RESOLUCIÓ DELS CASOS CLÍNICS

CAS 1:

1. Diagnòstic o diagnòstics del cas clínic, i diagnòstics diferencials

Bonie, presenta un trastorn de pànic i agorafòbia. Els criteris del DSM-5 que
ens afirmen que es tracta del trastorn de pànic son els següents:
A. Atacs de pànic recurrents i inesperats es donen quatre (en aquest cas)
dels símptomes següents:
- Tremolors
- Palpitacions
- Por de morir
- Mareig
- Temor a perdre el control
- Sensació d’irrealitat
B. Almenys un dels atacs ha sigut seguit (“durante la semana siguiente la
paciente sufrio 5 episodios de pánico”)
C. L’alteració no és atribuïble als efectes fisiològics d’una substància (per
exemple, una droga d’abús,un medicament) o a una altra condició
mèdica (per exemple, hipertiroïdisme, trastornscardiopulmonars).
D. L’alteració no s’explica millor per un altre trastorn mental.

Pel que fa a l’agorafobia, els criteris del DSM-V que estan presents en aquest
cas son els següents:
A. Por o ansietat marcats en aquest cas per dues situacions:
- Utilitzar transport públic
- Estar en llocs tancats (botigues, cinemes etc)
B. Bonnie tem o evita aquestes situacions a causa dels pensaments de que
la fugida podria ser difícil o que l’ajuda podria no estar disponible en cas
de desenvolupar símptomes similars al pànic o altres símptomes
incapacitants o incòmodes.
C. Les situacions agorafòbiques quasi sempre li provoquen por o ansietat.
D. Les situacions agorafòbiques s’eviten activament, requereixen
lapresència d’un acompanyant o se suporten amb intensa por o ansietat.
E. La por o l’ansietat són desproporcionats respecte al perill real
quesuposen les situacions agorafòbiques i al context sociocultural.
F. La por, l’ansietat o l’evitació són persistents i solen durar 6 mesos o més
(Bonnie porta 3 anys)
G. La por, l’ansietat o l’evitació provoquen una angoixa clínicament
significativa o unadeterioració en l’àmbit social, laboral o en altres àrees
importants del funcionament s’esta allunyat de les seues amigues i també
li esta afectant en l’ámbit laboral
H. Si hi ha una altra condició mèdica, la por, l’ansietat o l’evitació
sónclaramentexcessius.

1
 I. La por, l’ansietat o l’evitació no s’expliquen millor pels símptomes d’un
altre trastorn mental.

Diagnóstic diferencial:
 Fobia social: no s’observa una evitació significativa de les situacions
socials i el seu malestar no esta centrat únicament en l’evaluació que
poden fer altres persones d’ella, encara que si que hi ha una certa por a la
critica
 Fobia específica: no s‘observa una por o evitació significativa a una situació
concreta. Hi ha por cap a diferentes situacions
 Trastorn d’ansietat generalitzada: Bonnie no presenta una preocupació i
ansietat crònica respecte a diversos temes de la seua vida quotidiana. A
més no compleix el criteri C.
 Trastorn d’ansietat degut a una enfermetat médica: en el trastorn de pànic
els símptomes no estan directament vinculats a una malaltia física, mentre
que en el trastorn d'ansietat a causa d'una malaltia mèdica, l'ansietat està
relacionada estretament amb la condició mèdica diagnosticada.

2. AVALUACIÓ PSICOLÒGICA
 Entrevista per a trastorns d’ansietat ADIS-IV (Di Nardo, Brown i Barlow,
1994): aquesta entrevista ens proporciona les dades sobre la freqüència, la
intensitat i la durada dels atacs de pànic, així com els detalls sobre la
conducta d’evitació, Aquesta informació és necessària per a adaptar el
tractament a la presentació de cada individu
 Inventari de sensibilitat a l’ansietat (ASI, Reiss i col. 1986) (ASI-3, Sandín,
Valent, Chorot i Santed, 2007): es mesuren tres factors (preocupacions
físiques, preocupacions de discapacitat mental i preocupacions socials).
Ens ajuda a acabar de discrminar el trastorn de panic i agorafobia amb
altres trastorns d’ansietat
 El Qüestionari de cognicions agorafòbiques ACQ; Chambless et al., 1984:
Es tracta de dos qüestionaris que s’utilitzen per a mesurar aspectes
importants de la por. El primer consta de 14 ítems (més un d’obert) i
mesura la freqüència (1-5) amb què el pacient té pensaments catastròfics
sobre resultats d’ansietat
 El Qüestionari de pànic i fòbia d’Albany (Rapee et al., 1995): Avalua la por i
l’evitació d’activitats que provoquen sensacions corporals temudes (per
exemple, l’exercici, la cafeïna), així com situacions socials i d’agorafòbia
més típiques.

