TEMA 2B – Comunicació No Verbal

Introducció a la comunicació no verbal

Es conforma pels elements comunicatius que no estan presents en el llenguatge verbal. Ex: gestos, mirada,
postura, com ens vestim, l’aparença. És més habitual en persones de nivell cultural baix, en dones i en nens

Les 4 claus principals de la CNV:

Anteriorment es considerava la CNV com quelcom tan sols inconscient, se’n van adonar que també hi ha
una part conscient, que es pot entrenar i millorar.

1. Més enllà de l’expressió d’aspectes emocionals, irracionals o inconscients

- Part inconscient i automàtica – difícil de controlar. Més emocional. Ex: les persones que menteixen,
es posen nervioses i per tant es toquen el nas o es tapen la boca. Si estàs nerviós, mous la cama.
- Part conscient – hi ha una intenció/voluntat i cert nivell de domini. Es pot entrenar. Ex: el to de veu,
la manera de vestir, ....

SPOILER: La gran majoria de psicòlegs utilitzen roll playings, per avaluar habilitats de comunicació verbal i
no verbal, aquesta és la més tradicional. La limitació principal és que el pacient tan sols practica amb el
terapeuta, la qual no seria lla més convencional que e trobaria el pacient en una situació de vida
quotidiana. Una segona limitació és l’espai, es fa en ell despatx del psicòleg, cosa que és un lloc molt
limitat, la vida real presenta espais i situacions molt més complexes.
Elevada validesa externa ecològica és un avantatge de les tec immersives de la realitat virtual.
Les tecnologies immersives com la realitat virtual ens serveix per entrenar elements de CNV. Entrenament
d’habilitats socials de comunicació, ex maneig de les emocions. Ambient d’entrevista de treball, haig
d’interactuar amb l’entrevistador, l’app registra dades del meu comportament i em dona un feedback de
com ho he fet. Avantatge: alta validesa i tenir accés a aquestes dades, el feedback, que d’una manera més
tradicional és més difícil accedir. També ens donen informació del parallenguatge, no el que dic sinó el com
ho dic (to de veu, paraules per minut, ...)

El metavers, “mons virtuals de caràcter social, xarxes socials immersives però en R.virtual” ens serveix per
interactuar amb les persones reals, dintre d’ambients virtuals. Em puc crear el meu propi avatar, pot ser un
grup de pacients o un de sol. S’utilitza des del propi psicòleg fins el pacient, és a dir, tots entren en aquest
metavers. Ex: podem viatjar a diferents mons virtuals com per exemple un tren, inclús podem crear el
nostre propi espai, i puc viatjar jo i el meu pacient i allà practiquem les habilitats, els dos junts. També
s’utilitza per tècniques de relaxació, el terapeuta veu davant seu els pacients amb els seus avatars i dona les

1
instruccions de tècniques de relaxació, una classe en el metavers. La principal diferència entre metavers i r.
Virtual és la incorporació dels altres membres en aquesta teràpia.
Actualment s’utilitza el metavers per 2 propòsits:
- Practicar tècniques de relaxació
- Posem en pràctica les habilitats de comunicació verbal i la no verbal

En pacients psicòtics de grau lleu, estable. També en autisme, entrenem habilitats socials, comunicació
verbal i no verbal, i aspectes relacionats amb la Teoria de la Ment

Vídeos immersius 360º

vídeos gravats en 360 graus que els podem utilitzar en r. Immersiva. Utilitzat en persones amb ansietat
social, especialment en persones que tenen por a parlar en públic. Gravem a la persona des del punt de
vista de l’audiència, gravem la seva actuació. Utilitzo la r. Virtual i es podrà veure a si mateix com parla, com
es mou,.... s’utilitza en fases inicials de intervenció psicològica, en finalitzar-la també així es pot veure el
progrés que ha tingut.

2. Impacte emocional i informatiu

- Especialment quan es trenquen les regles o la CNV s’oposa a la CV. Ex: quan algu em parla i esta
mirant a un altre lloc
- La comunicació paradoxal: dic una cosa (contingut) però la forma que ho dic (CNV) és
completament diferent – famílies disfuncionals. Situacions en les quals la cnv és contrària a la
verbal. Ex: estic content, però en vd estic mirant avall, to de veu fluix, ...

