Introducció a la Sociologia

SEMINARI 4

Després de veure el documental The Hunting Ground i llegir els dos textos sobre els
actes comunicatius i el consentiment de les relacions afectivo-sexuals, una de les
idees que m'agradaria comentar és la definició de violació segons cada un dels dos
textos.

“Las relaciones de poder se basan en la violencia física o simbólica de un sujeto

individual o colectivo que convierte a otros sujetos en instrumentos para la
consecución de sus propios objetivos. La dictadura y la violación son dos ejemplos
claros de relaciones de poder en las que interviene la violencia física. La
manipulación mediática y el acoso sexual son dos ejemplos de relaciones de poder
con intervención de violencia simbólica.”
En aquest fragment del text Desde los actos de habla de Austin a los actos
comunicativos. Perspectivas desde Searle, Habermas y CREA, s’observa un intent
de definir què és una violació, en el qual es plasma la idea de que una violació
inclou l’ús de la violència, és a dir, que si no hi ha violència no és una violació.

En canvi, l’altre text ens ofereix una definició molt diferent a l’anterior: “es un avance
en la concepción que las personas tienen de lo que es una violación y comienza a
crearse una nueva seguridad en las víctimas quienes, bajo la antigua definición que
incluía el uso de violencia, no llegaban a tener del todo claro si lo que les había
sucedido era o no violación. [...] La ley además introdujo dos nuevos delitos, la
violación por negligencia y el abuso sexual por negligencia.” Aquest fragment extret
del Diario Feminista, defensa la idea de que una violació pot no incluir violència, ja
que com diu el text “hasta en un 70% de los casos las víctimas sufren miedo
paralizante que les impide defenderse activamente durante el ataque”. En aquests
casos, no hi ha violència, però segueix sent una violació.

Això també es pot observar en el documental The Hunting Ground (min 7:00), on una
de les noies explica la immobilització que va experimentar el seu cos al ser violada.
Durant aquesta horrible experiènica, ella es preguntava a si mateixa per què no
estava cridant i per què el seu cos no responia. Segons la seva declaració: quan
estas espantada i no saps què t’està passant, simplement et quedes quieta i esperes
no morir. És per aquest motiu que països com Suècia, Alemanya, Irlanda o Bèlgica,
entre d’altres, han modificat la definició de violació, per així poder obtenir més
justícia per a les víctimes.