INTRODUCCIÓ

1. CONCEPTES BÀSICS: LA IDEA DE CULTURA

El concepte central de l’antropologia jurídica i cultural és la cultura (idea bàsica per entendre el nostre
lloc en el món, trobar solucions i fer propostes).

La antropología tracta la etnografía (observació, activitat descriptiva), la etnologia (trobar lógica al

comportament d’una ètnia) i la comparació (el nostre llenguatge i pensament és essencialment
comparatiu, totes les paraules tenen sentit perquè estan acompanyades pel seu antònim). És molt
difícil observar sense pertorbar al subjecte. Per conèixer una cultura s’ha de comparar sempre amb
una altra, ja que sinó no hi haurà perspectiva.

ETNOGRAFÍA → Les dones són les que treballen perquè son les que manen, però no se sap perquè
els homes criden al llit del part.
ETNOLOGIA → Procés del nomadisme al sedentarisme. Les dones no treballen perquè els homes
van de viatge i els homes criden al llit del part perquè reconeixen la seva paternitat.
COMPARACIÓ → Amor/odi, generositat/egoisme, gran/petit…

L’antònim de cultura és naturalesa.

NATURALESA: Condicions generals. Tenim instints (no regulats per normes). Tots els homes tenen
els mateixos instints/impulsos.
- ESPONTANEÏTAT: No hi ha normes.
- UNIVERSALITAT: Són iguals per tots els homes.

Tinc sed quan porto molt temps sense beure, i per tant, el meu instint es agafar-li l’ampolla d’aigua al
meu company i beure. Pero no ho fem perquè estem regulats pels nostres paràmetres culturals.

CULTURA: Resposta de cada societat. Cos de tradicions socialment adquirides que apareixen en
forma rudimentaria entre els mamífers, especialment entre els primats. Tota cultura és repressiva i
particular.
- ELABORACIÓ → Hi ha normes.
- PARTICULARISME → No és igual per tots els homes.

Quan manifesto l’impuls. ho faig de manera cultural. No hi pot haver societats sense normes, és a dir,
sense cultura.

La cultura sorprèn a l’impuls. És la relació que els nostres impulsos mantenen amb una cultura, és a
dir, tots tenim secrets.
Tenim impulsos sexuals, però els meus són cap als nens.

Tots tenim els mateixos impulsos però tant biològica com psicològicament reaccionem de manera
diferent.
CULTURA GRECO-LLATINA: Concepte del ser humà en la seva perfecció, exigències…
Avui en dia, la nostra cultura ha vingut sent molt menys totalitaria. Volia reaccionar i permitir a uns
sers humans que no haguessin de tenir tants secrets. Dins del conjunt de cultura, el Dret és un aval.
Les normes jurídiques són les que tenen a veure amb el que cada cultura identifica com a crim, com
a delicte, etc. i de les mesures que es prenen.

CULTURA (Edward B. Taylor): En el seu sentit etnogràfic ampli és aquell tot complexe que comprèn
coneixements, creences, art, moral, dret, costums i qualsevols altres capacitats i hàbits adquirits per
l’home en la societat. La condició de la cultura en les diverses societats de la humanitat, en la
mesura en que pot ser investigada segons principis generals, constitueix un tema apte per l’estudi de
les lleis del pensament i l’acció humana.

Un objecte es susceptible de ser estudiat científicament wuan respon a certes pautes de

comportament.
Els metalls responen a certes pautes en relació amb la seva duresa, composició, etc.

2. ANTROPOLOGIA SOCIAL O CULTURAL?

Definició de cultura → Regles mentals per actuar i parlar, compartides per una societat concreta
(exclusió de la acció, considerada una realitat social i no cultural). Antropologia cultural.

Definició de societat → Territori compartit i mutua dependència. Antropologia social.

Els criteris d'anàlisis són emic (subjectiu) i etic (objectiu).