3. Fort impacte en el que interpretem en un acte comunicatiu

El fort impacte que té la CNV quan volem interpretar el contingut de l’acte comunicatiu.
Regla d’Albert Mehrabian: molt utilitzada, en un acte comunicatiu, el que jo interpreto procedeix: verbal
(7%), paraverbal (38%), cinèsia (55%). Un 7% del que interpreto procedeix del que em diuen i un 93% de la
CNV. Es refereix a situacions en les que la CNV és contrària a la CV, i sobretot en aspectes afectius,
emocionals.

4. No hi ha un diccionari de la CNV
Quan parlem de CNV, no hi ha un diccionari tal qual, unes regles acadèmiques com sí seria el cas de la CV.
No hi ha una relació directa entre una senyal no verbal i significat. Dependrà més de característiques
personals, contextuals i internes.
2
 1. Antecedents en l’estudi de la CNV
DARWIN
Posa les bases de l’estudi de la CNV “la expressión de las emociones en el hombre y en los animales”.
- Considera que les expressions d’emocions són innates, universals (es dona per igual i de la mateixa
manera per a tothom) i es realitza a través de la CNV.
- Les emocions tenen un valor adaptatiu i ajuden a la supervivència – alguns elements son comuns en
els primats i els humans.
- Persones amb autisme i TDAH, tenen dificultats per identificar les emocions.
- Manifestacions físiques evidencien un estat intern

C. LOMBROSO
- Aproximació poc científica però antecedent de la CNV
- A partir de característiques físiques, per ex: el rostre, pretén predir el comportament criminal. Va
poder identificar fins a 6 tipus de perfils de delinqüents
- Va analitzar fotografies de rostres de persones preses per tall de trobar trets comuns de personalitat
(pòmuls desenvolupats, altura de la mandíbula, front petit, etc. )
SPOILER: Pq és un dels pares de la CNV? va identificar diferents tipus de criminals i cada un té una sèrie de
característiques físiques i atributs psicològics.

Classificació de criminals:
- Criminal nat: insensible, impulsiu, sense remordiments. Lo pitjor de lo pitjor
- Boig morral: astut, antipàtic, vanitós, egoista
- Delinqüent epilèptic: gandul, destructiu, agressiu i vanitós
- Delinqüent passional: actua per raons nobles, per una sèrie d’ideals. Si tenen remordiments
- El boig: alcohòlic, histèric i mattoide. Diferencia entre el boig delinqüent, relacionat amb trastorns
més greus, i el delinqüent boig, que es torna boig quan està tancat.
- Delinqüent ocasional
Dona pas a prejudicis, racista, classista, té moltes limitacions. El seu model no es científic i està força
desfasat.

KRETSCHMERR i SHELDON
Determinats tipus de personalitat/temperament en funció de l’estructura corporal
Tipologies de Scheldon:
- Endomorf (tou): depenent, relaxat, amistós, còmode, extravertit
3
 - Mesomorf (atlètic): dominant, actiu, agressiu, fort, persistent
- Ectomorf (prim): aïllat, fràgil, pensatiu, tímid, introvertit.
WATZLAWICK i BATESON
- Antecedents de la teoria/ teràpia sistemàtica
- Relacionen el tipus de comunicació en el nucli familiar amb patologies mentals.
- Defineixen la comunicació paradoxal: les paraules, contingut, contradiuen les accions, forma.
- La confusió porta a desenvolupar trastorn e salut mental.

2. Funcions principals de la CNV

Michael Argyle, funcions primàries
SPOILER + EXEMPLES
1. Expressió d’emocions: actituds, emocions, estat psicològic, etx. A través de les expressions facials,
rostre, les mans i el parallenguatge també. Ex: cara de sorpresa. És molt provable que la majoria de
vegades es doni de manera inconscient. S’utilitzen els vídeos 360º
2. Transmetre actituds interpersonals: quina actitud tinc jo en relació a l’altre persona. Podem trobar
una actitud de col·laboració o oposició, gust/disgust, aprovació/desaprovació, etc. Ex: si es una
personal de la família, la bombolla personal és més petita en comparació a una persona que no
conec. Si em parlen i em miren fixament també em revela informació com d’agressivitat o de
dominància.
3. Regulació comunicativa: marca el ritme i la interacció (direcció de la mirada, volum de la veu, etc).
Regula i estructura un acte comunicatiu: estructurar una conversa, torns de mantenir una conversa,
diàleg, ... Ex: per saber quan es el torn de pregunta i no trepitjar-nos: el to de veu (acabo el torn i
vaig baixant el to per donar pas a l’altre), la mirada (quan jo parlo miro a l’altre persona, quan acabo
el meu torn pq parli l’altre, retiro la mirada per donar pas a l’altre. de manera automàtica i
involuntària).
4. Presentar la personalitat: la roba i accessoris (mostrar la personalitat i estatus o ideologies),
distància interpersonal (invadim l’espai personal 🡪 egocèntric, dominant, ...), moviments, trets
físics.
5. Formar una primera impressió, a través d’aquesta presentació
6. Referencial/ informativa: és més habitual utilitzar la CV, però en casos també fem servir la CNV. Ex:
una persona que està lluny, no vull cridar, i per dir-li que vingui li faig el gest amb la mà. Somriure
enlloc de donar les gràcies.

