ANTROPOLOGIA TEMA 3-4

DE L’ANTROPOLOGIA FILOSOFICA A L’ANTROPOLOGIA DE LA SALUT

 Identificar la noció de l’home subjacent en un fenomen: com es viscuda, politicitat, historicitat,

corporeïtat, etc
 Prescriure, recomanar canvis determinats comportaments i institucions.

Les funcions de l’antropologia de la salut es estudiar la comprensió de la malaltia, els processos que
desencadena i la seva gestió dons d’un determinat context social i cultural.
Hi ha malalties estigmatitzades: per exemple abans es deia que el càncer era una malaltia de gent
reprimida. El discurs mes creïble es el biomèdic (metge).
EX: Com a Àfrica no hi ha la mateixa sanitat que aquí, molta gent es coixa pel fet que no van al metge a
no ser que sigui alguna cosa molt greu.

ETNOMEDICINA VS MEDICINA

 Etnomedicina: practiques antigues no te base científica, pocions, rituals, hereditari

medicina: mon occidental basat en la medicina
 Medicina: practiques amb bases científiques.

DEFINICIONS DE SALUT:

Al 1851 es fa la Conferencia sanitària Internacional. Al 1946 es crea la OMS. La salut te una importància
publica i ha d’estar per davant d’altres. Primera definició: estat de perfecte benestar físic, mental i
social, i no solament l’absència de lesió o malaltia. La salut no es el contrari de malaltia, pots no tenir
una patologia però no tenir salut.

CONFERENCIA ALMA ALTA

Los gobiernos tienen la obligación de cuidar de la salud de sus pueblos, obligación que solamente puede
cumplirse mediante la adopción de medidas sanitarias y sociales adecuadas [...]. Que todos los pueblos
del mundo alcancen en el año 2000 un nivel de salud que les permita llevar una vida social y
económicamente productiva. La atención primaria de salud es la clave para alcanzar este objetivo como
una parte del desarrollo, de acuerdo con el espíritu de justicia social.”

1986: CARTA D’OTTAWA

Sensibilització per a la promoció de la salut a partir dels requisits per a la salut: pau, educació, habitatge,
ecosistema, renta...

1996: CARTA DE LJULBJANA

S’hi destaca que les reformes d’atenció sanitària han d’inspirar-se en principis de dignitat humana:
equitat, solidaritat i ètica professionals.

1997: DECLARACIÓ DE YAKARTA

S. XXI comença amb reptes en tots els camps, especialment pobresa, que amenaça salut.

LA OMS ACTUALMENT
A més pobresa, menys salut. A menys salut, més pobresa
La manera de definir la salut, els governs actuaran d’acord amb la definició ja que te relacions polítiques

LA MALALTIA ES PROVOCADA PER FACTORS NATURALS O SOCIALS?

 Factors naturals
 Microorganismes
 Terratrèmol...
 Factors socials
Pot distingir-se nítidament entre factors naturals i socials?
Judith Shklar: neix a Letònia, Riga. Primera catedràtica de filosofia política. Escriu ELS ROSTRES
DE LA INJUSTICIA on fa una distinció entre injustícia (te responsable i es pot evitar) i catàstrofe.
(fet lesiu inevitables i la injustícia es el contrari)

LA MALALTIA

COM POT DEFINIR-SE LA MALALTIA?

Hi ha diverses maneres de definir la paraula malaltia, per exemple: vulnerabilitat, desequilibri, pèrdua,
amenaça de la vida... Hi ha molts matisos.
Quan parlem de política li fem matisos sanitària. Per exemple aquest partit es un virus.