3. ETNOCENTRISME

Sistema de valoració i de reelaboració de la realitat. Condena el que és divers i empatitza amb el que
és similar.

BASES DEL ETNOCENTRISME JURÍDIC:

- Dret romà
- Codificació
- Racionalisme
El verdader fonament del Dret es troba en el racionalisme. Per a la nostre cultura jurídica el Dret és
sempre racional. Les normes que dicten una nació son sempre racionals.

CONSEQÜÈNCIES de l’aplicació del etnocentrisme EN LES SOCIETATS TRADICIONALS

- Pluralisme com a desordre.
- Estructura familiar versus llibertat.
- Vindicalisme com a crueltat i anarquia.
- Oralitat com a falta de seguretat i arbitrarietat.
L’etnocentrisme tendeix a no entendre a l’altre perquè no aplica els seus propis paràmetres al mirar a
l’altre. En un principi s’ha de combatre la tendència etnocèntrica per què no derivi en racisme i
tampoc el relativisme que ens deixi indefensos davant els demés.

RELATIVISME CULTURAL: No hi ha cap veritat, tot és bo.

L'autoconsciència té a veure amb la idea de supervivència i de energia. L’únic que tenim és la
cultura, i per tant, tenim de defensar-la. És per aquest motiu que el etnocentrisme no és negatiu al
100%.

4. ENCULTURACIÓ

Pràctica mitjançant la qual cada generació indueix, incita i obliga a la següent generació a mantenir
les seves pautes de conducta. S’ubica en la família i en la seva manera d’articular-se té a veure amb
entregar a la institució que la desenvolupa en el premi i càstig dels nens.
La cultura gitana genera pobresa, chabolisme, delinqüència, etc.

Tenim molt poca capacitat de qüestionar la enculturació. El què aprenem a la infància passa a ser
part de la nostre personalitat i és molt difícil desvincular-nos’en.

ARTICULACIÓ: Control sobre els medis de premiar i castigar als nens.

L’enculturació només serveix per explicar el fenomen de continuïtat cultural, però no el fenòmen
d’evolució.

5. ABISME CULTURAL

Existeixen fenòmens d’innovació (tècnica) que afecten als sistemes de replicació cultural propis de
l’enculturació.

Els abismes culturals estan en l’arrel de molts fenòmens col·lectius de violència i criminalitat.
Generen crisis d’autoritat. Quan l’autoritat familiar cau, és bastant probable que no es reemplaci per
cap altra, i per tant, pot tenir brots de criminalitat.

6. DIFUSIÓ DE LA CULTURA

Transmissió de trets culturals d’una societat i cultura a una altra.

El difusisme es va utilitzar per explicar canvis culturals i legitimar dominis culturals, ja que es creia
que hi havia cultures fortes i cultures dèbils.
LÍMITS DEL DIFUSIONISME:
- No explica per què uns trets es difonen i d’altres no.
- No explica per què en ocasions no es produeix la difusió entre societats molt cercanes.
- No explica les similituds entre cultures i societats sense cap contacte.

No és possible conèixer sense contrastar, sense comparar. Tampoc és fàcil comparar dos realitats
perquè abans s’han d’identificar les dues realitats (punts de similitud).

7. PATRÓ CULTURAL

Eina que fa possible la comparació. Al establir un patró cultural es manipula la realitat.

Res és alt o baix en sí, sinó que tot depèn del contrast que es faci.

La proposta més coneguda per la comparació de realitats és la de Clark Wissler, la qual diu que s’ha
de comparar: llenguatge, trets materials, art, comportaments, societat, propietat, govern i guerra.

MÈTODES DE TREBALL (proposta nomotética del materialisme cultural de M. Harris).

- Infraestructura → activitats etic d’una societat per satisfer la subsistència i regular el

creixement demogràfic.
- Estructura → organització etic a nivell domèstic o polític.
- Superestructura → art, religió… i aspectes emic de la infraestructura i estructura.