La interrelació entre la CV i la CNV pot ser de diferents tipus: SPOILER

4
 - Repetir o confirmar el que s’està dient (congruència). Ex: dic adeu i faig el gest amb la mà
- Substituir el component verbal, coses que son impossibles o difícils de verbalitzar. Ex: persona que
està lluny i hi ha molt soroll, no arriba el CV i li dic que sí o OK amb les mans
- Emfatitzar o complementar (habitual al expressar aspectes emocionals). Ex: quan sents ràbia o ira,
ho dius i els elements no verbals ho emfatitzen
- Contradir (incongruència, confusió i incomoditat) pot generar confusió però també ens dona
informació que anant bé serà la veritat de l’altra. dic una osa però el meu llenguatge no verbal diu
una altra. Ex: si volem enganxar a una persona mentint, ens fixarem en els elements CNV que no pas
els verbals. Si està nerviós o inquiet es toquen el nas, desvien la mirada, es tapen la boca, però
sobretot de cintura avall (moure cames, moure peus, posició, ...)

Vídeo Teresa Baró

“és més fàcil mentir amb les paraules i més difícil mentir amb el cos”
- Nerviosisme, dubte, tensió, incomoditat 🡪 temor de ser descobertes perquè saben que oculten algo
- Veu (parallenguatge): necessitat d’aclarir la veu, inflexió en la veu al pronunciar algo que no es cert
(baixem la veu), temblor de la veu (la por ho provoca), excés d’entonació, les “muletilles”, lentitud,
pauses, tragar saliva
- Cara: observació de les microexpressions facials, canvi sobtat de l’expressió facial, posar-se vermell
o suor, frotar-se les mans, tocar-se el front, contracció dels llavis
- Cos: moviment de tancament 🡪 necessiitat de protegiir-se, moviment lleu que indiqui voluntat de
anar-sen 🡪 incomoditat, respiració ràpida, tocar-se el coll 🡪 estrès i incomoditat, tocar-se el cabell
per darrera el coll, mans: punys tancats, creuament de braços amb mans amagades, manipulacions
(gestos adaptadors)🡪 balancejar l’activació emocional (rascar-se, agafar un objecte, ...)

3. Classificació de la CNV SPOILER+ EXEMPLES

Hi ha 7 tipus de comunicació no verbal segons Knapp:
3.1. Cinèsia
Es composa dels gestos, moviments corporals (mans, cap, malucs), expressió facial, la mirada, el contacte
visual i la postura (Ekman i Friesen). 5 subtipus d’elements cinètics: SPOILER + ex
- Emblemes: equivalen a una paraula, oració o concepte – té un significat per si mateix i substitueixen
la CV. N’hi ha d’universals, s’utilitzen igual a arreu del món (vull menjar, tinc gana 🡪 referència a
qüestions biològiques). Ex: dic ok amb la mà, dir que sí amb el cap, saludar, despedir-se, ensenyar el
dit del mitg, demanar silenci (dit a la boca). N’hi ha altres que són específics de la cultura (demanar

5
 la compte d’un restaurant, saludar amb dos petons, “em vull suïcidar” 🡪 amb una pistola, amb una
soga, amb una espasa)
- Il·lustradors: remarquen o amplifiquen el missatge verbal – no substitueix la CV, de manera més
inconscient, involuntària. Ex: moure els braços, les mans, .... com en salvame deluxe
- Mostres d’afecte: a través de l’expressió facial (alegria, por, ira, fàstic, sorpresa i tristesa)
- Adaptadors: no tenen funció comunicativa- control emocional. Inconscients i involuntaris, gestos
per controlar rel nerviosisme, l’activació emocional. Ex: mossegar-se les ungles, tocar-se les mans,
moure un boli
- Regulaldors: iniciar, mantenir i regular l’acte comunicatiu – torns de paraula. Ex: mirada o contacte
ocular🡪 quan xerro mantinc el contacte, quan callo per donar pas a l’altre retiro la mirada (en
trucades telefòniques ens solapem perque aquest no hi és)