3. TRACTAMENT
Objectiu: Bonnie ha de ser capaç de controlar l’ansietat que sent respecte a
certes situacions i combatre l’evitació. A més, ha de aconseguir eliminar els
atacs de pànic que sofreix.

2
 Tecniques i seqüéncia:
 Psicoeducacio: hem de explicar i ensenya a Bonnie les idees principals
respecte a que es un atac de pànic, quines son les seues característiques,
que es l’agorafobia i que son les crisis d’ansietat.
 Tractament cognitivoconductual: aquest es tracta d’una educación per a
l’ansietat i el pànic, tindre una respiració controlada, la reestructuració
cognitiva de les interpretacions catastrófiques i la autoexposició i exposició
en viu
 Autoregistre: per a poder millorar la consiencia objectiva de si mateix. Es
demanarà un registre dels atacs de pànic i un altre registre diari respecte al
seu estat d’ànim
 Exposició interoceptiva: Identificar les situacions que provoquen les
sensacions temudes (com pot ser el metro en aquest cas) i crear jerarquia
d’exposició interoceptiva. Amb aquest atécnica conseguirem la reduccio de
l’ansietat associiada a les sensacions, i es facilitara la gestió dels
sentiments temuts a través de les estratègies d’afrontament ensenyades,
que poden portar a experiències reeixides

CAS 2:

1. Diagnòstic o diagnòstics del cas clínic, i diagnòstics diferencials:

Andrew presenta un trastorn d’agorafobia, un trastorn d’ansietat social i un
possible trastorn de personalitat depenent (no pot estar sense la figura dels
seus pares i no pot fer la seua pròpia vida ell sol)

Pel que fa a l’agorafobia, el propi cas ens comenta al principi que aquest xic
presenta dit trastorn des de fa temps. Ho podem observar en factors com la
incapacitat de surtir de casa sol o allunyar-se de la seua casa i estar en
soledat, ademes també presenta por de tornar-se boig.

D’altra banda, els criteris dels DSM-5 respecte al trastorns d’ansietat social
son els següents:
A. Por o ansietat marcats davant una o més situacions socials en què
l'individu s'exposa a un possible escrutini per part dels altres. Andrew
mostra ansietat marcada en contextos socials i una gran sensibilitat al
fracàs i la humiliació a l'àmbit social
B. L'individu tem actuar d'una manera o mostrar símptomes d'ansietat que
siguen avaluats negativament. Hi ha un temor a comportar-se de manera
que pugue ser jutjat negativament per altres, cosa que reforça la seva
evitació i la seva sensibilitat al fracàs.
C. Les situacions socials quasi sempre provoquen por o ansietat. Les
situacions socials desenvolupen en Andrew un nivell significatiu d’ansietat i
malestar emocional

3
 D. Les situacions socials s'eviten o se suporten amb intensa por o ansietat.
Andrew tendeix a evitar situacions socials on sent que podria ser avaluat o
jutjat negativament, a causa de la intensa ansietat que li generen.
E. La por o l'ansietat són desproporcionats respecte a l'amenaça real que
suposa la situació social i el context sociocultural. L’ansietat i el malestar
emocional que experimenta Andrew són desproporcionats en relació amb
la situació social.
F. La por, l'ansietat o l'evitació són persistents i solen durar 6 mesos o més
G. La por, l'ansietat o l'evitació provoquen una angoixa clínicament
significativa o una deterioració en l'àmbit social, laboral o en altres àrees
importants del funcionament.
En conclusió, Andrew presenta una intensa anisetat davant les situacions
social i una gran por de ser humiliat o criticat, per tant, evita aquestes
situacions.

Diagnóstic diferencial:
 Trastorn de pánic: Andrew no ha tingut cap atac de pánic en un mes i
tampoc presenta un malestar significatiu amb relacio a aquestos.
 Trastorn de fobia específica: no hi ha un temor intens i persistent cap a un
objecte o situació particular, com animals, alçades, volar o rebre injecció
 Trastorn de depressió major: Andrew no sent una profunda tristesa, pèrdua
d'interès en activitats que abans resultaven plaents, canvis en la gana o la
son, sentiments de culpa, baixa autoestima i pensaments recurrents de
mort o suïcidi
 Trastorn d’ansietat per enfermetat: en aquest cas, l'ansietat no està
relacionada amb altra enfermetat

