàbits, sistema límbic) i caràcter (sistemes cognitius, hipocamp i neocòrtex). Si tenim un excés
de determinades dimensions, tens un patró de risc per emmalaltir amb determinats patrons.
 Nou model dimensional del DSM-5:
o S’ha eliminat la distinció entre eix I i II i ara és secció 2 (SGeneral de TM) i també s’inclouen en la S2, on hi ha un grup de psicòlegs que proposen un model híbrid: la natura
és dimensional, i les matrius que es combinen donen a lloc a prototips de TP.
o Introdueix constructes molt més psicològics com l’exploració i descripció del self.
o Els TP estan caracteritzats en funcionament de la personalitat (alteració del self i dels altres) i trets de personalitat patològica (depèn de quin predomini més, determinarà
el TP).
 Criteri A: nivell 0 (poc/cap deteriorament), nivell 1 (algun deteriorament), nivell 2 (deteriorament moderat), nivell 3 (greu deteriorament), nivell 4 (extrem).
 Self:
o Identitat: JO, AUTOESTIMA, REGULACIÓ D’EMOCIONS
o Autodirecció: META, CONDUCTA, MENTALIZACIÓ
 Interpersonal:
o Empatia: COMPRENDRE I APRECIAR, I SER CONSCIENT DE LES ACCIONS
o Intimitat: RELACIONS SATISFACTÒRIES, RECÍPROC, BENEFICI MUTU
Escala del nivell de funcionament de la personalitat: fins a nivell 4.
 Criteri B: trets de personalitat patològica. 5 dominis i 25 facetes. Canvi de paradigma, de buscar el diagnòstic global a explorar al menys els 5 dominis per
caracteritzar el pacient. Avaluació psicomètrica (inventari de personalitat per DSM-5).
o Afecte negatiu vs estabilitat emocional / neuroticisme vs estabilitat
o Desapego vs extraversió / introversió vs extraversió
o Antagonisme vs amabilitat /oposicionisme vs amabilitat
o Desinhibició vs escrupolositat / irresponsabilitat vs responsabilitat
o Psicoticisme vs lucidesa / apertura vs conservadorisme
 Articulació del nivell de deteriorament en el funcionament i de trets de personalitat patològics.
Es defineixen com a patrons de trets maladaptatius prototípics, no com malalties.
De la secció categorial només es retenen 6 TP i no 10: clúster A (esquizotípic), clúster B (antisocial, límit, narcisista), clúster C (evitació, obsessiu compulsiu).

ALTRES MODELS:

 Model de vulnerabilitat: es basa en estudis psicosexuals de Freud. No és possible desenvolupar TM sense conèixer la personalitat del subjecte. Patoplastia: la personalitat modela
l’expressió del TM. Model de complicació: impacte agut o permanent d’un TM sobre la personalitat. La personalitat és un constructe estable però dinàmica alhora. Debat biològic-
ambient: anys 60. Els TM poden ser compresos des d’un punt de vista social. Triomf de la psiquiatria biològica: avanç en neurociències, es demostra que el cervell té alguna cosa
a veure amb la conducta anormal. Repte des de la psicologia (Eysenck): critica l’aplicació directa des del model mèdic en l’esfera psicològica: no hi ha malalties mentals sense
dependents a la normalitat. Dona importància a la biologia per comprendre les variacions psicològiques. Emergència de la psicologia clínica: influenciada per la psicologia
acadèmica, preferència per la línia conductual.

INSTRUMENTS DIAGNÒSTICS

 TP: SCID-II IPDE  model categorial SCID-II: entrevista clínica estructurada per TP del DSM-IV
 Avaluació dimensional: NEO, EPQ, 16PF, Millon, MMPI MMPI-II: qüestionari més utilitzat en clínica i investigacions.
 Avaluació psicodinàmica: OPD, KPDS