3.2. Conducta tàctil

Contacte físic vinculat a un missatge: és fonamental en nadons i durant els primers anys de vida, mentre
que a l’adultesa s’ha d’utilitzar amb cautela. Ex: abraçar en un funeral sí és apropiat, el metge quan toca el
seu pacient dient “no et preocupis l’operació anirà bé”.
Hi ha una sèrie de regles implícites que quan es trenquen genera incomoditat. Una és el poder (més poder,
més ben vist que et toqui ell primer), una altra el gènere home toca a dona, i les professions en els quals en
segons quin context també és adequat aquest contacte.

Vídeo Teresa baró:

Errors a tocar una persona
- Nens: els molesta que els toquem el cap i el cabell. En algunes cultures pot arribar a ser una falta de
respecte. No se’ls ha d’obligar a acceptar les carícies, sobre tot dels adults.
- Adolescents: no obligar-los, respectar l’espai que necessiten
- Adults: pot inclús resultar inadequat o invasió, dependrà del grau de confiança que tinguis amb
l’altre persona. Ex: tocar la panxa d’una embarassada, fregar per consolar, abraçades per consolar, ...
Com saber si estàs molestant:
- A persona a la que vols abraçar no es mou
- S’aparta lleugerament o desvia la mirada
- Interposa objectes
- Cos tancat i rígid
- El somriure pot ser d’amabilitat, però serà falsa
Consells:
6
 - Observa el comportament de l’altre abans de fer cap gest
- Pregunta si t‘hi pots acostar
- No insisteixis, respecta a l’altre si no vol contacte
- No li retreguis “ai Bueno només era una carícia home”
3.3. Característiques físiques (estàtiques)
Relacionats amb l’aspecte físic, l’olor corporal (ensumar la mà al saludar), el color de la pell (pell fosca dona
pas a prejudicis, però ens dona informació, ja sigui errònia o no), l’altura, l’estructura corporal, etc.
Ajuden a crear unes primera impressió, que pot acabar sent correcte o no, però ens donen una idea
d’aquesta.
Ex: “quant has tardat d’etiquetar-me de gordita i simpàtica “ Ted talk🡪 això seria una classificació a partir de
les característiques físiques.
Ex: Les persones que tenen una cara infantil, simpàtica, és més probable que en un judici tingui penes més
baixes o inclús surtin exclosos.

Les característiques clau per donar informació a un altre són:

- Lla raça, dona certs atributs majoritàriament negatius
- E gènere, influeix a l’hora d’interpretar.
- Altura. Sobretot els homes alts tenen més probabilitat d’accedir un càrrec elevat
- Persones amb atractiu físic també tenen més possibilitats d’aconseguir treball

3.4. Parallenguatge
Senyals vocals no verbals que es donen en un acte de la parla (no el què diu, el contingut, sinó ell com, la
forma en la qual ho dic).
Factors que donen informació de l’altre persona, de la personalitat:
- Volum de veu. Info de l’estat d’ànim. Ex: parlo de manera forta i segura, em mostro més dominant
- Prosòdia, l’entonació: ex en els telenotícies no es fa
- Fluïdesa (ritme, velocitat, pauses). Ex: fluix i lent podria estar deprimit
- Segregació vocal (mhm, aha, etc). La funció seria fàtica, per mostrar que el canal segueix obert
- Vocalitzacions (badalls, sospirs, riure, etc). Si començo a xerrar i algú badalla, em dona informació
de la situació, pude està cansat o el que dic no és interessant

Els elements del parallenguatge regulen la comunicació (per ex: el to de veu), revelen actituds i mostren
estats afectius (ansietat, depressió, tristesa, nerviosisme, etc)

7
Amb pacients amb por a parlar en públic o ansietat social funcionen molt bé les sessions de la realitat
virtual. Ex: la sessió que va fer l’Anna a classe, et diuen en que flaqueges del parallenguatge (to de veu,
entonació, paraules per minut, velocitat, ....)

