SESSIÓ TUTORIA - MALALTIES

MENTALS (JOKER).
I. A la pel·lícula “Joker”, el protagonista Arthur Fleck mostra diversos comportaments que es poden atribuir
a un desequilibri mental, com ara: Respostes emocionals inapropiades: Arthur riu incontrolablement en
situacions que no són humorístiques o apropiades. Delusions i al·lucinacions: Artús té deliris de grandesa i
creu que està destinat a ser un famós comediant. També té al·lucinacions d'una relació romàntica amb el
seu veí. Comportament impulsiu: Artús participa en comportaments impulsius, com matar persones que
percep que l'han ofès o que creu que han ofès a la societat. Manca d'empatia: Artús no mostra empatia cap
als altres, i no entén ni es preocupa per l'impacte de les seves accions sobre els altres. Aïllant social: Artús
està socialment aïllat i té dificultats per connectar amb els altres. D'aquests comportaments, el més probable
de generar rebuig de l'entorn social seria la manca d'empatia i el comportament impulsiu.

II. A la pel·lícula “Joker”, el protagonista Arthur Fleck mostra diversos comportaments que són característics
de diverses malalties mentals, com ara:

Esquizofrènia: el protagonista experimenta al·lucinacions i deliris de grandesa, que són símptomes comuns
d'esquizofrènia. L'esquizofrènia és una malaltia mental crònica caracteritzada per una desconnexió de la
realitat, alteracions de la personalitat i al·lucinacions.

Trastorn de personalitat límit: Arthur mostra comportament impulsiu i té un estat emocional volàtil, que
són símptomes comuns de Trastorn de personalitat límit. Aquesta malaltia mental es caracteritzada per
estats d'ànim, comportament i relacions inestables.

Depressió: Artús experimenta sentiments de tristesa i desesperança, que són símptomes comuns de
depressió. La depressió és una malaltia mental caracteritzada per sentiments persistents de tristesa, pèrdua
d'interès en les activitats i canvis en la gana i el son.

Pseudobulbar Afecte: El riure inadequat d'Artús, plors i esclats emocionals poden ser indicatius de
l'afectació Pseudobulbar. Aquesta malaltia és una condició neurològica que causa respostes emocionals
incontrolables, com riure o plorar, que són desproporcionades respecte a la situació.

Vull determinar que a la pel·lícula no es diagnostica cap malaltia mental específica, i els seus
comportaments estan oberts a la interpretació. A més, les malalties mentals són condicions complexes que
no es poden reduir a un únic conjunt de símptomes o comportaments.

III. No, no totes les persones que pateixen malalties mentals mostren expressions i comportaments socialment
estranys. Les malalties mentals són condicions complexes que es poden manifestar de diverses maneres, i les
persones amb malalties mentals poden presentar una àmplia gamma de comportaments i símptomes.

Algunes persones amb malalties mentals poden mostrar comportaments socialment estranys o tenir
dificultats per adaptar-se a les normes socials i expectatives. No obstant això, altres poden tenir símptomes
més subtils o poden funcionar normalment en situacions socials.
IV. En el cas del Jòquer, la reducció del seu pressupost de teràpia i medicació probablement va contribuir al seu
progressiu empitjorament, ja que la seva malaltia mental no es gestionava ni es tractava adequadament.

Factors clínics: Certes malalties o condicions mentals, com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, o el trastorn
límit de la personalitat, poden augmentar el risc de comportament violent si no es gestionen i tracten
adequadament.

Factors físics: El dolor crònic, lesions cerebrals traumàtiques o altres condicions físiques també poden
contribuir al comportament violent, particularment si no són tractats adequadament, en aquest cas, el
Joker va patir de patit una lesió greu al cap.

Factors familiars: Un historial de violència o abús dins de la família, entorns domèstics inestables o
negligència també pot contribuir a comportaments violents, especialment en els casos en què una persona
no ha rebut suport o tractament adequat. Arthur de petit va sofrir maltractament.

Factors ambientals: L'exposició a la violència o al trauma en la comunitat, viure en barris pobres o insegurs,
o estar exposats a l'activitat de bandes o altres comportaments delictius també poden contribuir a la
violència. L’home protagonista ha viscut sempre en una comunitat pobra i insegura.

Factors econòmics o socioculturals: desigualtat econòmica, discriminació o altres factors socioculturals

també poden contribuir al comportament violent, especialment si una persona se sent privada de drets o
marginada. En la pel·lícula ens mostra d’una manera bastant clara la vida de marginat que sempre havia
tingut el Joker.

V. L'empitjorament de la salut mental del Jòquer podria haver-se evitat o minimitzat mitjançant un
tractament i suport adequats. Aquestes són algunes maneres que podrien haver reduït el risc
d’empitjorament:

Accés als serveis de salut mental: Si Arthur hagués continuat tenint accés als serveis de salut mental,
incloent-hi la teràpia i la medicació, la seva malaltia mental podria haver estat millor gestionada, reduint el
risc de comportament violent.

Intervenció bàsica: Si la malaltia mental d'Artús s'hagués identificat i tractat abans, podria haver rebut el
suport que necessitava per gestionar la seva condició abans que augmentés fins al punt de la violència.

Família de suport: Si Arthur tenia una família de suport, podria haver estat més capaç de gestionar la seva
malaltia mental i rebre el suport que necessitava per mantenir-se sa.

Abordant els problemes socioeconòmics: Si els problemes socioeconòmics d'Artús, com la pobresa, la
desigualtat i la marginació, s'haguessin abordat, podria haver tingut menys probabilitats d'experimentar els
estressors que poden contribuir al desenvolupament i l'empitjorament de la malaltia mental.

És important recordar que la malaltia mental és una condició complexa que no pot reduir-se a una única
causa o solució.
VI. Silver Linings Playbook (2012)—Aquesta pel·lícula representa un home anomenat
Pat que és alliberat d'una institució mental i es mou de nou amb els seus pares. Pat té
trastorn bipolar i lluita per gestionar els seus canvis d'humor i esclats d'ira.

Girl, Interrupted (1999)—Establida en la dècada de 1960, aquesta

pel·lícula segueix una jove anomenada Susanna que és admesa a un
hospital psiquiàtric després d'un intent de suïcidi. Susanna és
diagnosticada amb trastorn límit de la personalitat i forma relacions
properes amb altres pacients durant la seva estada.

A Beautiful Mind (2001)—Aquesta pel·lícula biogràfica explica la història del

matemàtic John Nash, que pateix esquizofrènia. La pel·lícula descriu les seves
lluites amb al·lucinacions i deliris, així com la seva recuperació eventual.

One Flew Over the Cuckoo's Nest (1975)—Aquesta pel·lícula clàssica

està ambientada en un hospital psiquiàtric i segueix un grup de
pacients, incloent-hi un home anomenat McMurphy, que fingeix una
malaltia mental per evitar el temps de presó. La pel·lícula descriu les dures condicions i
tractaments opressius utilitzats en institucions mentals durant el període de temps, i destaca les
lluites dels pacients amb diverses malalties mentals.

Shutter Island (2010)— Aquesta pel·lícula de thriller segueix dos mariscals dels
Estats Units mentre investiguen la desaparició d'un pacient en una institució
mental remota a Shutter Island. La pel·lícula descriu els efectes del traumatisme
i el trastorn de l'estrès posttraumàtic, així com l'ús de tractaments poc ètics i
controvertits en institucions psiquiàtriques durant la meitat del segle XX.