TEMA 5: ÉSSER HUMÀ

BLOC 1: Orígens de l’ésser humà.

1. Evolució de les espècies.

El punt de vista més acceptat en l’antiguitat va ser el fixisme, basat en que les
espècies d’animals i plantes sempre havien mantingut igual i eren immutables,
normalment aquesta idea anava vinculada del creacionisme, que son les creences
religioses, relacionades en que Déu havia creat el món i les espècies.
A principis del segle XIX, el fixisme va ser qüestionat per les teories de
l’evolucionisme, que consisteixen en què les espècies no s’havien mantingut sempre
iguals, sinó que canviaven al llarg del temps.

La primera teoria evolucionista es el lamarckisme considera que l´ús prolongat d’un

òrgan provoca canvis físics i aquests canvis es transmeten de generació en
generació.

Aquesta teoria va ser superada, per el darwinisme, proposada per Charles Darwin a
la seva obra l’origen de les espècies 1859, aquesta teoria es basa en dues idees
bàsiques.

- La variabilitat en la descendència: Els descendents no son exactament

iguals als seus progenitors, és a dir, hi existeixen petites variacions entre
els individus.
- Selecció natural: Algunes variacions poden tenir molta importància per a la
supervivència, ja que algunes son beneficioses i altres poden ser perjudicials.
Els individus amb variacions beneficioses:
1. Estaran més ben adaptats al medi.
2. Tindran més èxit reproductiu, de manera que aquests trets podran
ser traspassats als seus descendents.

Posteriorment la teoria de darwin se li van incorporar descobriments de l’ADN, donant així a

lloc al neodarwinisme.

1.1. El procés d’hominització.

L’hominització: Procés evolutiu en el qual sorgeix l’espècie humana.

Comença fa 5 milions d’anys amb l’aparició del homínids, i fa 200.000 anys apareix
l’espècie homo sapiens.

Els avantpassats més rellevants son:

1. Australopithecus: Ja andaven erguits.
2. Homo habilis: Ja poden xerrar, fabricar instruments, eines…
3. Homo erectus: Caçaba, había descobert el foc, habiten en coves, s'expandeixen per
Àfrica i es globalitzen.
4. Homo neandertal: Caçadors, enterraven els morts.
 5. Homo sapiens: Espècie a la que perteneixen els homes d'avui en día, rites
religiosos.

Durant aquest procés, s’acumulen una sèrie de trets característics:

- Bipedisme: Poder caminar a dues cames, per poder visualitzar l’horitzó.
- Mans prensils: El bipedisme fa que les mans quedin lliures, per tant, permet la
manipulació d’objectes, l’utilització d’instruments…
El tret més característic és la pinça de precisió (signe ok), facilita la creació d’eines.
- Alta encefalització: Cervell més gran en proporció al cos.
- Aparell fonador: Aparell fonador més complex, que permet la emisió de diferents
sons, creant així la capacitat per poder parlar.

1.2. El procés d’humanització:

Al llarg del procés de l'hominització, es duu a terme l’humanització, procés el qual es

desenvolupa la cultura humana, una cultura més complexa que la resta d’éssers animals.

Per tant, son necessaris una sèrie de factors:

- Llenguatge simbòlic: L’alta capacitat intelectual degut a l’alta encefalització, permet

l’ús del llenguatge simbòlic, amb el qual els humans son capaços de comunicar-se i
reflexionar.
Així doncs apareix el llenguatge abstracte, és a dir, situacions que no son presents
en el moment, creant l’aparició d’elements propis de la cultura humana com la religió
o moral.
- Alta sociabilitat: L’ésser humà és un animal social, ja que la vida i desenvolupament
de l'ésser humà és dona dins un grup social organitzat. L’ús del llenguatge facilita
una coordinació complexa.
- La tècnica i el treball: L’ésser humà modifica el seu entorn per adaptar-lo a les seves
necessitats (treball), l’organització social per fabricar eines i altres ginys (tècnica).

2. La cultura humana.

2.1. Natura i cultura:

Naturalesa humana: Son els factors biològics que ens fan part de l'espècie humana i es
transmeten genèticament.

Socialització, procés d’aprenentatge mitjançant el qual l’humà adquireix i interioritza la

cultura.

- Per a l’adquisició de la cultura intervenen diferents factors:

1. Família: Transmissora de valors i normes de conducta bàsiques.
2. Grups de referència: Adults del mateix sexe o classe social als quals trata de
imitar.
3. Sistema d’ensenyament: Inculca informació rellevant per a la formació
acadèmica de l’individu - humanitats…
 4. Mitjans de comunicació, permeten la transmissió d’informació a nivell
mundial, això dona a lloc a la globalització.