3.5. Proxèmia
Ús i percepció de l’espai físic durant un acte comunicatiu.
1. Conductes territorials: control i senyalització (marcar) el territori🡪 els llibres sobrer taula, posició oberta
en el tren, el silló és de la mama, etc
2. Espai personal (bombolla invisible), varia en funció de molts factors. Si entren dins d’aquest espai
personal la tendència es moure’ns per recuperar-lo. 4 tipus d’espais
- Íntim (30 cm): parella
- Personal (45 -120cm): amistats i família
- Social (des de 120 cm): professional, companys de feina, ...
- Pública (des de 3.60 metres): conferència

3.6. Artefactes
La roba, perfum o accessoris (estatus social) que utilitzem tenen un fort impacte en les primeres
impressions

3.7. Factors de l’entorn

Elements que no formen part de la comunicació com a tal, però que poden influenciar-la (mobiliari, llum,
temperatura, disposició des objectes, etc.). molts psicòlegs treuen la taula que hi ha entre psicòleg i pacient
per mostrar proximitat, empatia, .... Sobretot en l’àmbit educatiu infantil és té molt en compte la disposició
del mobiliari.
Ex: flip classroom, modifica el procés d’aprenentatge. El que abans es feia a l’aula “xerrar i info teòrica”, ara
es fa com a tasques a casa. A classe es fa el que abans es feia a classe, els deures, treballs en grup, ..
Ex: smart classroom, classe intel·ligent dirigida a afavorir comunicació entre els estudiants per afavorir
noves metodologies d’aprenentatge

SPOILER: 4 grans marcs tèorics q expliquen l’ad del llenguatge. on posen l’accent cada una

8
 1. Teoria conductista
- El llenguatge no és diferent a les altres conductes i, per tant, s’ha d’aprendre. Per complex que sigui
no deixa de ser una conducta que s’ha d’aprendre.
- L’agent d’aprenentatge és l’entorn i l’adquisició dels hàbits verbals es pot explicar a partir de les lleis
d’aprenentatge clàssiques (imitació, reforçament positiu o negatiu, associació estímuls, etc)
- Es centra en les conductes observables i s’evita l’estudi de les representacions mentals. Per ells no
és científic estudiar el pensament, emocions, intencions, ... només tenen en compte la conductat ja
que és observable

John B Watson
Dos lleis d’aprenentatge que expliquen l’ad del llenguatge en l’infant:
- Condicionament clàssic: adquisició i comprensió del vocabulari. L’infant associa el nom de la
paraula “significant” i s’associa aquest al significant, a la idea a través de l’estimulació i la repetició
d’aquest per part dels pares per exemple.
- Imitació: regles gramaticals. S’adquireix la gramàtica per l’observació i la imitació dels seus pares.
Per ell el pensament era una cosa subvocal, un llenguatge verbal per ell.
Limitació: la creativitat i productivitat del llenguatge on queda? Lo de crear paraules inventades que no han
sentit mai. Això no es pot explicar a partir d’aquestes dues lleis. Una persona que no té aquesta capacitat
de reflexionar sobre el llenguatge no té pensament 🡪 erroni

B. F. Skinner
- Condicionament operant: la conducta verbal s’adquireix a partir de contingències de reforç (+ o -) i es
moldeja gradualment. Per ex: “aba” enlloc d’aigua. En aquest moment els pares poden donar-li l’aigua però
dient-li que es diu aigua, per tant es forma aquest reforç positiu. A través d’un munt de repeticions, ells
pares molldejen les paraules fins que ells infants t’ho diuen bé. 1. Diu paraula, 2. donen reforç, 3. paraula
correcta, 4. aproximacions per a que digui la correcta

SPOILER Limitacions:
- no pot explicar lo complex que es el llenguatge humà.
- no pot explicar la creativitat del llenguatge humà
- no pot explicar la precocitat del llenguatge humà. Si anem tant pas a pas i tant moldejant, tardaríem
Mètode audiolingua: mètode basat en teories conductista i s’aplica en l’aprenentatge d’un segon idioma,
estranger. La memorització és clau, es basa en escoltar i repetir.