2. Avaluació psicològica
En aquest cas, Andrew necessita una avaluació detallada de l'evolució de
l'agorafòbia, l'ansietat de separació a la infància, l’ansietat social que
experimenta, les dinàmiques familiars, la història de relacions interpersonals,
la resistència al tractament i l'abús de medicaments
 El Qüestionari de pànic i fòbia d’Albany (Rapee et al., 1995): Avalua la por i
l’evitació d’activitats que provoquen sensacions corporals temudes (per
exemple, l’exercici, la cafeïna), així com situacions socials i d’agorafòbia
més típiques
 Entrevista per a trastorns d’ansietat ADIS-IV (Di Nardo, Brown i Barlow,
1994): en aquesta es tracta la presència, la gravetat i la interferència dels
símptomes d'ansietat a la vida diària de l'individu, permetent una avaluació
més detallada i específica dels trastorns d'ansietat.
 Escala breu de fòbia social (BSPS; Davidson et al., 1991): Avalua la por de
ser observat per uns altres i mesura els símptomes de por, evitació i
excitació fisiològica associats a la fòbia social.

4
3. Tractament

Objectius: la reducció de la dependència de companyia per sortir de casa, el

maneig de l'ansietat en situacions específiques i disminuir la dependència cap
als seus pares per a que així puga fer vida ell sol.

Tecniques i seqüéncies:
 Reestructuració cognitiva combinada amb exposició per així identificar les
idees irracionals i poder treballar-les. A més, l’exposició ens permetra
Treballar en enfrontar gradualment les situacions temudes (sortir sol) en un
ambient controlat i amb tècniques de relaxació per reduir l'ansietat
associada.
 Teràpia Cognitiu-Conductual per modificar pensaments autodepreciatius i
millorar la independència.
 Entrenament en habilitats socials com per exemple amb instruccions,
modelatge, assaig de conductes, retroalimentació, reforçe etc
 Terapia familiar per a eliminar/disminuir la sobreprotecció dels pares
 Manteniment i prevenció de recaigudes

CAS 3:

1. Diagnòstic o diagnòstics del cas clínic, i diagnòstics diferencials:

Bill, presenta un trastorn de fòbia específica de tipus injeccions de sang-
lesions, més en concret a les intervencions quirúrgiques en les ungles. Els
criteris del DSM-V son els següents:
A. Por o ansietat marcats davant un objecte o situació específica. En aquest
cas, Bill mostra molta ansietat i malestar associats específicament amb
l'extirpació d'ungles
B. L’objecte o situació fòbica quasi sempre provoca por o ansietat immediats
(nomes pensar amb el procediment quirúrgic desencadena en Bill nàusees,
defalliment i un enorme malestar)
C. L’objecte o la situació fòbica s’evita activament o se suporta amb intensa
por o ansietat. (Bill ha evitat activament participar en l'extirpació d'ungles,
arribant al punt de sentir-se malalt, suar, marejar-se i experimentar
símptomes físics intensos)

5
 D. La por o l’ansietat són desproporcionats respecte al perill real que
representa l’objecte o la situació específica i al context sociocultural
(realment, l’extirpació d’una unlga no representa un perill real)
E. La por, l’ansietat o l’evitació són persistents i solen durar 6 mesos o més
(Al llarg de la seva vida, Bill ha mantingut aquesta por i l'evitació de
l'extirpació d'ungles.)
F. La por, l’ansietat o l’evitació causen una angoixa clínicament significativa o
una deterioració en l’àmbit social, laboral o en altres àrees importants del
funcionament (ha afectat significativament al seu treball, al punt d'evitar
aquesta intervenció i demanar ajuda als companys.)
G. L’alteració no s’explica millor pels símptomes d’un altre trastorn mental.
Codificació basada en l’estímul fòbic: animals, natural/mediambiental,
sanginjeccions-lesió o situacional.

Diagnostic diferencial:
 Trastorn d’estrés postraumatic: El succés que va viure Bill cuan era xicotet
no es considera un succés traumàtic, a més no presenta símptomes de
intrusió ni canvis d’estat d’ànim associats al succés
 Agorafobia: La fòbia de Bill es centra una situació en concret, mentre que
l’agorafobia invulcra una por mes generalitzada a més situacions.
 Trastorn d’ansietat degut a una afecció médica: en aquest cas, l'ansietat no
està relacionada amb altra enfermetat

2. Avaluació psicològica
Es necessitarà una avaluació detallada de la por específica cap a l'extirpació
d'ungles
 Proves d’aproximació o evitació conductual (BAT): consisteix a observar
o mesurar les respostes del pacient durant l’exposició real al seu
objecte o situació fóbica. Amb aquesta prova mesurarem les respostes
conductuals de Bill davant del seu objecte fòbic.
 Qüestionari d’interferències: per veure la deterioració de la vida
quotidiana i dels diferents ambits que li esta causan aquesta fobia a Bill.
 El qüestionari de la por (FQ; Marks i Mathews, 1979). 20 ítems. 15
ítems de situacions en què el pacient ha d’indicar el grau d’evitació i
cinc ítems d’ansietat-depressió. Ens proporcionara información respecte
al grau d'ansietat i l'evitació específica relacionada amb l'extirpació
d'ungles.