DEFINICIONS EN ANGLES DE LA PARAULA MALALTIA:

 Disease: afectació orgànica i psicològica objectiva de la malaltia. La malaltia a traves d’uns

símptomes classificables que se’n poden determinar els graus. Experiència OBJECTIVA de la
malaltia. Ex: vas al metge y et trobes malament, però no tens cap signe de malaltia, per tant
estàs be.
 Illness: dimensió subjectiva, l’experiència del patiment. Dolor: objectiu i el sofriment es
l’experiencia del dolor. Per exemple: em fa mal el pit i estic patint perquè crec que es un atac al
cor.
 sickness: reacció social que representa la malaltia. Si es compareixen de tu per la malaltia, per
exemple si tens càncer la resposta es pobre home si es te VIH es crea rebuig.
Engelhardt: “The experience of illness comes with social portent as well. To have a disease is to
have an excuse from work, a right to sympathy, a need to see a physician, a right to disability
pay.” (1982: 142).

INTERPRETACIO DE KLEINMAN

És un antropòleg de la salut ens diu que: la disease: dimensió natural de la malaltia i el tractament que
es pot fer te a veure amb curar i restituir les funcions estructurals. Després ens diu que Illnes es
conseqüència de la cultura i correspon healing, es a dir, sanar en un sentit sentimental la malaltia.

LA MALALTIA NOMES ES SOCIAL?

Els antropòlegs diuen que les malalties sempre son construccions socials. Les forces socials determinen
el que es malaltia i varia en època i context. Taussig i Young parlen d’aquest fenomen. L’experiència de
la malaltia te molt a veure amb el relat que han fet de la malaltia i com ho explico .

LA MALALTIA COM A INTERRUPCIÓ

 Biografica:
 Qüestionament de l’existència, dissolució d’antigues seguretats
 Augment de la consciència de la necessitat dels altres
 Modificació de la pròpia imatge
 Filosofic
 Malaltia com a lloc de presa de consciència d’un mateix
 Malaltia com a lloc ple d’experiències noves
 Malaltia com a lloc d’interrogació
 Ruptura epistemològica
 Social
 Experiència radicalment individual
- Intransmissible. No hi ha malalties, sinó malalts
- Realitat es distorsiona, esdevé més hostil
 Implicacions socials
- Modificació de les relacions, reorganització. Malalt com a intrús, pertorbador de la
normalitat i font de despeses
-Fa aflorar facetes del malalt i del cuidador
-Sistema sanitari. Necessari per a pau social
-Augment de la consciència de la necessitat dels altres. Intersubjectivitat.
-Algunes formes d’emmalaltir es consideren indignes, fosques. S’estigmatitzen
-Síndromes de filiació cultural

ARTHUR FRANK:
Aquest autor ens diu que: ens preocupem del que diu el metge, es a dir de la disease. Abans d’anar al
metge diem una cosa quan tornem, el nostre discurs esta modificat. Descolonització del discurs, cadascú
ho viu com vol i no li ha de fer vergonya expressar com s’ha sentit o com ho ha sentit.
Quan observem els relats de la malaltia veiem quin es el tipus de relats que mes ens agraden com a
espectador.

 Relats de restitució: normalitat, malaltia o patologia i finalment hi ha una recuperació. Els essers
humans redirigim les males noticies a bones. Per exemple tens coronavirus, i en contes de dir
que es una cosa dolenta diem: Bueno, ets jove et recuperares...
 Chaos narratives
 Fragmentaris
 Expressió de pensaments i sentiments d’incertesa, contradicció
 Estructura paratàctica
 Acollir-los és necessari per raons morals i clíniques: només podem tenir cura dels
pacients si escoltem les seves història
 Quest narratives
 Malaltia com a “ocasió”
  Malalt està obert a experimentar tot el que la malaltia comporti;
 Està obert a ser transformat per la malaltia;
 Es responsabilitza del tipus de relat a través del qual experimenta la malaltia

COM APRENEM A FER RELATAS DE LA MALALTIA

Seguim estructures retòriques que aprenem des de petits, a causa de quan anem al metge de petit i ens
ensenya a prioritzar. Aprenem a estructurar els discursos.
-La importància dels relats:

 Incideixen en l’experiència de la malaltia.