9
SPOILER: Posen l’accent de l’aprenentatge en l’entorn

2. Teoria lingüista
Resposta i crítica directe a Skinner i els problemes de la seva teoria - Chomsky
Teoria metal·lista que sorgeix de la mà de Chomsky, com a resposta i crítica als autors conductistes.
Chomsky preguntava
- Per què els nens inventen frases i diuen coses que no han sentit abans?
- Perque aprenen el llenguatge tan ràpidament?
- Per què el llenguatge oral s’aprèn sense una instrucció explícita?
- Per què es donen les mateixes etapes en totes les llengües?

Important! 🡪 Observa que en tots els nens d’arreu del món, com pot ser que les etapes en l’adquisició del
llenguatge són les mateixes i apareixen en les mateixes edats. Ex. Les primeres paraules apareixen quan
tenen 1 any d’edat en qualsevol part del món.

SPOILER: Posa l’accent en els aspectes innats, genètics. S’adquireix una estructura més profunda, a la
gramàtica incorporada de forma innata Arriba a la conclusió Si hi ha les mateixes etapes i terminis, serà
que tenim alguna cosa innata per el fet de ser humans i per això sempre es manifesta igual

TEORIA GRAMÀTICA GENERATIVA O TRANSFORMACIONAL – Chomsky

Important dif entre paràmetres i principis, primers invariables i innats i elsl altres poden evolucionar,
variar en funció dels seus variants
- Els éssers humans disposem d’una capacitat innata i universal per parlar, gràcies al dispositiu
d’adquisició del llenguatge: LAD (lenguage Adquisition device)
- El LAD permet explicar la gramàtica universal: regles gramaticals (prinicpis) que es donen en totes
les llengües perquè estan en la nostre genètica. Ex: que tots els idiomes disposen de Subj + Verb +
Obj
- A través de la interacció en una comunitat determinada se’n deriven les regles concretes d’una
llengua (paràmetres). Cada idioma ho adapta de la seva manera, Principis gramaticals concrets d’un
idioma. Ex: el gènere està present en tots els idiomes, però cada idioma ho utilitza a la seva manera,
català ho diferencien en tots els objectes, en canvi en l’anglès no es fa
- SPOILELR dif entre: Competència lingüística i realització lingüística. Estructura més profundes, les
regles universals gramaticals – principis de la gramàtica // com jo parlo en la meva vida quotidiana,
com un idioma agafa els principis, els fa seus i els adapta -- paràmetres
10
 - La gramàtica universal s’activa al estar en contacte amb una llengua, a través de la interacció social

Període crític en l’adquisició del llenguatge - Lennberg

Malgrat disposar del LAD, si l’adquisició del llenguatge no es produeix abans del final de la pubertat, no
serà possible adquirir-lo en una forma completament funcional 🡪 dèficits a nivell morfosintàctic i pragmàtic.
Ex: nens salvatges, que han desaparegut i que mai han interactuat amb les persones, mai s’ha activat la
gramàtica universal.

3. Teoria cognitiva
SPOILELR: posa l’accent en els processos interns, mentals, cognitius, d’intel·ligència de la persona

Basada en la teoria de Jean Piaget

- Interès en els processos mentals que condueixen a l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge
- Ell llenguatge és producte d’un conjunt d’habilitats cognitives més generals (no és innat no es
separa de les altres funcions cognitives – dif amb la linguista)
- Fruit de la dialèctica entre el nivell de funcionament cognitiu (factors interns) i ell seu entorn
(factors externs)
- El llenguatge és producte del desenvolupament del pensament i la intel·ligència
- Desenvolupo habilitats cognitives, requisit imprescindible per adquirir el llenguatge
Obres:
● El llenguatge i el pensament en el nen:
Els infants parlen sols o amb els altres però sense tenir-los en compte. Per Piaget això no és utilitza rel
llenguatge d’una manera adequada. Fa un estudi sobre això:
- Baixa el llenguatge egocèntric i augmenta la parla socialitzada (hi ha una intenció comunicativa i una
intenció d’adaptar-se a l’interlocutor) 🡪 a partir dels 4 anys
- Descentralització cognitiva: capacitat de posar-nos mentalment en la perspectiva de l’altre, el
mateix que el que coneixem com la Teoria de la ment, als 4 anys també. Important per el correcte
dsnvp del llenguatge