3. Tractament

Objectius: la reducció de la por i ansietat associats amb l'extirpació d'ungles i

el desenvolupament d’estratègies d’enfrontament per manejar la fòbia i
enfrontar el procediment. Eliminar la necessitat de recurrir a un altre company i
que aquesta fòbia no interferixca en el seu treball

Fases:
 Desenvolupar la jerarquia de por. Treballar amb Bill per a construir una
llista de pors, que vagen des de la més fàcil fins a la més difícil.

6
  Ensenyar a Bill sobre l’ansietat i la fòbia de l’extirpació d’ungles. Es dona
una base racional al tractament, establir les expectatives del tractament i
parlar sobre les preocupacions
 Realitzar exercicis d’exposició. Seguint la jerarquia d’exposició, començar
amb la situació més fàcil i anar avançant cap a la més difícil. Si és possible,
fer-la en viu.
 Manteniment i prevenció de recaigudes

CAS 4:

1. Diagnòstic o diagnòstics del cas clínic, i diagnòstics diferencials:

Rose presenta un trastorn d’ansietat social acompanyat d’un trastorn de
personalitat dependent i els criteris diagnòstics dels DSM-V que ho confirmen
els anem a exposar a continuació.
Per una banda, el trastorn d’ansietat social:
A. Por o ansietat marcats davant una o més situacions socials en què
l'individu s'exposa a un possible escrutini per part dels altres. Rose
manifesta ansietat en els contexots socials a causa de la por de ser jutjada
per els altres, cosa que també li provoca ansietat
B. L'individu tem actuar d'una manera o mostrar símptomes d'ansietat que
siguen avaluats negativament. Rose evita actuar de certa manera o
mostrar certs símptomes d'ansietat en situacions socials a causa de la por
de ser jutjada de manera negativa pels altres.
C. Les situacions socials quasi sempre provoquen por o ansietat. Les
situacions socials generen constantment ansietat a Rose, cosa que es
manifesta en la seva evitació i limitació en la seva vida social.
D. Les situacions socials s'eviten o se suporten amb intensa por o ansietat.
Rose evita les situacions socials cosa que afecta en la seua vida social.
E. La por o l'ansietat són desproporcionats respecte a l'amenaça real que
suposa la situació social i el context sociocultural.
F. La por, l'ansietat o l'evitació són persistents i solen durar 6 mesos o més.
Rose ha experimentat aquests símptomes d'ansietat social durant un llarg
període
G. La por, l'ansietat o l'evitació provoquen una angoixa clínicament
significativa o una deterioració en l'àmbit social, laboral o en altres àrees
importants del funcionament.
En conclusió, presenta un trastorn d’ansietat generalitzada perque es
poden observar símptomes d'evitació i de por intensa a ser jutjada
negativament o ridiculitzada en situacions socials.

Diagnostic diferencial:
 Trastons de dol complex persistent: Rose experimenta dificultats després
de la mort de la seva mare, però actualment la principal preocupació es

7
 centrar-se en les dificultats socials i la por a que li jutgen negativament
públic.
 Trastorn de depressió major: Rose presenta un estat d’ánim deprimit per la
pèrdua de la seua mare, però la falta de interès està relacionada amb la
seva ansietat social crònica. A més, venien presentades abans del dol de la
mare
 Agorafobia: Rose evita situacions socials a causa de la seva ansietat,
aquesta evitació no se centra en la por de la impossibilitat d'escapar-se,
sinó del temor de que la jutgen i l'avaluació negativa per part dels altres.

2. Avaluació psicològica
 Escala d'ansietat davant la interacció social (SIAS): degut a que la
principal preocupació de Rose se centra en les situacions socials,
aquesta escala ens proporcionaria una mesura quantitativa de la seva
ansietat en aquests contextos.
 Escala de pensaments i creences socials (STABS; Turner, Johnson,
Beidel, Heiser i Lydiard, 2003): Ajudaria a identificar els patrons de
pensament negatiu que estan contribuint a l'ansietat social crònica de
Rose.
 Qüestionari de qualitat de vida i satisfacció de gaudi (QLESQ): Ens
proporcionará una visió més àmplia de com l'ansietat social afecta
diferents àrees de la vida de Rose. Ademés, ajudaria a comprendre
com el benestar general i la satisfacció amb la vida es veuen
influenciats per les seves dificultats socials.