DSM-V: CLUSTER A: rars i excèntrics / CLUSTER B: dramàtics i emotius / CLUSTER C: ansiosos i temorosos. DSM 4 trastorns de salut mental a l’eix I excepte discapacitat intel·lectual i
trastorns de la personalitat (eix II). Ara estan a l’eix I i això suposa que cada vegada es diagnosticaran menys perquè s’avaluaran més els símptomes i no com és la persona.
Els TP considerats entre psicosis i neurosis. Clúster A + proper a psicosis, i clúster C + proper a neurosis. Clúster B al mig.
Clúster C és el més discutible en formar dels TP pq: és el + prevalent (10% PG, 50% PC). Associat a un pitjor pronòstic en tractament de qualsevol trastorn mental de l’eix I (per tant un TA
q s’acompanya d’un TP de clúster C, voldrà dir q serà + difícil de tractar.
- Son els únics TP q considerem q tenen símptomes d’ansietat.
- Son MOLT comòrbids amb trastorns d’ansietat. Hi ha barreres molt petites entre TA i diagnòstic de clúster C. El TPOC podria estar dins del TOC i els altres dos fins trastorns
d’ansietat.
Clúster B, junt amb TLP, son els q amb + freqüència es veuen a la pràctica clínica.
Diferència entre por i ansietat:

- Por: existència d’objecte amenaçador que desencadena reacció desadaptativa i la intensitat es relaciona amb l’estímul. Innat i connatural.
- Ansietat: no objecte amenaçant. Reacció i intensitat no es relacionen amb el desencadenant.
o Defensa evitativa
o Defensa depenent
 Nou model dmensional TP esquizotípic TP narcisista TP límit TP antisocial TP evitatiu TP obesssiu-compuldiu
SELF Identitat Autoconcepció Comparació excessiva Autoimatge pobre, Egocentrisme, Baixa autoestima amb Sentit de si mateix deriva
distorsionada. Expressió amb els demés. inestable, associada a autoestima derivada de autoavaluació de sentir- del treball i productivitat.
emocional no congruent excés d’autocrítica, poder personal. se inferior i vergonya.
amb context o sentiment de buit,
experiència interna. dissociació.
Autodirecció Metes irreals. No nomes Obtenció d’aprovació. Inestabilitat en metes. Objectius en base a Estàndards poc realistes. Dificultat per completar
internes. satisfacció personal. tasques i assolir
objectius.
INTERPERSONAL Empatia Dificultat per entendre No capacitat de Capacitat disminuïda. Falta de preocupació pels Sensibilitat a la crítica o Dificultat per entendre i
impacte i males identificar necessitats Sentir-se menyspreat. demés i no remordiment. rebuig associat a apreciar les idees.
interpretacions. dels demés. inferència negativa
distorsionada.
Intimitat Dificultat per Relacions superficials per Relacions properes Incapacitat per relacions Reticència a involucrar- Interès social secundari
desenvolupar relacions regular la seva intenses, inestables i íntimes. Explotació per se amb les persones. al treball.
íntimes, associada a autoestima. conflictives marcades relacionar-se.
desconfiança i ansietat. per desconfiança i por a
abandonament.
TRETS PATOLÒGICS Desregulació cognitiva i Grandiositat (aspecte de Impulsivitat Manipulació Ansietat (afectivitat Perfeccionisme rígid
perceptiva l’antagonisme), busca (desinhibició), (antagonisme), engany negativa), distanciament (escrupolositat),
(psicoticisme), d’atenció (aspecte de assumpció de riscs (antagonisme), (desapego), anhedonia perseveració (afectivitat
excentricitat l’antagonisme). (desinhibició), hostilitat irresponsabilitat (despego), evitació de la negativa), evitació
(psicoticisme), (antagonisme), (desapego), impulsivitat intimitat (desapego). intimitat (desapego),
distanciament inseguretat de separació (desinhibició), afecte restringit
(desapego), desconfiança (afectivitat negativa), insensibilitat (desapego).
(desapego), creences i ansietat (afectivitat (antagonisme), hostilitat
experiències negativa), labilitat (antagonisme),
(psicoticisme), afectivitat emocional (afectivitat assumpció de riscs
restringida (desapego). negativa), depressió (desapego).
(afectivitat negativa).
ESPECIFICADORS Afecte negatiu (ansietat, Antagonisme Psicoticisme Psicopatia primària, trets Afecte negatiu Afecte negatiu (ansietat).
depressió). (manipulació, falsedat, (desregulació cognitiva i de baixa ansietat, (depressivitat, ansietat
insensibilitat) i afecte perceptiva). retraïment (desapego), per separació, submissió,
negatiu (depressió, busca d’atenció suspicàcia, hostilitat).
ansietat). (antagonisme).
*Introdueix una nova perspectiva, tot i que segueix la forma clínica actual.