2.2. Els components de la cultura:

La cultura està formada per trets culturals (MEMS), aquests es transmeten per aprenentatge
social.
Els trets culturals es poden classificar segons les seguënts categories:

- IDEES: Inclou les creences, valors, opinions, etc. que son compartides de manera
general pels membres d’un mateix grup social.
Exemples: Creences religioses, coneixements mèdics…

- NORMES: Les regles les quals s’organitza la vida en societat, indiquen el que es pot
fer o no, si es incompleixen mantenen un tipus de sanció.
Exemples: Lleis…

- OBJECTES: Conjunt d’artefactes produïts pel grup.

Exemples: Armes, eines, vestits…

- TÈCNIQUES: Procediments que utilitza un grup social per manipular l’entorn.

Exemples: Cuinar, dibuixar…

- INSTITUCIONS: Pràctiques socials socials complexes que combinen tots els

elements anteriors. Caracteritzades per donar un nou estatus (poder) a persones o
objectes.
Exemple: La institució dels doblers, li atribueix a un tros de paper el estatus de
doblers, és a dir, té un poder i una funció que no tendría altre paper qualsevol.

Tots els mems, son variables i diversos, en totes les societats es poden trobar trets
generals comuns que es troben a totes les societats. Reben el nom universals
culturals.
Exemples: Prohibició de l’incest, una llengua gramaticalment complexa, un sistema
familiar…

2.3. El llenguatge com sistema de símbols:

L’aparició del llenguatge és un element fonamental del procés d’humanització, el llenguatge

humà està caracteritzat per símbols, és a dir, les paraules.
Un símbol són elements que representaran a un altre, sense que aparentment hi hagui una
connexió entre ells.

2.4. Les funcions del llenguatge:

A causa de la seva capacitat simbòlica, el llenguatge pot dur a terme diferents funcions.

- Funció representativa: Per una banda, el llenguatge serveix per descriure la realitat,
aquesta funció el llenguatge presenta una imatge del món. Les emissions
 lingüístiques pròpies d’aquesta funció, són els enunciats que pot ser vertadera o
falsa.
Vinculada amb la ciència.
- Funció conativa:El llenguatge també pot servir per transformar la realitat d’alguna
manera, això es duu a terme a través d’ordres o la expressió de desitjos, però també
es pot fer d’altres maneres: enganyant, amenaçant…
Les emissions lingüístiques d’aquesta funció, son complertes o incomplertes.

- Funció performativa: Combinació de les dues funcions anteriors, fa que una veritat
afirmant que és veritat o fa una promesa, fent que al formular aquestes paraules
sigui veritat lo que s'està formulant.
Aquesta funció és molt importància ja que permet l’aparició de les institucions a la
cultura.
Exemple: En la circumstància i persona adequada, es pronuncia alguna cosa com
“Jo vos declaro legalment casats”, s'està creant un matrimoni.

3. El gènere.

3.1. El gènere i sexe:

Els éssers humans es divideixen en dos sexes: el mascle i la femella.
En l’espècie humana, el mascle s’anomena home i la femella dona, el sexe ve determinat
genèticament.

Al llarg de l’història, les diferents cultures han associat un conjunt de normes, creences,
valors, expectatives… a cada un dels dos sexes, aquests dos conjunts s’anomena gènere,
així doncs el gènere és cultural, és a dir, que forma part de la cultura i es transmet per
aprenentatge social.

A cada infant quan neix se’l sotmet a un procés de socialització, en el qual se li es

interioritzat diferents elements de la cultura.
Aquest procés de socialització és diferent segons el sexe de l’infant, de manera que podem
diferenciar entre socialització femenina i socialització masculina.
Històricament hi ha hagut un sistema jeràrquic, que proporciona un rol dominant al sexe
masculí i la subordinació de les dones, això és conegut com el patriarcat, el moviment que
està en contra del patriarcat es el feminisme.

Feminisme: El feminisme és una teoria política i filosòfica, a l'igual que un moviment social,
que defensa el fet de que no hi ha d'haver diferències de tracte basades en el sexe, és a dir,
cerquen la igualtat real entre homes i dones respecte als seus drets i oportunitats.
Abans del feminisme és creia que les diferències social entre sexes venien determinades
per naturalesa, però el feminisme distingeix el sexe i gènere.

Gràcies al feminisme, a finals del segle XX, es començarà a fer parès amb moltes persones
que no se senten identificades amb les normes de gènere que la societat ha assignat.
Aquesta realitat fa sorgir nous moviments que ja no estàn tan centrats en acabar amb les
diferències que imposa el gènere, sinó que prioritzen la reivindicació de noves identitats.