3. Tractament
Objectiu: reduir l'ansietat social i millorar l'autoconfiança en situacions socials,
desenvolupar habilitats socials i tècniques d’afrontament i abordar l'adaptació
laboral i la cerca de feina. Aconseguir que augmente el seu cirucl de relacions
socials.

Tecniques i seqüéncies:
 Reestructuració cognitiva combinada amb exposició (CBT): L'exposició
gradual a situacions socials, combinada amb el canvi de pensaments, li
permetria enfrontar progressivament les pors, millorant la seva capacitat
per manejar l'ansietat i promovent canvis duradors en el benestar
emocional i social.
 Teràpia cognitiva per al trastorn d'ansietat social (CT-SAD; Clark i Wells,
1995): Aquesta terapia proporcionará Rose eines específiques per abordar
els seus temors i pensaments negatius en situacions socials, permetent
afrontar progressivament la seva ansietat i promovent canvis duradors en
el seu benestar emocional i social.
 Entrenament en habilitats socials
 Manteniment i prevenció de recaigudes

8
 CAS 5:

1. Diagnòstic o diagnòstics del cas clínic, i diagnòstics diferencials:

Anne presenta un trastorn obsessiu-convulsiu per la presencia de obsessions i
compulsions constants sobre cridar a la seua mare, conductes de comprovació
i rituals obsesius. Aquestos comportaments obsessius i compulsius
requereixen una duració molt llarga que esta afectant a la vida diària del
pacient i provocant una deterioració clínicament significativa en la seua vida.

Diagnóstic diferencial:
 Trastorn d’ansietat generalitzada: encara que presente preocupacions, es
descartat a causa de la naturalesa específica i el focus dels símptomes
obsessivocompulsius de Anne.
 Trastorn de l’espectre psicòtic: Anne presenta obsessions però aquestes
no arriben a un nivell delirant, es a dir, la seva experiència obsessiva no
s'associa amb una pèrdua de contacte amb la realitat. Ella es conscient de
la irracionalitat de les obsessions i que aquestes no es cumpliran.
 Trastorn d’ansietat social: mostra por a les critiques de la gent però
aquestes estan relacionades amb les compulsions que mostra en públic,
afectant a la seua area social

2. AVALUACIÓ PSICOLÒGICA
 The Yale-Brown Obsessive-Compulsive Scale (I-BOCS): Aquesta
escala és una eina estandarditzada per avaluar la gravetat i naturalesa
dels símptomes obsessius i compulsius del TOC. Ens pot proporcionar
una mesura precisa de la gravetat dels rituals de comprovació de Ane,
les preocupacions obsessives relacionades amb els pares i la pròpia
salut.
 Inventari de Pàdua: Es una escala que avalua la presència i la gravetat
dels símptomes obsessius i compulsius. S'enfoca específicament en
l'ansietat i el malestar associats amb els pensaments i les conductes
obsessives. Ajuda a entendre la naturalesa de les obsessions i
compulsions d'Anne, permetent una avaluació detallada dels
símptomes.

3. TRACTAMENT
Objectius: Reduir la freqüència i severitat de les obsessions i compulsions,
millorar la funcionalitat, reduir el malestar associat i reduir les creences
irracionals.

Técniques i seqüéncies:
 Exposició i prevenció de la resposta (EX/PR): implica exposar gradualment
Anne a les seves obsessions sense permetre que faci els seus rituals
compulsius, ajudant-la a tolerar l'ansietat sense recórrer als comportaments

9
 compulsius. Això disminuiria la seva ansietat i ajudaria a aprendre que els
rituals no són necessaris per reduir l'ansietat.
 Terapia cognitiva per al TOC (Belloch, Cabedo i Carrió, 2011). Aquesta se
centra a identificar i canviar els pensaments irracionals que impulsen els
rituals compulsius d'Anne. Aquesta teràpia aborda les seves creences
subjacents, ajudant-la a comprendre com aquests pensaments
contribueixen a les seves obsessions i comportaments compulsius.
L’estructura d’aquesta terapia es la seguent:
1) Psicoeducació: dues sessions educatives i informatives d'una hora.
2) Qüestionament de creences disfuncionals: teràpia cognitiva específica:
16 sessions durant 5 mesos
3) Prevenció de recaigudes: dues sessions addicionals de prevenció de
recaigudes.

10