● La formalització del símbol en el nen

Funció simbòlica: capacitat per representar mentalment la realitat- 2 anys- imprescindible per el dsnvp del
llenguatge.
4. Teoria de la interacció social
SPOILER: Posen l’accent en lla interacció social, els pares guien als nens a l’adquisició del llenguatge
11
 - L’origen es situa en els treballs de Vigotsky
- El llenguatge és una activitat social i cultural generada per una sèrie de regles que s’aprenen al
interactuar amb els altres.
- Naixem amb 4 funcions mentals: atenció, sensació, percepció i memòria – a partir de la ZDP, zona
de desenvolupament pròxim assolirem el dsnvp del llenguatge
- Allò après, s’acaba interioritzant i construint com un procés intern: Nivell interpsicològic i nivell
intrapsicològic

TEMA 4
1. Hipòtesi de Sapir – Worf
La llengua influeix, afecta o determina la manera de pensar dels seus parlants? La llengua afecta la
manera d’entendre i percebre el món?

Versió forta: la llengua determina el pensament i, per tant, aquest és impossible en infants, persones amb
afàsia, etc. A més, parlants amb una mateix paraula per a dues entitats físiques diferents no podrien
percebre-les com a diferents.

Versió dèbil: la llengua no determina però si facilita certs processos cognitius i formes de pensament –
Evidència científica actual. Depenen de l’idioma puc categoritzar el món d’una manera o d’un altre, certs
processos cognitius que puc dsnvp més o menys depenent de les caract del nostre idioma.

SPOILER Ex: tipus d’ex i dsnvp - dins versió dèbil

1. Orientació espaial: la llengua pot facilitar el desenvolupament d’habilitats cognitives com és l’orientació
espaial. Una tribu d’Austràlia, dintre del seu lèxic no tenen l’esquerra i dreta, utilitzen els conceptes
nord-sud-est-oest

2. Concepció del temps: idea abstracta que els humans hem de construir a través de la llengua. Si
ordenem les fotos de quan érem petits fins a que som grans, ho faríem en ordre d’esquerra a dreta i
lineal. Però no tothom té aquesta concepció. Una persona àrab, com que escriuen de dreta a esquerra
(ells escriuen així, per tant, està força relacionat amb el llenguatge, en com escrivim i el lèxic, com
verbalitzem 🡪 en tots els exemples pro ho he posat aquí pq si).

Depenent de la nostre concepció que tenim del temps, pot tenir un impacte en la nostra qualitat de
vida. En els nostres hàbits de vida é a veure amb lla concepció que tenim del temps. Nosaltres tenim
12
 molta diferència en el temps entre present i futur, però en altres països el futur no està tan llunyà del
present, és pràcticament el mateix i tenen hàbits més saludables, estalvien molt més, etc. Això es deu a
les característiques de la llengua.

3. Ús i categorització dels números: hi ha tribus que no tenen en el seu lèxic els números. Utilitzen altres
termes com: pocs, bastants i molts. Aquests estan bastant limitats ja que per exemple no tenen
mètodes científics, matemàtiques, tecnologia científica, ...

Parlants de certs idiomes poden ser molts més bons en les mates com per exemple els asiàtics. És
més possible que donades les característiques numèriques del seu idioma, siguin millors en
matemàtiques. Ex: cubs blancs- valor de 1, cubs vermells – valor de 10 🡪 representa el numero 37,
els xinus farien 3 vermells i 7 blancs. Americans farien 37 blancs.

4. Percepció dels colors: fa que siguem més ràpids o lents a l’hora de reaccionar. La divisió de l’espectre
de colors (món visual) varia en funció de la llengua. Ex: els russos utilitzen conceptes molt diferents per
nombrar el blau clar i el blau fosc. Per ell es com si fossin colors totalment diferents, per nosaltres no
deixa de ser blau. Gràcies al lèxic que, afecta a la velocitat de percepció.

5. Diferències gramaticals (NO DE LÈXIC), fa referència al gènere: hi ha idiomes com el català que
diferencien el gènere en tots els objectes. Per altra banda tenim l’anglès o l’armeni, en els qual no es
marca el gènere. Això té repercussions, aquí el relativisme lingüístic intervé si donem connotacions a
una paraula en funció si és masculina o femenina. Ex: un alemany descriu un pont com a delicat, bonic,
elegant – ja que el tenen com a femení, però en castellà el defineixen com a fort, robust, llarg, estable –
ja que el tenim com a masculí.

