BLOC 1 FONAMENTS HISTÒRICS DE LA INFERMERIA

TEMA 1 ORIGEN DE LAS CURES INFERMERES

1.1 ESTRUCTURACIÓ SOCIAL:

“Una professió es constitueix a partir d’una activitat necessària per a la vida d’un grup
social” (F. Collière)
Per estructurar i crear una professió, és necessària una activitat fonamental per la vida d’un
grup social , en el cas de la infermeria son cures de salut i la infermeria les assumeix de
manera constant i universal → Apareix al S.XI en hospitals, monestirs, etc (espais on
s’atenen a persones malaltes/que pateixen)

*L’origen de la infermeria té inici en l’acció de tenir cura (configura l’essència de la

professió). Aquesta acció existeix des de els inicis de la humanitat. El cuidar es el que ens
identifica com a infermers. El acte de cuidar te l’objectiu d’assegurar i mantenir la vida del
grup (lluita per la supervivència) i no és cap ofici és un acte d’ajudar als demes a
SOBREVIURE.

*El concepte de infermeria neix a l’edat medieval, amb l’aparició dels hospitals i els malalts.
Dins dels monestirs/hospitals eren l'espai on s’atenien a les persones malaltes i es
reconeixia la feina d'infermera.

● Infermeria cubreix cures de salut (activitats necessàries per la vida del grup),
existeix des de que va apareixer la vida, fa que sobrevisquem, no era cap ofici abans,
ajuda a sobreviure i satisfer les necessitats primàries.
● Cuidar, activitat necessària per a la vida d’un grup social.

*Se puede vivir sin curas pero no sin cuidados.

1.2 CONCEPTES:

*Tenir cura → Fet pel qual una persona ajuda a una altre a satisfer les seves necessitats
físiques/primàries per sobreviure.

● Tenir Cura (Inicis de la humanitat): Precedent de la professió infermera. Activitat pròpia

de la infermeria en l’actualitat, configura l’essència de la professió, es troba des dels inicis
de la humanitat (una persona sense cuidar-la no sobreviu). En resum, existeix i són
activitats que podem identificar des dels orígens de la humanitat sense que anés lligar al
terme ‘infermeria’. En l’actualitat configura l’essència de la professió.
● Infermeria (E. Medieval s.XI): Relacionada amb els hospitals i amb els malalts. Dins els
hospitals / monestirs designa l’espai on s’atenen les persones Malaltes. (Apareix a l’època.
Medieval s. XI, desenvolupament dels hospitals).

1.3 DIVISSIÓ SEXUAL DEL TREBALL:

CURES DE SUPERVIVÈNCIA (HOME/DONA) → Ja des de l’origen es pot observar una divisió

sexual del treball:

● Home: El terme tenir cura s’encamina a vetllar per la seguretat, lluitar, fer vetllar la
mort, tenen un rol més públic i social. Fer enrederir la mort, lluitant contra perills
externs. Aconseguir aliments per mantenir la salut → evolució cap a metges.
● Dona: El terme tenir cura s’encamina en el manteniment i desenvolupament de la
vida i al voltant de la fecunditat. Mantenir vius als fills, manteniment de salut. →
evolució cap a infermeres.
● Es fan mal caçant i comencen a aparèixer cures reparadores, no de manteniment.
(malalts mentals comencen a ser mal vistos i ser reduïts, per tant es necessita la
força, per això als psicòlegs els relacionem amb homes) (es comencen a buscar
respostes a les preguntes de la humanitat à xamans, bruixés, monjos...
PERSONATGES que donen resposta a la salut física i espiritual. Màgia-religiosa)
A l’edat medieval els homes aprenien amb l'experiència, en cavi les dones curaven
amb els coneixements de generació en generació “boca a boca”. Els homes feien
teories sense saber la perspectiva de la dona, això va provocar que costes la
evolució de la infermeria en l'àmbit femení, està tot basat en l’home.

*A finals de l’Edat Mitjana fins a finals de S. XIX i principis de S. XX les dones van obtenir el
paper de dona consagrada o religiosa. Pel qual la seva feina era exercir la caritat o voluntat
per ajudar a persones necessitades o que pateixen. Dones consagrades, infermeres
consagrades, curandere, diaconises → A principis de S. XX fins a finals dels 60 apareix
auxiliar de metge, que exerceix un rol moral i tècnic.

1.3.1 FACTORS QUE HAN INFLUIT EN L’ EVOLUCIÓ DE LA INFERMERIA

 ● INDIRECTES: Factors socials, polítics, econòmic i religiosos...
● ESPECÍFICS:
- Evolució dels conceptes de salut i malaltia (la donada d’una anima a cada
cos, edat primitiva)
- Evolució coneixement ésser humà (no es podien fer investigacions amb
cossos humans, ja que es considerava que al obrir un cos, s’escapava l’ànima.
Això va fer enrederir molt el desenvolupament de la medicina)
- Consideració social que dels malalts i de la malaltia ha tingut la societat
- L’evolució del coneixement sobre l’ésser humà
- El rol de les dones en les diferents cultures i èpoques històriques (totes les
investigacions s’han duit a terme amb la base del cos d’un home).

1.3.2 IDENTIFICACIÓ AMB EL ROL DE LA DONA//PAPER DE LA DONA EN EL MÓN DE

LA INFERMERIA

• Inici de la història de la humanitat fins l’ EM → Cures de supervivència/fecunditat

• Finals de l’ EM fins finals del s. XIX i principis del s. XX → Dona consagrada/religiosa
• Principis del s. XX fins finals dels anys 60 (s. XX) → Auxiliar del metge/rol moral i tècnic.
Té un procés de laicalització (estat laic), les ordres religioses van perdent importància en el
rol de la salut.

1.3.3 ÉTAPES EVOLUCIÓ CURES INFERMERES (F. Collière)

● E. Domèstica → Prehistòria i antigues civilitzacions → Inici humanitat - Edat Mitjana

(cures supervivència)
● E. Vocacional→ E. Mitja → Inici caiguda de l’Imperi Romà - mitjans S. XV (cures per
voluntat/caritat)
● E. Tècnica → E. Moderna → Infermera/auxiliar, es consolida la professió, es deixa de
part la religió
● E. Professional → E. Moderna i contemporània → ACTUALMENT