TEMA 4: PENSAMENT I COGNICIÓ SOCIAL.

METACOGNICIÓ I
TEORIA DE LA MENT

1. Metacognició
Cognició social: integració de processos que permeten la interacció entre subjectes de la
mateixa espècie.

- En l’ésser humà → depèn de l’intercanvi de senyals socials que permeten l’obtenció

d’info sobre les altres persones involucrades
- Permet l’existència d’una realitat compartida entre les persones (Labbé et al., 2019)
- Fa referència a com pensem sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i el seu
comportament

Metacognició → finals dels 70’s

Metacognició: activitat mental mitjançant la qual els estats o processos mentals es

converteixen en objecte de reflexió

Processos:

- Metamemòria: pensar en estratègies per recordar (Tulving i Madigan, 1969)

o Tret característic de l’esser humà = capacitat de tenir memòria de la seua
pròpia memòria
- Metacomprensió: pensar sobre la comprensió
- Metaatenció: pensar sobre les condicions de l’atenció
- Flavell (1971): coneixement sobre la cognició

Objectiu= conèixer, controlar i autorregular el seu funcionament intel·lectual

Implica:

- Tenir consciència de les fortaleses i debilitats del nostre funcionament intel·lectual

- Tenir consciència dels errors de raonament que cometem
- Probabilitat → al incrementar el nivell metacognitiu d’una persona → millore
aprenentatge o execució

Metacognició → directament relacionada amb funcions executives (Quiroga, 2016)

Página 1 de 8
Funcions executives: conjunt de capacitats cognitives necessàries per a controlar i
autoregular la pròpia conducta (lezak, 1982, Bauermeister, 2008)

- Associades al lòbul frontal (àrees prefrontals), connexions recíproques amb altres

zones del còrtex cerebral i estructures subcorticals
- Depenen de 3 tipus de funcionament:
o Memòria de treball
o Flexibilitat mental
o Autocontrol

Constructe tridimensional que abarca:

- Consciència: coneixement estable i conscient sobre la cognició sobre 1 mateix

- Regulació: control, autoregulació i monitorització (supervisió) de les destreses
cognitives
- Avaluació dels processos cognitius propis: avalua la implementació de les estratègies i
grau d’assoliment de la meta cognitiva

Aspectes primaris:

- Coneixement sobre la pròpia cognició:

o Coneixement declaratiu: factual =‘saber què’
o Coneixement procedimental = ‘saber com’
o Coneixement condicional o contextual = ‘saber perquè’ una estratègia
funciona i saber quan utilitzar-la
- Control del comportament del procés intel·lectual
o Avaluació dels resultats, planificació de les activitats cognitives → regulació

Variables que intervenen:

- Variables personals: cadascun dels individus s’apropa al coneixement i ho estructura

d’una determinada manera
- Variables de tasca: implica formes de fer, procediments diferents i graus de dificultat
- Variables d’estratègia

Procediment d’estudi

- Informes verbals
- Entrevistes, qüestionari retrospectius

Página 2 de 8
ÀMBITS D’APLICACIÓ

Aprenentatge

Objectiu:

- Tenir consciència d’allò que s’experimenta, pensar sobre el propi pensament

- Habilitat de conversar amb un mateix sobre el procés d’aprenentatge
- Grau major d’aprenentatge significatiu i autonòm
- Aprendre a controlar el procés d’aprenentatge implica ser capaç de sotmetre els
propis processaments mentals a examen conscient per controlar-los eficaçment

Entrenament metacognitiu per a l’esquizofrènia (Universitat de Hamburg, Alemanya, Steffen

Moritz i Todd Woodward, 2007)

- Variant de la teràpia cognitiva-conductual per tractar els biaixos cognitius,

atribucionals i dèficits en Tª de la ment que es basen en l’infraestructura cognitiva que
contribueix a la formació d’idees delirants
- Coadjuvant amb teràpia farmacològica

Pensament replet de biaixos, distorsions, creences irracionals; intrínseques al pensament

Creences irracionals, paranoides i deliris → resultat d’una avaluació negativa exagerada

sobre els altres i les situacions

Objectiu MCT:

- Canviar l’infraestructura cognitiva de la ideació delirant

- Aprenentatge reflexiu: maneig símptomes psicòtics en pacients diagnosticats de
malaltia mental
- Aumentar consciència dels errors i biaixos cognitius típics de l’esquizofrènia → poden
crear falses creences fins convertir-se en deliris
- Impulsar a reflexionar críticament per alterar el seu repertori de solució de problemes
i habilitats de raonament

Estratègies de processament permeten:

- Identificar i afrontar errors cognitius i metacognitius (que poden formar deliris) a

partir d’habilitats metacognitives d’observació de les creences i pensament
- Prevenció la recaiguda psicòtica

Página 3 de 8
 2. Teoria de la ment
‘El cervell és una maquina predictiva encaminada a reduir la incertesa de l’entorn’

Def. Capacitat cognitiva específica d’entendre als altres agents intencionals (creences i
desitjos) per interpretar les seves ments

- Relacionada amb el desenvolupament de l’autoconsciència i auto-regulació

Elements fonamentals ToM:

- Empatia: perspectiva multidimensional

o Processos emocionals: sentiments de simpatia i preocupació ‘orientats a
l’altre’ ; compartir estat emocional d’un altre
o Processos cognitius: capacitat per posar-se en el lloc d’un altre ; adoptar el
punt de vista psicològic d’un altre
o Qüestionari: Interpersonal Reactivity Index (IRI)
- Interacció social: èxit social d’una persona dependrà de la seua habilitat en detectar
els processos cognitius i emocionals d’altre
- Neurones espill: s’activen quan veuen accions o emocions que realitzen els altres;
imiten la conducta observada
- Empatia motora: tendència automàtica a imitar i sincronitzar les nostres expressions
facials, vocalitzacions, postures i moviments amb els d’altra persona
o Produïda per l’activació de l’escorça temporal superior i de les neurones espill

Página 4 de 8
AVALUACIÓ

Creences de 1r ordre → Resultats ‘tasca de la falsa creença’ (Baron-Cohen, 1985)

- Xiquets entre 3 i 4 anys → capaços de superar la tasca verbal

o Distingeixen fàcilment entre el que ha passat i el que els demés creuen que ha
passat
- 86% xiquets amb Síndrome de Down contestaren correctament
- 80% xiquets amb TEA contestaren incorrectament

Ficades de pota →’Test per a la valoració de la sensibilitat social’

- Afectació en la regió ventromedial del còrtex prefrontal

- Avaluació del ToM en subjectes amb trastorn de personalitat antisocial amb i sense
psicopatia
o Subjectes capten i comprenen les històries però no provoquen cap impacte
emocional → poden definir el que sent el personatge PERÒ no poden sentir-lo
(empatia)

Expressió emocional a través de la mirada → Test dels ulls de Baron-Cohen

- 28 fotos xiquets / 38 adults → cada 1: 4 respostes possibles / 1 correcta

- Test + complex i avançat a mesura que:
o La persona ha de conèixer el significat d’un lèxic complex que fa referència a
emocions i sentiments
o Cal identificar l’emoció que li genera l’expressió (empatia)
o Basant-se en l’expressió dels ulls → completar l’expressió facial

Página 5 de 8
ESTRUCTURES RELACIONADES

- Gir frontal medial

o Ironia, mentida i mentida piadosa
- Escorça cingulada posterior
o Ironia, mentida i mentida piadosa
- Surc temporal superior
- Còrtex frontal orbitofrontal ventromedial
o Ficades de pota
- Temporal
- Amígdala
o Reconeixement facial d’emocions
o Creences de 1r i 2n ordre
- Còrtex frontal dorsolateral
o Ficades de pota
o Creences de 1r i 2n ordre
- Lòbul parietal
- Escorça frontal medial
o Ironia, mentida i mentida piadosa
o Empatia i cognició social

DESENVOLUPAMENT

Adquisició (activació d’una capacitat congènita)

- Entre 16-30 mesos (Prova no verbal) (Buttelmann, Carpenter i Tomasello, 2009)

o Conclusions estudi = sobre els 2 anys d’edat poden pensar e interpretar la
conducta dels altres (objectius, intencions, desitjos...)
- 3-4 anys → a partir d’estimulació de l’altre (prova no verbal)
- Després infància → ús constant quasi sempre ‘intuïtiva’ sense plena consciència

Fase 1: 4/5 anys

- Capacitat de comprendre que els altres poden tindre creences falses sobre el món →
diferents al propi
- Metàfores → capacitat de reconèixer l’abstracció

Página 6 de 8
Fase 2: 7/8 anys

- Ironia

Fase 3: 9/10 anys

- Capacitat de reconèixer errors

El símptomes centrals de persones amb TEA es poden explicar per un dèficit específic en
TOM (Frith, Baron-Cohen i Leslie, 1985)

Símptomes centrals:

- Anomalies en la comunicació social

- Aïllament
- Dificultats per implicar-se en jocs simbòlics i jocs socials
- Dificultats per donar-se compte del que pensen o creuen altres

Perquè:

- % de persones amb TEA → èxit en tasca de la falsa creença PERÒ fallen creences de 2n
ordre
- Perceben i pensen de forma diferents → diferents capacitats
- En tests d’intel·ligència → eficaços
- Veuen millors les parts de l’objecte vs el tot
- Desequilibri entre 2 tipus d’habilitat:
o Intel·ligència social
o Altres tipus d’intel·ligència

EVOLUCIÓ

Estudis comparatius amb primats → evidència de Tª de la ment en ximpanzés

Hº = el mòdul específic producte d’una pressió selectiva dels avantatges que tenen els individus
dotats amb capacitats d’interpretar ments

- Primats → font extra d’intel·ligència que sobrepassa les necessitats de supervivència

o Intel·ligència extra → avantatjosa per a la manipulació social, engany i
cooperació

Página 7 de 8
Hª evolutiva de la intel·ligència social o intel·ligència maquiavèl·lica (Byrne i Whiten, 1997) →
entorn social ha realitzat una pressió selectiva per a la intel·ligència dels primats

- L’evolució de les habilitats d’interpretar la ment és independent de l’evolució del

llenguatge

FORMAT

Enfocament modular:

- Estructura cognoscitiva = mòdul innat, s’activa de forma mes complexa al voltant dels 3
anys d’edat, però que pot estar present al voltant dels 2.
- Específic, ràpid, automàtic
- Funcionament independent de les capacitats generals intel·lectuals de l’individu

Enfocament de models mentals:

- Tª de la ment com capacitat per realitzar estimulacions mentals

- Deduir les intencions de la gent i les accions futures usant la nostra pròpia ment com a
model per a la seua

Página 8 de 8