6. Descripció d’events: implicacions en l’atenció i lla memòria – testimonis oculars en un judici. posem
més o menys atenció a les coses que passen, depenent de les característiques del nostre idioma. Ex:
algú ha trencat un gerro. En anglès sempre es marca el subjecte “en Jaume ha trencat el gerro”, es
marca qui ho ha fet. En castellà podríem dir “el gerro s’ha trencat” no és necessari remarcar el subjecte,
ens fixem més en l’acció que ha passat que no pas qui l’ha protagonitzat. en casos de judici es possible
que en l’anglès siguem més culpables

TEMA 5
1. La sordceguesa
13
Discapacitat sensorial consistent en la pèrdua combinada de l’audició i de la visió (per extensió també la
llengua/parla) 🡪 el 95% de la informació sensorial que ens arriba és a través de la vista i oïda

Dificultats en:
- Percepció i interpretació de l’entorn: no coneixen què està passant al seu voltant
- Comunicació: capacitat de relacionar-se amb altres.
- Habilitats d’aprenentatge: de la llengua i altres habilitats bàsiques

En funcions de l’edat/ moment d’adquisició s’identifiquen 3 grups:

- Congènits: no han vist n escoltat mai (en un inici no saben com ens comuniquem la restat de
persones)
- Adquirits: vida normalitzada i, al llarg de lla vida, es veuen afectades. Sollen disposar de
coneixements i habilitats prèvies. A través d’un accident, per exemple.
- Envelliment: deteriorament de la vista i l’oïda fins que desapareixen
🡪 les persones sordcegues son de gran heterogeneïtat 🡪 però ells principals sistemes de comunicació que
utilitzen són tàctils

2. Sistemes de comunicació tàctils SPOILER

- Alfabet dactilològic: és el més utilitzat. Les lletres s’escriuen a la palma de la mà. Cada signe equival
a un fonema. És relativament semblant a la parla oral
- Llengua de signes recolzada: la llengua de signes es realitza sobre la mà. La dif és que el signe es
refereix a un objecte o a una cosa, pel contrari en l’alfabet cada senyal equival a una lletra. El saben
utilitzar bé aquelles persones que van perdre primer l’audició i després lla visió.
- Objectes referents: objecte significatiu per indicar un espai, una persona o una acció. Ex: els hi
donem una cullera quan són petits, la palpa i ho té associat a l’acció d’anar a menjar. Pallpa una
esponja, significa i associa gràcies a la repetició, que s’ha d’anar a banyar
- Tadoma: els sons s’interpreten a través dels moviments dels llavis i de la vibració de les cordes
vocals. Ex: Posen la mà en el rostre de l’altre persona de manera que amb els dits pugui tocar ells
llavis, el nas, la mandíbula, o inclús el coll.

3. El cas Helen Keller

14
 - Als 19 mesos d’edat perd la vista i l’oïda (ja balbucejava) i comença a utilitzar altres canals
sensorials (tacte i olfacte) – mon de sensacions però no pensaments.
- Als 5 anys s’adona que és diferent als altres, els qualls utilitzen la boca per comunicar-se
- Als 7 anys disposaven d’uns 60 signes
- Any 1887: la mare contactat amb l’escolla Perkins per a sords i s’assigna una professora: Anne
Sullivan

Adquisició del enguattge / pensament

- Anne Sullivan comença ensenyant-li el sistema dactilològic (va començar lletrejant noms de
paraules que feien referència a objectes habituals en el seu dia a dia d-o-l-l). No sabia que les coses
tenen un nom, no disposava de la funció simbòlica
- 5 d’abril del 1887 es produeix el pas al món simbòlic de llenguatge (bomba d’aigua del jardí, la
profe li anava repetint el nom d’aigua cada vegada que ella la tocava, fins a assolir aquesta
associació). Es gestos simbolitzen objectes del món real.
- Als 10 anys aprèn a llegir i escriure
- Any 1890: ús del mètode Tadoma per adquirir ell llenguatge oral.

SPOILER: el mètode que Sullivan va fer que pogues arribar a parlar era una barreja entre alfabet dactilològic
i el Tadoma. 1. Keller posava la ma a la cara de Sullivan i ella produïa un fonema, 2. dsp de verbalitzar-lo
utilitzava el dactilològic per tal que associés el so amb el gest. 3. En la mesura del possible Keller verbalitzés
el so, però ella no havia verbalitzat mai, aquí intervé la profe per moldejar el so fins que l’emetés lo mes
semblant possible al so real

15
16