 Configuren la subjectivitat del pacient (narrative identitity, de Paul Ricoeur. “The subject is never
given at the beginning of a narrative”.)
 Són una carta de presentació per a familiars, amics i administració.

-Són illness narratives, no disease narratives

-Reivindicació de la polifonia típicament postmoderna. “Descolonització del discurs”

LA MORT

LA MORT COM A ESDEVENIMENT PERSONAL, CULTUAL, SOCIAL, RELIGIOS

 Edat Mitjana: A Europa, la població es pagesa i existeix un sistema feudal. Els antropòlegs
cataloguen la mort com a domesticada, perquè te lloc a casa amb una alta taxa de mortalitat, i
moren a casa i en família.
Esta domesticada a nivell experimental. La mort era el pa de cada dia.
Els humans convivim amb animals que moren com els humans i estem acostumats.
 Els antropòlegs que es dediquen a investigar aquest tema, fan un tall al segle XVI. Hi ha un
fenomen que diu que la mort individualitzada es a dir, a partir de certes mesures la vida cobra
mes valor, com per exemple quan hi ha mesures socioeconòmiques. La persona que esta morint
pren consciencia de que la seva mort es diferent a la dels animals i que hi ha una alguna cosa
diferent.
 Romanticisme XVIII: comencen a magnifiquen la mort de l’altre. La literatura fa èmfasi en el
drama que suposa la mort d’algú estimat. L’amor per l’altre porta al suïcidi.
 SXIX: la mort amagada: comencen fent que la mort dels animals sigui amagada, ja no moren a
casa i a les persones se les allunya per no incomodar-la, a més les portem als hospitals.
L’hospital com a lloc privilegiat de la malaltia.
Els nens i la mort: en el moment que algú mor no hi ha mort social, aquest fenomen apareix
quan algú no recorda a la persona.

L’ACOMPANYAMENT DEL MORIBUND

A l’occident: s’activa la xarxa familiar que fan torns per acompanyar el moribund. Abans era la dona i
ara es repeteix entre tota la família perquè el moribund no estigui sol. Al SXXI hi ha gent que mor
 sola, no sols per al família o perquè esta a una resi, si no perquè hi ha vegades que la persona no te
família o no te xarxa, aquest fenomen es donarà cada cop mes.

EL PROCÉS DE DOL

Aquest procés sempre ha anat lligat a la mort d’una persona, encara que ara també el podem
atribuir a fenòmens materials (feina, casa,...)
Segons E. Kubler-Ross, tenim 5 processos de dol. Aquest processos no s’han de donar de manera
lineal.

 Negació: encara no em faig carrega, accidents, morts sobtades. Es nega estar malament, si
ha sigut important acabarà afectant.
 Agressivitat: indignació i ira, son sentiments mes fàcils de superar ja que donen energia. Pot
ser un mecanisme de defensa quan encara no estem preparats per caure en depressió
 Desesperança: la via no te sentit, la trobo a faltar
 Pacte, negociació: nou intent de negació, però mes suau. Puc seguir vivint amb tot lo q ha
passat. Però no son capaços d’acabar amb la presencia. Respecte cap a la persona morta.
L’altre continua present en al vida de l’altre. En una relació sentimental, es alguna cosa
temporal.
 Acceptació: sensació de calma amb la vida. El procés de dol començava i es tancava. Hi ha
vegades que no sempre es pot deixar anar a la persona. Tancar el procés de dol es molt
difícil i hi ha gent que no vol. No cal viure depressivament.

Jacques Derrida: parla dels espectres (presencies). Diu que es incòmode, el que hem de fer es aprendre
a conviure amb ells. Diu: se que t’estimo perquè deixen en mi una ferida difícil de tancar.
Sigmund Freud: El dol mai s’acaba del tot.

LA MORT COM A ESDEVENIMENT PERSONAL, CULTUAL, SOCIAL, RELIGIOS

Hauríem de tenir en compte i respectar aquestes qüestions: (llegir pagines 17-38 SCALA)
Estructura de la Guia:

1) Marc jurídic

2) Principis d’actuació

3) Recomanacions

4) Bones pràctiques. Exemples reals

5) Annexos. Descripcions dels hàbits de cada confessió

DIVERSITAT CULTURAL:

Segons la religió o la cultura pot haver una acceptació parcial o el rebuig de determinants procesos
diagnòstics i tractaments. Per tant aquestes persones tenen una manera diferent d’enfocar els ingresos
hospitalaris. Nosaltres com a sanitaris, hem de resoldre aquestes problemes de la manera mes ètica.

EXEMPLES:
  Musulmans: neix un nen tenen el costum de donar mel o un dàtil. Quan mor vol orientar el llit
cap a la meca. Es desitja que el cos sigui rentat per un altre musulmà.
 Testimonis de Jehovà: no podem donar transfusió de sang
 Budismes: son vegetarians. Quan mor, no vol que ningú toqui el cos en 72h
 Hinduistes: retarden la decisió del nom que tindrà el fill o col·loquen damunt e la boca del difunt
plantes.

EL SOFRIMENT I EL DOLOR

DEFINICIONS:

Dolor: es objectiu. Nomes els animals sentim dolor. El dolor te dues funcions:

 Fer-te saber que estàs fent quelcom que et posa en perill.

 Obligar-te a fer el repòs suficient per recuperar-te.

Sofriment: es subjectiu. Te a veure amb la intel·ligència.

OPINIONS AUTORS

 Herbert Spencer( 1820-1903): aplica al mon social el darwinisme: els llestos son els que
sobreviuen. Diu que el dolor protegeix l’home i que tots els supervivents sentim dolor perquè la
selecció natural els ha anant afavorint
 L. Leriche : el dolor disminueix l’home, es a dir, quan sentim dolor som menys nosaltres. No pots
estar pels altres, deixes de ser tu…
 Nietzsche: el dolor aporta lucidesa
 Job: protagonista d’un relat bíblic, es un home bo i generós amb bona vida però que li passen
desgracies.
 Freud: dolor físic versus psíquic, fonamental de teoria psicoanalítica: reacció en front de la
pèrdua de l’objecte perdut (diferent d’angoixa, que és reacció davant del perill que implica la
pèrdua). Es pot reprimir i sublimar.

DIVERSITAT D’INTERPRETACIONS A PROPOSIT DE L’EXPERIENCIA DEL SOFRIMENT I EL DOLOR.

 Ernst Jünger (1895-1998)

 Ningú es coneix a si mateix mentre no pateix
 Tota acció que no sigui l’acceptació del dolor no és acció. Actuar és desenvolupar
l’ésser a través de l’acceptació de l’esforç, el sofriment i la renúncia.
 Societat Internacional per l’Estudi del Dolor. Dolor com a “experiència sensorial i emocional
desagradable associada a un mal present o potencial”
 R. Melzack i P. D. Wall, 1982
 -Cicely Saunders (1918-2005), de Sant Christopher’s Hospice (1967). “Dolor total”.
Intervenció multidimensional
 Budisme
 El sofriment és un fet universal
 La raó del sofriment és el desig
  No els desitjos parcials, com menjar i gaudir, sinó el desig global de ser en plenitud
 Abolir el desig
 Vinculat a importància de suportar el dolor.
 Cristianisme
 Error tendència “masoquista” a buscar dolor com a forma de purificació espiritual
 Evangeli presenta un dolor que s’ha d’eliminar sempre que es pugui i, quan no es
pot, ha de ser acceptat com feu Jesús

COM ABORDAR EL DOLOR EN EL MON ASSISTENCIAL?

Comitè de Bioètica de l’Hospital de Notre-Dame-de-la-Merci, Quebec

 Respecte a l’autonomia del pacient.

 Esforçar-se per suavitzar el dolor, excepte si negació explícita del pacient.
 Anar més enllà d’intervenció purament mèdica i tècnica.